RODOLF SIRERA presentació, Diapositivas de Valenciano

¡Descarga RODOLF SIRERA presentació y más Diapositivas en PDF de Valenciano solo en Docsity!

RODOLF SIRERA

El verí del teatre

Índex

1. Rodolf Sirera

2. Obra

3. El verí del teatre

3.1. Context

3.2. Argument i temàtica

3.3. Emmarcament

3.4. Estructura

3.5. Personatges

3.6. Parlament

3.7. Espai

3.8. Temps

3.9. Paratextos

3.10. Acotacions

3.11. Valoració final

4. Possibles preguntes PAU

2. Obra

• Etapa de compromís (anys setanta): escriptura caracteritzada pel compromís ambla llengua i la història dels valencians , en un context de recuperació del teatre en la nostra llengua. Algunes obres són: La pau retorna a Atenes ; i la trilogia històrica escrita amb el seu germà: La desviació de la paràbola ( El brunzir de les abelles , El còlera dels déus i El capvespre del tròpic ).
• Etapa de maduresa (a partir del 1977 - 78 ): s’hi situa l’obra que ens ocupa. Prova de convertir-se en un autor professional. Escriu obres més variades, temàticament i formalment. Hi destaca una nova trilogia històrica escrita amb el seu germà sobre el segle XX i la Guerra Civil. El verí del teatre marca el pas de a primera a la segona etapa, és una obra madura i ambiciosa. Li va donar reconeixement internacional i va ser traduïda i representada en moltes llengües.
• Etapa de transició ( 1984 - 1994 ): en aquesta etapa presenta Trilogia de les ciutats escrita amb el germà (Cavalls de mar, La partida i La ciutat perduda). Estan ambientades al voltant de la Guerra Civil. L'etapa es caracteritza per la investigació amb els elements de l’escriptura teatral: treball amb diversos plans teatrals i incorporació del llenguatge del cinema o la ràdio
• Etapa d’experimentació (finals dels noranta): destaca Punt de fuga ( 1999 ) caracteritzada per l’experimentació formal. Europa en guerra , trilogia que suposa una obertura cap al marc europeu. A partir de la mort del germà , Josep Lluís ( 2015 ), tanca la trilogia Europa en guerra encetada amb el germà: Silenci de negra ( 1999 - 2000 ), Benedicat ( 2001 - 2005 ), Dinamarca ( 2019 ), l’última obra dels germans Sirera.

3. El verí del teatre

• És el resultat d’un encàrrec televisiu, cosa que en determina les característiques: la unitat d’acció, de temps i d’espai; i que només hi haja dos personatges.
• Pel que fa a la durada de la representació és aproximadament una hora.
• Té un muntatge simple.
• Es va representar per primera vegada el 1979 en el Festival de Sitges.
• Es va representar al Teatro María Guerrero de Madrid el 1983; l’èxit que assolí li suposà un punt d’inflexió en la seua trajectòria.
• Ha estat molt traduïda i representada.

3.2. Argument i temàtica

• Pel que fa a l’argument , l’acció ens situa al París dels anys previs a la Revolució Francesa, 1874. Un aristòcrata convida Gabriel de Beaumont, actor, al seu palau. En un principi pareix que la intenció del marqués és que Gabriel hi represente un fragment d’una peça que ell mateix ha escrit. Però, a poc a poc, esbrinem que les intencions finals del marqués en són unes altres: experimentar amb l’actor perquè aquest li oferisca una representació única de la pròpia mort.
• Quant a les temàtiques que es desenvolupen en El verí del teatre , podem dir que són diverses, però sobre tot destaquen dos eixos temàtics : el primer incideix en les classes socials com a vertebradores d’una societat piramidal , en la qual no tots tenim el mateix poder; en aquest sentit cal tindre en compte que la història se situa en els anys previs a la Revolució Francesa. El segon eix temàtic rellevant fa referència a qüestions metateatrals : els límits entre la realitat i la ficció en la interpretació actoral. Un altre tema que se’n deriva és el plaer de la transgressió i el sentiment autèntic , la línia entre el bé i el mal.

3.3. Emmarcament

L’emmarcament ficcional de caire marcadament realista, gràcies a:

• els marcadors espaciotemporals en la primera acotació (París, 1784 ),
• el macroespai ficcional: París
• el microespai ficcional: palau rococó, estil històric
• les referències a Diderot, l’Enciclopèdia, Racine, Rousseau…
• l’aparença externa dels personatges, tot i que no està marcada explícitament
• el tractament tu/vós (representació de la conducta social dels personatges). Ara bé, cal tindre en compte que la llengua emprada: valencià estàndard, no es correspon amb la varietat diacrònica. Val a dir, doncs, que l’autor no busca apropar-se al marc temporal mitjançant la llengua.

3.5. Personatges

Dues persones dramàtiques (CRIAT-MARQUÉS i GABRIEL DE BEAUMONT) i un personatge latent (el majordom del Marqués)

• MARQUÈS: la seua aparença externa marcada per la simulació en un primer moment, el pas de criat a marqués està marcat per un canvi de veu. La seua posició social que li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer. Per bé que l’autor no ho aclarisca, per les seues actituds i el context històric, ens aboca a pensar que es tracta del Marqués de Sade.
• GABRIEL: aparença externa sense cap acotació que el caracteritze; el caràcter realista de l’obra ho fa innecessari. Quant al caràcter: està marcat per la categoria social i per l’orgull professional. Resulta un personatge fàcil d’enganyar, només en una ocasió és capaç de qüestionar el Marqués, en el moment en què critica la falta de realisme en el decorat de la seua obra. En qualsevol cas, ambdós protagonistes es caracteritzen especialment per la seua pertinença a classes socials diferents.

3.6. Parlaments

• L’enunciació sempre es produeix dins del món ficcional (no es trenca la quarta

paret). Potser només en les últimes paraules del parlament final del Marqués:

“Els espectadors hem de romandre quiets en els seient… Respectem tots es ritus.

Callem. Hem de guardar silenci”

• Es tracta d’una obra eminentment dialogada, tot i que hi ha algunes intervencions

del Marqués assimilables al monòleg. Cal destacar, a més, les dues escenificacions de

Gabriel, les quals esdevenen teatre dins del teatre i els comentaris del Marqués que

s’aproximen a l’apart, els quals sembles pensaments oralitzats.

3.8. Temps

• Localització temporal està explicitada en l’emmarcament de l’acció: “Avanç inexorable del capvespre”. Al llarg de l’obra ens servirien de referents: les sis campanades que sonen i la intensitat de la il·luminació, la qual cal posar-la en relació amb l’engany del Marqués. A més a més, es podria interpretar metafòricament relacionant-lo amb la proximitat de la Revolució Francesa i amb la mort del mateix Gabriel.
• L’acció és continuada i lineal amb alguna retrospecció inicial que justifica la situació (espera de Gabriel). Com que no es torna a sentir el rellotge podem determinar que transcorre menys d’una hora entre el principi i el final del discurs.
• El ritme funciona in crescendo , ja que la tensió va acumulant-se a poc a poc. L’entrevista esdevé una trampa ben preparada que comença amb un joc de disfresses, més o menys innocent, i va convertint-se en una situació plena de sobresalts que desemboca en una situació caracteritzada per la dominació i per una excitació que, tot i no tindre caràcter sexual, podríem relacionar amb el sadisme. L’escena es troba plena d’indicis textuals (verbals i no verbals) que van posant en alerta el lector: la porta tancada des de fora, disfressa del Marqués, delectació morbosa del seu comportament, l’observació del temps, les seqüències relacionades amb el vi.
• En definitiva, observem la combinació d’engany i sorpresa (a Gabriel, però també al públic), ja que el Marqués només deixa d’actuar en la part final.

3.9. Acotacions

• Acotació llindar : GABRIEL de Beaumont, comediant El senyor MARQUÉS de... Com que no apareix el CRIAT, fa que el lector s’estranye quan es troba amb la presència d’aquest personatge.
• Acotacions externes són aquelles que apareixen abans de qualsevol parlament i delimiten les parts de l’obra (microespai-espai escenogràfic, localització de l’acció, situació inicial dels personatges). Val a dir que no es concreta massa l’espai, hi trobem un buit important referent a la distribució del mobiliari de la sala.
• Acotacions de mostrador omniscient , on se’ns reflecteix la interioritat dels personatges, explicitant-ne les motivacions, les intencions i el comportament. GABRIEL (Després d’una pausa. Insegur, tractant de demostrar que no s’ha cregut la broma i que, a més, aquesta li sembla d’un gust prou dubtós)

3.11.Valoració final

• El verí del teatre destaca per un acurat subministrament de la informació que manté l’efecte sorpresa in crescendo.
• Reflexió metateatral.
• Reflexió moral sobre els límits del plaer: la transgressió.
• Combinació de reflexions universals amb el desenvolupament d’una ficció que s’aproxima al thriller psicològic.

8. Possibles preguntes PAU 3.a) Relativa a l’anàlisi de l’obra/fragment. A) Respecte al contingut a) Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes…) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època/espais)? CRIAT: Però, pel contrari, vós mateix heu afirmat abans que heu de recórrer a determinada manera de parlar... la correcta col·locació de la veu... Això és convencional. I, per altra banda, com participar sincerament de Racine, posem per cas, quan Racine, com tots els clàssics, s'expressa per mitjà del vers, d'una forma que, segons jo arribe a entendre, no és natural i amb un vocabulari que, per altra banda tampoc no és un vocabulari d'ús corrent?... GABRIEL (divertit) : M'has eixit filòsof tu, com el senyor Diderot? (Riu.) No, amic meu, aquestes disquisicions no s'adiuen massa bé amb la teua categoria social! [...] Decididament, tu seràs un d'aquells que estaven subscrits a l'Enciclopèdia! Mai no havia sentit un criat expressar- se amb un vocabulari semblant!

8. Possibles preguntes PAU 3.a) Relativa a l’anàlisi de l’obra/fragment. A) Respecte al contingut e) Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra? CRIAT (Impertorbable) : Perdoneu la meua gosadia, senyor, però les categories socials són també una convenció, com moltes altres coses. GABRIEL: Ah, no; això no és de veres. El teu marqués, per exemple, exerceix el poder... Gaudeix d’un poder efectiu, real... Aquest poder – i tu has de saber-ho, sense dubte, millor que jo mateix– no és una convenció social precisament... CRIAT: Sí, però es pot accedir de la misèria al poder, o del poder a la misèria. Els status socials poden ser invertits... GABRIEL (sorprès) : Decididament, tu seràs un d’aquells que estaven subscrits d’amagat a l’Enciclopèdia. Mai no havia sentit un criat expressar-se amb un vocabulari semblant![...] El meu lloc en la societat, dius? El meu lloc en la societat es manté tot temps en precari. Depèn del meu art, i l’art depèn també dels gustos d’una època...[...] CRIAT (emocionat) : Un còmic... La professió més menyspreada i envejada alhora. Tothom sent la necessitat de representar alguna volta... En la vida real, vull dir; fora dels escenaris...

Possibles preguntes PAU 3.a) Relativa a l’anàlisi de l’obra/fragment. B) Respecte a la forma a) Analitza les característiques del tractament de l’acció en El verí del teatre. Quines característiques presenta l'espai en aquest fragment? I en la resta de l'obra? CRIAT (molt tranquil i amb veu molt suau) : Amic meu, no us hauria de caldre cap prova... Parleu millor confiant en la meua paraula. GABRIEL (que s'ha aixecat, i ha tirat amb força del cordó de la campaneta de servei, mentre el CRIAT parlava) : Calla! CRIAT (després d'una llarga pausa): Heu vist? Ningú no ve a respondre-us. Dubteu encara del que us dic? GABRIEL ( tornant a tocar insistentment la campaneta, els ecos de la qual semblen perdre's en allunyades cambres) : Em negue a acceptar- hi. Si no m'escolten, aniré jo mateix a buscarlos! (S'adreça a la porta d'un lateral, però amb l'excitació del moment s'equivoca de costat, i obri la que correspon a l'armari del qual havia tret abans el CRIAT les begudes. Enfurit torna a tancar-la, i creua la cambra en direcció a l'altra porta.) No oblideu comentar: la quantitat d’espais, les seues característiques, els canvis o transformacions al llarg de l’obra i els possibles punts d’entrada i eixida dels personatges.