Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Salut Mental - Tema 2.7, Apuntes de Enfermería

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Enfermería

Asignatura: Salut Mental, Profesor: Francesc Francesc, Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/11/2013

ireth6
ireth6 🇪🇸

4.4

(727)

100 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2.7: TRASTORNS GENERALITZATS DEL
DESENVOLUPAMENT I TDAH
DEFINICIÓ
Els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) es caracteritzen per una perturbació greu i
generalitzada de diverses àrees del desenvolupament:
•Habilitats d’interacció social
•Habilitats per a la comunicació
•Presència de comportaments, interessos i activitats estereotipades
Tipus:
•Trastorn autista
•Trastorn d’Asperger (també es troba dins de l’autisme)
•Trastorn de Rett (en nenes)
•Trastorn desintegratiu infatil o de Heller (en nenes)
•Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat
TRASTORNS AUTISTES
Hi ha molta varietat dins del grup, des de persones normals fins a dèficit mental.
•Alteració qualitativa de la integració social:
•Alteració de l’ús de comportament no verbals, com el contacte ocular (no et
miren), expressió facial, gestos reguladors de la interacció social.
•Relacions inadequades amb nens del seu mateix nivell de desenvolupament.
•No comparteix amb altres nens interessos o objectes comuns.
•Falta de reciprocitat social (et somriuen i somrius, et parlen i contestes, etc.).
•Absència, detenció i retràs de les respostes (somriure, estranya ansietat).
•Incapacitat per vincular-se.
•Evitació visual (mirar com si no hi veiessin).
•Falta d’actitud aticipatoria i de saludar.
•Dificultat per jugar (no hi ha jocs significatius o imaginatius) (no tenen
imaginació per fer-ho).
•Indiferència durant la separació.
•No tenen por a la separació, d’estar sols.
•Alteració qualitativa de la comunicació:
•Absència o retràs en el llenguatge oral (no et contesten).
•En subjectes que parlen, incapacitat per iniciar o mantenir una conversació
amb altres.
•Ús estereotipat i repetitiu del llenguatge (frases fetes).
•Alteració del to. Producció mecànica de la parla (sonsonet) (tot amb el mateix
to, sigui alegre o trist).
•Ús fragmentat del llenguatge.
•Falta de finalitat comunicativa i de contingut comunicacional.
•Absència de gestos adequats.
•Dissociació entre els gestos i el llenguatge.
•Freqüentment no parlen. Quan ho fan és amb retràs i anormalitat de la forma.
•Argot intel·ligible. Neologismes.
•Ecolàlia immediata o diferida.
•Inversió pronominal (parlen d’una 3a persona quan es refereixen a ells
mateixos).
•No utilitzen el “jo” ni el “si”.
•Patrons de comportament restringit:
•Preocupació absorbent (poden estar fent el mateix tot el dia, no es cansen).
Tema 2.7 – Salut Mental Maria Riu Caballol
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Salut Mental - Tema 2.7 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

TEMA 2.7: TRASTORNS GENERALITZATS DEL

DESENVOLUPAMENT I TDAH

DEFINICIÓ

Els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) es caracteritzen per una perturbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament:

• Habilitats d’interacció social

• Habilitats per a la comunicació

• Presència de comportaments, interessos i activitats estereotipades

Tipus:

• Trastorn autista

• Trastorn d’Asperger (també es troba dins de l’autisme)

• Trastorn de Rett (en nenes)

• Trastorn desintegratiu infatil o de Heller (en nenes)

• Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat

TRASTORNS AUTISTES

Hi ha molta varietat dins del grup, des de persones normals fins a dèficit mental.

• Alteració qualitativa de la integració social :

• Alteració de l’ús de comportament no verbals, com el contacte ocular (no et

miren) , expressió facial, gestos reguladors de la interacció social.

• Relacions inadequades amb nens del seu mateix nivell de desenvolupament.

• No comparteix amb altres nens interessos o objectes comuns.

• Falta de reciprocitat social (et somriuen i somrius, et parlen i contestes, etc.).

• Absència, detenció i retràs de les respostes (somriure, estranya ansietat).

• Incapacitat per vincular-se.

• Evitació visual (mirar com si no hi veiessin).

• Falta d’actitud aticipatoria i de saludar.

• Dificultat per jugar (no hi ha jocs significatius o imaginatius) (no tenen

imaginació per fer-ho).

• Indiferència durant la separació.

• No tenen por a la separació, d’estar sols.

• Alteració qualitativa de la comunicació :

• Absència o retràs en el llenguatge oral (no et contesten).

• En subjectes que parlen, incapacitat per iniciar o mantenir una conversació

amb altres.

• Ús estereotipat i repetitiu del llenguatge (frases fetes).

• Alteració del to. Producció mecànica de la parla (sonsonet) (tot amb el mateix

to, sigui alegre o trist).

• Ús fragmentat del llenguatge.

• Falta de finalitat comunicativa i de contingut comunicacional.

• Absència de gestos adequats.

• Dissociació entre els gestos i el llenguatge.

• Freqüentment no parlen. Quan ho fan és amb retràs i anormalitat de la forma.

• Argot intel·ligible. Neologismes.

• Ecolàlia immediata o diferida.

• Inversió pronominal (parlen d’una 3a persona quan es refereixen a ells

mateixos).

• No utilitzen el “jo” ni el “si”.

• Patrons de comportament restringit :

• Preocupació absorbent (poden estar fent el mateix tot el dia, no es cansen).

  • Adhesió flexible a rutines o rituals (no els agrada que els canviïn).
  • Manierismes, motors repetitius, per exemple sacsejar o girar mans, dits o moviments complexes del cos (que els fa confondre amb retràs mental).
  • (^) Preocupació persistent per part d’objectes (han d’anar acompanyats d’ell tot el dia).
  • Relació amb els objectes :
  • Preocupació i maneig obsessiu (girar) (obsessió en coses que giren).
  • Estereotipat i persistent.
  • Afecció a un objecte especial (fascinació).
  • Ús de la mà de la mare (o tercers) com a objecte mecànic per aconseguir el que necessita (per anar a buscar quelcom).
  • Fascinació per objectes rodons i giratoris, seleccionats per la textura que fa girar de forma compulsiva.
  • Monotonia, estereotípia i perseveració.
  • No són creatius.
  • Adhesió obsessiva a determinats objectes (anelles, fulles, fils, teles).
  • Resistència al canvi: de l’entorn, del quotidià, de l’ordre que ell va establir.
  • Depenent del nen pot presentar unes o altres característiques amb major o menor grau.
  • Característiques motores :
  • Hipotonia, hiperlaxitud articular global amb distonies (moviments bruscs a nivell muscular) , paratonies (contracció muscular molt forta) , discinèsies (moviments anormals i repetitius) , tics, ganyotes, etc..
  • Estereotípies, jocs manipulatius, moviments amb els ulls, aleteig, marxa amb les puntes dels peus.
  • Ritmies.
  • Impulsivitat i malaptesa ( per aprendre coses a nivell manual) , alternant amb minuciositat d’acord al seu interès.
  • Característiques sensorials :
  • Canal auditiu:

■ Atenció molt especial a sons autoproduits (autoestimulació auditiva).

■ Falta de resposta a sorolls intensos.

■ Percepció detallista a sons subtils.

  • Canal del tacte:

■ Hipoestèsia (no senten el dolor de la mateixa manera) , cremades o

fred.

■ Sensibilitat especial a determinades textures.

  • Canal vestibular:

■ Reaccions atípiques davant estímuls de balanceig o giratoris.

Fascinació per objectes que giren o per fer girar objectes (roda, ventilador).

  • Canal del gust i de l’olfacte:

■ Ensumar de manera repetitiva objectes i persones.

■ Extrema selectivitat en aliments.

■ Xuclar o ingerir objectes no comestibles.

  • Canal visual:

■ Evitació de la mirada per comunicar-se.

■ Memòria detallista visual, mirada fixa.

■ Interès per canvis de lluminositat.

■ Cerca de la llum intensa.

■ Prolongada observació de les seves mans o objectes davant la seva

cara.

■ Fascinació per certs objectes i elements en moviment (aigua, tren).

  • Epidemiologia :

TRASTORN D’ASPERGER

  • (^) Es troba dins de l’aspecte autístic.
  • El llenguatge és amb poc retràs inicialment.
  • Són intel·ligents però amb erudició puntual sobre alguns temes (acostuma a ser interès en un tema en concret, però amb la resta no).
  • Socialment estranys, vinculació atípica.
  • Pensament rígid, inapropiat, concret.
  • Solen tenir escassa habilitat motora (dificultat per aprendre coses manuals).
  • No hi ha retràs general del llenguatge clínicament significatiu.
  • CI normal.
  • Dificultat per l’abstracció.
  • Absència d ela tendència espontània a compartir coses de les quals gaudeix, interessos i objectes amb altres persones
  • (^) Dins dels autismes, són els que tenen més probabilitat d’integrar-se de manera normal a la societat.

TRASTORN DE RETT (en nenes)

  • Desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normal.
  • Desenvolupament psicomotor durant els primers 5 mesos, aparentment normal.
  • (^) Circumferència cranial normal en el naixement.
  • Desacceleració del creixement cranial entre els 5 i 48 mesos d’edat.
  • Pèrdua de les habilitats manuals intencionals i aparició de moviments estereotipats.
  • Pèrdua de la implicació social ( Pèrdua d’habilitats ja adquirides).
  • Mala coordinació de la marxa o de moviments del tronc.
  • Desenvolupament del llenguatge comprensiu i expressiu greument afectats amb retràs psicomotor greu.
  • Només en nenes.
  • Severa deficiència mental.
  • Mutisme.
  • Comportament autista.
  • Estereotípies manuals.
  • Espasticitat, atàxia i convulsions.

TRASTORN DESINTEGRATIU INFANTIL (semblat a Rett)

  • Desenvolupament aparentment normal durant almenys els 2 primers anys.
  • Pèrdua significativa d’habilitats prèviament adquirides.
  • Alteració qualitativa de la interacció social.
  • Alteració qualitativa de la comunicació.
  • Pot estar associat a epilèpsia clínica o sub – clínica.
  • Severa regressió autística després d’un període de desenvolupament primerenc normal.

TGD no especificat

  • Inclou “autisme atípic”.
  • Existeix una alteració greu i generalitzada del desenvolupament de la interacció social o de les habilitats de la comunicació verbal.
  • Jocs amb rigidesa i preservació.
  • (^) Forma menor
  • (És per quan no s’inclou en categories anteriors).

TDAH

  • Definició i característiques : el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia en l’edat infantil i que afecta entre un

3 – 7% de nens en edat escolar. Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d’atenció.

  • Símptomes nuclears : del TDAH són els següents:
    • Hiperactivitat: es manifesta per un excés de moviment en situacions en que resulta inadequat fer-ho i en diferents àmbits (casa i escola). Tenen grans dificultats per estar quiets quan les situacions ho requereixen (s’aixequen del seient, ho toquen tot, no paren quiets, sembla que siguin moguts per un motor). Parlen en excés i produeixen massa soroll durant activitats tranquil·les. Per diagnosticar-ho s’ha de comprovar en tots els àmbits.
    • Intenció:

■ Es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció en tasques que

suposen un esforç mental sostingut. Sovint sembla que no escoltin, els costa seguir ordres i instruccions i tenen dificultats per organitzar tasques i activitats amb tendència als oblits i a perdre objectes.

■ Solen distreure’s amb facilitat davant estímuls irrellevants. Les

dificultats d’atenció solen aparèixer més freqüentment durant l’etapa escolar, quan augmenta l’exigència acadèmica.

  • Impulsivitat:

■ Es manifesta per impaciència, dificultat per aplaçar respostes o esperar

el torn. Sovint interrompen i donen respostes precipitades abans que les preguntes hagin estat completades. En general, es caracteritzen per actuar sense pensar, no avaluant les conseqüències de la conducta.

■ Els nens i adolescents amb TDAH tenen problemes per controlar el seu

comportament i ajustar-se a les normes, presentant així dificultats d’adaptació familiar, escolar i/o social.

  • Tipus de TDAH : el DSM – IV – TR de l’associació americana de psiquiatria (2001) classifica el TDAH en tres tipus: - Tipus combinat: es troben presents en tres símptomes principals (inatenció, hiperactivitat i impulsivitat). - Tipus amb predomini del dèficit d’atenció: quan el símptoma principal és la inatenció. - Tipus amb predomini hiperactiu – impulsiu: la conducta que predomina és la d’hiperactivitat i impulsivitat.
  • Causa del TDAH :
    • Estructures i circuits cerebrals: existeix evidència científica de que l’origen del TDAH és una alteració en el funcionament cerebral, localitzada en les àrees del còrtex prefrontal i les seves connexions amb els ganglis basals. Diferents estudis han trobat en la població pediàtrica amb TDAH una menor mida d’algunes d’aquestes àrees cerebrals.
    • Component genètic: existeix evidència científica sobre el component genètic del TDAH. Recents estudis mostren la complexitat genètica del TDAH, ja que s’han vist implicats diferents cromosomes i gens. El component genètic potser sigui el major predisponent per patir el TDAH.
    • Factors neurobiològics: la presència de factors neurobiològics no genètics en l’aparició del TDAH ha estat referida en diferents estudis: prematuritat, encefalopatia hipòxic – isquèmica, baix pes en el naixement i consum de tabac, alcohol i altres drogues durant la gestació. En edats posteriors, els traumatismes craneoencefàlics (TCE) greus en la primera infància, així com patir infeccions del sistema nerviós central (SNC), s’han relacionat també amb un major risc de TDAH. A aquests factors neurobiològics no genètics se’ls denomina, de forma genèrica, factors ambientals.
    • Factors NO neurobiològics:

■ També s’han descrit factors de risc psicosocial que influiria en el

desenvolupament de la capacitat de control emocional i cognitiu. Actualment, s’accepta que és possible la interacció de factors ambientals i genètics de forma que la presència de determinats gens afectaria a la sensibilitat individual a certs factors ambientals.

■ Disposem de dues presentacions de metilfenidat en funció de la forma

d’alliberació del fàrmac: (estimulants)

  • Alliberació immediata: (Rubifen) la duració de l’efecte és d’unes 4 hores pel qual s’ha d’administrar 2 – 3 dosis repartides al llarg del dia per tractar de forma adequada al pacient.
  • Alliberació prolongada: (Concerta) consisteixen en una mescla de metilfenidat d’alliberació immediata i d’alliberació prlongada en una sola dosis diària (al matí). La diferència entre un i altre és la quantitat de fàrmac d’acció immediata i prolongada, i el mecanisme d’alliberació utilitzat. La duració de l’efecte rebassa les 12h.

■ La atomoxetina (Strattera) s’administra en dosis única al matí. Si

existeixen problemes de tolerància s’administra a la nit o repartida en dosis entre el matí i la nit. (no estimulant).

  • Efectes secundaris més freqüents :

■ Dels estimulants (metilfenidat): pèrdua de pes i gana, sobre tot a l’inici

del tractament: dificultat per conciliar el sol (insomni de conciliació); cefalea i, de forma molt més infreqüent, tics i inquietud.

■ Dels no estimulants (atomoxetina): pèrdua de pes i gana, sobre tot a

l’inici del tractament, somnolència, símptomes gastrointestinals com dolor abdominal, nàusees i vòmits, marejos i cansament. De forma molt infreqüent, pot aparèixer icterícia (la pell es torna de color groc degut a l’augment de la bilirubina), reflex d’un dany hepàtic que obliga la supressió del tractament.

  • Relació del tractament farmacològic amb el retràs del creixement : els estudis disponibles fins al moment són poc concloents. Les últimes dades informen de que la tala final dels nens en tractament amb estimulats seria d’ a 3 cm inferior a l’esperat. El retràs en el creixement és major en el primer any de tractament però tendeix a normalitzar-se posteriorment.
  • Produeix addicció el tractament farmacològic?

■ no existeix cap evidència científica que hagi demostrat que el

tractament amb estimulats produeix addicció.

■ Si que s’ha demostrat clarament que els pacients amb TDAH en

tractament farmacològic presenten significativament menys problemes de consum de drogues en l’adolescència que els pacients amb TDAH que no reben tractament farmacològic.