Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Selectividad geografia, Apuntes de Geografía

Criterios de la selectividad 2021

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 24/02/2021

edayildiz
edayildiz 🇪🇸

4.4

(14)

14 documentos

1 / 25

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 25
PAU 2010
Pautes de correcció Geografia
SÈRIE 1
A tots els exercicis i opcions les puntuacions parcials de totes les preguntes són
orientatives. El corrector o correctora valorarà positivament –a més dels continguts
conceptuals- l’ordre en l’exposició, la precisió i el llenguatge emprat, i tindrà més en
compte i valorarà positivament allò que els alumnes aportin, més que no pas allò que
deixin de dir. També valorarà positivament la utilització de la terminologia geogràfica i
la claredat en l’exposició.
Opció A
Exercici 1: Mapa dels ocupats en agricultura a Catalunya
En aquest exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius generals 6 i 7 del
currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 3: Territori i activitats
econòmiques, del document de concreció del currículum.
L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.
1) [1 punt]
L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents:
L’alumnat ha de descriure que es tracta d’un mapa de Catalunya temàtic que
mostra els ocupats al sector agrari per comarques i en números absoluts. Les
dades estan agrupades en cinc categories i es representen per mitjà d’una gamma
de trames i matisos en blanc i negre. El mapa està realitzat a escala, la qual està
indicada en la part inferior
La font és l’Atlas Nacional de Catalunya amb dades de l’IDESCAT Any 2007.
(0,5)
L’alumne ha d’esmentar que la comarca amb un nombre d’ocupats més gran és el
Segrià, mentre que les que tenen una quantitat d’ocupats menor són la Vall d’Aran,
el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.
(0,5)
2) [1 punt]
Les definicions podrien ser semblants a les següents:
agricultura extensiva: conreu que s’efectua en grans superfícies agrícoles, sovint
dedicades a un sol tipus de conreu, i amb una inversió de capital i ma d’obra reduïda.
(0,5)
rotació de conreus: sistema de conreu basat en la successió de diferents conreus i
períodes d’inactivitat (guaret) en un mateix camp, per tal d’evitar l’empobriment del sòl.
(0,5)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Selectividad geografia y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

SÈRIE 1

A tots els exercicis i opcions les puntuacions parcials de totes les preguntes són orientatives. El corrector o correctora valorarà positivament –a més dels continguts conceptuals- l’ordre en l’exposició, la precisió i el llenguatge emprat, i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que els alumnes aportin, més que no pas allò que deixin de dir. També valorarà positivament la utilització de la terminologia geogràfica i la claredat en l’exposició.

Opció A

Exercici 1: Mapa dels ocupats en agricultura a Catalunya

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius generals 6 i 7 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 3: Territori i activitats econòmiques , del document de concreció del currículum_._

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.

1) [1 punt]

L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents:

L’alumnat ha de descriure que es tracta d’un mapa de Catalunya temàtic que mostra els ocupats al sector agrari per comarques i en números absoluts. Les dades estan agrupades en cinc categories i es representen per mitjà d’una gamma de trames i matisos en blanc i negre. El mapa està realitzat a escala, la qual està indicada en la part inferior La font és l’Atlas Nacional de Catalunya amb dades de l’IDESCAT Any 2007. (0,5)

L’alumne ha d’esmentar que la comarca amb un nombre d’ocupats més gran és el Segrià, mentre que les que tenen una quantitat d’ocupats menor són la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. (0,5)

2) [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les següents:

agricultura extensiva: conreu que s’efectua en grans superfícies agrícoles, sovint dedicades a u n sol tipus de conreu, i amb una inversió de capital i ma d’obra reduïda. (0,5)

rotació de conreus: sistema de conreu basat en la successió de diferents conreus i períodes d’inactivitat (guaret) en un mateix camp, per tal d’evitar l’empobriment del sòl. (0,5)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

3) [1,5 punts] Expliqueu breument quins són els principals productes agrícoles que es produeixen a Catalunya i la seva localització geogràfica.

L’explicació podria ser similar a la següent:

Pel que fa als principals productes agrícoles cal diferenciar entre els que es produeixen en el sistema d’agricultura intensiva i els procedents de l’agricultura extensiva. Pel que fa l’agricultura intensiva, els principals productes i les localitzacions geogràfiques són: Flors al Maresme Hortalisses al delta del Llobregat, Arròs al delta de l’Ebre. Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma). Etc. Es podrien donar 0,1 punts per cada producte esmentat fins a un màxim de 0,5. (0,5)

Pel que fa l’agricultura extensiva, els principals productes i les localitzacions són: Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinat a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc. Avellaner al camp de Tarragona. Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb especialització d’algunes comarques en algun producte concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra. A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro destinats a les explotacions ramaderes. Etc. Es podrien donar 0,1 punts per cada producte esmentat fins a un màxim de 0,5.

(0,5)

Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges. (0,5)

4) [1,5 punts]

Exposeu les característiques de l’agricultura a Catalunya d’acord amb l’esquema següent: a) superfície de les explotacions.

A Catalunya predominen les explotacions petites a diferència d’altres regions d’Espanya on es mantenen molts latifundis. (0,5)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

2) [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les següents:

energia primària : és l’energia que s’obté directament de recursos naturals com el carbó, el gas natural, el vent, els rajos de sol, etc. (0,5)

energia renovable : és l’energia que s’obté de fonts inexhauribles com el Sol, el vent, les marees, el calor intern de la Terra, ... o de fonts que presenten unes taxes de renovació ràpida, com per exemple la biomassa. (0,5)

3) [1,5 punts]

Observeu la taula i expliqueu les causes de la baixa producció d’energia primària a Espanya.

L’alumnat hauria de contestar amb una resposta semblant a: Les causes són la manca de recursos energètics a Espanya. Les mines de carbó han anat tancant per manca de rendibilitat mentre que els pous de petroli són escassos. L’energia nuclear presenta el valor més alt però la seva producció està estancada fa anys. Les energies renovables ofereixen bones perspectives però la seva posta en funcionament a gran escala és encara recent. (0,5)

Expliqueu també perquè la producció d’energia nuclear i del carbó estan estancades o en declivi.

L’energia nuclear fa anys que està estancada a causa de la moratòria en la construcció de centrals nuclears que està vigent a Espanya degut a la controvèrsia política i social sobre els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus d’energia. (0,5)

El carbó està en declivi degut a que és recurs no massa abundant i que moltes mines es van tancar per estar exhaurides o no ser rendibles. El gran poder contaminant del carbó també és un fre a la seva explotació. (0,5)

4) [1,5 punts]

Exposeu els inconvenients de la dependència energètica del petroli d’acord amb l’esquema següent: a) evolució dels preus.

La producció de petroli està controlada per un nombre reduït de països que tenen la capacitat de fixar el volum de producció i els preus. Des dels anys 70 s’ha produït un augment sostingut dels preus del petroli, amb dalts i baixos, i l’any 2008 es va arribar a un preu rècord de gairebé 150 dòlars el barril. (0,25)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

La influència del preu del petroli sobre l’economia és molt gran i les pujades del preu del barril de petroli repercuteixen immediatament en els preus de gairebé tots els productes de consum, sobretot per l’alça dels costos del transport i de la producció d’energia. (0,25)

b) països exportadors. Els principals països subministradors se situen al golf Pèrsic: Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Emirats Àrabs Units, Iraq, Iran, etc. També és important la producció de països situats en altres continents com és el cas de Mèxic, Argèlia, Líbia, Veneçuela, Nigèria i Indonèsia. Els Estats Units i Rússia són també importants productors de petroli. (0,5)

c) efectes sobre el medi ambient.

El principal efecte derivat del consum de petroli és la producció de CO2, el principal gas d’efecte hivernacle. També els vessaments de petroli al mar a causa d’averies en els vaixells o a les plataformes d’extracció és un problema ambiental de primer ordre. (0,5)

Opció B

Exercici 1: Mapa dels climes d’Espanya

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu general 5 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 2 Medi ambient i paisatges del document de concreció del currículum.

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.

1) [1 punt]

L’alumnat hauria de comentar que es tracta d’un mapa temàtic on es representen el diversos climes d’Espanya. La llegenda mostra sis tipus de clima: temperat oceànic, mediterrani càlid, mediterrani amb hivern fred i estiu càlid, mediterrani amb hivern fresc i estiu fresc, d’alta muntanya i semidesèrtic. La font és la pàgina web de l’IGN i l’any el

(0,5)

El mapa mostra com els climes mediterranis ocupen la major part de la superfície de la Península. El clima temperat oceànic domina la façana cantàbrica, Galícia i el prepirineu aragonès i català. El clima semidesèrtic es localitza només a les Canàries i al litoral de Múrcia i Almeria. (0,5)

(1)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

quantitat molt gran de rius, regulars i cabalosos. La majoria són rius curts, a excepció del Miño, ja que neixen a la serralada Cantàbrica, tenen un fort pendent i una força erosiva molt gran. (0,5)

Exercici 2: Piràmide de població de Catalunya

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius generals 7 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 4: La població i el sistema urbà: dinàmica, diversitat i desigualtat del document de concreció del currículum_._

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent:

1) [1 punt]

L’alumnat hauria de d’esmentar que es tracta d’una piràmide de població de Catalunya on estan representada l’estructura de la població per grups d’edat. A l’eix horitzontal hi ha el percentatge de població mentre que a l’eix vertical l’any de naixement. El costat dret de la piràmide representa la població femenina i a l’esquerra hi ha la masculina. La font és l’Instituto Nacional d’Estadística i les dades són de l’any 2001. (0,5)

A grans trets la piràmide presenta una forma contractiva, encara que mostra símptomes de recuperació de la natalitat els darrers anys. També es detecten clarament uns buits d’efectius als nascuts en el període 1936-39. (0,5)

2) [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les següents:

Taxa de natalitat : indica el nombre de naixements per cada mil habitants que han tingut lloc en una població en un període de temps determinat (0,5)

creixement natural : diferència entre el nombre de naixements i defuncions en un període de temps determinat. (0,5)

3) [1,5 punts]

Observeu el gràfic i doneu una explicació per a les següents qüestions:

a) Quina és la causa del buit demogràfic que afecta el grup de 60-64 anys?

La davallada de naixements en el període de la guerra civil. (0,5)

b) Quin és el motiu de la recuperació demogràfica que es mostra en el grup d’edat de 0 a 4 anys?

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

A l’arribada d’immigrants de països en vies de desenvolupament, en edat jove, amb un model de família diferent i unes taxes de fertilitat més grans que els de la població catalana. (0,5)

c) Per què en els grups d’edat dels majors de 65 anys, les dones són majoria?

Es deu a una major esperança de vida de les dónes respecte els homes. (0,5)

4) [1,5 punts]

Expliqueu la procedència de la població immigrant, la seva distribució territorial i el pes demogràfic en el conjunt de la població catalana.

a) Els immigrants provenen de les següents àrees: -Àfrica: Marroc i Àfrica subsahariana. -Amèrica llatina: Equador principalment -Unió Europea: Romania i després jubilats i executius de grans empreses procedents dels països més rics de la UE. (0,5)

b) Els residents estrangers a Catalunya es localitzen principalment a: -l’àrea metropolitana -les comarques del litoral i el prelitoral. -Algunes capitals de comarca interiors com Vic o Cervera. (0,5)

c) La població estrangera suposa el 15% de la població total de Catalunya, encara que en algunes localitat el percentatge pot ser molt superior. (0,5)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

relleu tabular: és el tipus de relleu que caracteritza els altiplans: planes enlairades vorejades per cingleres i vessants escarpats. També es propi dels tossals i turons coronats per una superfície horitzontal. (0,5)

3) [1,5 punts]

Expliqueu les diferències existents entre el relleu del Pirineu axial i el del Prepirineu.

L’explicació podria ser similar a la següent:

El Pirineu axial forma un eix en el centre de la serralada mentre que els Prepirineus són serres disposades en paral·lel al sud del Pirineu axial.

Les altituds en el Pirineu axial són superiors a les del Prepirineu, al voltant dels 3000 m en els cims més elevats com la Pica d’Estats (3143m) o el Puigmal (2980 m).

Les serres del Prepirineu superen en pocs casos els 2000 m d’altitud (la serra del Cadí, 2642m).

Els materials del Pirineu axial són d’edat paleozoica: llicorelles i granits, principalment, mentre que al Prepirineu són materials mesozoics i predominen les calcàries.

Al Pirineu axial són visibles les empremtes del relleu glacial com els circs, les crestes i cims piramidals que separen els circs, les valls en forma d’U o de bressol, les valls penjades o comes, etc.

Al Prepirineu les alineacions de muntanyes estan separades per valls i depressions com ara la conca de Tremp.

A l’hora de puntuar la resposta es valorarà que s’esmentin els aspectes següents:

Màximes altituds, al voltant dels 3000 m, en Pirineu axial. (0,2)

El nom d’algun cim del Pirineu axial i d’alguna serra del Prepirineu (0,2)

Els materials predominants: llicorelles i granit al Pirineu axial i calcàries al Prepirineu (0,2)

La presència de formes de modelat glacial al Pirineu (0,2)

L’existència de valls i depressions interposades entre les serres del Prepirineu (0,2) (1)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

Observeu el mapa i escriviu el nom de cinc comarques situades en els Pirineus (Pirineu axial i Prepirineu).

Les comarques possibles són:

A) enclavades totalment en els Pirineus: Vall d’Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça i Ripollès.

B) Parcialment: Noguera, Solsonès, Berguedà, Garrotxa, Alt Empordà.

Es donarà per bona qualsevol comarca dels dos grups.

(0,5)

4) [1,5 punts]

Descriviu el paisatge natural del Pirineu axial d’acord amb l’esquema següent: a) formes de relleu principals. b) tipus de clima c) tipus de vegetació

La resposta de l’estudiant pot estar estructurada de diverses formes, des d’un text expositiu fins a una contestació més esquemàtica, punt per punt. El corrector valorarà que d’una o altra forma es faci referència als aspectes principals del relleu, el clima i la vegetació que caracteritzen el Pirineu axial, així com a les interrelacions que existeixen entre aquests elements.

A l’hora de puntuar la resposta es valorarà que s’esmentin els aspectes següents:

Màximes altituds de Catalunya, al voltant dels 3000 m. El nom d’algun cim Els materials predominants El modelat glacial Algun exemple de forma de relleu glacial (0,5)

Domini dels climes d’alta muntanya. Les característiques d’aquest clima són les baixes temperatures de l’hivern, amb nevades freqüents, i uns estius curts i frescos. Pel que fa a les precipitacions són molt abundants i ben repartides entre tots els mesos de l’any. (0,5)

Predomini de la vegetació de tipus subalpí i alpí que es disposa en pisos o estatges altitudinals condicionats per les variacions en les temperatures i les precipitacions que es produeixen al guanyar altitud. Pel que fa als boscos, predominen les pinedes de pi negre i les avetoses, al pis subalpí. A partir dels 2200-2300 m l’existència dels boscos no és possible per la brevetat del període estival i el paisatge vegetal està dominat pels prats alpins.

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

L’alumnat hauria de contestar amb una resposta semblant a:

El càlcul de l’IDH no té en compte únicament el PIB sinó que també valora altres factors com l’esperança de vida i els nivells d’alfabetització i escolarització de la població. Cuba, malgrat tenir un PIB baix, presenta unes taxes d’esperança de vida i alfabetització superiors als països del seu entorn, fet que fa millorar el seu IDH. (1)

Analitzeu el valor de l’IDH en el cas d’Espanya

Espanya es troba en un cas similar al de Cuba, presenta un valor de l’IDH més gran que el que li pertocaria pel seu PIB però els valors elevats de l’esperança de vida, l’alfabetització i l’escolaritat ho compensen. (0,5)

4) [1,5 punts]

A quines àrees geogràfiques pertanyen els països amb els valors de l’IDH més baixos (<0,700)?

Els països que presenten valors de l’IDH inferiors a 0,700 pertanyen al continent africà, a Amèrica Llatina o al sud-est asiàtic. (0,5)

Expliqueu breument les causes de la baixa esperança de vida que presenten aquests països.

L’alumnat hauria de contestar amb una resposta semblant a les següents:

Les causes de la baixa esperança de vida estan relacionades principalment amb el subdesenvolupament econòmic que presenten aquests països.

La mortalitat infantil és alta a causa d’un sistema sanitari precari.

Molts sectors de la societat tenen uns ingressos econòmics insuficients que provoca que hi hagi una nutrició insuficient, fet que els fa més vulnerables a les malalties.

Les guerres i els conflictes violents de tipus religiós, ètnic i social que afecten de forma crònica alguns d’aquests països provoca altes taxes de mortalitat i és també una causa de la baixa esperança de vida.

Es valorarà a raó de 0,25 punts per cada causa especificada, fins a un màxim d’1 punt (1)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

Opció B

Exercici 1: Mapa de localització de les grans empreses multinacionals

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu general 6 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 4 Territori i activitats econòmiques del document de concreció del currículum.

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.

1) [1 punt]

L’alumnat hauria de comentar que es tracta d’un mapa mundi temàtic on es representen el nombre de grans empreses multinacionals existents a cada país. S’utilitzen cinc categories i a més a cada país una xifra indica el nombre total de grans empreses multinacionals existents. La font és el World Investment Report i la data el

(0,5)

S’aprecia com les grans empreses multinacionals es concentren a Europa, els EUA i el Japó (0,5)

2) [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les següents:

empresa multinacional : una gran empresa que no limita la seva activitat dins les fronteres nacionals sinó que té filials a altres països. (0,5)

globalització econòmica : procés de vinculació e integració dels mercats financers i de l’economia dels diferents països de manera que les fronteres nacionals perden importància per als moviments de capital i de mercaderies. (0,5)

3) [1,5 punts]

Observeu el mapa i indiqueu a quines àrees geogràfiques es concentren les empreses multinacionals. Exposeu els principals factors que han fet possible l’expansió de les empreses multinacionals.

Les empreses multinacionals és concentren a la Unió Europea i als Estats Units, després hi ha la zona de l’extrem orient, amb el Japó i Corea del Sud.

Les empreses multinacionals van sorgir com una evolució de les grans empreses industrials després de la segona guerra mundial. La seva expansió es va basar en l’obertura de filials als països estrangers per tal d’evitar els aranzels duaners.

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

Exercici 2: Taula de la evolució de la població a Espanya

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius generals 7 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 4: La població i el sistema urbà: dinàmica, diversitat i desigualtat del document de concreció del currículum_._

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent:

1) [1 punt]

L’alumnat hauria de d’esmentar que es tracta d’una taula de dades que mostra l’evolució de la població a Espanya per grups d’edats. Les dades corresponen als anys 1900, 1960, 1980, 1995 i 2008 i la població està subdividida en tres grups d’edat. La font és l’Institut Nacional d’Estadística i les dades són de l’any 2009. (0,5)

La taula mostra una disminució progressiva del grup d’edats 0-19 al llarg del període mentre que es produeix un augment dels dos grups d’edat restants. (0,5)

2) [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les següents:

índex de fecunditat : indica el nombre mitjà de fills que una dona tindria al llarg de la seva vida fèrtil. (0,5)

esperança de vida : edat mitjana que se suposa podrà arribar a viure una persona, calculada a partir de les dades de mortalitat que presenta el grup de població del que forma part. (0,5)

3) [1,5 punts]

Observeu la taula i expliqueu les causes del descens dels efectius corresponents al grup d’edats més jove.

L’evolució de la població en edat jove segueix la mateixa pauta que a la resta de països desenvolupats. És un descens motivat per la baixa natalitat que es produeix les dècades dels anys 80 i 90. No queda reflectida encara a la taula l’augment de natalitat provocada per l’arribada de un gran nombre de població immigrant. (1)

Igualment exposeu les raons de l’augment de pes del grup d’edats de les persones més grans.

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

La raó principal és l’augment de l’esperança de vida provocada per les millores en el sistema sanitari i la major qualitat de vida que existeix en els països desenvolupats. (0,5)

4) [1,5 punts]

Exposeu els avantatges i els desafiaments que comporta l’envelliment de la població.

Els avantatges fan referència a les condicions de vida de les persones dels grups d’edat més gran, entre les quals es podrien esmentar les següents: una esperança de vida més gran; un augment progressiu de la qualitat de vida dels grups d’edat més grans; més disponibilitat de temps lliure per realitzar activitats lúdiques i d’esbarjo. (0,5)

Els inconvenients estan relacionats amb que a vegades els Estats no dediquen els suficients recursos per mantenir les prestacions que l’estat del benestar destina a les persones d’edats més grans: pensions de jubilació, cobertura sanitària universal, despeses farmacèutiques, etc., juntament amb la necessitat de centres socials i sanitaris per a la població gran. (0,5)

Indiqueu altres països que es trobin en la mateixa situació.

L’alumnat pot esmentar qualsevol país desenvolupat, el corrector haurà de valorar la pertinença de la resposta. (0,5)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

3) [1,5 punts]

Exposeu breument els aspectes més destacables de la CECA (1951), precedent de la construcció europea:

La Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) va ser un tractat signat per França, Alemanya, Itàlia i els països del Benelux, que tenia com a objectiu aconseguir la lliure competència en el mercat del carbó i de l’acer, per tal d’aconseguir preus més barats i assegurar-ne el subministrament. (0,5)

b) Expliqueu les característiques i funcions principals de la Comissió Europea.

La Comissió Europea constitueix el poder executiu de la UE, és l’equivalent al govern europeu. Està formada per comissaris escollits pels estats membres de la UE. Les seves funcions principals són la gestió de les polítiques comunitàries: agrícoles, industrials, de telecomunicacions, de transport, de medi ambient, etc. (0,5)

c) Observeu el mapa i escriviu el nom de cinc països europeus que no formin part actualment de la Unió Europea.

L’alumnat ha d’esmentar cinc països que no formin part de la UE, com per exemple els següents: Suïssa, Islàndia, Noruega, Ucraïna, Bielorússia, Rússia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Bòsnia-Herzegovina, Macedònia, Kosovo, Albània, Moldàvia, etc. (0,5)

4) [1,5 punts]

a) Pes de la població europea en el context mundial. La població de la UE ronda els 500 milions d’habitants, fet que la situa en tercera posició mundial, per darrera de la Xina i la India. (0,5) b) Objectius que pretén la Política Agrària Comuna (PAC). Els principals objectius de la PAC són augmentar la productivitat de les explotacions agràries; assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari; garantir l’aprovisionament d’aliments i assegurar uns preus raonables pels consumidors. (0,5) c) Què és la zona euro? Indiqueu el nom de tres estats de la Unió Europea que no formin part de la zona euro. La zona euro la formen el conjunt d’estats de la UE que utilitzen l’euro com a moneda comuna. (0,25)

L’alumnat ha d’esmentar tres països extrets del grup següent: Els estats de la UE que no formen part de la zona euro són el Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Rep. Txeca, Hongria, Romania i Bulgària. (0,25)

PAU 2010

Pautes de correcció Geografia

Exercici 2: Fotografia del treball en un hivernacle

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu general 6 del currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 3: Territori i activitats econòmiques, del document de concreció del currículum_._

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.

1) [1 punt]

L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents:

Es tracta d’una fotografia d’una explotació destinada a l’agricultura intensiva, un hivernacle, on es practica l’agricultura de regadiu amb una gran productivitat, en aquest cas amb l’obtenció de productes d’horta. (1)

2) [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les següents:

Agroindústria : fa referència al sector de la indústria que es basa en la manipulació i/o transformació dels productes agrícoles i ramaders (també s’hi poden incloure els forestals i de la pesca) en productes elaborats que es posen a disposició dels consumidors. (0,5)

Agricultura a temps parcial : es tracta del tipus de treball d’aquells pagesos que tenen una altra ocupació (a la indústria, la construcció o els serveis) a més a més de la dedicada a l’explotació agrària, i sol ser característica dels petits propietaris. (0,5)

3) [1,5 punts]

a) A quins territoris catalans és més present el tipus d’agricultura que apareix a la fotografia?

A Catalunya l’agricultura intensiva de regadiu, sota hivernacle o a l’aire lliure, és característica de les comarques del Maresme i el Baix Llobregat, amb importants conreus d’horta, així com a les planes regades de la plana de Lleida, el camp de Tarragona i el Baix Ebre-Montsià.

Es donarà tota la puntuació sempre que s’esmentin dues comarques de les anteriorment citades. (0,25)