TEMA 4: PSICOFARMACOLOGIA
PSICOFÀRMACS
Són aquelles substàncies que s’utilitzen per al tractament de les malalties o trastorns mentals. Fins
actualment, són fàrmacs que actuen sobre els símptomes però no sobre les causes.
•Temps de presa: en determinats casos, després d’un període prudencial des de
l’aparició de la simptomatologia, es pot interrompre el tractament i és possible que no
torno a aparèixer el quadre clínic. En canvi, en altres casos el tractament haurà
d’administrar-se durant tota la vida.
•Conseqüències:
•Major coneixement del funcionament del SNC i de les bases biològiques dels
trastorns mentals.
•Avanç en l’estandardització diagnòstica i mètodes d’avaluació.
•Investigació. Ancoratge de la psiquiatria en la medicina.
•Desinstitucionalització del malalt mental.
•Indicacions de la teràpia psicològica.
•Història:
•Anys 30:
■Comes insulínics (Sakel, 1933)
■Cardiazol (Von Meduna, 1935)
■Psicocirurgia (Edgar Monis, 1936)
■Electroshock (Cerletti i Bini, 1938)
•Anys 50: descobriment i utilització clínica de la clorpromazina i del liti
•Anys 60: primer antidepressiu eficaç, la Imipramina
•Anys 90: introducció dels ISRS i dels antipsicòtics atípics
•Normes per utilitzar psicofàrmacs:
•Diagnòstic correcte
•Avaluació de la simptomatologia basal i el curs evolutiu
•Exploració física
•Dosis adequada/efectes secundaris
•Duració del tractament
•Efecte placebo
SINAPSIS. NEUROTRANSMISSIÓ
•Sinapsis: estructura en la qual esdevé el canvi d’informació entre les neurones
•Neurotransmissors: substàncies químiques especials alliberades per la membrana
emissora presinàptica que es difonen fins als receptors de la membrana de la neurona
receptora postsinàptica. Els neurotransmissors permeten que els impulsos nerviosos
d’una cèl·lula influeixin en els impulsos nerviosos d’una altra, i així, les cèl·lules del
cervell poden dialogar, per així dir-ho.
Tema 4 – Salut Mental Maria Riu Caballol
1
