¡Descarga Salut Mental - Tema 3 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
TEMA 3: ATENCIÓ D’INFERMERIA A LES TOXICOMANIES
DROGODEPENDÈNCIA
La drogodependència és un trastorn crònic que constitueix en l’actualitat un greu problema sanitari i social. La manifestació característica d’aquesta és el desig (sovint fort i a vegades insuperable) d’ingerir la droga. El consum de la substància psicòtropa adquireix la màxima prioritat per a l’individu, major inclús que qualsevol altra conducta de les que en el passat tinguessin el valor més alt.
CONCEPTES DE FÀRMAC I DROGA
Entenem per fàrmac aquella substància que s’introdueix en l’organisme amb l’esperança de que produeixi un efecte beneficiós per a l’organisme, mitjançant la modificació d’una o més de les seves funcions. Anomenem droga a una substància que quan, sigui o no un fàrmac, és capaç de provocar en l’organisme un estat de dependència. Diversos fàrmacs (amfetamines, morfina..) són capaços de provocar aquesta dependència i actuar, per tant, com a drogues.
SUBSTÀNCIES PSICOACTIVES
Són el sinònim de drogues. Són substàncies capaces de modificar el funcionament del SNC, originant canvis en el comportament dels éssers vius.
ESTUPEFACIENTS
Al ser la denominació anglesa narcotics , solen ser sinònims de narcòtics. Són aquelles substàncies incloses com a tals en les llistes nacionals i internacionals i que estan sotmeses a mesures especials de control.
PSICÒTROPS
Són qualsevol medicament o altra substància, l’acció primària de la qual es duu a terme sobre l’estat psicològic o emocional del subjecte. És una substància psicoactiva utilitzada amb finalitat terapèutiques. Podem classificar-les en:
• Psicolèptics: neurolèptics, ansiolítics
• Psicoanalèptics: psicoestimulants, antidepressius.
TOLERÀNCIA
És un estat caracteritzat per una disminució dels efectes davant la mateixa quantitat de droga o per la necessitat d’una dosis major per a provocar el mateix grau d’efecte farmacodinàmic.
TOLERÀNCIA CREUADA
És el fenomen en el que al prendre una droga apareix tolerància, no només a aquesta droga, sinó també a altres del mateix tipus. Així, per exemple, l’heroïna provoca tolerància creuada amb la morfina i viceversa i, en el menor grau, el consum d’alcohol produeix tolerància creuada als barbitúrics.
DEPENDÈNCIA
És l’estat psíquic i/o físic causat per l’acció d’una substància (droga) sobre l’organisme, que es caracteritza per modificacions del comportament i per altres alteracions que comprenen sempre l’impuls incontrolat a prendre aquesta substància en forma contínua o periòdica; amb la finalitat d’experimentar els seus efectes o per evitar el malestar produït per la privació. La dependència pot anar o no acompanyada de tolerància.
• Dependència psíquica : (hàbit) situació en la que existeix un impuls al consum de la
droga per el plaer que s’obté d’ella.
• Dependència física : (addicció) necessitat del consum de la droga per evitar els
intensos trastorns físics que apareixen quan es suspèn la seva administració (síndrome d’abstinència).
DESINTOXICACIÓ
És la fase del tractament que pretén la tornada a la normalitat en l’equilibri dels sistemes de neurotransmisió alterats per l’ús de la substància psicoactiva. Segons el tipus de droga i la intensitat de la dependència, serà necessari o no utilitzar fàrmacs i dur-lo a terme en un medi hospitalari o ambulatori. DESHABITUACIÓ Una vegada aconseguit eliminar la substància de l’organisme mitjançant la desintoxicació, el procés de deshabituació intentarà mantenir l’abstinència amb un programa continuat que sol ser a llarg termini.
Aquest programa pot incorporar mesures farmacològiques, psicoterapèutiques (de recolzament i/o de grup), cognitives, sistèmiques o altres.
- Consideracions generals en l’actuació d’infermeria en drogoaddicció i toxicomanies : - S’ha de dur a terme una anamnesis dirigida a obtenir dades sobre els tipus de droga que consumeix, freqüència, dosis, temps de consum i temps que ha passat des de l’última dosis. - Les dades obtingudes del pacient han de ser contrastades amb la família o acompanyants. - S’ha de tenir en compte que, amb freqüència, hi ha implicació de més d’una substància. - El tractament administrat ha de ser fruit del diagnòstic i no de la pressió exercida pel pacient.
LA MALALTIA ALCOHÒLICA
L’alcoholisme es defineix com una malaltia primària crònica, en l’etiologia de la qual i les manifestacions influeixen factors genètics, psicosocials i ambientals. La malaltia és freqüentment progressiva i fatal.
- Es caracteritza per :
- Preocupació per l’adquisició de l’alcohol, que es converteix en una prioritat absoluta en la vida de la persona.
- Pèrdua del control en el consum.
- Compulsió al consum de la droga alcohol. L’individu es veu induït a la cerca compulsiva de la beguda.
- El tornar a beure després d’un període d’abstinència, tot i que sigui d’any, és confirmatiu d’una dependència alcohòlica.
- Negació. Es converteix en una part integrant de la malaltia i és un gran obstacle per a la seva superació.
- Dades epidemiològiques en relació amb l’alcoholisme crònic :
- És la 4rta causa de mortalitat global
- El 25% de les hospitalitzacions en l’àrea de medicina interna són degudes a l’alcoholisme.
- El 30% de les hospitalitzacions totals de barons i el 10% de les dones són derivades de problemes derivats de l’alcoholisme.
- El 37% de les urgències generals són derivades de problemes associats amb l’alcoholisme.
- L’alcoholisme crònic genera 365 milions d’€/any de despesa sanitària directa.
- El 30% dels accidents diversos i el 20% dels actes delictius estan relacionats amb el consum d’alcohol.
- L’absentisme laboral és de 2 a 3 vegades més freqüent entre alcohòlics crònics.
- Els accidents laborals són 4 vegades més freqüents entre els alcohòlics crònics i estan relacionats amb l’alcohol el 20% del total.
- El 20% de les conductes psiquiàtriques són motivades per problemes derivats de l’alcoholisme crònic.
- El 25% dels suïcidis i fins al 40% dels intents de suïcidi estan relacionats amb el consum excessiu d’alcohol.
- El 80% dels alcohòlics crònics tenen conflictes familiars.
- El 85% dels nens maltractats tenen algun progenitor alcohòlic.
- Intoxicació aguda per alcohol :
- És la pèrdua del control de les capacitats físiques i mentals a causa de la ingesta de begudes alcohòliques. Les manifestacions depenen del nivell d’alcohol en sang i de la tolerància. Els signes d’intoxicació aguda per alcohol, segons el grau, inclouran:
■ Desinhibició, fetor alcohòlic, parla forfollant, atàxia (falta de coordinació
muscular), disàrtria (articulació imperfecta del llenguatge), confusió mental, desorientació, somnolència, estupor i coma.
- La Marihuana i el Haschisch procedeixen del cànnabis sativa, planta de consum mil·lenari que actualment creix en la majoria dels països calorosos i tropicals (centreamericà, Amèrica del sud, sud-est asiàtic, índia..).
- Cànnabis Sativa :
- La planta conté en els brots florals una quantitat especialment elevada de principis psicofarmacològicament actius, els denominats cannabinols.
- De tots els cannabinols identificats, el principal component psicoactiu és el delta – 9 – tetrahidrocannabinol (THC), considerat el responsable de gairebé tots els efectes psicològics característics del cànnabis.
- Cànnabis :
- La seva principal forma de consum és per via pulmonar. Una vegada inhalat el fum, els efectes són gairebé immediats, doncs la liposolubilitat dels cannabinols permeten una absorció molt eficaç per aquesta vida. Els efectes assoleixen el pic màxim entre mitja i tres hores. Quan es consumeix per via oral, l’absorció és molt inferior.
- El THC, una vegada ingressa en l’organisme, circula fixant en elevada proporció a les lipoproteïnes plasmàtiques i es distribueix, emmagatzemant-se en el teixit adipós, d’on s’elimina lentament.
- Intoxicació aguda per cànnabis : els principals símptomes d’intoxicació per derivats de cànnabis inclouen eufòria, alteració de la percepció temporal, taquicàrdia i injecció conjuntival. Els símptomes que poden dur al consumidor a sol·licitar atenció sanitària inclouen: - Angustia aguda: normalment apareix en el consumidor inexpert que s’espanta per la pèrdua de control del pensament i la por a “tornar-se boig”. El tractament consistirà en tranquil·litzar al pacient, explicant-li que els símptomes desapareixeran en unes hores. No sol precisar medicació psicotròpica. - Deliri: després de dosis molt altes, pot aparèixer confusió, despersonalització, al·lucinacions visuals i auditives i paranoia. Aquest quadre és més freqüent després de la ingesta oral. El tractament consistirà en donar seguretat al pacient i mantenir-lo controlat per evitar que es produeixi dany a si mateix o als altres. - Flashbacks: tot i que són més comuns en els consumidors al·lucinògens, també amb el cànnabis poden aparèixer de l’experiència fins a diversos mesos després de l’últim consum de la droga. Serà necessari donar seguretat al pacient, informant-lo que aquestes experiències desapareixeran si s’absté de la droga. - Síndrome d’abstinència: s’ha descrit una lleugera dependència física en individus que han utilitzat la droga en forma crònica en dosis altes. Els símptomes d’abstinència poden incloure insomni, diaforesis, nàusees i vòmits. Normalment no precisa tractament.
- Fitxa resum del cànnabis :
- Farmacologia: és un depressor del SNC. Produeix sensacions psicodèliques i psicodislèptiques.
- Ús farmacològic: tot i el THC augmenta el perill d’avortament, en alguns països s’està utilitzant com antiemètic en pacients sotmesos a quimioteràpia.
- Tolerància: es pot presentar tolerància creuada amb l’alcohol i els opiacis.
- Dependència física: tot i que es un tema controvertit, es poden presentar alteracions del son i la gana.
- Dependència psíquica: segons l’individu, la personalitat i la quantitat de consum.
- Efectes a llarg termini: sembla que a la llarga poden presentar-se trastorns psicòtics i l’anomenada “psicosis cannàbica”.
OPIACIS
- Opi : una incisió en la càpsula de la llavors produeix un làtex blanc que es torna fosc al contacte amb l’aire. Aquestes gotes acumulades formen l’opi cru, que es converteix en opi cuit, mitjançant procediments de cocció.
- Morfina : és anomenada així per morfeo, el déu grec del son; aquesta substància va ser aïllada com a component de l’opi a principis del segle XIX.
- Codeína : per metilització de la morfina. S’usa com a analgèsic i fàrmac per la tos. Al no estar subjecta a esculls legals de l’opi o de la morfina, és el mòrfic més venut per la indústria farmacèutica.
- Heroïna
- Intoxicació aguda per opiacis : origina un quadre clínic caracteritzat per la depressió del nivell de consciència i respiratòria que condueix a la mort del malalt si no se l’administra l’antídot específic (naloxona). - La sobredosis d’opiacis més freqüent és la intoxicació accidental en addictes inexperts; després d’una injecció d’heroïna amb una puresa major de l’habitual; després d’un període d’abstinència voluntària o forçada (presó, hospital..), al produir-se una disminució de la tolerància; per associació de mòrfics amb alcohol i sedants. - La sobredosis per opiacis ha de sospitar-se en tot pacient jove que presenti un coma d’origen indeterminat amb depressió respiratòria amb miosis. Destaca la depressió de nivell de consciència, la bradipnea i la cianosis. Sol existir signes de venopunció. La falta d’història de drogoaddicció tampoc ha de descartar el diagnòstic, ja que la sobredosis apareix en molts casos després de la primera dosis. - Tractament :
■ El tractament es basa en l’administració immediata de 0,2 – 0,
(ampolles de 0,4,g) de naloxona, que pot repetir-se cada 3 – 5 minuts fins a un total de 2mg. Si després de 3 – 4 ampolles el quadre no millora, s’ha de pensar en una intoxicació per altres substàncies, o bé una altra complicació neurològica.
■ La vida mitjana de la naloxona és informar a la de l’opiaci, pel qual és
convenient mantenir en perfusió venosa 2 ampolles de naloxona en 500cc de sèrum fisiològic.
■ Considerar el possible síndrome d’abstinència que el pacient pot
presentar al despertar, al ser la naloxona un antagonista pur dels receptors opiacis.
■ És freqüent l’edema pulmonar secundari a la intoxicació aguda per
heroïna, sent la causa més important de mortalitat. En un 30% dels casos existeix una pneumònia per aspiració associada a l’edema pulmonar, pel que és necessària la cobertura antibiòtica.
- Síndrome d’abstinència a opiacis : (SAO) apareix en subjectes consumidors de substàncies opiàcies (heroïna, metadona, buprenorfina, meperidina..) que disminueixen o suprimeixen el consum, o prenen una substància antagonista (naloxona, naltrexona). - (^) En el cas de l’heroïna, el quadre comença entre les 6 i 12 hores d’abstinència, prolongant-se uns 7 o 10 dies. En la metadona apareix a les 24 – 48 hores i desapareix a la sexta o sèptima setmana. Amb la meperidina (dolantina) apareix a les 3 hores, desapareixent als 4 – 6 dies. - S’ha d’assenyalar l’especial intensitat i gravetat que presenta el SAO de la metadona induït per antagonistes.
DERIVATS DE L’ERYTROXILON COCA
La cocaïna és un alcaloide procedent de l’arbust Erytroxilon Coca, amb intensa acció anestèsica local i estimulant del SNC.
- Cocaïna : en els últims anys s’ha produït un augment molt important en el número de consumidors de cocaïna, el que fa que cada vegada sigui més freqüent veure malalts en els serveis d’urgència amb intoxicació aguda o complicacions derivades del seu ús, pel que el professional sanitari ha de familiaritzar-se amb les característiques d’aquesta drogodependència.
- Derivats de l’erytroxilon Coca :
- Cocaïna: alcaloide extret de les fulles de la planta de la coca.
- Pasta o base de coca: producte brut que s’obté en primer lloc de les fulles.
DROGUES DE DISSENY
La memòria del Pla Nacional sobre Drogues presentada el desembre de 1995 va donar l’alarma sobre el problema: el consum de les anomenades drogues de disseny s’ha disparat entre els joves espanyols de 14 a 24 anys, sent detectat el consum habitual de més de 60 tipus de pastilles. Avui, gairebé el 5% dels joves espanyols les consumeix amb normalitat.
- Èxtasis : De totes les drogues de síntesis, la més popular és la coneguda com a èxtasis, el principal component de la qual és 3 – 4 metilendioximetanfetamina (MDMA)K, sintetitzada pels laboratoris Merck per a ser utilitzada, en principi, com a anorexígen en els tractaments d’obesitat. Degut als seus efectes secundaris, no va arribar a ser comercialitzada. Bàsicament, es tracta d’un derivat amfetamínic, sent els seus efectes similars als de qualsevol amfetamina. - Segons la tolerància que existeixi, l’efecte de la dosis pot durar fins a 4 hores, començant a disminuir una hora després de la ingesta. Les dosis de MDMA varien molt d’una pastilla a una altra, de manera que una pastilla d’èxtasis pot contenir de 0mg fins a 260mg de MDMA, pel qual els seus efectes poden ser des de cap fins a la mort. - Tolerància i dependència: la capacitat de l’èxtasis per crear tolerància i dependència és una de les qüestions més polèmiques, ja que encara no s’han dut a terme els estudis necessaris per aclarir aquestes qüestions. No obstant, tot indica que provoca tolerància, dependència física i psíquica i inclús síndrome d’abstinència. - Efectes indesitjats: els més freqüents són, en major part, deguts a la sobreestimulació simpàtica:
■ Taquicàrdia, insomni, sudoració anormal, sequedat de boca, tensió
mandibular, moviments compulsius de la llengua, sufocació, tremolor i nàusees.
■ Les experiències dutes a terme fins al moment amb primats posen de
manifest que l’MDMA produeix destrucció de les neurones serotoninèrgiques en diverses zones del cervell. Tot apunta a que el seu efecte en els éssers humans pot ser el mateix.
■ També se sap que una sola dosis de MDMA modifica l’acció de la
dopamina, neurotransmissor que actua sobre la funció cardíaca i la tensió arterial
■ Per altra part, les adulteracions a les que són sotmeses les pastilles,
multipliquen el número d’alteracions psíquiques, que amb freqüència, desemboquen en verdaderes psicosis tòxiques. Les alteracions psiquiàtriques més freqüents que s’han descrit, secundàries al consum d’èxtasis inclouen:
- Crisi d’ansietat
- Trastorns psicològics de tipus paranoide
- Catatonies de diversos dies de duració
- El “cop de calor”:
■ Entre els efectes més greus que solen produir-se després de dosis
altes d’MDMA, és especialment important l’anomenat cop de calor o xoc tèrmic. L’MDMA és una substàncies hipertèrmica que provoca un augment de la freqüència cardíaca, una vasoconstricció, així com una disminució de la sensació de calor i de set (tot i que estigui augmentant la temperatura del cos).
■ L’èxtasis es consumeix normalment en ambients calorosos. El
consumidor no pot estar-se quiet i no beu la quantitat suficient d’aigua, perdent líquids i sals a gran velocitat. Es produeixen canvis electrolítics i acaba arribant una coagulació intravascular disseminada i una fallada renal aguda, després el coma i en els casos més greus la mort per fallada cardíaca.
- Consum de dosis altes d’MDMA: taquicàrdia, hipertensió, tremolors, destrucció de fibres musculars, edema pulmonar agut, fallada renal aguda, fallada hepàtica, hemorràgia cerebral i mort sobtada.
