¡Descarga Selectividad historia 2020 y más Exámenes selectividad en PDF de Historia de España solo en Docsity!
HISTÒRIA PAU 2020
Espanya 1875-1986:
L’època de la Restauració borbònica (1875-1898)
Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)
La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)
La Guerra Civil (1936-1939)
El franquisme: la construcció d'una dictadura (1939-1959)
El franquisme: creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975)
Transició, democràcia i autonomia
ELSA VALADÉS GARCÍA
INSTITUT VILANOVA DEL VALLÈS
CURS 2019-
L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÓNICA (1875-1989)
EL SISTEMA POLIÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
-Els inicis de la restauració: ● Alfons XII es coronat rei al 1875, i situa a Cànovas com a president del consell de ministres. ● Cànovas es planteja un govern liberal que resolgui els problemes del regnat d’Isabel. -Partidisme moderat excloent. -Intervencionalisme militar. -Proliferació d’enfrontaments civils. ● Solució: -Bipartidisme -Pacificació del país (Cuba i carlisme) ● Primeres eleccions al gener de 1876, encara amb sufragi universal masculí però manipulades (àmplia vistòria de Cànovas amb més del 84%) -La constitució de 1876: ● Exemple de liberalisme doctrinari (conservador): -Sobirania compartida entre les corts i el rei -Sufragi censatari ● Àmplies atribucions per el rei -La monarquia queda per sobre de qualsevol altre institució (prèvia i superior a la pròpia constitució) -La corona modera la vida política i alterna entre els partits. -Dret a vet -Dret a nomernar ministres -Dret a convocar, suspendre o dissoldre les corts ● Corts bicamerals (renovades cada 5 anys) -Congrès de diputats (fins 1890 triat per sufragi censatari del 5% de la població, després sufragi universal masculí) -Senat, quasi la meitat designats per el rei i el govern ● Confessionalitat catòlica ● Àmplia declaració de drets (que serà limitada epr lleis posteriors) -Bipartidisme i torn pacífic ● Sistema electoral basat en: -Bipartidisme: ● Torn pacífic: alternança del poder entre els dos partits dinàstics depenent la desició del rei i no de les eleccions ● Sistema pensat per acabar amb els pronunciamientos
● Destaca Victor Balaguer (periodista) i Francesc Rius i Taulet (alcalde de Barcelona i impulsor de l’Exposició Universal de 1888) ● La Vanguardia com a diari portaveu -Falsejament electoral i caciquisme ● Els dos partits representen les elits econòmiques i les classes mitjanes benestants, també els seus valors: -Monarquia -Constitució de 1876 -Propietat privada -Estat liberal, unitari i centralista ● El sistema estava dissenyat per mantenir el poder en les seves mans i tenir estabilitat institucional -Pacte de no fer cap llei que l’altre partit hagués de derograr al tornar al poder -Pacte per alternar-se el poder: cada cop que el partit es desgasta el rei cedia el govern al líder de l’altre partit ● Perquè guanyés les eleccions el partit nou feien: -Sistema corrupte, basat en el caciquisme -Cacics: persones notables que controlàven la vida local o dirigien l’administració -Sovint els governadors civils completen la tupinada comprant vots o manipulant les actes. -El desenvolupament del torn dels partits: ● El sistema funciona entre 1876 i 1898 (10 eleccions, 6 dels conservadors i 4 liberals) ● Els governs es van anar alternant -Conservadors (1875-1881) -Liberals (1881-1884) ● Sufragi universal masculí a les eleccions de 1882 -Conservadors (1884-1885) ● Mort d’Alfons XII (nov. 1885) ● Pacte d’El Pardo (1885): garantir la regència de Maria Cristina d’Habsburg i garantir la continuïtat de la corona. -Liberal (1885-1890) ● Neix Alfons de Borbó, fill del rei (maig de 1886) ● Important obra reformista: -Llei d’associacions de 1887, legalització de partits que eren il·legals -Abolició de l’esclavitud (1888) -Sufragi universal masculí (1890) -Conservadors (1890-1892) -Liberals (1892-1895) -Conservadors (1895-1897) ● Assassinat de Cánovas a un atemptat anarquista.
LES FORCES POLÍTOQUES MARGINADES DEL SISTEMA
-El Carlisme: ● Crisi després de la derrota militar que portarà a una divisió: -Juan Vázquez de Mella renova el partit carlí l’any 1886, amb l’Acta de Loredan. ● Manteniment del catolicisme, furisme i suport a Carles IV ● Oposició a la democràcia però aceptació del capitalisme liberal -Ramón Nocedal liderarà un grup que dissentirà: ● Carles IV dona prioritat als interessos pròpis i no al catolicisme ● Fundació del Partido Católico Nacional o Partido integrista (1888) -Rebuig a Carles IV -Proposta de retorn total a l’Antic Règim ● A Catalunya: Salvador Casañas i Fèlix Sardà Salvany ● A partir de 1890 es reconstruirà i adaptarà el nom de Comunión Tradicionalista -El Republicanisme: ● Crisi pel fracàs de la primera república -Desencís dels seus seguidors -Repressió governamental ● Importants divisions internas -Partido Republicano Posibilista (1876) ● Liderat per Emilio Castelar ● Participa a les eleccions obtenint una modesta representació -Partido Republicano Progresista (1880) ● Liderat per Manuel Ruiz Zorrilla ● Republicanisme radical que accepta l’acció violenta contra la monarquia ● Intent fracassat d’insurrecció del general Villacampa (1886) -Partido Republicano Centralista (1887) ● Liderat per Salmerón ● Tracta d’aglutinar les diferents faccions republicanes per esdevenir el pal de paller del moviment. -Partit Republicà Federal: ● Liderat per Pi i Margall i Josep Maria Vallès i Ribot ● Encara és el més fort de Catalunya ● Malgrat la divisió també van haver coalicions electorals com la Unió Republicana (1893-1896) que els agrupà a tots menys als posibilistas. -El Socialisme: ● La Nueva Federación Madrileña que había estat expulsada de la FRE i la AIT pels anarquistes, l’any 1879 esdevé la Agrupación Socialista Madrileña, nucli fonamental del PSOE. ● Líder: Pablo Iglesias ● Programa: -Reconeixement del dret d’associació -Sufragi Universal
● Guerra Chiquita (1879-1880): insurrecció dels mambises, rebels cubans, derrotada per l’exèrcit espanyol ● Guerra d’Independència (1895-1898) -Grito de Baire (24 FEB 1895): aixecament simultani i inici de la guerra -Ràpida generalització per la illa -Intervenció fallida a càrrec de Martínez Campos que no sufoca el moviment -Substituït per el general Valeriano Weyler, que aplica molta repressió: divisió de la illa i incomunicació de determinades zones, penes de mort… -Nou fracas d’unes altres tropes espanyoles -Mort de Cánovas i propostes de reforma amb el general Ramón Blanco ● Autonomia de Cuba ● Igualtat de drets amb els peninsulars ● Autonomia aranzelària -En paral·lel, es contagia a Filipines: ● 1892 formació de la Liga Filipina de José Rizal (vía pacífica) i Katipunan (clandestina i armada) ● 1896 rebel·lió combatuda pel general Camilo García Polavieja fins que el 1897 el nou govern busca una pacificació negociada.
LES CONSEQÜÈNCIES DEL “DESASTRE DEL 98”
-Conseqüència de la pèrdua colonial: ● Crisi moral i ideològica -Frustració a la societat i política per la “caiguda” de “l’imperi” espanyol -Contrast amb les altres potències mundials (esp. Potència de 2ª o 3ª) ● Impacte econòmic i polític limitat: -L’economia espanyola té pèrdues però resisteix el cop i es reajusten les polítiques fiscals -El sistema polític es manté, malgrat la corrupció ● Aparició del regeneracionisme: -Origen en la Institución Libre de España (1876): renovació pedagògica i científica des d’un punt de vista més laic, liberal i positivista (Fco Giner de los Ríos) -Aparició dels pensadors regeneracionistes que reclamen la moderació cultural i política a Espanya (Joaquin Costa “tancar amb set claus el sepulcre del Cid” -Generació del 98: critica pessimista ● A Catalunya: -Resistència de la burgesía a aceptar l’independència de Cuba (per temes industrials i comercials) -Classes populars en contra de la guerra i las quintes, encapçalades pels federals de Pi i Margall (antimilitarisme) ● Resolgiment d’una voluntat intervencionalista de l’exèrcit per la política i inclinació a postures autoritaries.
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
LA RECUPERACIÓ CULTURAL
-Situació prèvia: ● Més d’un segle després del Decret de Nova Planta: -Desaparició del català en l'àmbit administratiu i cultural -Elits culturals adopten el castellà com a llengua d’ús públic i de comunicació escrita ● Manteniment del particularisme català dins del nou Estat Liberal espanyol: -Centralista -Ús del català com a llengua popular i literària adreçada a un públic més popular ● LA RENAIXENÇA LITERÀRIA -Moviment que reivindica l’ús públic i cultural del català -Inici simbòlic amb “Oda a la pàtria” de Carles Aribau -Jocs florals (1859): plataforma elitista de difusió de la llengua i cultura catalanes -Defensa del dret català com a expressió de l’ànima catalana (Manuel Duran i Bas) ● LA RENAIXENÇA POPULAR -En paral·lel i en oposició a la renaixença literària ● Defensa l’ús popular del “català que es parla” i de la literatura i teatre populars -Autors progressistes: ● Josep Anselm Clavé, Abdó Terrades, Frederic Soler ( Serafí Pitarra ) -Dècada dels 70: apropament dels dos moviments que popularitza els Jocs Florals, on destaquen Guimerà i Verdaguer. -També creix el periodisme català: La Renaixença, Diari Català , l’anarquista La Tramuntana, el republicà La Campana de Gràcia
ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
-La crítica al centralisme:
● Espanya com a una nació única on les corts disposàven de la sobirania nacional i una
centralització de l’estat. ● Diverses protestes dels sectors progressistes a Catalunya durant el regnat d’Isabel II -Bullangues de 1835 -Insurrecció de Barcelona 1842 -Jamància de 1843 ● A la Dècada Moderada (1844-1854): augment del centralisme i la repressió, que farà que els moderats catalans estiguin descontents amb l’uniformisme cultural i polític. -El Federalisme: ● Proposta lligada al republicanisme ● Inicis amb autors com Abdó Terrades ● Expansió a partir de 1868 amb el Partit Republicà Democràtic federal i Pi i Margall com a principi teòric:
LA LLIGA CATALANA I EL MISSATGE A LA REGENT
-Lliga de Cataunya (1887) escissió dins del Centre Català: ● Org de caràcter conservador que sintonitzaca amb la burgesia ● Líders: Àngel Guimerà Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch… ● Reivindicacions: -Oficialitat de la llengua catalana -Defensa del dret civil català -Proteccionisme -Missatge a la Reina Regent (1888), principal iniciativa: demanda d’autonomia per Catalunya -Campanya contra la reforma del Codi Civil (1889) que aconsegueix finalment preservar el dret civil català
EL CATALANISME CONSERVADOR
EL CATALANISME TRADICIONALISTA
-El desgast del carlisme i l’acceptació d’Alfons XII per part de la Santa Seu va fer que part del clergat català acceptés recolzar el liberalisme conservador -Vigatanisme: moviment cultural i intel·lectual impulsat des de Vic que impulsa aquest trànsit, dirigit a la formació d’un catalanisme conservador. -Figures rellevants: Jaume Collel i bisbe Josep Morgades, que impulsen el setmanari La Veu del Montserrat i campanyes com la de l’exigència de bisbes catalans -Per sobre de tots destaca el bisbe Josep Torres i Bages: ● Obra cabdal: La Tradició Catalana (1892) ● Defensor d’un catalanisme conservador ● L’esperit de Catalunya reposa en la familia, la propietat i la religió ● Refusa tot canvi social: retorn dels valors de l’Edat Mitjana enfront de la degradació de la societat industrial ● Proposa una acció catalanista més cultural i religiosa, allunyada de la política LA FORMACIÓ DE LA UNIÓ CATALANISTA -La capanya contra el projecte del Codi Civil (1889) va fer que la Lliga de Catalunya proposés la creació d’una org que coordinés tots els grups catalanistes comarcals -El resultat fou la formació de la Unió Catalanista (1891) : ● Federació de centres, associacions, ateneus i publicacions regionalistes ● Ampli suport de la Catalunya rural ● Base social: propietaris i comerciants mitjans, professionals liberals i intel·lectuals conservadors ● Tensió interna entre partidaris i detractors de les eleccions ● Creixement progressiu dels partidaris de reclamar un autogovern per Catalunya LES BASES DE MANRESA -Celebració d’una assemblea de delegats de la Unió Catalanista a Manresa (1892):
● Aprovació d’un programa polític anomenat Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa): -Document que recull els principis del catalanisme polític. -Disset articles que defineixen el poder regional català en relació a Espanya -Poder de l’Estat molt limitat i competències absolutes per Catalunya en matèria legislativa, l’educació, justícia, ordre públic, moneda… -Oficialitat de català -Càrrecs públics a Cat per catalans -Voluntarietat del servei militar -Aspectes arcaitzants: ● Restabliment d’antigues insticucions con l’Audiència Reial i les Corts, triades per sufragi corporatiu (estaments, gremis…) ● Vinculació de Catalunya amb Espanya a través d’un pacte amb la Corona
LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
L’IMPACTE DEL 98 A CATALUNYA
-El desastre del 98 av servir per afavorir la idea de participació política del catalanisme -Alguns sectors de la burgesia industrial donaran suport al al projecte regeneracionista del govern Silvela-Polavieja (1899), però aquest aviat fracasarà i decidiran crear un grup polític propi: La Unió Regionalista (1899) -Paral·lelament, creació del Centre Nacional Català (1900): ● Escissió de la Unió Catalanista ● Format al voltant del diari La Veu de Catalunya ● Liderat per joves professionals catalanistes: -Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó... ● Voluntat d’intervenir en política per la via electoral LA CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS (1901) -1901: ● Fruit de l’acord entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català ● Confluència d’interessos dels dos grups: el Centre Nacional Català aportava un programa polític possibilista i líders adequats i la Unió Regionalista, aportava laa complicitat d’amplis grups industrials i comercials als que mancava un projecte definit ● Llista encapçalada per: -Sebastià Torres (comerciant president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial) -Albert Russiñol (expresident del Foment del Treball Nacional) -Doctor Bartomeu Robert (expresident de la Societat d’Amics del País) -Lluis Domènech i Montaner (arquitecte expresident de l’Ateneu Barcelonès) ● Victòria electoral a Barcelona, malgrat els intents d’afavorir els partits dinàstics: elecció com a diputats dels quatre regionalistes.
-1897: agregació de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sants i Les Corts. -1907: obertura de Via Laietana -Construcció de xarxes de transport urbà modernes (tramvia, metro, ferrocarril del Vallès) -Ampliació del port i aeroport -Remodelació de Montjuïc per l’Exposició Internacional de 1929 EVOLUCIÓ ECONÒMICA -Creixement econòmic i major vinculació amb els ritmes de l’economia internacional -Tres conjuntures fonamentals: ● Recuperació econòmica després del 98: -Inicialment, pèrdua dels mercats colonials i devaluació de la pesseta per combare l’endeutament de la guerra -Ràpida recuperació gràcies a la reducció del deute públic, la baixa inflació i la repatriació de capitals -A mig termini, renovació de l’estructura productiva, creixement de la producció industrial i inversió en l’electrificació ● Forta expansió durant la 1ª Guerra Mundial: -La neutralitat transforma Espanya en subministradora de productes industrials i agraris -Creixement de la producció siderúrgica, minera i tèxtil estimulada per la demanda exterior -Per primer cop en molt temps, la balança de pagaments és positiva -Problemes: ● Procés inflacionari brutal (augment d’un 72% del preu del blat) ● Empitjorament del nivell de vida de les classes populars (puja el cost de vida entre un 15 i un 20% i els salaris no tant) ● Vagues i reivindicacions obreres -Fi de la guerra i caiguda de la demanda externa: ● Incapacitat del mercat intern per absorbir la producció ● Tancament d’empreses i atur, sobretot al sector tèxtil i agrícola ● Crisi entre 1920- -Impacte del crac del 29 i la Gran Depressió ● Conseqüències als sectors de l’exportació (vi, cítrics, oli d’oliva, minerals) ● Depreciació de la pesseta per ajudar les exportacions ● Efecte més limitat que a altres països ALTRES ASPECTES RELLEVANTS -Crisi agrícola a finals del segle XIX i inicis del XX ● Agricultura orientada al conreu de cereals, olivera i vinya ● Ramaderia bàsicament ovina ● Crisi cerealista: impacte negatiu de l’arribada de productes més competitius (Argentina, EEUU, Canadà i Rússia)
● Crisi de la vitucultura: -Plaga de la fil·loxera al 1879 i extensió en les dècades següents -Conflicte entre rabassaires i propietaris (mort de ⅔ dels ceps anul·la els vells contractes) ● Resposta: -Proteccionisme (=aliments més cars, menys diners per els productes industrials) -Recuperació gràcies a l’augment de la demanda urbana que es cobreix amb producte autòcton ● Manteniment de greus problemes en el camp: -Desigualtats (latifundis a Extremadura i Andalusia, minifundis a Galícia) -Molts pagesos sense terra -Endarreriment tecnològic i manca de regadiu -Progressos en la indústria: ● Canvi energètic: -Electrificació en dues fases: ● Enllumenat i transport públics (1880-1914) ● Ús industrial i hidroelectricitat (1914-1930) -Difusió de l’ús del petroli i l’automobilisme ● Millora de les comunicacions (1860: telègraf, 1920: telèfon i ràdio, i creixement progressiu de la xarxa de4 carreteras) ● Creixement industrial a un ritme de 1,6% anual ● Sectors industrials: -Creixement de les indústries tradicionals (alimentària, tèxtil, química, siderúrgia…) -Creixement de les noves indústries (elèctrica, automobilistica, electrodomèstics, refinació de petroli, ciment…) -Major diversificació a Catalunya: menys tèxtil, més minera, elèctrica, química…) -Declivi de la banca catala en favor de la madrilenya i basca (anys 30) ● Segons la distribució territorial: -Manteniment de Catalunya, Madrid i País Basc al capdavant -Major extensió de la indústria ● Intervencionalisme de l’Estat: -Concessió d’ajudes (subsidis, exempcions fiscals, comandes de l’administració…) -Proteccionisme (foment de la indústria nacional i el mercat interior, però amb productivitat baixa) EVOLUCIÓ SOCIAL -Al món rural: ● Persistència d’un predomini de població rural per la lenta industrialització ● Manteniment d’una vella oligarquia terratinent a la qual se suma la nova burgesia agrària, que inverteix en terres per ampliar el seu patrimoni ● Diferències notables entre la pagesia (mitjans i petits propietaris; arrendataris; jornalers) -Al món urbà: ● Augment del seu pes per les migracions
● Proposarà una “revolució des de dalt”, és a dir, un canvi controlat per les elits, amb un Estat fort que no necessités dels cacics i evités alhora un exés de protagonisme popular ● Tractarà d’apropar-se a la Lliga Regionalista dotant de més autonomia, ajuntaments i diputacions ● Aprovarà algunes lleis socials, com la Llei del descans domicilial i la creació de l’Instituto Nacional de Previsión (1908) dedicat a les assegurances obreras ● La seva actuació més controvertida serà la repressió posterior a la Setmana Tràgica (1909), que el farà caure -Canalejas prendrà el relleu al 1910 amb un nou govern liberal ● Cert apropament als sectors populars amb un reformisme social més marcat i un avenç simbòlic en la limitació del poder de l'església ● Substitució d’impostos sobre el consum per impostos progressius sobre les rendas ● Llei de lleves (1912), que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl·lic ● Aquest mateix any, Canalejas és assassinat a trets per un anarquista a Madrid LES FORCES D’OPOSICIÓ -Republicanisme i lerrouxisme: ● Principal força d’oposició parlamentària, juntament amb els catalanistes ● Sector fragmentat, per això Salmerón crea la Unión Republicana (1903) ● La Unión Republicana s’aproparà al catalanisme arran de les eleccions de 1907, integrant-se en la coalició Solidaritat Catalana ● No agrada a alguns sectors com l’anticatalanista anticlerical Alejandro Lerroux ● Conseqüència: Lerroux funda el Partido Republicano Radical (1908) -Carlisme i tradicionalisme: ● Carles VII mor el 1909 i el deu fill Jaume de Borbó és el nou pretendent ● Les bases socials es troben fonamentalment a Navarra, País Basc i Catalunya ● Continuen les velles baralles dins del carlisme i es funden diverses faccions: -1907: Es crea el Requetè, una organització paramilitar que actuava a les ciutats com a forces de xoc contra el republicanisme i l’obrerisme -1919: Juan Vazquez de Mella funda el Partit Catòlic Tradicionalista amb el sector més germanòfil -1931: Carlins, integristes i tradicionalistes es reunifiquen en un sol partit, Comunió Tradicionalista. -Socialisme: ● Manté els seus bastions a Madrid i el nord d’Espanya ● Augment d’afiliats al PSOE ● Participen en el joc parlamentari burgès: el 1910, Pablo Iglesias és diputat ● Creix la UGT, amb el líder destacat Franciasco Larga Caballero, secretari general el 1918 ● La Rev. Russa farà que un sector del PSOE marxi i al 1921 fundi el Partido Comunista Español (PCE), amb cert predicament a Biscaia i Astúries -Anarcosindicalisme:
● Manté el seu domini a Catalunya, Aragó, València i Andalusia ● Tendència anarcosindicalista guanyarà terreny, especialment a partir de la vaga general de Barcelona l'any 1902, per la reducció de la jornada laboral i l’augment salarial ● 1907 es crearà la Solidaritat Obrera, una federació d’associacions de treballadors de caràcter apolític i partidari de la lluita revolucionària ● Aquest nucli impulsarà el 1910 la creació del sindicat Confederació Nacional de Treball (CNT) ● La ideologia de la CNT es basava en: -Lluita contra els interessos de la burgesia -Antiestatisme -Apoliticisme i abstencionisme electoral -Anticapitalisme -Crida a la unitat sindical -Vaga general revolucionària com a eina per acabar amb l’estat i el capitalisme ● Creixement brutal de la CNT ● Moment clau: Congrés de Sants (1918) on s’adopta una estructura de sindicats únics d’indústria en lloc dels vells sindicats d’ofici, juntament amb una reafirmació de l’apoliticisme i negació directa entre obrers i patrons sense intermediaris polítics CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909) -Els primers anys de la Lliga Regionalista: ● Primeres dècades del segle XX, la Lliga es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya ● Línia política: -Ideòlegs com Enric Prat de la Riba: La nacionalitat catalana (1906) on reclama el dret de Catalunya a l’autonomia política, i proposa intervenir en la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l’Estat -Líders com Prat de la Riba ( “Catalunya endins”) i Francesc Cambó (“Catalunya enfora”) ● Tot i així, els primers anys son de dificultats i discrepàncies internes: -Victòria de 1901, les eleccions de 1903 i 1905 li son adverses pel creixement del republicanisme lerrouxista -Genera discrepàncies internes entre els sectors més conservadors (possibilistes) i els progressistes (intransigents) -Esclat: visita del rei Alfons XIII a Barcelona l’any 1904, havia de ser boicotejada per part del partit -Uns regidors de la Lliga, encapçalats per Cambó i recolzats per la direcció del partit, no obeeixen i provoquen una escissió -El sector progressista encapçalat per Domènech i Montaner abandonen la Lliga Regionalista i funden el Centre Nacionalista Republicà l’any 1906 -La Solidaritat Catalana: ● La presència de diputats catalanistes al Congrés dels Diputats va ser rebuda amb hostilitat a Madrid, on els qualifiquen de reaccionaris i separatistes
-Conseqüències a Catalunya ● Els lerrouxistes queden descreditats pel comportament oportunista dels seus dirigents, que van atiar els ànims però no van saber dirigir la insurrecció ● En canvi, aquest desengany afavoreix el creixement de l’anarquisme ● Solidaritat Catalana s’esmicolarà: -La Lliga Regionalista recolza la repressió de Maura -Els sectors progressistes fundaran la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), que tindrà uns bons resultats a les eleccions de 1910. Posteriorment, però, signarà el Pacte de Sant Gervasi amb el Partit Radical de Lerroux i això provocarà que sigui castigat electoralment fins a desaparèixer el 1916. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925) -Projecte que parteix de la voluntat de modernitzar Catalunya a partir de la tasca d’ajuntaments i diputacions, tot i no tenir l’ansiada autonomia -L’any 1907 Prat de la Riba és escollit president de la Diputació de Barcelona i enceta un programa d'impuls de la cultura catalana: ● Creació de l’Institut d'Estudis Catalans (1907) ● Biblioteca de Catalunya (1907) ● Consell d'Investigació Pedagògica (1913) -L’any 1911 la Diputació de Barcelona va promoure la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes -Canalejas es compromet a tirar endavant un projecte de Mancomunitats que serà aprovat el 1912, però el seu assassinat el deixarà congelat fins un any després -Finalment el 6 d’abril de 1914 neix la Mancomunitat de Catalunya amb Prat de la Riba com a president fins la seva mort -La Mancomunitat era un simple ens administratiu, sense més recursos que els de les diputacions, però permetia una obra de govern coordinada per a Catalunya: ● Creació d'infrastructures -Millora de la xarxa viària -Ampliació dels sistemes postal i telefònic -Modernització i augment de la productivitat de l’agricultura i la ramaderia ● Foment cultural i educatiu: -Reafirmació de la llengua i la cultura catalanes -Promoció de la renovació pedagògica ● Tot i així, es el primer òrgan administratiu català des del 1714 i precedent de la recuperació de la Generalitat l’any 1931 LA CRISI DEL 1917 -La Primera Guerra Mundial té com a conseqüència a Espanya un augment dels beneficis industrials que no vindrà acompanyat d’un augment equivalent dels salaris
-L’empitjorament del nivell de vida per l’encariment de les subsistències, juntament amb el descontentament per la degradació del sistema polític i la conflictivitat social, va portar a una protesta a diferents nivells ● Protesta militar -Nombre excessiu d’oficials -Ascensos per mèrits de guerra, beneficiant els militars afn¡ricanistes en detriment dels peninsulars -Baixos salaris militars -Els oficials de graduació baixa i mitjana formen juntes de defensa (associacions militars) que reclamen augments salarials i mèrits en funció de l’antiguitat -El juny de 1917 publiquen un manifest culpant el govern dels mals de l’exèrcit i del país ● Crisi política: -El 1916, el govern liberal presidit pel comte de Romanones clausura les corts davant la creixent tensió i l’acusació de corrupció per part de l’oposició -L’abril de 1917 es formarà un govern conservador liderat per Eduardo Dato que manté el tancament de la cambra, declara l’Estat d'excepció i endureix la censura de premsa -El juliol de 1917, a iniciativa de la Lliga se celebra a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris catalans que demana un nou govern i la convocatòria d’unes corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l’Estat -El moviment fracassà per la manca de suports (ni les forces monàrquiques ni les juntes de defensa s’hi afegeixen) i per les discrepàncies entre catalanistes i grups d’esquerres ● Vaga general revolucionària -El mar´de 1917 la CNT i la UGT signen un manifest demanant al govern que aturi l’augment de preus -L’agost s’inicia una vaga general convocada per la UGT que aviat derivarà en la petició de les corts constituents i el pas a un règim republicà -La vaga va tenir un seguiment molt desigual i va ser molt durament reprimida fins la seva extinció LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923) -La fi del sistema del torn pacífic ● Per tal de resoldre la greu crisi del 1917 s’optarà per intentar crear un govern de concentració on hi participessin els líders dinàstics i els catalanistes de la Liga ● Aquest recurs fracassarà en les dues ocasions que s’assaja (1917 i 1921) per culpa de les diferències entre els diversos grups ● El context tampoc era propici per poder realitzar les reformes amb certa tranquil·litat ● Conseqüència: greu inestabilitat polítics (entre 1918 i 1923 hi ha deu canvis de govern) ● Tot plegat porta a visibilitzar el fet que el sistema de torn pacífic ja no aportava l’equilibri que justificava la seva existència
