Roger Martín Massó
Comentari de text 2: Gregori de Tours (+c.594), Historia francorum,
En aquest segon text, l'obra que se'ns presenta és Història francorum, de Gregori de Tours.
Aquest autor, nascut a Riom, va ser un refutat bisbe de Tours i un refutat historiador de la
història franca, la vida a les Gàl·lies durant el segle VI i els conflictes que succeïren.
L'encabim dins dels hereus de l'antiga Ordre Senatorial romana. És dels pocs relators dels
quals ens ha arribat informació a l'actualitat És un text narratiu directe on l'autor relata dues
històries, sobre les trames, problemes i solucions que van tenir lloc dins de la casa reial dels
francs. L'autor relata fets del seu present i que coneix a causa de la seva posició social.
El text està dividit en dos capítols, un primer on el rei Childebert II i la seva família han de fer
front a actes de traïció i temptativa d'assassinat i un segon en què la reina Fredegunda ha
de tractar amb una disputa entre famílies franques de Tournai. Si bé pot semblar un text
força simple, s'hi poden observar certes característiques de l'organització social en el
context posterior a la caiguda de l'imperi romà d'occident.
Al primer capítol, es narra una conspiració ideada per Septimina, el seu amant Droctulf,
Sunigisil i Galomagne, per tal de persuadir el rei Childebert II i aconseguir que la reina mare,
Brunilda, i l'esposa del rei, Failuba, fossin expulsades amb l'objectiu que una altra dona
ocupés el seu lloc, en aquest cas, Septimina. Aquesta conspiració arriba a orelles del rei, el
qual jutja als acusats, aplicant finalment el recolliment en un convent a Septimina, l'obligació
de cuidar unes terres i penitència física a Droctulf i la pèrdua dels seus béns a Sunigisil i a
Galomagne.
En l'àmbit de la justícia podem observar com, la diferència en les penes imposades es
recolza en la voluntat del monarca, segurament influenciat pel codi legal francogermànic, i
sobretot va d'acord amb el grau dels actes comesos i del grup social dels enjudiciats. És
destacable també el funcionament de la cort reial. Veiem com el fet d'estar dins de ,la cort
reial com és el cas de Sunigisl, conestable, i Galomagne, referendari, suposa una pena
menys severa i sobretot, molt menys evident que en el cas dels altres membres de la
conspiració.
Al segon capítol, Gregori de Tours ens narra com una disputa entre francs de Tournai
causada per problemes matrimonials arriba a un punt tan elevat de tensions que suposa
l'assassinat de dos homes. I la reina Fredegunda hi interfereix. Aquesta els mana que deixin
de banda l'enemistat i que es reconciliïn, però essent conscient que cap de les dues parts
està disposada a cedir, aquesta opta per una solució letal.
Podem observar en aquest fragment el factor de les faides, la venjança exercida pels
familiars d'una víctima cap al causant del dany. També és important el fet que tot i ser la
reina la que decideix i executa la decisió, el poder dels nobles i la influència que aquests
tenien podia arribar a ser superiors fins al punt d'aconseguir que la reina, per evitar que la
seva vida corregués perill, s'amagui o fugi.
