¡Descarga ACTIVITATS FRANQUISME y más Ejercicios en PDF de Historia de España solo en Docsity!
Joel Garcia 2nA BTX
ACTIVITATS FRANQUISME 1r PART
EL FRANQUISME I : LA POSTGUERRA (1939-59)
Característiques del règim franquista
- Activitat 1,2,3 de la pàgina 320 del llibre de text. 1. Analitza i valora quins principis ideològics del franquisme mostren els textos. Espanya és definida com un règim corporatiu nacionalsindicalista, on els interessos dels diferents grups de la societat estan subordinats a l'interès nacional i es fomenta la col·laboració entre capital, treball i Estat. Defineix Espanya com un règim autoritari on tot el poder es concentra en la figura del caudillo generalíssim Franco. Una única unitat de comandament i de direcció, res de separació de poders. Els enemics d'Espanya són identificats com el liberalisme, la democràcia, el judaisme, la maçoneria, el capitalisme, el marxisme i el separatisme, mostrant una clara oposició a diverses corrents polítiques, ideològiques i socials. S’exalta el cap de l’Estat Franco i se li atribueix la victòria en la "guerra de lliberació" i la pau, consolidant així la seva imatge com el salvador d'Espanya i qui garanteix l'estabilitat i l'ordre. El lema “España Una, Grande y Libre”: España Una → va acabar amb els partits polítics i els separatistes dels espanyols. Promou la unitat nacional. España Grande → durant el cabdillatge va aconseguir situar a Espanya al mateix nivell que les nacions més avançades pel que fa la indústria, l’agricultura, les ciències, l’art… España libre → els espanyols disposen dels seus destins sense cedir mai a les pressions estrangeres. 2. Descriu com era l’uniforme falangista i quins n’eren els símbols. Segons el dibuix, l’uniforme estava composat per una boina i una samarreta de color blau amb els símbols de la falange (jou, que representa la unitat i la força; i fletxes, que representen la voluntat de treball i resistència).També porten uns pantalons de color gris fosc. 3. A què es comprometen els bisbes? Per què una part important de l'Església va fer costat al franquisme? Es comprometen a donar suport a l’Estat espanyol. Respectar el cap de l’Estat i les ordres dictades per aquest, a més a més de jurar mai no fer cap acció que pugui perjudicar a l’Estat espanyol i l’ordre públic. Tenir cura dels seus interessos i no amenaçar-los.
L’Església va donar suport a l’Estat per tornar a tenir el poder que havia perdut durant la segona República, on els valors tradicionals i la fe catòlica es veien amenaçats. El Franquisme era una oportunitat per preservar i reforçar la seva influència en la societat. Amb el suport a l’Estat aconseguien un paper privilegiat i la protecció dels seus interessos. A més a més, l’Església compartia els valors i creences conservadores del Franquisme. L’adoctrinament de la societat
- Activitat 1,2,3 de la pàgina 334, 335 del llibre de text. 1. Què commemoraven les celebrecions franquistes principals? Les celebracions franquistes principals commemoraven: ● 1 d’abril → Dia de la victòria: que celebra el fi de la Guerra Civil ● 19 d’abril → Unificació de FET i de las JONS: que celebra la formació del partit únic, la Falange. ● 1 de maig → Sant Josep artesà, vinculat al dia del treball ● 18 de juliol → Alzamiento Nacional: que commemora l'inici de la guerra civil, un cop d'estat. ● 25 de juliol → Sant Jaume patró d’Espanya: celebrat com a festa nacional a Santiago de Compostel·la. ● 1 d’octubre → Dia del Caudillo: es celebra en honor a Franco, perquè els franquistes el van posar al capdavant com a líder suprem. ● 12 d’octubre → Dia de la raça: celebra l’arribada de Colom a Amèrica. Avui dia es coneix com el Día de la Hispanidad. ● 20 de novembre → Dia de José Antonio: en memòria de la mort de Primo de Rivera, executat per les forces republicanes. ● 8 de desembre → Immaculada Concepció patrona d’Espanya, celebrada com festa nacional 2. Què era la censura? Quin n’era l’objectiu? De quins temes s’ocupava? La censura era una pràctica política destinada a controlar i regular les expressions culturals, socials i lúdiques dins de la societat espanyola durant el règim franquista. Volia mantenir la cohesió ideològica i moral dins del règim i suprimir qualsevol contingut que pogués ser considerat contrari als valors del Moviment Nacional o a la moral cristiana. Aquesta censura abastava els guions de les pel·lícules, les obres teatrals, els llibres, la premsa, les conferències i altres formes de comunicació pública. Per a assegurar el compliment d'aquesta censura, es va crear una comissió de censors que revisava tot el material i decidia què es podia publicar, representar o difondre i què havia de ser censurat o modificat per ajustar-se als paràmetres establerts pel règim franquista. Això va afectar negativament la qualitat dels productes culturals. 3. Quina era la funció social de la dona al franquisme? Com havia de ser educada per acomplir-la? Durant el règim franquista, les dones van perdre molts dels drets que havien aconseguit durant la Segona República. Es va establir un sistema de valors masclista que considerava les dones com a inferiors i les relegava a un paper secundari. Es promovia la idea que les
com per exemple si tots els acusats d'un delicte com la violació fos sentenciats a presó permanent revisable des del moment de la nova llei. No obstant això, en el cas de Franco, la retroactivitat no tenia una bona intenció. Va imposar multes fins i tot a les famílies dels acusats absents o morts, causant molta misèria a milers de persones innocents. Aquestes sancions sovint estaven relacionades amb la llibertat d'expressió.
2. Quanta població va ser executada o reclosa durant la guerra i la postguerra? Fixa’t en el mapa a quins llocs hi va haver un nombre més alt d’execucions? Explica què eren els camps de concentració i els batallons disciplinaris. Durant el règim franquista, es va registrar un nombre significativament més alt d'execucions de republicans que de nacionals, especialment en les zones rurals com Andalusia, Castella la Vella i Extremadura, que eren bastions del suport a la insurrecció nacional. En total, van ser executats i reclosos 127401 republicans i 49272 nacionals. Els camps de concentració franquistes, distribuïts arreu del territori, funcionaven com a llocs de detenció, selecció, càstig i "reeducació" dels presoners. Aquests camps allotjaven principalment presoners de guerra capturats en els fronts de batalla, però també hi havia un gran nombre de presos polítics, com mestres, periodistes, dirigents i militants republicans. Això es donava en diverses localitzacions, com places de bous, convents religiosos, fàbriques o camps esportius. Els franquistes creien que els perdedors de la guerra havien de contribuir a la reconstrucció d'Espanya, ja que els consideraven els culpables de la destrucció, i això va resultar beneficiós econòmicament per a l'Estat. Els Batallons disciplinaris eren destinats a treballs forçosos i obres de reconstrucció, similars als treballs forçats, en què els presoners realitzaven tasques físicament extenuants en obres públiques o agrícoles sense l'equipament adequat. Aquestes tasques inclouen la construcció de fortins, carreteres, campaments militars i pistes d'aeroports, a més de diverses altres iniciatives de la rereguarda franquista, com les indústries metal·lúrgiques a les mines de Bilbao, la construcció de carreteres a Santander o el treball en les intendències militars de Sevilla. 3. Llegeix els textos i explica a la teva manera l’objectiu exemplaritzant i punitiu de la repressió. La repressió volia acabar amb els simpatitzants del bàndol republicà. Això es va dur a terme a través d’infondre por amb violència. Afusellant els dirigents dels rojos i a qui formava part dels comitès assassins. D’aquesta manera ningú no s’alçaçaria com a líder per por a les represàlies. També es van controlar les notícies, i només deixaven sortir a la llum les execucions que servissin com a exemple de que passaria si es va en contra del règim, mentre que les massacres quedaven fora dels focus. A més a més, un treballador es quedava sense sou si el detenien, condemnant-los a la misèria absoluta.
Totes aquestes mesures implementades tenien com a finalitat, acabar amb les oposicions al règim franquista.
4. Què van ser les depuracions i les confiscacions de béns? Qui van afectar? Què pretenien? Quina institució catalana va destituir més funcionaris? Per què creus que va ser així? Les depuracions i les confiscacions de béns van ser estratègies emprades pel règim franquista per consolidar el seu poder i eliminar qualsevol rastre de l'anterior règim republicà. Aquests processos van afectar principalment els exiliats, els polítics republicans i els béns de partits, sindicats, associacions i altres entitats associades als vençuts. L'objectiu era desposseir-los del seu patrimoni per reduir les seves possibilitats de recuperació i organització política. Els funcionaris i treballadors de les administracions públiques que havien mostrat simpatia cap a la causa republicana també van ser objecte de depuració. L'objectiu era substituir-los per persones afins al règim franquista i assegurar el control total de l'Estat. A Catalunya, la Generalitat va ser una de les institucions més afectades per aquestes purgues. Després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes van destituir la Generalitat i van reorganitzar-la sota els principis del règim. Això va implicar la substitució dels funcionaris públics que havien servit al govern republicà per altres més afins al règim franquista, consolidant així el seu control sobre la regió. La raó d'aquesta situació radica en el fort suport al republicanisme i a l'independentisme català que es va donar durant la Segona República, cosa que va fer que les autoritats franquistes consideressin la Generalitat com una institució hostil al règim. Això va motivar una purga intensiva per eliminar qualsevol influència oposada al nou govern franquista a Catalunya. 5. Consulta a www.tiching.com/751918 la població de les regions espanyoles el 1940 i, amb les dades del mapa del Doc.3, calcula el percentatge de víctimes en relació amb la població. On va ser més gran la repressió en relació amb la població? I menor? 1- Navarra → 0,094% 2- Astúries → 0,023% 3- Andalusia → 0,011% 4- Aragó → 0,012% 5- Extremadura → 0,01015% 6- Castella la Nova → 0,009% 7- Castella la Vella → 0,0059% 8- Illes Balears → 0,00669% 9- Múrcia → 0,0042% 10- Catalunya → 0,0043% 11- Illes Canàries → 0,0039% 12- País Basc → 0,0031% 13- València → 0,0031%
c) Context històric. Què va significar per Catalunya el triomf franquista pel que fa la política i la cultura? Què va passar amb les institucions d’autogovern? Com va reaccionar la població catalana? Quines actituds van adoptar? El triomf franquista va significar una repressió intensa de la cultura i la identitat catalanes. Les institucions d'autogovern catalanes van ser abolides i els dirigents polítics i culturals catalans van ser perseguits. La població catalana es va enfrontar a una situació d'opressió cultural i lingüística, amb la prohibició de l'ús del català en l'àmbit oficial i públic. No obstant això, va sorgir una resistència per part de molts catalans, que van continuar defensant la seva identitat i cultura. Evolució política durant l’etapa totalitària
- **No intervenció a la 2GM?. Activitats 1,2,3,4,5 de la pàgina 327 del llibre de text.
- Quina va ser la posició de Franco durant la Segona Guerra Mundial? Com justifica Carrero Blanco el suport a l’Eix?** Franco en un primer moment va declarar la neutralitat de l’Estat, però la va substituir per la de no-bel·ligerància. Ell estava del costat dels països de l’Eix com Itàlia, Alemanya o Portugal, ja que el règim de Franco tenia característiques similars als feixistes i nazis. A més a més, tant Alemanya com Itàlia van donar suport al caudillo durant la Guerra Civil espanyola, per tant, es trobava en deute amb aquests. Carrero ho justifica dient que el front anglosaxó soviètic va en contra del que defensa Espanya. Defensen la democràcia, la maçoneria, el liberalisme, la plutocràcia i el comunisme. Per això, Carrero afirma que d’entrar en la guerra només ho podríen fer del costat de l’Eix, que lluita contra el que és anti Espanya. 2. Descriu la imatge. On va tenir lloc? Quin era l’objectiu de l’entrevista entre Franco i Hitler? Explica les diferents posicions sobre la pretesa entrada d’Espanya a la guerra mundial. Quines eren les pretensions d’Espanya? Com hi va respondre Hitler? La fotografia ens mostra els dictadors d’Alemanya i Espanya, Hitler i Franco, desfilant a l’estació d’Hendaia (França) l’octubre de 1940. L’objectiu de l’entrevista era negociar la participació d’Espanya a la Segona Guerra Mundial. Franco no volia entrar en la guerra i va fer propaganda franquista, on es deia que gràcies a la seva habilitat i capacitat durant la reunió, va aconseguir que Espanya no hi entrés a la guerra i així salvar-la de mals més grans. Les pretensions d’Espanya eren demandes territorials com Gibraltar, el Marroc francès i part d’Algèria, però Hitler ho va acceptar, les negociacios van fracassar i Espanya va continuar amb la neutralitat. 3. Quins aspectes de l’ajuda d’Espanya a les potències de l’Eix mostren les imatges? Explica què era la División Azul i com es va justificar l’enviament de tropes a Rússia.
El document 4 mostra les ajudes militars que va atorgar Espanya, mentre que el document 5 mostra com es van enviar treballadors espanyols cap a Alemanya perquè hi treballessin allà. La División Azul va ser una unitat de voluntaris espanyols que van formar una unitat d’infanteria. Van anar a lluitar a Rússia contra la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. La justificació d’aquest enviament de tropes es basa en que veien el comunisme com una gran amenaça per Europa i Espanya.
4. Després de la derrota de l’Eix, l’any 1945, el franquisme va voler atenuar el suport a l’Eix. Com ho va justificar? El franquisme va voler atenuar el seu suport a l’Eix per evitar conflictes amb els països victoriosos, per les pressions internacionals i per millorar la seva imatge internacional. Segons el text, es justifica dient que durant la guerra entre Alemanya i l’URSS, Espanya volia defensar els valors cristians i occidentals davant el comunisme, que esdevenia una amenaça. Durant la guerra entre Alemanya i la Gran Bretanya, s’afirma que Espanya es va mantenir neutral. Mentre que en el conflicte entre Japó i EEUU, Espanya era proamericana, un posicionament que podria servir en un futur per ser aliats. Espanya va intentar a aquest nou context internacional, disminuint les simpaties anteriors que va tenir cap a les potències de l’Eix. 5. Explica les tres fases de la política exterior espanyola durant la guerra mundial. Què diferencia la neutralitat de la no-bel·ligerància? Quina va ser la causa dels canvis? Durant la Segona Guerra Mundial, la política exterior espanyola va passar per tres fases: 1- Neutralitat inicial: Al començament de la Segona Guerra Mundial, Franco va declarar la neutralitat d'Espanya, tot i que mostrava simpatia cap a les potències de l'Eix, especialment Alemanya i Itàlia. 2- No-bel·ligerància: Després de la victòria alemanya sobre França, Espanya va declarar la no-bel·ligerància, la qual implicava un suport diplomàtic i econòmic a l'Eix. 3- Retorn a la neutralitat: El 1943, els governs britànic i americà van pressionar Franco perquè es distanciés formalment de l'Eix. Com a resultat, Espanya va tornar a declarar-se neutral, aquest cop de manera estricta. La diferència entre neutralitat i no-bel·ligerància radica en el nivell d'implicació en el conflicte. La neutralitat implica no prendre part en la guerra i mantenir-se al marge de les lluites entre els bàndols en conflicte. En canvi, la no-bel·ligerància implica no participar
patates→ 403 vs 583 cigrons→ 225 vs 450 bacallà→ 289 vs 545 arròs→ 200 vs 667 oli→ 240 vs 600 pa→ 224 vs 1000 Es pot veure la diferència abismal entre els preus oficials i el mercat negre. La manca d’aliments en la producció oficial a causa del mercat negre que només els més afortunats podien pagar, va crear una gran miseria entre la població més vulnerable i malestant.
- Fam i estraperlo. Doc.10 de la pàgina 331. D’on surt la font? De què parla? Qui són els estraperlistes? Creus que la font és objectiva? La font surt de l’Informe de Robert starkie, agregat cultural britànic a Madrid, 1940. Aquesta font tracta sobre la fam que envolta a la població espanyola a causa del problema de la distribució d’aliments i els estraperlistes, gent que utilitzava el mercat negre (il·legal) per lucrar-se sense les regulacions del govern. Tot i que els informes diplomàtics poden reflectir les opinions i interessos del govern o país que representen, penso que aquest mostra de manera objectiva la situació del país. Ja que és una font oficial britànica. - Comentari Taula de dades. Autarquia. Activitat 2 pàgina 344 Descripció: La taula mostra 3 variables diferents: el període, des de l’any 1940 fins el 1953; l’índex de preus durant aquests anys menys el 1940 i 1941; i l’índex de sous també durant tota aquesta estapa. Tant en les variables de preu com en el sou s’utilitza unitats en base 100, el qual és un valor de referència que permet establir comparacions entre valors estadístics diferents. Es dona un valor de 100 al primer valor de la serie i es calcula la resta proporcionalment. Anàlisi: La variable dels preus presenta una petita baixada entre l’any 1942 i 1943, no obstant això, en els anys posteriors augmenta exponencialment de manera desenfrenada. Entre el 1945 i 1947 hi ha una pujada molt significativa, passant de 111,3 a 170,4. Això segueix en augment fina arribar a un pic de 246,4 l’any 1951, un preu exorbitant. El 1952 hi ha una insignificant baixada a 236,1 i a l’any següent, el 1953, arriba fins a 247. Per altra banda, el valor del sou fluctua de manera més destacada que el del preu. Podem veure pujades i baixades al llarg dels anys, però sempre oscil·la entre 50-70, una quantitat molt menor en relació amb l’índex del preu. Entre el 1942 i 1945 el sou passa d’un valor de 31 a 60,8, una pujada que pot semblar positiva, però tenint en compte el preu de 111,3 de 1945 podem veure una diferencia notable. Després de l’any 1945 el sou baixa i el 1947 és de 48. No és fins el 1950 que el sou supera els 60,8 i el 1952 mostra el sou més elevat dels anys comparats amb 70,5.
La diferència entre el preu i el sou sempre es troba en una balança negativa de més de 100 a partir del 1946. Una situació inviable per a la major part de la població de la societat espanyola de l’època. Context històric: La taula de dades mostra les variables en els anys que es situen en la postguerra, després de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc durant el 1936 i 1939. Durant els anys 1939 i 1959 entrem en la etapa ens trobem en la etapa de l'autarquia econòmica. A Espanya busca una política d’aïllament econòmic, on el país sigui autosuficient. No es vol dependre de cap altre estat i s’aïlla Espanya de la resta del món, limitant les exportacions i importacions. L’estat va regular el comerç exterior, la producció i distribució de béns, els preus dels productes i els sous. Tot això va comportar un greu estancament econòmic amb un nivell productiu molt baix. Es va començar a racionar els aliments, que eren escassos i es va crear sortir el mercat negre. Que va provocar uns preus en els aliments inassolibles per la majoria de gent, que tenien uns sous molt baixos com podem veure a la taula. La escassetat d’aliments, els alts preus i sous baixos, van provocar una situació de gran misèria i fam en la societat espanyola. Amb condicions de vida insofribles. L’oposició exterior: Els republicans a l’exili.
- Fes les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 de la pàgina 336, 337 del llibre de text. 1. Explica quina va ser la sort dels espanyols que es van exiliar el 1939. Com van reaccionar davant l’ocupació nazi de França? Quines conseqüències va tenir per a ells? Fixa’t en la fotografia de Mauthausen i explica per què el cartell està escrit en castellà. Els espanyols que es van veure obligats a exiliar-se el 1939 van creuar la frontera i van ser confinats en camps de refugiats al sud de França. En aquests llocs, les condicions de vida eren terriblement precàries, amb escassetat d'aliments i la ràpida propagació de malalties a causa de la debilitat de la població. Molts d'aquests espanyols, que s'havien resistit al règim feixista, van ser capturats pels nazis en territoris ocupats i traslladats a diversos camps de concentració i d'extermini. Es calcula que més de 10.000 espanyols (incloent-hi uns 4000 catalans) van ser internats, i que aproximadament 6000 van perdre la vida en aquests camps. La foto de Mauthausen mostra un grup de presoners espanyols el dia de la seva alliberació, el maig de 1945. En el cartell, s'hi pot llegir: "Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras." La raó per la qual el cartell està escrit en castellà és que la majoria dels espanyols exiliats i internats parlaven aquesta llengua, que era més comuna entre ells que el català. Així, utilitzar el castellà per a la pancarta assegurava que la majoria dels internats la poguessin llegir i entendre. 2. Per què l’exili republicà es considera altament qualificat?Quines repercussions creus que tindrà aquest fet per al desenvolupament cultural durant l’Espanya de la postguerra?
5. Com es van organitzar les institucions republicanes a l'exili? I la Generalitat? Per què van acabar sent ineficaces? Entre el 1946 i 1948 va funcionar un govern de la Generalitat a l’exili presidit per Josep Irla i integrat per altres personalitats com Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, etc. Respecte a la Generalitat de Catalunya, aquesta es va configurar com una institució simbòlica, tot i que també tenia una funció reivindicativa, ja que no va aconseguir el reconeixement internacional desitjat durant la Segona Guerra Mundial. Segons el Document 6, extret de l'obra de L. Araquistain "El pensamiento contemporáneo" (1966), la ineficàcia d'aquestes institucions a l'exili es va deure principalment a la manca de capacitat o fortuna per aconseguir el reconeixement internacional de les potències mundials. Això va fer que el Govern Republicà i la Generalitat de Catalunya esdevinguessin institucions merament simbòliques, més orientades a la reivindicació que a la gestió efectiva de les seves funcions públiques 6. En el món actual hi ha refugiats polítics comparables als de l’exili republicà espanyol? Posa’n exemples. Explica els problemes que han de superar per fugir del país respectiu , arribar a la seva destinació o ser acollits amb l’estatus de refugiats. En el món actual, hi ha diversos grups de refugiats polítics que s'enfronten a situacions similars als exiliats republicans espanyols. Per exemple, els refugiats sirians han fugit de la guerra civil buscant seguretat en països veïns o Europa, mentre que els rohingya de Myanmar han buscat refugi a Bangladesh per escapar de la persecució ètnica. Així mateix, la crisi a Veneçuela ha causat una gran quantitat de desplaçaments cap a països com Colòmbia o Brasil. Aquestes poblacions han de fer front a persecució, violència i obstacles en el trajecte, com ara arriscades travessies marítimes o creuar fronteres. Un cop arriben al seu destí, s'enfronten a condicions de vida precàries i un complex procés per obtenir reconeixement com a refugiats, amb tota la burocràcia i els endarreriments que això comporta. En resum, la realitat dels refugiats polítics actuals reflecteix les dificultats i els reptes experimentats pels exiliats republicans espanyols durant i després de la Guerra Civil.
