Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Salut Mental - Tema 4, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Salut Mental, Profesor: Francesc Francesc, Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/11/2013

ireth6
ireth6 🇪🇸

4.4

(727)

100 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4: PSICOFARMACOLOGIA
PSICOFÀRMACS
Són aquelles substàncies que s’utilitzen per al tractament de les malalties o trastorns mentals. Fins
actualment, són fàrmacs que actuen sobre els símptomes però no sobre les causes.
Temps de presa: en determinats casos, després d’un període prudencial des de
l’aparició de la simptomatologia, es pot interrompre el tractament i és possible que no
torno a aparèixer el quadre clínic. En canvi, en altres casos el tractament haurà
d’administrar-se durant tota la vida.
Conseqüències:
Major coneixement del funcionament del SNC i de les bases biològiques dels
trastorns mentals.
Avanç en l’estandardització diagnòstica i mètodes d’avaluació.
Investigació. Ancoratge de la psiquiatria en la medicina.
Desinstitucionalització del malalt mental.
Indicacions de la teràpia psicològica.
Història:
Anys 30:
Comes insulínics (Sakel, 1933)
Cardiazol (Von Meduna, 1935)
Psicocirurgia (Edgar Monis, 1936)
Electroshock (Cerletti i Bini, 1938)
Anys 50: descobriment i utilització clínica de la clorpromazina i del liti
Anys 60: primer antidepressiu eficaç, la Imipramina
Anys 90: introducció dels ISRS i dels antipsicòtics atípics
Normes per utilitzar psicofàrmacs:
Diagnòstic correcte
Avaluació de la simptomatologia basal i el curs evolutiu
Exploració física
Dosis adequada/efectes secundaris
Duració del tractament
Efecte placebo
SINAPSIS. NEUROTRANSMISSIÓ
Sinapsis: estructura en la qual esdevé el canvi d’informació entre les neurones
Neurotransmissors: substàncies químiques especials alliberades per la membrana
emissora presinàptica que es difonen fins als receptors de la membrana de la neurona
receptora postsinàptica. Els neurotransmissors permeten que els impulsos nerviosos
d’una cèl·lula influeixin en els impulsos nerviosos d’una altra, i així, les cèl·lules del
cervell poden dialogar, per així dir-ho.
Tema 4 – Salut Mental Maria Riu Caballol
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Salut Mental - Tema 4 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

TEMA 4: PSICOFARMACOLOGIA

PSICOFÀRMACS

Són aquelles substàncies que s’utilitzen per al tractament de les malalties o trastorns mentals. Fins actualment, són fàrmacs que actuen sobre els símptomes però no sobre les causes.

• Temps de presa : en determinats casos, després d’un període prudencial des de

l’aparició de la simptomatologia, es pot interrompre el tractament i és possible que no torno a aparèixer el quadre clínic. En canvi, en altres casos el tractament haurà d’administrar-se durant tota la vida.

• Conseqüències :

• Major coneixement del funcionament del SNC i de les bases biològiques dels

trastorns mentals.

• Avanç en l’estandardització diagnòstica i mètodes d’avaluació.

• Investigació. Ancoratge de la psiquiatria en la medicina.

• Desinstitucionalització del malalt mental.

• Indicacions de la teràpia psicològica.

• Història :

• Anys 30:

■ Comes insulínics (Sakel, 1933)

■ Cardiazol (Von Meduna, 1935)

■ Psicocirurgia (Edgar Monis, 1936)

■ Electroshock (Cerletti i Bini, 1938)

• Anys 50: descobriment i utilització clínica de la clorpromazina i del liti

• Anys 60: primer antidepressiu eficaç, la Imipramina

• Anys 90: introducció dels ISRS i dels antipsicòtics atípics

• Normes per utilitzar psicofàrmacs :

• Diagnòstic correcte

• Avaluació de la simptomatologia basal i el curs evolutiu

• Exploració física

• Dosis adequada/efectes secundaris

• Duració del tractament

• Efecte placebo

SINAPSIS. NEUROTRANSMISSIÓ

• Sinapsis : estructura en la qual esdevé el canvi d’informació entre les neurones

• Neurotransmissors : substàncies químiques especials alliberades per la membrana

emissora presinàptica que es difonen fins als receptors de la membrana de la neurona receptora postsinàptica. Els neurotransmissors permeten que els impulsos nerviosos d’una cèl·lula influeixin en els impulsos nerviosos d’una altra, i així, les cèl·lules del cervell poden dialogar, per així dir-ho.

  • Neurotransmissors:

■ Acetilcolina: és el neurotransmissor més comú al cap. Quan tenim més

acetilcolina tenim Parkinson (els medicaments per a aquesta malaltia són de dopamina)

■ Noradrenalina, serotonina, dopamina: de la depressió.

■ L – glutamat

■ GABA (per a l’ansietat).

■ Glutamat, serotonina i dopamina = trastorns psicòtics

■ + dopamina produeix al·lucinacions, menys provoca simptomatologia

negativa.

ANTIDEPRESSIUS

Són aquells medicaments que estan indicats en el tractament de certs trastorns mentals: depressió, trastorns d’ansietat, TOC i TCA (trastorns conducta alimentària). Així mateix, també són eficaços en el tractament de les fòbies, trastorn del control d’impulsos, trastorns del son, agressivitat, enuresis i dolor crònic.

(No cal saber el nom dels medicaments, però si que ens ha de sonar el tipus de medicament a quina patologia pertanyen).

  • Grups :
    • Inhibidors de la monoaminooxidasa: IMAO (irreversibles), RIMA (reversibles)
    • Antidepressius tricíclics: ADT
    • Antidepressius heterocíclics o tetracíclics: AHC
    • ISRS (Inhibidors Selectius de la Recaptació de la Serotonina) , ISRS i NA, i ISRN.
  • Inhibidors de la monoaminooxidasa: IMAO
    • Tipus:

■ Fenelcina

■ Tranilcipromina (Parnate)

■ Moclobemida

  • Efectes secundaris:

■ Per als pacients que en prenen és perillosa la ingesta d’aliments que

contenen nivells elevats de tiramina (que normalment es troba en formatges fermentats, vins i alcohol en general, i en adobats o aliments en conserva de vinagre). La interacció de la tiramina amb els IMAO pot ocasionar una crisis hipertensiva que pot causar la ruptura d’una artèria al cervell, és a dir, un accident cardio – vascular.

■ El metge ha de proporcionar al pacient una llista completa dels

aliments prohibits que el pacient ha de portar amb ell. La reacció perillosa s’explica perquè la tiramina, al no ser neutralitzada (oxidada) per la monoaminooxidasa del cos, provoca una reducció del diàmetre dels vasos sanguinis amb el qual la pressió arterial augmenta.

■ Alguns altres aliments que han d’evitar-se són els fongs, cargols,

ronyons, conserves de carn i peix, fumats, plàtans i embotits. Quan un pacient pren IMAO dits aliments han de ser estrictament evitats, igual que alguns medicaments i qualsevol altre antidepressiu.

■ El període de seguretat entre el cessament de la presa de l’IMAO,

sobre tot dels no selectius, i la presa d’un medicament incompatible amb ell és de dues setmanes. Es considera que a les dues setmanes els metabòlits de l’IMAO ja han abandonat l’organisme.

  • Antidepressius tricíclics: ADT
  • Disminució del desig sexual, disfunció erèctil i alteracions de l’ejaculació (S’usa, combinat amb altres, en castracions químiques).
  • Síndrome de discontinuació: es produeix després de la suspensió brusca del fàrmac. Consisteix en nàusees, diarrea, fatiga, marejos, sudoració, insomni, agitació, tremolor, confusió, quadres pseudogripals i alteracions visuals.
  • (^) Altres efectes: reaccions dermatològiques.
  • Síndrome serotoninèrgic.
  • No suspendre bruscament la presa d’aquests fàrmacs.
  • ISRN:

■ Reboxetina (Norebox)

■ Efectes secundaris:

  • Sequedat de boca, estrenyiment, sudoració.
  • Sensació de retenció urinària, molèsties a l’orinar.
  • Insomni, ansietat, tremolor, dilatació de la pupil·la.
  • Augment del ritme cardíac, hipotensió postural, sensació vertiginosa.
  • ISRS i NA: (noradrenalina)

■ Venlafaxina (Dobupal, Vandral)

■ Efectes secundaris:

  • Palpitacions, augment del ritme cardíac, HTA.
  • Ansietat, agitació, mareig, mal de cap.
  • (^) Sequedat de boca, nàusees, estrenyiment, alteració de la gana.
  • Cansament, sudoració, erupcions cutànies, disfuncions sexuals (fallades erèctils, impotència..).
  • Maneig pràctic dels ATD : (Els efectes secundaris són immediats, en canvi els efectes terapèutics tarden 3 – 4 setmanes a fer efecte).
  • L’efectivitat del tractament ATD en monoteràpia es situa al voltant del 75% de respostes clíniques i el 65% de remissions completes. La resposta clínica és la millora en el 50% de la intensitat dels símptomes depressius i la remissió completa és la restitució completa, és a dir, la situació premòrbida.
  • Els efectes clínics dels ATD no són immediats. L’inici de l’acció terapèutica dels ATD es situa entre la 3a i 5a setmana.
  • La remissió completa requereix amb freqüència esperar a la 8a setmana.
  • Si un pacient no millora després d’aquests períodes de temps, és considerat com a refractari i requereix un canvi de l’estratègia terapèutica.
  • Els efectes adversos poden aparèixer immediatament. El pacient ha d’estar convenientment informat d’ells.
  • Ha de mantenir-se el tractament, a ser possible, 6 mesos des de la desaparició completa dels símptomes per evitar recaigudes.
  • Un segon o tercer episodi implica, en moltes ocasions, un tractament indefinit.
  • La supressió d’un tractament ATD ha de fer-se amb una disminució progressiva de les dosis per evitar efectes de discontinuació.
  • En pacients amb risc de suïcidi s’han de prescriure ATD segurs en cas de sobredosis.
  • Sembla que el perfil d’efectes adversos dels ATD és més acusat en les dones, possiblement degut als majors nivells plasmàtics.

BENZODIAZEPINES

  • Característiques :
  • La seva indicació principal és el tractament de l’ansietat, però també s’utilitzen en el tractament de l’insomni, atacs de pànic, associats a NL en l’esquizofrènia, anestèsia, com a relaxants musculars o anticonvulsionants.
  • Absorció oral. Biodisponibilitat gairebé total. S’uneixen a les proteïnes.
  • Metabolisme: hepàtic, derivats actius més duradors que l’original. (No té l’efecte del pas hemàtic, al contrari, s’activa al fetge. Passa a ser molt més actiu).
  • Excreció: 80% urinària.
  • Classificació : segons la vida mitjana.
  • Ultracurta: midazolam
  • Cuta: aprazolam (Trankimazin,), lorazepam (Orfidal)
  • (^) Intermedia: clonacepam (Rivotril)
  • Llarga: diazepam, cloracepat dipotàssic (Tranxilium)
  • Efectes secundaris :
  • Somnolència, cansament, debilitat muscular
  • Dificultats en l’equilibri
  • Disminució de la concentració i l’atenció
  • Excitació paradoxal. És a dir, efectes contraris a l’efecte esperat (nerviosisme, inquietud, insomni..)
  • Més característiques :
  • Els ansiolítics no són aspirines psicològiques.
  • Cada ansiolític té un perfil i indicacions propis (no tots tenen la mateixa capacitat anticonvulsionant, relaxant muscular o sedativa).
  • (^) Sedació no és ansiolisis. La sedació és el contrari a l’agitació i l’ansiolisis és l’eliminació del símptoma d’ansietat.
  • Retirar la medicació de forma gradual (paulatina). Crea síndrome d’abstinència.
  • Advertir al pacient del possible risc de dependència.
  • Sobredosis: Flumacenil (Anexate).

ANTIPSICÒTICS

Són fàrmacs utilitzats preferentment en l’esquizofrènia, però també estan indicats en altres psicosis (tòxiques, orgàniques, etc.); la mania i hipomania, depressió psicòtica, trastorns de personalitat, demències i estats d’agitació senils, tractament del dolor crònic i vòmits.

  • Classificació : és habitual classificar-los en 2 grans grups: els típics (usats des de sempre) i els atípics (amb menys efectes secundaris). El primer grup pertanyen a fàrmacs com l’haloperidol, la clorpromazina o la levomepromacina. Al segon grup pertanyen la clozapina, la risperidona, la olanzapina, la quetiapina, la ziprasidona i la amisulpire.
  • Farmacocinètica :
    • Absorció ràpida. Efectes als 30 – 60min. Els anticolinèrgics la retarden per disminució del peristaltisme.
    • Liposolubilitat alta, s’uneixen a proteïnes plasmàtiques. Fàcil pas per la barrera hematoencefàlica.
    • Eliminació lenta després de la metabolització hepàtica. Excreció per la orina.
  • Efectes secundaris :
    • Tremolor (pot semblar que tinguin parkinson) , rigidesa, bradicinèsia (disminució dels moviments espontanis), baveig.
    • Acatisia (incapacitat per estar assentat) (ansietat de moviments, no poden estar quiets, se’ls pot administrar Akideton).
    • Discinèsia (moviments anormals).
    • Distonies (contractures musculars).
    • Sedació.
    • Sequedat de boca, hipotensió arterial, estrenyiment.
    • Visió borrosa, retenció d’orina, dificultats sexuals.
    • Alteracions cardíaques i alteracions hormonals (amenorrea, galactorrea).