Constitucionalisme, Ejercicios de Historia Social y Económica

¡Descarga Constitucionalisme y más Ejercicios en PDF de Historia Social y Económica solo en Docsity!

O Universitat Oberta de Catalunya « P2/00268 20 LEstat constitucional espanyol Tanmateix, Vevolució posterior determinará una ampliació d'aquests drets individuals que obligará a una transformació de 1'Estat, de les seves institucions i de les seves competéncies i responsabilitats. De totes mane- res, aquesta evolució no va ser lineal, sinó més aviat sincopada i amb grans períodes d'involució. 1.2. De Estat constitucional liberal a Estat constitucional liberal, democrátic i social Hem de veure ara en que consisteix la história de 1'Estat constitucional a partir del 1812. 1.2.1. Les primeres constitucions La vigéncia de la Constitució del 1812 va ser efímera. El 16-04-1814 sei- xanta-nou diputats de les corts de Cadis de tendencia absolutista van pre- sentar a Ferran VII un manifest (conegut com el manifest de los persas) amb el qual li demanaven l'anul-lació de la constitució de Cadis i de tota Vobra legislativa produida per les corts (1810-1813). A continuació, el quatre de maig de 1814, Ferran VII promulga un decret pel qual declara nulla i sense cap valor ni efecte la constitució de Cadis i tots els decrets emanats de les corts de Cadis: “como si no hubiesen pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo, y sin obligación en mis pueblos y súbditos de cualquiera clase y condición a cumplirlos ni guar- darlos”. García-Gallo (1975, pag. 1.095, núm. 1.218, 30). Malgrat que les corts de Cadis van invocar V'antiga constitució de la monarquia, en realitat es van copiar principis revolucionaris i democrátics de la constitució francesa del 1791 per a confegir les lleis fonamentals, que no ho eren d'una monarquia moderada, sinó d'un govern popular amb un cap o magistrat, que tampoc no era un veritable rei, sinó un mer executor delegat de les corts. El restabliment de la monarquia absoluta va durar fins al pronunciament de Riego del 1820, que provoca el restabliment de la constitució de Cadis del 1812 durant el trienni liberal, el qual es va cloure el 1823, quan l'exéer- cit de les poténcies absolutistes europees va permetre reinstaurar per sego- Ferran Vil... ... declara nul-la la constitució de Cadis, adduint que s'havien vulnerat la constitució i les lleis de la monarquia que atorgaven la sobirania al monarca. O Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 21 Lstat constitucional espanyol na vegada Ferran VII com a monarca absolut, i ja fins a la seva mort deu anys més tard (1833). A continuació s'inicia la primera guerra Carlina (1833-1840) que en- frontará els partidaris de l'absolutisme amb els liberals. Dins d'aquests últims continuaran presents les tendencies moderades i progressistes que ja havíem vist a Cadis. La monarquia absoluta es revalida en certa manera amb l'Estatut reial del 1834, que és una formulació per escrit de part de la constitució histórica de la monarquia castellana/espanyola. L'Estat constitucional torna a aparéixer amb la Constitució del 1837, en qué la sobirania es comparteix entre el rei i les corts, entre la monar- quia i la nació, entre la voluntat general del poble i la historia. La reforma de la Constitució del 1837 donará lloc a la Constitució mode- rada del 1845, que será vigent prácticament fins al 1868, bé que hem de tenir en compte que una cosa era la vigéncia teórica i una altra la prácti- ca determinada per un estat latent de confrontació civil i pel protagonis- me de l'autoritat militar sobre la civil. O És una época d'individualisme ferotge en qué s'está en contra de l'in- tervencionisme estatal perque el nou dret natural dels liberals no deriva de la religió, sinó de l'economia. Són les regles de mercat, les que regu- uestes primeres o o - . constitucions té, en len la competitivitat, les úniques que s'accepten per a regir la propietat, 'consequiéncia, un contin: Soi Suri 5 A ; 'económic ¡ va dirigida a el régim de l'empresa, les activitats comercials i les relacions laborals. odo També la llibertat d'aquest primer Estat constitucional va dirigida a defen- sar la llibertat d'empresa i de comerc, evitant que corporacions profes- sionals com els gremis puguin intervenir-hi i reduir aquesta llibertat d'i- OS loa niciativa i de funcionament empresarial o comercial mitjancant criteris que alteren o fan irrisóries les regles económiques de la competitivitat. religioses ¡ municipals). També hi ha d'haver una total llibertat a l'hora d'establir el marc jurídic de la relació laboral. A VEstat no li correspon alterar en cap sentit les regles del mercat laboral determinades per la lliure articulació económica de l'oferta i de la demanda de treball. 9 Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 23 LEstat constitucional espanyol premta i aquells drets electorals deformadors de la realitat social d'Espanya. Tampoc no era suficient garantir la seguretat personal i la propietat privada com a únics drets individuals que l'Estat policia havia de protegir. Per primera vegada, la Constitució del 1869 establia un primer títol dedicat als espanyols i als seus drets, en qué es considerava, al costat de la vessant económica i o de l'individu, la vessant Drets polítics Els veritables drets polítics que es reconeixien eren: el dret del sufragi universal masculí per a votar en les eleccions de senadors, de diputats a corts, de diputats provincials i de regidors del municipi; el dret d'associar-se lliurement per a tots els fins de la vida huma- na; el dret de lliure expressió de les idees i de les opinions, tant de paraula com per escrit impres o no imprés; el dret de reunió pacífica; el dret de sindicació; la llibertat d'ense- nyament,... Es creaven les bases perqué es formés un sistema de partits que canalit- zessin i dirigissin la vida social i que poguessin aspirar al govern per la via democrática de les eleccions a corts. Si més no, es creaven les bases per a la politització dels ciutadans. O De totes maneres, la igualtat dels drets polítics no implicava una igualtat real de la població, que continuava discriminada per raons económiques i polaritzada entre unes minories oligárquiques i una majoria integrada per una massa rural i per un proletariat urbá, per als quals era molt difícil aixe- car cap i accedir a Vestatus social de les classes burgeses i aristocrátiques. En aquest sentit, la Constitució del 1876 de la Restauració va significar una involució i una lectura a la baixa de l'Estat constitucional liberal i democrátic dissenyat el 1869. República 1 panyola ide la promulgació Le ent podem put eun estat consti - deriva ... la propietat i la llibertat personals eren constitucionalitzades i 'quedaven sota l'emparament |. dels tribunals de justícia. la participació política i l'organització de les force: vives del país dins de govern, per bé que totalment t pel de basar-se en | endémica ¡ total 9 Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 24 Léstat constitucional espanyol les constitucions, és a dir, la part dirigida a la declaració dels drets fonamentals dels individus que constitueixen, com hem dit, la clau de volta de tot l'ordenament jurídic. Amb aixo, entronquem d'una manera directa amb els principis rectors que inspiren la Constitució del 1978 actualment vigent. Es tracta d'ampliar les missions o les funcions que s'assignen a l'Estat per tal que assumeixi un paper tuitiu o protector dels sectors de la població més debils económicament o social. En virtut d'aquestes noves obligacions constitucionals, els poders públics hauran de promoure la realització de totes les condicions que facin efectiva la igualtat entre tots els espanyols. En aquest sentit 1'Estat ja no s'ha de limitar a protegir l'individu, sinó que també ha de protegir el treball, l'ordre económic i les entitats col-lectives com els sindicats, la família, els partits, etc. S'han d'establir els drets laborals, sindicals, socials, etc. en la part dogmá- tica de la constitució, i no com a simple nomenclatura o declaració de principis, sinó que han d'anar acompanyats de garanties segures que per- metin lefectivitat mitjancant Vestabliment constitucional de recursos d'emparament adients i de jurisdiccions competents per a aplicar-los quan algú ho demani o protesti davant d'un atac que els violi, fins i tot si procedeix del poder executiu. A tall d'exemple, vegem com l'article 43 de la Constitució del 1931 establia: “La familia está bajo la salvaguardia especial del Estado”; el 46 “La República asegurará a todo trabaja- dor las condiciones necesarias de una existencia digna. Su legislación social regulará: los casos de seguro de enfermedad, accidente, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jóvenes...; la jornada de trabajo y el salario mínimo y familiar; las vacaciones anuales remuneradas...” Leyes políticas españolas fundamentales (1968, pag. 192). La constitucionalització dels drets socials és el que caracteritza aquesta última forma de l'Estat constitucional, que sense deixar de ser liberal i democrátic protegirá, amb una regulació que Vafavoreix, la part més des- valguda de les relacions establertes per les regles económiques del mercat i de la competitivitat. 17) Aquesta protecció es projectará sobre el dret al treball, el dret a l'habitat- ge digne, el dret a la jornada laboral limitada, al descans dominical, a les vacances pagades, a la seguretat social, a l'asseguranca d'atur, etc. No es tracta d'igualar tots els ciutadans... 7 .... pel que fa als resultats de les seves activitats, sinó de proporcionar a tots les mateixes oportunitats inicials perqué puguin entrar en la lluita del mercat i de la 'competitivitat en qué es basen les societats capitalistes, amb un bagatge o armament similar (d'habitatge, d'instrucció, de condicions laborals, de sanitat, O Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 26 LEstat constitucional espanyol Els progressistes i democrates defensaven la doctrina de la sobirania na- cional, mentre que els conservadors i moderats propugnaven la de la sobi- rania compartida entre el rei i les Corts. Línia dels liberals progressistes i demócrates Larticle tercer de la Constitució del 1812 proclamava que la sobirania residia essencial- ment en la nació i, per tant, que a aquesta corresponia el monopoli de la creació de les lleis fonamentals (article 3). La Constitució del 1837 declarava en el preámbul que la nació, en ús de la seva sobira- nia, havia volgut revisar la constitució de Cadis. No obstant aixo, a l'article 12 establia que la potestat de fer les lleis resideix en les corts amb el rei, amb la qual cosa introdueix un principi contrari al de la sobirania nacional proclamada. La Constitució non nata del 1856 establia en el primer article que tots els poders públics emanaven de la nació en la qual resideix essencialment la sobirania i, per tant, igual que el 1812, correspon a la nació el monopoli d'establir les seves lleis fonamentals. La Cons- titució del 1869 era encara més rotunda en afirmar a Varticle 32 que la sobirania resideix essencialment en la nació, de la qual emanen tots els poders. La monarquia era simple- ment una forma de govern de PEstat nacional. Aquesta és la línia dels liberals progressistes i dels demócrates espanyols que volien establir un Estat basat en la sobirania nacional i en la subordinació del monarca a les corts i a la Constitució. Tanmateix podem observar que es tracta precisament de les constitucions que tingueren una vigéncia més reduida (1812-1814; 1820-1823; 1836; 1837-1845; 1869-1876), sobretot si tenim en compte que durant moltes époques d'aquests períodes la Consti- tució vigent va estar en suspens o no es va aplicar a la práctica. Línia conservadora i reformadora A la línia conservadora i reformadora del régim absolutista, hi trobem PEstatut de Baio- na, en que sestableix que el rei ho és per la gracia de Déu i de la Constitució que ell mateix ha decretat havent escoltat la Junta Nacional reunida a Baiona. LEstatut reial del 1834 es basa en les lleis fonamentals del dret castellá historic i espe- cialment en aquelles que havien introduit alguns elements de pactisme jurídic a la monarquia castellana. Com hem vist al módul anterior, la monarquia va rebutjar aquest pactisme ¡ es va inclinar decisivament a V'absolutisme a partir del segle xv i sobretot un cop es va haver vengut última resistencia popular amb la derrota dels comuners (1521). Les lleis que obligaven a convocar corts quan s'haguessin de tractar temes d'alt nivell polític o la que obligava a obtenir el consentiment de les corts per a Vestabliment de nous tributs varen ser recopilades a la Nueva Recopilación (1567), peró no a la Novísima, en la qual l'absolutisme es manifestava en el punt culminant. Ara, PEstatut de Baiona les tornava a invocar per justificar la funció de les noves corts generals del regne d'Es- panya que convocava la reina governadora “con arreglo a lo que previenen la ley 5*, título 15, Partida 2" y las leyes 1* y 2, título 7%, libro 6* de la Nueva Recopilación...” (Leyes políti- cas españolas fundamentales, 1962, pag. 75). La Constitució del 1845 establia que la potestat de fer les lleis residia en les corts amb el rei. A més a més, no hi havia un auténtic poder constituent perque la monarquia ja tenia la seva constitució histórica vertebrada pels antics furs i llibertats del regne (els caste- llans). Ara tan sols es tractava de reformar i actualitzar aquesta constitució histórica per- qué estigués en consonancia amb les noves exigéncies socials. En conseqúencia, inter- pretant que la unitat política de la monarquia castellana Sencarnava de manera compartida entre el rei i les corts, era la seva voluntat modificar Vanterior Constitució vigent (1837) i decretar i sancionar la nova. La Constitució del 1876 també parteix d'aquest concepte de sobirania compartida entre rei i corts, bé que sense invocar ja les lleis fonamentals históriques de la monarquia castellana. Lectura recomanada J. del Castillo y Mayone (1994). Las Bullangas de Barcelona o Sacudimientos de un pueblo oprimido por el Despotismo Ilustrado; presentació d'Anna García Rovira. Barcelona: Institut Universitari d'Historia Jaume Vicens Vives. Vic: Eumo. O Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 27 LEstat constitucional espanyol En definitiva, 1 el segle XIX-xx, prácticament els períodes 1845- 1868 i 1876- 1923, Partien d'un gran respecte als poders de la monarquia heretats de Vantic regim, en els quals només introduien algunes limitacions i reformes. El monarca sempre era, segons aquesta visió, un Organ constituent i no constituit, i la monarquia constitucional, una forma organi nacional. Hi havia una constitució material de l'Estat espanyol basada en la história i en la monarquia castellana de la qual no es podia prescindir en el moment d'aprovar la nova constitució formal o de reformar Vantiga. L'Estat constitucional en les diverses fases evolutives (liberal, democrática i social) no va deixar de tenir un tret permanent i diferenciador respecte de la monarquia absoluta de antic régim. Tant si es juriditzava la sobira- nia nacional com si es reformava la sobirania del monarca absolut, es trac- tava d'evitar el despotisme o la tirania anteriors derivats dels principis d'unitat de poder i de responsabilitat única davant de Déu que caracterit- zaven la monarquia absoluta de l'antic regim. En conseqúencia, i des de la Revolució Francesa, es va considerar que una garantia per a evitar el despotisme i assegurar que els poders públics protegirien els ciutadans i els seus drets individuals residia en la introducció del principi de la divisió de poders i de responsabilitat política d'exercir-los davant de la nació i de la seva institució repre- sentativa. 17) Aquesta teoria va ser acceptada per totes les constitucions espanyoles, per bé que es plasma de manera diferent la seva regulació pel que fa als poders Essent la llei Vexpressió. de la legislatiu i executiu. Pel que fa al poder judicial, se li assigna la potestat voluntat general de la nació, : A a Ñ , no es pot permetre que un d'aplicar les lleis en els judicis civils i criminals tenint molta i molta cura funcionari faci altra ue aplicar-la estrictam za que no es desbordin aquests límits competencials. CoN veit E O Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 29 Ltstat constitucional espanyol Organ parcialment designat pel rei, mentre que les segones el conceben com un organ electiu o mixt. Quant al poder executiu, les constitucions d'ideari moderat o con- servador atribueixen al rei la titularitat i Vexercici del govern del —regne. En definitiva, el rei regna i governa. Així, Yarticle 43 de la Constitució del 1845 indica: “La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior y a la seguridad del estado en lo exterior...”. Leyes políticas españolas fundamentales (1968, pag. 97). En contrapartida, la Constitució democrática del 1869, que insereix a l'ar- ticle 69 el mateix text que acabem de transcriure de Varticle 43 de la Constitució del 1845, hi dóna una interpretació totalment diferent en distingir titularitat i exercici del poder executiu. Així, a Varticle 35 de la Constitució del 1869 diu que “El poder ejecutivo reside en el Rey, que lo ejerce por medio de sus ministros”. Leyes políticas españolas fundamentales (1968, pag. 125). Amb aixó se'ns proposa un model de monarquia constitucional en qué el rei regna peró no governa i en qué adquireix com a cap d'Estat, i no del govern, una funció més simbólica i representativa que no pas executiva i de direcció efectiva de la nació. De totes maneres, recordem un cop més que les constitucions que varen prevaler a la práctica foren les moderades i conservadores, de manera que la funció del monarca continuava sent decisiva per al govern de VEstat constitucional fins al 1931. Les potestats que aquestes constitu- cions moderades atorgaven al rei de cara a la formació i al rellevament del govern, bé en exclusiva bé de manera compartida amb les corts, donaran lloc al fenomen conegut com el “borboneig”, és a dir, el con- trol del Parlament per part del monarca, que designava un president del Consell de Ministres i alhora li donava el decret de dissolució de les corts. Tenint en compte que la corrupció del sistema electoral permetia fabricar les majories parlamentáries des del Ministeri de la Governació (que controlava les províncies i els municipis), obtenim com a conclu- sió que no va haver-hi una monarquia parlamentária durant l'Estat constitucional del passat. 9 Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 30 LEstat constitucional espanyol 1.4. Les constitucions polítiques de les repúbliques espanyoles Hem d'acabar aquest tema dedicat a la história del constitucionalisme espanyol analitzant les constitucions polítiques de les dues repúbliques espanyoles i el seu significat historicojurídic. El 6 d'octubre de 1849 els progressistes de tendencia democrática redac- taren el manifest del Partit Democrátic del país, en que feien conéixer el seu programa polític. No és estrany que dins d'aquest nou Partit Democrátic, que ja va con- córrer en solitari a les eleccions del 1851, sortissin dos corrents contrapo- sats pel que fa a la forma de govern. Tothom estava d'acord que el poder executiu fos alhora símbol i órgan de la voluntat nacional, peró les discrepáncies sorgien en la manera d'arti- cular-se aquest poder executiu. Per als demoócrates monárquics el rei tenia el carácter de símbol de la nació i els ministres eren els órgans executius de la seva voluntat que consegúentment havien de respondre política- ment dels seus actes davant les corts (Constitució del 1869). Laltre corrent dels demócrates considerava la práctica de la monar- quia espanyola i la mateixa institució monárquica incompatible amb els principis de la sobirania nacional. La monarquia implicava una veritable alienació de la sobirania nacional en mans d'una família. En conseqúéncia, aquest corrent dels demócrates propugnava la república com a única forma de govern compati- ble amb el modern dret polític basat en la sobirania de la nació o del poble i amb el respecte al principi d'igualtat. La Primera República (1873) va néixer com a conseqúencia última de la revolu- ció democrática de 1868 i pel fet impre- vist de lVabdicació del rei Amadeu de Savoia (11-02-1873). Programa polític del Partit Democratic | fundamental del Derecho Com a principis polítics basics deia que “la soberanía nacional es el principio político moderno, y la democracia su forma lós y genuina. De este principio. nace inmediatamente la unidad intrínseca de todos los poderes, como emanados en su origen del pueblo: el legislativo por elección periódica de su representación, el ejecutivo como símbolo u órgano de la voluntad nacional" (García-Gallo; 1975, pág. 1.122, núm. 1.240, 16). 'La práctica demostrava.... -.. que no era el poble qui controlava el poder executiu per mitja de les corts (monarquia parlamentaria), sinó que, com hem vist, era el rei o la seva camarilla qui controlava el poble mitjangant la designació lliure del govern, la dissolució de les corts ¡ la manipulació de les eleccions. Aspects de lesteñr del Congrés la tarda jel 10 de febrer de 1873, día en qué es va proclamar la Primera República (O Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 32 LEstat constitucional espanyol Els drets de la personalitat humana, els límits establerts a cada poder i els preceptes de la constitució federal no podien ser vulnerats per les constitucions dels estats federats. Les corts federals eren competents per a jutjar sobre l'observanca d'aquests límits i per a sancionar el text final de cada constitució estatal. D'aquesta manera es garantia la coexistencia harmoónica dels principis d'unitat i de pluralitat política i d'unitat i de pluralitat de voluntats generals. El fracás de la Primera República va obrir pas al regim monár- quic de la Restauració i a la vigéncia de la Constitució moderada-conservadora del 1876, amb la qual cosa es va tornar a una monarquia concebuda com a forma d'Estat en tant que participava de la sobirania pels seus drets heredita- ris, histórics i religiosos. També es va tornar a una concepció uniformista i centralista de la nació espanyola basada en la matriu castellana, amb la qual cosa triomfava la idea segons la qual en la nació espanyola només hi cabien una sola comunitat i una sola voluntat general que s'expressava de manera homogénia pel que fa als diversos ámbits culturals, polítics i jurídics. De E po ¿Y Entrada d'Alfons XIL a Madrid, el 15-01-1875, Lestabilitat política de la Restauració, basada en l'alternanca en el _ govern dels partits conservador i liberal pactada pels seus líders i fabricada al Parlament amb la manipulació sistemática de les elec- cions, representava un retrocés evident de l'Estat constitucional democrátic. La crisi del sistema de la Restauració no es va poder manifestar fins que les forces populars, reformistes i democrátiques van assolir un nivell de conscienciació i d'organització prou alt per a plantejar resisténcies signi- ficatives o alternatives polítiques a una forma d'Estat monárquic que no va dubtar a reconéixer la dictadura de Primo de Rivera quan va veure peri- llar Vestabilitat del régim (1923). Els motors d'aquesta crisi seran: 1) El moviment obrer canalitzat pel Partit Socialista i pels anarquistes i els seus respectius sindicats, Unión General de Trabajadores (UGT) i Con- federación Nacional del Trabajo (CNT). O Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268. 33 LEstat constitucional espanyol 2) Els nuclis republicans i regeneracionistes que aportaren l'autoritat dels seus intel-lectuals en pro de la formació d'un estat d'opinió favorable als postulats democrátics i a la crítica de la monarquia que mantenia Espanya en la frustració política, cultural i económica amb relació a Euro- pa i sobretot amb relació al paper imperial que históricament li havia correspost (generació del 1898). 3) Els moviments nacionalistes i regionalistes que tenen en comú el carácter anticentralista i la lluita per reivindicar el reconeixement juridi- coinstitucional de la seva comunitat nacional o regional. Aquests movi- ments s'inicien a Catalunya amb la figura de Valentí Almirall, que prové del republicanisme fracassat i que ara, per lluitar contra el sistema oligár- quic de la Restauració, fundará el Diari Catala (1879) i participará en l'or- ganització del 1 Congrés Catalanista (1880). Davant l'exemple de Catalunya i per influx seu sorgeixen altres movi- ments regionalistes o nacionalistes al País Basc i a Galícia, que trenquen el consens amb l'estat monárquic de la Restauració. final de la monarquia borbonica i del seu govern dictatorial (1931), la qual cosa va donar lloc a la proclamació de la Segona República i a la promulgació de la Constitució de la República Espanyola el 9-12-1931. a a Naturalment, aquesta Constitució es caracteritzava perqué era democráti- ca, liberal i de gran contingut social. Era una Constitució d'esquerres inspi- rada pels socialistes que es van basar en el projecte de l'alemany Hugo Preuss, l'autor que havia fixat les doc- trines de l'estat integral, les quals Al memorial de greuges del. — | 1885, al missatge a la reina | regent del 1888 ¡a les Bases | de Manresa del 1892 el isme desplega els seus | 1 is ideológics i les bases ¡ques sobre les quals s'havia de bastir una | comunitat autónoma catalana. havia intentat introduir a la famosa constitució de Weimar del 1919 que va fer de l'imperi alemany una repú- blica. 17) Fixant-nos únicament en aquesta qiestió de l'organització nacional veu- rem clarament en que consistirá la seva filosofia. El primer consell de ministres de la Segona República.