TEMA 5
Què contemplava el Concordat de 1851 entre Espanya i la Santa Seu? Suposà un
camí cap a la laïcitat de l’Estat, una ‘’reparació’’ de les desamortitzacions…?
El concordat signat entre Espanya i la Santa Seu el 1851 establia les relacions entre
l'Església Catòlica i l'Estat espanyol, que s'havien vist deteriorades amb l'abolició de
l'Antic Règim i l'entrada en vigor de l'estat liberal.
Aquest tractat reconeixia la religió Catòlica Apostòlica i Romana com a única i es
comprometia a conservar-la, així, amb tots els seus privilegis. Se li atorga també plena
presència en matèria educativa i a les institucions que aquesta comprèn (Universitats,
escoles, etc.) per a la divulgació del culte catòlic.
Es reconeix també la personalitat jurídica de la Santa Seu i l'estat del Vaticà (article III)
i es contempla el dret de l'església a la propietat privada, pel que es permet a les
institucions religioses (Parròquies, Ordres i Congregacions religioses, Instituts seculars,
etc.) la compra de propietats i a la gestió d'aquestes, dret reconegut a l'article IV del
Concordat.
Se li atorguen grans privilegis en matèria fiscal com per exemple l'exempció d'impostos
de propietats com edificis destinats al culte, residències del clergat, universitats
eclesiàstiques o escoles i seus del clero regular.
Aquest concordat, però, s'entén gràcies a les desamortitzacions, processos pels quals
es van requisar la gran majoria de terres del clero, que aquest posseïa en ''mans
mortes'', és a dir, que no es conreaven i eren intransferibles, per a una posterior
nacionalització i venda, permetent, d'aquesta manera, l'accés a la propietat privada, dret
fonamental d'un estat liberal com el que entrava en vigor a principis del segle XIX, fet
que va provocar el deteriorament de la relació Església Catòlica-Estat espanyol citat
anteriorment.
El que es vol amb aquest tractat és restablir les relacions entre la Santa Seu i la Nació
Espanyola, per tant, la seva finalitat no és dirigir l'Estat Espanyol cap a un tipus d'estat
laic sinó tot el contrari. Es reafirma la confessionalitat Catòlica espanyola i se li atorga
grans privilegis a l'església respecte altres institucions amb la finalitat final de fer que
aquesta es trobi més còmoda amb el canvi de règim que s'estava produint al conjunt
d'Espanya, d'un estat arcaic absolutista on el clero i noblesa tenien el monopoli de la
propietat i producció i grans privilegis respecte a la resta de població, a un estat liberal
que atorga el dret a propietat privada al conjunt de la població.
Grup 101.2: Núria Bonilla Gómez, Noelia Cabanillas Robles, Josep-Oriol Callejo
Lechuga i Adrián Campos Muñoz.
