Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

rodolf sirera- apuntes, Apuntes de Valenciano

Valenciano

apuntes rodolf sirera para examenes pau.

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 12/06/2023

maria-alicia-ortega-rodenas
maria-alicia-ortega-rodenas 🇪🇸

2 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL VERÍ DEL TEATRE, RODOLF SIRERA
1.- Quins referents o elements de la realitat (persones, llocs,
esdeveniments, objectes) que apareixen al fragment tenen relació amb el
marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)?
El marc espaciotemporal de l’obra queda definit en l’acotació inicial: París,
1784. Es tracta, per tant, del període anterior a la Revolució francesa, amb un
context social dividit en estaments propi de l’Antic Règim i amb la Il·lustració
com a context cultural. En l’obra apareixen diferents referents de la realitat que
permeten fixar-ne el marc històric i cultural:
Estil rococó del palau (acotació inicial), que remet a una estètica del
segle XVIII.
Referències a la Il·lustració (context filosòfic i polític del segle XVIII a
França).
Entre 1751 i 1772, Diderot i d’Alembert havien publicat l’Encyclopédie,
conjunt de coneixements on es recollia el pensament il·lustrat.
Diderot va morir l’any 1784, any en què se situa l’acció de l’obra.
L’esment a Rousseau (pàg. 152): pensa que l’home és bo per
naturalesa, però que la civilització el corromp.
Marqués de Sade: escriptor francés de novel·les, contes i teatre amb
antiherois, violacions i actes de violència. Fou empresonat per l’Antic
Règim durant 30 anys.
Autors anteriors al context de l’acció: Sòcrates (filòsof grec que va morir
enverinat amb cicuta), Xenofont (deixeble de Sócrates) i Jean Racine
(segle>XVII, autor de tragèdies clàssiques franceses).
Tractament tu/vós (representació de la conducta social dels
personatges).
Objectes importants:
Suposat antídot, que Gabriel no sap que és el vertader verí.
Disfressa de criat utilitzada pel marqués.
Rellotge de sorra, que marca el que li queda a Gabriel per a fer la 2a
representació.
Vi de Xipre.
Altres: rellotge de paret, portes, cortines, reixa, la tauleta, canelobres,
perruca, casaca...
2.- Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra.
L’acció ens situa al París dels anys previs a la Revolució Francesa. Un
aristòcrata convida Gabriel de Beaumont, actor, al seu palau. En un principi
pareix que la intenció del marqués és que Gabriel hi represente un fragment
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga rodolf sirera- apuntes y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

EL VERÍ DEL TEATRE, RODOLF SIRERA

1.- Quins referents o elements de la realitat (persones, llocs, esdeveniments, objectes) que apareixen al fragment tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)? El marc espaciotemporal de l’obra queda definit en l’acotació inicial: París,

  1. Es tracta, per tant, del període anterior a la Revolució francesa, amb un context social dividit en estaments propi de l’Antic Règim i amb la Il·lustració com a context cultural. En l’obra apareixen diferents referents de la realitat que permeten fixar-ne el marc històric i cultural:  Estil rococó del palau (acotació inicial), que remet a una estètica del segle XVIII.  Referències a la Il·lustració (context filosòfic i polític del segle XVIII a França). Entre 1751 i 1772, Diderot i d’Alembert havien publicat l’ Encyclopédie , conjunt de coneixements on es recollia el pensament il·lustrat. Diderot va morir l’any 1784, any en què se situa l’acció de l’obra. L’esment a Rousseau (pàg. 152): pensa que l’home és bo per naturalesa, però que la civilització el corromp. Marqués de Sade: escriptor francés de novel·les, contes i teatre amb antiherois, violacions i actes de violència. Fou empresonat per l’Antic Règim durant 30 anys.  Autors anteriors al context de l’acció: Sòcrates (filòsof grec que va morir enverinat amb cicuta), Xenofont (deixeble de Sócrates) i Jean Racine (segle XVII, autor de tragèdies clàssiques franceses).  Tractament tu/vós (representació de la conducta social dels personatges). Objectes importants:  Suposat antídot, que Gabriel no sap que és el vertader verí.  Disfressa de criat utilitzada pel marqués.  Rellotge de sorra, que marca el que li queda a Gabriel per a fer la 2a representació.  Vi de Xipre.  Altres: rellotge de paret, portes, cortines, reixa, la tauleta, canelobres, perruca, casaca... 2.- Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra. L’acció ens situa al París dels anys previs a la Revolució Francesa. Un aristòcrata convida Gabriel de Beaumont, actor, al seu palau. En un principi pareix que la intenció del marqués és que Gabriel hi represente un fragment

d’una peça que ell mateix ha escrit. Però, a poc a poc, esbrinem que les intencions finals del marqués en són unes altres: experimentar amb l’actor perquè aquest li oferisca una representació única de la pròpia mort. Segons Rosselló (2011) en Anàlisi de l’obra teatral, hi ha 4 parts en el desenvolupament de l’acció:

  1. El marqués es fa passar per criat (p.141 - 150).
  2. Descobriment del motiu de la cita i representació per part de Gabriel (p. 151 - 168).
  3. Suposat enverinament que provocarà una segona representació (p.
  4. Descobriment de tota la veritat: la cita del Marqués ha estat una trampa per satisfer el desig de contemplar la mort d’un ésser humà (p. 173 –

3.- Quines característiques presenta el personatge X? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra? El verí del teatre té dos personatges presents: Marquès i Gabriel, i un personatge latent (que no apareix en escena): el majordom. El Marquès és un personatge sense nom ni cognoms propis, que es defineix pel seu títol nobiliari. Es caracteritza per posar el seu plaer per davant de qualsevol altra cosa, incloent-hi la vida humana. Al llarg de l’obra, s’opera un canvi en la caracterització externa del personatge (veu i vestuari) quan passa de Criat a Marquès: «CRIAT: Gabriel de Beaumont… (El canvi en la veu del CRIAT ha estat tan sorprenent…)» (p. 150). «CRIAT (segur): (…) (Mentre parla, ha obert la porta de l’armari, i en trau una perruca, amb què substitueix la que duia, i una casaca, que canvia per la del CRIAT)» (p. 150). També hi apareix com un esperit il·lustrat que mostra interés per la investigació científica: «MARQUÈS (amb dignitat): No soc un assassí! Soc un científic! […]. L’únic que m’interessa és l’estudi del comportament humà! Els sers humans són coses reals, coses vives, i aquest estudi produeix en mi major plaer que totes les vostres obres de teatre, i les vostres simfonies!» (p. 167). Gabriel, a diferència del Marqués, té un nom propi (Gabriel/Gabriel de Beaumont) que l’individualitza com a persona. L’obra no especifica la caracterització externa (cos, veu i vestuari). Pel que fa a la caracterització intern, és un actor de prestigi que mostra un gran orgull professional:

  1. L’art de l’actuació teatral : aquesta qüestió s’aborda en la segona escena, en el diàleg entre el Criat i Gabriel, en el que parlen sobre les convencions teatrals a l’hora d’actuar. L’obra reflexiona sobre aspectes com: Fins on és lícit arribar per a satisfer el plaer? Les convencions socials i artístiques són necessàries? Per què es difumina la frontera entre realitat i representació, entre «veritat» i «falsedat»? Per què hi ha un públic a qui agrada contemplar actes violents autèntics? 5.- Tractament de l’espai L’espai escenogràfic de l’acció ens presenta un espai únic, definit en l’acotació inicial: «Sala privada de rebre d’un palau rococó ». Es tracta d’un espai tancat: el finestral és «enreixat», com indica l’acotació inicial, i de les dues portes, una correspon a un armari i l’altra està tancada amb clau (p. 149). A més, quan el Marquès descorre les cortines, el nou espai (espai escènic dins de l’espai) confirma el tancament, comparat a una presó, sense porta i amb finestres enreixades: «(El MARQUÈS descorre les cortines de la gran arcada que fa xamfrà en el fòrum, i hi queda al descobert una espècie d’absis, amb estretes finestres enreixades, i sense cap porta. Els murs són de pedra, sense treballar. Sembla el decorat «teatral» d’una presó de l’edat mitjana […]» (p. 156-157). El tancament de l’espai és progressivament més acusat i crea un efecte de presó en Gabriel: «MARQUÈS (dolçament): Llavors, em descobrisc davant el vostre valor. (Avança cap a un costat de l’escenari, per la part on ha descorregut les cortines, i prem una motllura de la paret. Suaument i sense bruit comença a baixar del sostre una gran reixa, la qual, en uns segons tan sols, arriba a terra, tancant completament la boca del petit escenari)» (p. 173). Es crea una atmosfera fosca i angoixant, amb un espai tancat i opressiu i la llum declinant del capvespre que deixa l’espai només il·luminat amb els canelobres. Aquesta ambientació és pròpia del drama que s’hi desenvoluparà. 5.- Tractament del temps La localització temporal de l’acció està indicada en l’acotació inicial: «s’observa l’avanç inexorable del capvespre» i, més endavant, quan s’assenyala que un rellotge toca les sis («Sonen en un rellotge llunyà, sis campanades» (p. 142). Com que no es torna a escoltar el rellotge, podem determinar que transcorre menys d’una hora entre el principi i el final del discurs.

L’acció és continuada i lineal, amb alguna retrospecció inicial que justifica la situació: justificació de l’actitud desesperada de Gabriel, que l’espera des de fa quasi una hora, i la seua anada a la casa del marqués (pàg. 141 - 142). 6.- Veiem un engany o efecte sorpresa en aquest fragment d’ El verí del teatre? Juguen un paper destacat aquests recursos en l’obra? Raona la resposta amb el comentari d’altres exemples d’enganys o efectes sorpresa presents en l’obra. La transmissió de la informació té una importància clau en aquesta obra, que gira al voltant de l’engany i la sorpresa com a recursos fonamentals. Gabriel és sotmés a una sèrie d’enganys per part del Marquès i experimenta diferents sorpreses. El lector o espectador de l’obra se situa al mateix nivell informatiu que Gabriel, de manera que es produeix un desnivell en el coneixement de la informació entre el que sap el Marquès, que és qui coneix què passa, i el que saben Gabriel i el destinatari de l’obra. El verí del teatre està construïda sobre el joc de manipulació informativa (per part del Marquès) i l’efecte que provoca en Gabriel (i en el lector/espectador). L’encadenament d’enganys i de sorpreses provoca un efecte d’intensitat dramàtica. Els enganys:

  1. El Marquès es fa passar per Criat.
  2. La raó de la cita al palau: una suposada prova d’un text escrit per ell que es revelarà com una excusa. 3 El Marquès deixa que Gabriel crega que ha estat enverinat amb el vi. Fa creure a Gabriel que s’està jugant la vida i li proposa una segona dramatització del text.
  3. El Marquès fa creure a Gabriel que li ha donat l’antídot després de la segona escenificació, però no és cert. A més de l’engany, la sorpresa també hi juga un paper destacat. Gabriel se sorprén quan s’assabenta que el Criat era el Marquès fent de criat. Ho podem comprovar en l’acotació que assenyala que «el mira bocabadat» (p. 150). Igualment, Gabriel rep amb incredulitat i sorpresa la notícia que el Marquès li ha donat el verí i no l’antídot i se n’adona que el pla del Marquès conduïa a una única finalitat: contemplar la seua mort (episodi representat a les p. 174-176). Gabriel, davant la sorpresa, s’aferra a una última esperança i implora que tot allò no siga veritat, que siga només un somni, però en aquest moment sabem que Gabriel estava condemnat des del principi, que el Marquès ha jugat amb ell com amb un titella (i, amb nosaltres, com a lectors/espectadors).

d’aquestes trilogies, La desviació de la paraula , es caracteritza per la visió del passat històric.

  1. La segona etapa està compresa entre 1978 i 1985 aproximadament. En el nou context polític i cultural de la Transició, Sirera es dedica durant uns anys a la gestió cultural (Director de Teatres de la Diputació de València o Cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia, entre altres responsabilitats) i assaja la investigació i recreació de gèneres diversos: gènere negre, llegendes tradicionals, adaptacions de clàssics o revisió de la tradició popular valenciana. La temàtica dominant inclou temes com les relacions de parella i d’altres d’orientació metateatral. Pertanyen a aquesta etapa obres com L’assassinat del doctor Moraleda (1978), Bloody Mary Show (1979) o La primera de la classe (1984), però sobretot hi destaca El verí del teatre (1978), la seua obra amb major projecció internacional, que es caracteritza pel caràcter metateatral i la novetat del format.
  2. L’etapa que va des de 1986 a 1994 aproximadament és l’etapa de consolidació de les formes teatrals pròpies de Rodolf Sirera, caracteritzades per la investigació i la reflexió sobre el teatre. Escriu la segona trilogia en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís: Trilogia de les ciutats , on revisen diversos aspectes de la realitat històrica i social valenciana del segle XX. Es tanca un cicle en l’obra de l’autor, el qual passa una etapa allunyat de l’escriptura teatral i es dedica prioritàriament, des de finals dels 80, a l’escriptura de guions.
  3. Des de 1999 s’inicia una etapa de represa, a partir de Punt de fuga (1999), que pren força sobretot en els últims anys. El teatre de Rodolf Sirera diversifica les propostes i mostra una voluntat de connectar amb el públic, amb obres com Trio (2015). També en aquesta etapa escriu la tercera trilogia en col·laboració amb Josep Lluís Sirera : Europa en guerra. 9.- Quines característiques generals presenta el gènere en el context d’escriptura de l’obra? Els grups de teatre independent nascuts al llarg dels anys 70 havien proposat espectacles amb noves tècniques dramàtiques (mescla de gèneres, decorats simbòlics, etc.). Algunes d’aquestes companyies teatrals (Joglars, Comediants, La Fura dels Baus, Dagoll-Dagom) duien a terme violentes i poderoses imatges plàstiques que feien del teatre una construcció espectacular, en detriment del contingut (cada vegada menys didàctic o polític). Amb l’aprovació de la Constitució i la proximitat dels estatuts d’autonomia, torna el teatre de text, i

autors com Josep Maria Benet i Jornet o Rodolf Sirera investiguen nous espais escènics i tornen a posar en valor la transcendència dels diàlegs. En general, s’aparten de la denúncia de l’opressió col·lectiva i s’inclinen per temes literaris, com el pas del temps o problemes de convivència urbana. També destaca l’interés per la reflexió sobre el propi teatre: el metateatre. 10.- Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra (dins del gènere)?(mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores. Josep Maria Benet i Jornet és l’autor més representatiu del teatre català de la segona meitat del segle XX. Destaquem Revolta de bruixes , la qual s'organitza en un sol acte i té una estructura espaciotemporal tancada en què la durada de l'acció i la de la representació coincideixen. Les accions i els diàlegs es desenvolupen a voltes en escenes simultànies, un recurs escènic que ja havia assajat en obres anteriors. També, com Rodolf Sirera, va compaginar el teatre amb una carrera com a guionista televisiu. Manuel Molins, valencià com Sirera, presenta una gran varietat formal, amb temàtiques i intencionalitats molt variades. Format també en el teatre independent, ha escrit obres sobre episodis històrics valencians. La dansa del vetlatori és un exemple del seu compromís amb la realitat històrica i social del moment. Més recentment, les seues obres exploren temes com la naturalesa del poder, la migració o els nous desafiaments en l’educació ( Monopatins) 11.- Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d’escriptura d’ El verí del teatre? En un context marcat per la repressió i la censura, les representacions teatrals en català no es reprendran de manera regular fins el 1946. Per a evitar la censura, el teatre tendeix a defugir el realisme i opta per un teatre en clau, que permet parlar de manera indirecta de la situació del context social i polític. Altres autors, com Salvador Espriu, utilitzen el recurs dels mites clàssics i bíblics. En els anys cinquanta, s’introdueixen propostes innovadores que provenen dels nous models internacionals: el teatre existencialista i el teatre de l’absurd. En aquesta línia, s’inscriuen les obres de Manuel de Pedrolo Cruma (1957) i Homes i No (1957). A partir dels anys 60 naixen les companyies teatrals que fan creació pròpia, com Els Joglars (1962) i Els Comediants (1971) i penetra en l’escena catalana el teatre gestual i visual. Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes? La diferència entre aquests dos períodes és que als anys 70-80 es produeix un gran canvi gràcies al règim democràtic i els estatuts d’autonomia. Les

Quins autors i autores destaquen en el teatre amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? (Mínim 2 autors/es). Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquestes altres autors o autores respecte a l’autor del fragment?

  • Teresa Cunillé: teatre d’investigació. Empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix, està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants, en què la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. Obra: El jardí abandonat.
  • Sergi Belbel: dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l’humor, amb obres com Carícies o Forasters.
  • Carles Alberola: dramatúrgia derivada de la cultura mediàtica de les telesèries, que es decanta per una comèdia fàcil, lleugera i ben construïda. Revisa els gèneres tradicionals amb la finalitat que el producte arribe a un nombre major d’espectadors. Obres: Spot o Besos. Alberola i Belbel representen un nou tipus d’autor teatral que s’implica plenament en tot el procés creatiu. Sergi Belbel és un exemple d’autor-director i Carles Alberola, d’autor-director-actor.