Rodolf Sirera presentació, Diapositivas de Valenciano

¡Descarga Rodolf Sirera presentació y más Diapositivas en PDF de Valenciano solo en Docsity!

El verí del teatre

Rodolf Sirera

1. El teatre des de 1939

fins l’actualitat

2. El verí del teatre en la

trajectòria de Rodolf

Sirera

3. Anàlisi d’El verí del

teatre (1978)

Autors/es destacats

• Continuen la seua trajectòria anterior: Josep M. de Sagarra, Joan Oliver…
• Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, M. Aurèlia Capmany, Joan Brossa…
• Inicis de J. M. Benet i Jornet, Jordi Teixidor... El teatre independent. Inici de la posada en marxa de companyies amb creació pròpia: Els Joglars (1962), Els comediants (1971)... Irrupció del teatre gestual i visual.

Informació: http://lletra.uoc/ca/noms-propis http://www.escriptors.cat/autors

1.2 El teatre actual

Institucionalització teatral: “estat de les autonomies” Passem del protagonisme de les companyies (i del teatre visual) a un retorn al “teatre de text” cap a finals dels anys vuitanta.

Característiques formals: Obres amb pocs personatges. Fragmentació de l’acció (“desaparició” de l’acte com a base estructural) Jocs estructurats o espaciotemporals: manipulacions de l’ordre (acció present/acció passada -o futura-); fils d’acció presents (simultaneïtat d’accions); repeticions, variacions. Nivells ficcionals (realitat i ficció -teatre o assaig dins del teatre-, realitat i somni o món interior, realitat i fantasia, realitat i creació textual…) Ús abundant dels monòlegs o, fins i tot, obres que són un monòleg (interior o narratiu) Opacitat informativa (escassa informació, ambigüitat…) Teatre amb diverses històries o sense història Autoficció (igual denominació personatge/intèrpret/autor) Incorporació d’elements documentals (vídeos, fotografies, textos escrits o audiovisuals reals…)

2. El verí del teatre en la trajectòria de Rodolf

Sirera

Rodolf Sirera (València, 1948)

Dramaturg però també ha desenvolupat altres ocupacions: crític teatral, gestor cultural,

guionista…

Escriptura individual, però una a part de la seua producció fou escrita amb Josep Lluís Sirera

(tres trilogies, a banda d’altres textos).

Escriptura de peces llargues i també teatre breu.

Majoritàriament ha escrit teatre per a adults, però també ha fet alguna peça per a infants o

teatre familiar ( La princesa del desert ).

Obra original, com El verí del teatre , però també ha fet diverses versions teatrals ( Tres forasters de

Madrid , d’Escalante), traduccions teatrals ( L’home, la bèstia i la virtut , de Luigi Pirandello) i

adaptacions al teatre ( La caiguda , d’Albert Camus).

El gust per l’experimentació formal des dels inicis: Plany en la mort d’Enric Ribera (1972), Indian

summer (1987), Raccord (2004)...

(també té obres més convencionals o que treballen des de referents de gèneres tradionals o

populars)

Temàtiques: el compromís de l’intel·lectual o de l’artista, les relacions de parella, relacions o

límits entre ficció i realitat, la dificultat d’accedir a la veritat o de construir un relat únic.

Destaca en aquesta etapa El verí del teatre (1978), estrenada el 1978, dins el programa televisiu

Lletres catalanes. Format nou/metateatre. Traduïda a més de 10 llengües.

• Tercera etapa (aproximadament entre 1986 i 1994): segona trilogia ( Trilogia de les ciutats ) amb J. L. Sirera. Etapa caracteritzada per la consolidació d’unes formes característiques de Rodolf Sirera, marcades per la investigació i la reflexió. Cavalls de mar (1986), Indian summer (1987) i La caverna (1993). Fi d’un cicle de l’autor. Dedicació important al guió des de finals dels 80. Anys sense escriure teatre.
• Quarta etapa (1999…): La represa. A partir de Punt de fuga (1999). Reactivació en els darrers anys. Tercera trilogia ( Europa en guerra ): estrena de Dinamarca (2019). Diversitat en les propostes. Voluntat de connexió amb el públic ( Trio, Plagi ).

3. Anàlisi d’ El verí del teatre (1978)

3.1 Emmarcament ficcional (època i macroespai)

Macroespai o lloc geogràfic: París (acotació inicial) Època: 1784 (acotació inicial) Context anterior a la Revolució Francesa Context social: les diferents categories o estaments socials propis del denominat “Antic Règim”. Context cultura: la Il·lustració o “segle de les llums” Referents culturals i literaris (alguns vinculats directament al context ficcional i d’altres a èpoques anteriors):

• Estil rococó (estil del palau, acotació inicial) (s. XVIII) - Enciclopèdia (s. XVIII) “GABRIEL (sorpès): Decididament, tu seràs un d’aquells que estaven subscrits d’amagat a l’ Enciclopèdia. Mai no havia sentit un criat expressar-se amb un vocabulari semblant” (p. 146)
• Segle “tan il·lustrat”: la Il·lustració (s. XVIII) GABRIEL: Tanmateix, senyor Marquès, en aquest segle nostre, tan il·lustrat entre els vostres civilitzats contemporanis (p. 152-153)

Vinculats al context de la Il·lustració.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) MARQUÈS: Ah, si prenguéssem seriosament les teories

del senyor Rousseau, aquest món seria un infern ( Diu açò darrer amb una certa delectació

morbosa)). El bon salvatge … (p. 152)

Denis Diderot (1713-1784) GABRIEL: M’has eixit filòsof tu, com el senyor Diderot? (p. 146)

MARQUÉS: A mi no em preocupen massa les opinions mundanes… ( Pausa ). No, amic Gabriel. La

meua obra és una obra d’investigació. En ella vull comprovar -i demostrar també- les meues

teories: el senyor Diderot parla, de manera absoluta, que el millor actor és aquell que més

allunyat roman del seu personatge” (p. 154)

Remet a les idees de l’obra La paradoxa del comediant , de Diderot.

Presència de topònims o noms de llocs

París: acotació inicial i dins el diàleg GABRIEL (glaçat ): La vostra opinió sobre la meua capacitat

artística, senyor marquès, em sembla ben particular, i es contradiu en la pràctica, amb la de la

immensa majoria del públic de París. I, quan parle de públic, és obvi que em referisc també a

persones enteses… ( remarcat les paraules ) tan enteses i tan cultes com vós. (p. 162)

Xipre (vi de Xipre) CRIAT: Particularment (com si no hagués sentit les paraules de l’altre) jo

gosaria d’aconsellar-vos aquest vi de Xipre… (p. 143)

• El marquès es presenta com un “investigador” MARQUÈS (energètic) : Perquè necessite saber! [...] MARQUÈS (amb dignitat) : No soc un assassí! Soc un científic… L’únic que m’interessa és l’estudi del comportament humà! Els sers humans són coses reals, coses vives, i aquest estudi produeix en mi major plaer que totes les vostres obres de teatre, i les vostres simfonies!” (p. 167)
• Moralitat: el marquès posa per davant satisfer el seu plaer o les seues “necessitats” que el respecte a la vida humana. MARQUÈS: Oh! Quina ocasió tan excepcional per dur a terme el meu experiment! Aneu a morir de la mateixa manera que el meu personatge! La ficció es reira, vençuda per la realitat! Ja no hi ha dues visions del món ni de les coses! Una visió tan sols, una visió única, la veritat! La veritat per damunt de tots els sentiments i de totes les convencions socials…! La veritat, Gabriel! Això val el mateix que una vida!” (p. 167-168)
• Sadisme/Sade?: MARQUÈS: I el verí, el verí vertader, a poc a poc començarà a actuar sobre el vostre organisme… molt lentament… durant algunes hores, i de manera dolorosa… Ah, quin moment més sublim, aquesta espera… (p. 177) Nota inicial: El Marqués de Sade no es trobava a París. No es pot dir que és el Marqués de Sade, però sí es pot connectar pel comportament.

Característiques de Gabriel:

• Denominació/ nom: Gabriel/Gabriel de Beaumont (individualització). Concretitza el seu paper de víctima en contraposició al poder.
• Caracterització externa (cos, veu i vestuari): no en tenim dades
• Activitat i caracterització externa “comediant”, actor de prestigi, marcat pel seu orgull professional. GABRIEL: Però, amic meu, un actor del meu prestigi està sempre ocupat… Havia de llegir avui mateix algunes obres (p. 142) // GABRIEL: Una prova? ( Molest, ferit en el seu orgull professional ) Voleu dir que no confieu en la meua capacitat… en la meua experiència…? Us heu pensat, potser, que soc un principiant? (p. 156) // GABRIEL de (glaçat) : La vostra opinió sobre la meua capacitat artística, senyor marquès, em sembla ben particular, i es contradiu, en la pràctica, amb la de la immensa majoria del públic de París. I, quan parle públic, és obvi que em referisc també a persones enteses… (remarcant les paraules) tan enteses i tan cultes com vós (p. 162) //GABRIEL: No m’agrada que se m’insulte. I dubtar del meu art equival, per a mi, al que, per a vós, significaria dubtar de la vostra noblesa (p. 163)

Trets d’oposició entre els dos personatges Estatus: aristòcrata i comediant poderós i sotmés titellaire i titella enganyador i enganyat botxí i víctima Tipus de personatges L’obra no se centra en la construcció d’uns personatges de gran complexitat, sinó en el plantejament d’unes idees (o unes reflexions) i en la creació d’una interacció marcada pels enganys i les sorpreses. L’obra no planteja una evolució interna en els personatges. Els personatges, especialment en el cas del Marquès, van “desvelant-se” al llarg de l’acció (joc de màscares, va llevant-se les diferents màscares)

3.3 Història/acció

Inici de la història/acció (situació inicial)

• Escassa presència del passat anterior a la situació inicial de l’acció: GABRIEL: En l’entreacte de la funció d’ahir va enviar-me un missatge: “Desitjaria parlar uns minuts amb el senyor Gabriel de BEaumont, comediant…” (p. 142, retrospecció o analepsi indirecta). Tot i que no s’hi esmenta explícitament, tindríem la preparació del pla per part del Marquès, amb tot allò que necessita per al seu objectiu, amb la incorporació d’un seguit d’objectes necessaris (les begudes, el seu text, l’ampolla de l’antídot/verí, el rellotge d’arena…) Final de la història/acció Mitjançant el darrer parlament del Marquès (fi de l’acció), se’ns avança el final de la història: la mort de Gabriel (anticipació o prolepsi indirecta)