¡Descarga Apunts sobre la Replicació del DNA: Característiques, Inici, Enzims y Mecanismos - Prof. H y más Apuntes en PDF de Biología Celular solo en Docsity!
Introducció prèvia
Aquests són uns apunts de 2n semestre de biocel. de les classes de Cristina Camprubí (properament seran d’en Lleonard Barrios, però ell encara no ha començat), els aniré penjant conforme vagi resumint... sigueu pacients!
Cal puntualitzar -perquè cap professor/a pugui dir res en contra- que no hi ha fotografies ni cap material de classe, única i exclusivament els meus apunts, tot i així, potser que alguna cosa que no m’hagi quedat gaire clara estigui copiada literalment del magnífic Alberts o del prodigiós Cooper.
Tenir aquests apunts no implica aprovar, i jo no me’n faig càrrec (faltaria més! xD) , una persona (la majoria d’elles si més no) aprovarà si estudia, això només serà un ajut per tots/es vosaltres ara només us queda passar hores i hores a la biblioteca agafant durícies als colzes... Espero que us vagi “benne”!
Atentament Master Harris.
Cel·lular Cris
REPLICACIÓ del DNA
1.-Carecterístiques generals de la Replicació
-Semiconservativa: Les dues cadenes resultants de la repliació sempre conservaran una, de les dues cadenes, de la cadena mare
-Es produeix en la fase S (síntesi de la cèl·lula)
- La direcció de creixement sempre és 5’→3’, els nous nucleòtids es posen a l’extrem 3’ on hi ha un –OH lliure.
-DNA polimerasa: tenen activitat autocorrectora (proofreading)
A l’extrem 3’ els nucleòtids q arriben, ho fan amb 3 fosfats, si això passés a l’extrem 5’ (al contrari de com es fa) és a la cadena on hi haurà el trifosfat i l’ε la dóna la cadena i si hi hagués un error i treus el nucleòtid, es queda un grup fosfat amb la qual cosa després nohi hauria ε per poder acoblar un nou nucleòtid.
Això no passa a l’extrem 3’ ja que si hi ha un error i es treu el nucleòtid, es treuen tots els grups fosfats i després, quan arriba el nou nucleòtid és ell qui aporta l’ε del trifosfat per poder-se unir a la cadena.
-Bidireccional: ja sigui un cromosoma circular (procariotes) com en un de linial, a partir del puntsde replicació, s’obre la doble cadena de DNA i se sintetiza cap als dos sentits de dues maneres: -Cadena contínua (leading-strand template) : amb una DNA polimerasa simplement
Cel·lular Cris
3.2.-Proteïnes d’unióa una cadena simple Serveixen per estirar i mantenir oberta una única cadena.
3.3.-RNApolimerases (Primases) Sintetitzen primers, al principi s’uneixen a les helicases i creen un 3’-OH lliure pq es pugui començar amb la síntesi. SEMPRE es comença amb un RNAencebador (en el cas de la cadena contínua només un, en el cas de la discontínua molts)
3.4.-DNApolimerases N’hi ha de dif. tipus en E.coli la més important és la DNApoli. III mentre que en mamífers ho són la DNApoli. α i la DNApoli. δ. En mamífers la cadena contínua comença sintetitzantt amb DNApoli. α i després salta i continua la DNApoli. δ. En la discontínua això passa moltes vegades, tantes com fragments d’Okazaki hi hagi. DNApoli. δ té activitat exonucleasa (proofreading)
3.5.-Proteïnes abraçaderes Agafen la DNApoli. δ (mai la α) al DNA ajudades per les proteïnes de càrrega que tenen un lloc d’unió a l’-OH 3’ lliure i l’altre a la proteïna abraçadera. S’uneixen aprop d’un extrem 3’ i després ja arribarà la DNApolimerasa.
3.6.-Ribonucleases Degraden el RNAencebador i el substitueixen per DNA
3.7.-Lligases Realitzen l’últim enllaç fosfodiéster entre segments de DNA consumint ATP
3.8.-Topoisomerases Desfant l’entortolligament q es genera a l’obrir el DNA. Tallen 1 de les dues cadenes, retenen l’ε del fosfat, donen unes voltes al DNA i les tornen a enganxar, tot això sense gastar ε.
4.-Mecanisme La DNA polimerasa δ de la cadena discontínua es queda al seu lloc (en el llaç) i s’espera a que es faci el següent fragment de RNAprimer i quan el reconegui es deixarà anar per començar-la a polimeritzar en el sentit 5’→3’.
Cel·lular Cris
5.-Replicació dels telòmers
En els extrems 5’ es queda un tros de RNAencebador, aquests troços han de ser eliminats i substituits per DNA, en mamífers la DNA poli. δ ho fa però necessita un 3’- OH lliure per començar a sintetitzar. Cada cèl. té unes telomerases que allarguen els extrems dels cromosomes. Van unides a un RNAmotlle q és complementari als extrems dels cromosomes ja q és una seqüència repetida. La telomerasa es posa al fina, i s’allarga la cadena complementària a la T , després s’en va i com que ja hi ha més tros, es pot sintetitzar un primer. Al tenir el primer sintetitzat, ja es té un extrem 3’-OH lliure i la DNA poli. δ ja pot posar els nucleòtids complementaris. Després d’això, els RNAencebadors s’eliminen.
Com que sempre quedarà un extrem 5’ que no està acabat de sintetitzar pq és on estaven els primers, els telòmers formen ↑una mena de llaç. D’aquesta manera s’evita que els cromosomes s’uneixin els uns als altres. (l’extrem dels cromosomes té la mateixa seqüència sempre, en tots)
6.- Nucleosomes durant la replicació
Durant la replicació les hisones s’han de modificar parcialment per desfer la cromatina. S’ha vist q els nucleosomes es queden enganxas tota l’estona durant el procés.
Durant la replicació NO hi ha transcripció pq no interessa l’expressió de gens però com que si que es necessita codificar les proteïnes que fan conformen les histones, els seus gens SI que s’expressen i es transcriuen durant la replicació per poder formar nucleosomes.
Les histones es modifiquen de manera que relaxin la cadena de DNA, per unir-ne de noves, s’acetilen (pàg. 2) les cues i, mitjançant un CAF (chromatin assembly factor) s’uneixen al cromosoma.
Cel·lular Cris
