¡Descarga Sector primario resumen y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity!
EL SECTOR PRIMARI
Factors i elements del paisatge agrari
● L’agricultura proporciona la majoria de l'aliment del món, a més és l’activitat més destacada del sector agrari. 1.1 Els factors naturals i humans ● Aquestes activitats depenen de factors com el clima, el tipus de sòl i tradicions. ● Tot això combinat transforma el paisatge i crea caractéristiques segons les zones. Factors naturals Clima Temperatura, precipitacións i vent determinen el tipus de cultiu. Tipus de sòl La composició determina la fertilitat, no tots són aptes per als mateixos cultius Relleu El pendent dificulta, raó per la què es cultiva a valls i planes. L’orientació també afecta. Factors humans Tècniques de cultiu La tecnologia permet desenvolupar noves tècniques de cultiu. Tradició Influeix en el tipus de productes i la manera de conrear-los Pressió demogràfica L’augment de població permet mes llocs de treball i mes eficacia. Polítiques agràries Els governs determinen quins productes i en quina quantitat es conren 1.2 Els elements del paisatge agrari ● Es diferencien per diferents qualitats: tipus, varietats, sistemes de cultiu, grandària i rendiment de les terres. Rendiment de cultius Tipus de cultiu Herbacis (cereals, hortalisses), arbustius (vinya) o arboris (arbres fruiters, oliveres) Sistemes de cultiu Segons la necessitat d’aigua poden ser secà o de regadiu Varietat de cultius Policultiu (diversos productes en una mateixa explotació) o monocultiu (un sol bnm,.ñlkj producte) Rendiment de les terres Intensiva (cerca màxim rendiment de les terres a través de la inversió en mà d’obra, n njjjiknac tecnica de cultiu i tecnologia) aquest és dona en llocs molt poblats, o extensiva kjhgf (pretén reduir el màxim de costos de producció amb el mínim de mà d’obra) es sxdcfvgbhjklñp dona en llocs poc poblats i sol ser amb maquinaria.
Propietat de la terra Grandaria Latifundi (gran) o minifundi (petita) Límits Camps oberts (Europa central) o camps closos (vessant atlantic Europa, les parcel·les estan nacho nacho limitades per murs o tanques) Forma Regulars (de grans dimensions als paisos nous, Estats Units, Canadà i Australia) i irregular (pròpies patata de zones amb relleu accidentat o llocs on l’agricultura es práctica desde fa molt)
De la tradició agrícola a la tecnología.
● L'agricultura va començar al neolític, desde llavors ha canviat molt gràcies , en gran part, a la tecnologia i la ciència. 2.1 L’agricultura i la ramaderia avui ● En les últimes decades s’ha pogut augmentar la producció utilizan moltíssima menys mà d’obra. ● Aixo tambe ha comportat problemes mediambientals, com la contaminació de l’aigua i l'augment de CO ● Malgrat aquest augment encara hi ha masses persones que moren de gana. 2.2 Els sistemes agraris ● Les formes adoptades per l’agricultura i la ramaderia al món són molt diferents. Segons el desenvolupament econòmic i tècnic podem diferenciar sistemes agrícoles i tradicional. Tradicionals A l'Àfrica subsahariana, el Sud-est asiàtic, Amèrica Central i el nord i l’est de l'Amèrica del sud. Utilitzen técniques poc evolucionades. L’objectiu és procurar la subsistencia de ramaders i agricultors. Tecnificats A Amèrica del nord, Europa, Australia, part d'Amèrica del sud i en algunes zones de l'Àfrica tropical. Incorporen molts avenços tècnics que proporcionen nivells elevats de producció a fi d’arribar a mercats més amplis. Les polítiques agràries ● Les polítiques agraries son imposades per els politics per defensar o representar els interessos de la seva agricultura i ramaderia, les quals son primordials per a l'alimentació de l’ésser humà. A vegades sobreexploten els recursos bàsics que poden ser no renovables (com el bosc, l’aigua i la terra) contaminant el planeta. Això és relaciona també el sector secundari y terciari. ● Les polítiques agràries estan encaminades a protegir la conservació del recursos, millorant producctivitat agrícloa i modernització a les explotacions, defensar els mercats, vigilar la regularització de preus dels productes agrícoles assegurant un subministrament estable, etc…
càlids) i fertilitat de les terres. Aprofita els vessants de les muntanyes per mitja de terrases i per la cuantitat de collites que produeix (dues o tres x any) Per mitjà de sistemes hidràulics s’inunden les terres i construeixen murs que eviten les filtracions d’aigua.
Els sistemes agraris tecnificats
● En algunes zones del món practiquen agricultura i ramaderia tecnificades amb uns rendiments elevats. Es destina a comerç. 4.1 Una agricultura per al mercat. ● L’agricultura tecnificada necesita poca má d’obra ja que utiliza tecnología, però requereix grans inversions. La producció es destina als mercats, cada cop més internacionals gràcies a la globalització. ● Aquesta agricultura té una elevada especialització dels cultius. Facilitant la mecanització i comercialització del producte. ● També incorpora avenços tècnics al control de qualitat i conservació de productes, permetent que els aliments tinguin unes característiques concretes (mida, aspecte,...) i preus competitius. Per a aixo s’utilitzen gestions similars a les de les empreses industrials. 4.2 La ramaderia intensiva moderna. ● Es practicada als països desenvolupats. D’alt rendiment i gran quantitat d’exemplars en un espai reduït, gràcies a tecnologies i grans inversions. ● El bestiar es criat en granges, grans explotacions d’animals per a consum. Aquestes estan dotades de moderns sistemes de control de l'alimentació per a assegurar un ràpid creixement. Tipus d’agricultures: De plantació A l'Àfrica, América Central i del Sud i Zones d’Asia. Extensions enormes de terreny propietat de multinacionals de països desenvolupats. Són gestionades amb tècniques modernes. Molta mà d’obra barata. Es de monocultiu (cafe, coto, plàtan, pinya, canya de sucre, té i tabac) Mediterranea moderna Tradicionalment de secà (cereals vinyes i oliveres) i de regadiu (cultius d'horta i fruiters). Ara s’ha adaptat a les exigències del mercat aplicant tecnologies noves. Canalització d’aigua i sistemes de reg moderns permeten grans extensions d’arbres fruiters. Els productes d'horta es conreen en hivernacles. Atlántica Intensiva i d’elevada producció als països del vessant atlantic europeu. Tecnologies modernes com selecció mitjançant tècniques modernes com selecció de llavors mitjançant genètica per a controlar el creixement.
Es conrea blat, blat de moro, plantes farratgeres i flors (als Països Baixos) Cerealista tecnificada Extensiva d’alt rendiment característica als Estats Units, Canadà i Australia. Parcel·les regulars i d’elevada mecanització, alta productivitat amb poca mà d’obra. Es conrea cereals (blat de moro i meleca), cotó, i altres productes de secà.
La silvicultura
● A més de l’agricultura per a l’alimentació del esser humà hi ha més activitats pròpies del sector primari, com la silvicultura, la qual consisteix en la cura i explotació del boscos. 5.1 Els recursos dels boscos ● Aquests son imprescindbles per al medi ambient perque: ○ Protegeixen el sól de l’erosió. ○ Regulan el clima, produint oxigen i retenent el dióxid de carboni. ○ Emmagatzemen aigua i afavoreixen les pluges. ○ Són l'hàbitat de molts éssers vius i formen part d'ecosistemes. ● També són una font de recursos com la fusta per a mobles i paper. A les zones tropicals productores de fusta de caoba, teca i banús (fustes precioses, per la durabilitat i resistència a insectes, fongs i humitat) ● Altres recursos tambe son el suro, la resina i productes alimentaris com fruits, colorants alimentaris, herbes, espècies culinaries… ● Els boscos tambe son cinergetics ( reserves de caça i pesca) 5.2 L’explotació dels boscos ● Durant molt de temps els boscos van ser explotats tradicionalment, respectant la capacitat de regeneració. Avui en dia això ha canviat: es tala indiscriminadamente i es produeix deforestación. ● Per a evitar això s'ha legislat contra la tala i els comerços il·legals de fusta (sobre tot fustes precioses). També s’intenta palidar per mitjà dels cultius forestals, grans plantacions d’arbres només amb la destinació del mercat, aquestos no fan la funció d'ecosistemes ja que no hi ha animals ni altres plantes que visquin allà.
La pesca
● Es l’activitat del sector primari que permet els éssers vius obtenir aliment de llacs, rius i mars. 6.1 Les principals zones pesqueres
