codificació tema 2, Apuntes de Historia Social y Económica

¡Descarga codificació tema 2 y más Apuntes en PDF de Historia Social y Económica solo en Docsity!

9 Hntverstat Oberta de Curotunpa « P2/00268 49 PEstat constitucional espanyol No solament es feia necessari reformar en profunditat algunes lleis espe- cífiques, sinó que primordialment era necessari renovar i reformar en pro- funditat la totalitat del Codí mercantil. Amb aquesta finalitat es van fo£- mular les bases sobre les quals s'havia de recolzar la reforma en el Decret de 20 de setembre de 1869, fruit de la qual es va crear una comissió de juristes composta per D. Pedro Gómez de la Serna, com a president, i per D. Manuel Alonso Martínez i D. Laureano Figuerola, entre d'altres, com a vocals, que, després de diversos treballs, van presentar un projecte de codi el mes de febrer de 1875. Aquests treballs no van veure la Hum pública i, posterior nt, per Reial decret de 11 de marc de 1881, es va establir una nova comissió amb la finalitat de revisar-los; la componien, com a president, D. Manuel Ajon- so Murtínez i, com a vocals, entre altres, D. Laureano Figuerola, D. Segis- mundo Moret iD. Benito Gutiérrez. Un cop revisat el text, trameteren a les corts el projecte de codi, que, després dels corresponents debats, fou promulgat i publicat el 22 d'agost de 1885 i entrá en vigencia el día 1 de gener de 1886. El Codi manté la mateixa estructura que el del 1829, peró eliminarit les referáncies als tribunals de comezc, ja que els havien suprimit. Va acom- panyat d'una llarguíssima exposició de motius que destaca —a més a més de la seva fidelitat a les bases establertes er el decret de setembre de 1869--— la consideració que el dret mercantil és un ordenament que regu- la els actes objectius de comerc, amb independencia de les persones que els realitzin, i que el dret mercantil, com que deixa de ser una branca del dret civil, es converteix en un “dret propii independent, amb principis fixos derivats del dret natural”. Aquesta independencia del dret civil difí- cilment resulta compatible amb el contingut del seu propi articulat, quan en els articles 2 1 50, en regular les regles per les quals s'han de regir els contractes mercantils, expressament es remet i de manera subsidiaria a les tegles del dret civil. El Codi encara continua vigent en Vactualitat, 0 2.3. La codificació del dret penal 2.3.1. La influencia del reformisme ibhustrat De la mateixa manera que passava amb altres materies del dret, pel que fa a la justícia criminal a Espanya, el caos en la legislació era total. Fins a Va- parició del primer codi penal el 1822, la legislació a Castella, Valencia i Retrat de Manuel Álonso Martínez. (1827-1891). € Universitat Oberia de Calalunga » P2I00268 30 Aragó era constituida per los Partidas 1 les pragmátiques recollides a la Nova Recopilació, i per aixó era totalment necessari elaborar un codi penal ja que, a més a més, les Veis contenien une enorme duresa. lar la necessitat d'una reforma del El refonpisme U-Justrat ja es va pla La mateixa monarquía assur a ret penal i dana renovació del procé idea que el cástig dur no era propi Vun bon legisiador i que Forientació «Vaquest s'havia de dirigir principalment cap a la funció preventiva ino estrictament repressiva, 1, per tant, les penes que tenien un sentit sancio- nador no havien de ser severes, sinó que shavien d'orientar cap a la recer- ca del seu sentit preventiv i havien de guardar la corresponertt proporció armb el delicte realitzat. També es van produir * manifestacions importants com les obres de Vo'taire, Montesquieu, Howard i Berirand Russell, que deminciaven la crueltat de les penes, els abusos i les atrocitats del sistenza i procés penal 1 la necessitat d'eliminar-los. Espanya na fou ajiena a aquest plantejament, i diversos polítics com Lar- dizábel, Meléndez Valdés, Jovellanos, Cabarrús van assumir les ideos imperants a Europa i es manifestarer. en contra del sistema penal vigent i del seu proce: ent. Aquests plantejaments, jurtament arnb les idees liberals del nou sistema constitucional que sorgia de les corts de Cadis, van facilitar la ne tat i creació d'un codi unitari que respongués als postulats propis del nou sistema polític que s'instaurava. 2.3.2, El Codi penal del 1822 La plasmació més important i reflex de les ideos de Vantic régim 1 dels pensaments reformistes es troba a Vobra codificadora més important de Yépoca, que és el Codi penal del 1822 dir que, cora a precedenis legisletius, ja hi ha diverses disposicions a Vépoca de Carles 1 i potser la principal és POrdre del ministre Manuel de ia Roda, dirigida el 1776 al Consell de Castella, en la qual es posa en «Htucional espanyol $ Universitar Ober “Jo vaig tenir la desgracia, per un error del senyor Cortína, que tencarteguess redacció del Codi penal... El primer que vaig fer va ser estudiar ad hoc la legislació penal de tots els paisos europeus i d'altres pobles en qué també s'ha avangat. Aquest estudi em va ensenyar una veritat, i és que Europa, pot dir-se, no es regelx més que pel odi francés.” (0, Manuel Seijas Lozano. Diario de Sesiones del Congreso de los Diputodos. Tegislatura de 1847 a 1848, il, pág. 330). El projecte es va remetre al govern el 24 de desembre de 1845. Diversos esdeveniments polítics incídiren en la discussió del projecte i no fou fins que Narváez va assumúr el poder el mes d'octubre de 1 va cre: les funcions legisiati- ; una certa estabilitat política que facilitava stava sota una ves. a necessari procedir a la creació d'un codi, ja que s” estructura política constitucional ¿ unes lieis penals dictades en segles i, ala vegada, era necessari considerar figures delictuoses 110 pre- A les corts va ser sotraés un projecte de Mei pel qual sautoritzava el govern a publicar un codi peral. Es comprometia qu el termini de dos o tres anys, proposés a les corts les refor. necessáries, es permetia al govern que per si mateix realitzés les reformes que es consideressin urgents i, t mbé, se Vautoritzava per tal que dictés les disposicions necessáries i convenients per a Vexecució de la llei. Final- ment va ser aprovat l'any 1848. El primer codi penal estable que neix com a substitució de la legislació tepressiva de Vantic régim s'aplicá iniciaiment amb un marcat sentit repres- siu contra els moviments polítics d'aquelis anys. Pot ser considerat com un codi de carácter moderat: per una banda, va representar un cerí reto- cés respecte del Codi anterior, ja que no reflectia cap tipus de finalitat educadora en les penes i, per una altra, va posar fi al régim de Parbi- tratge judicial, ja que va implantar tot un régim de garanties penais, El Codi tar cia de la seva Dé va ser objecte de dures crítiques a conseqú excessiva duresa ja que, entre altres coses, imposava amb excessiva avia azribat qúéncia la pena de mort, malgrat que a Espanya ja influéncia del moviment abolicionista que predominava amb forga a Europa des de feia un quant temps. La redacció del Codi s'havia atribult amb excessiva liengeresa al prestigiós jurista Joaquín Francisco Pacheco a consegiéncia, entre altres raons, de ser Vautor d'una obra importantíssima i de consulta constant i fregiient a Vépoca, titulada El Código penal concordado y comentado, Madrid, 1943, de la qual es van fer sis edicions, quan la veritat és que Pacheco va ser mem- LEstat constitucional espanyol na pena continiguea “un máximi dividintda el obligáva els a 3 Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 bre de la comissió molt por temps i les seves intervericions van ser escas- ses. També se li atribueix le redacció del codi, com a coriseqiióncia de Ve- norme prestigi assolit per la publicació Estudios de Derecho penal, de la qual es van fer cine edicions. D'aquesta manera s'exposava la falta de sentit de Vesperit rigorista de P'an- tic régim i es destacava el valor de Veclecticisme, en l'ámbit del dret penal. 2.3.4 La vinculació constitació-dret penal: el Codi penal del 1879 El Codi penal del 1870 sempre va ser considerat un text téecnicament correcte, Vestructura del qual ha prevalgut en la práctica totalitat dels codis posteriors. Ara bé, els canvis polítics produits destacaven la insufi- ciéncia o les llacunes del mateix text, ja que no responia a les noves eces- sitats o conceptualitzacions sorgides després, o considerava punitives conductes que havien deixat de ser sancionables. 77 La interrelació entre el Codi peral i la constitució es posa de manifest en anys posteriors quan, arran de la Revolució de 1868 la nova constitució garanteix als ciutadans Ulibertat de cultes, sense un sentit de regulació punitiva dels delictes religiosos. Es podria dir el mateix respecte d'altres tipus delictuosos, tractant-se d'una constitució política de major respecie als drets individuals i, consegúentment, duna orientació més liberal. Arab aquesta necessitat, es plauteja la urgencia de la realització d'un nou codi penal que es va dur a terme per les corts constituents. Essent minis- tre de Grácia i Justícia Eugenio Montero Ríos, es va presentar a les corts un projecte de codi que fou aprovat el 17 de juny de 1870 amb enorme tapidesa i que va ser qualificat ja inicialment de “provisional”, Referent a la seva estructura, el Codi es pot considerar com una reforma de 1848, peró pel seu contingut prácticamert es pot parlar d'un nou Codi. El contingut ideológic es concreta cap a uns principis de carácter liberal, que es defineixen d'una manera més específica en una major protecció penal de l'exercici dels drets individuals, en un grau alt dhumanitarisme 1 de relaxació de les sancions o pertes que s'han d'imposar i, finalment, en un major grau de legalisme com a determinent d'una major garantia. Ala vegada, es desconfía de la forca sancionadora dels jutges 1 tribunals, i el Codi es caracteritza per ur sotmetiment dels jutges als postulats establerts per la llei, concedint un mínim grau de tmaniobrabilitat judicial, dh LEStat constituciona! espanyol La figura de Pacheco Certament, resulta d'una enorme importáncia en Vámbit de la ciencia penalista espanyola la figura de Pacheco, considerada com una d'aquelles grans personalitats que saben assumir i adoptar les grans idees del moment ¡ exposar-les i estendredes amb eficac Ala ¡tustració, Joaquín Francisco Pacheco. € Insvessitat Oberta de Cutalunya « P2/00268 SS listar constitucional espanyal 1) pel que fa a plantejaments de carácter constitucional, es tracduía en la supressió de determinats tipus de delictes i en el reconeixement d'altres fins ara inexistents, com era el cas dels que feien referéncia a la violació de les disposicions sobre autonomía regional. Denia rrecció técnica de plantejament de Vantic Codi del 1870 1 en la incorporació del contingut existent en lieis complementáries que havien estat promulgades. 3) finalment, en la consideració d'un dret penal més humanitzat. Daspecte més important de la reforma és labotició de la pena de mort í la dels cástigs de carácter perpetua. Es tracta d'una claríssima manifestació de Vesperit humanitzant que presidia el Codi, encara que es va veure una mica desnaturalitzada per la seva posterior implantació respecte als delic- tes de terrorisime. El debat parlamentari sobre un nou codi va resultar relativament curt. El 6 de setembre de 1932 es va aprovar el projecte i el 3 de novembre de 1932 va aparéixer la publicació del nou codi penal per a entrar en vigén- cia el dia 1 de desembre. 2.3.7. El restalbliment constitucional i el Codi peral del 1998 Diverses circurnstáncies van donar Hoc a la supressió de la República ia la pérdua del sistema constitucional, que va tenir com a conseqiiéncia una legislació penal enormement repressiva. La dictadura del general Franco va orientar el dret penal espanyol de forma absolutament repressiva, de la manera que ho pelesa la legislació especial d'aquesta época per Vaugment en. la severitat de les sancions i per un augment dels tribunals especials. Arab independencia de la publicació de diverses Hleis especials, “any 1944 es va procedir a la reforma del Codi penal del 1932, que es va aprovar i publicar per decret de 23 de desembre d'aquell any. Pero el restabliment del sistema constitucional i 'entrada en vigencia d'una nova Constitució el 1978 feien necessari i urgent dur a terme una reforma amb profunditat de la legistació penal, la qual, malgrat la seva urgencia, no s'ha fet fins a la promulgació de la Llei orgánica de 23 de novembre de 1995 (BOE de 24 de novembre de 1995), que determina Ventrada en vigencia del Codi al cap de sis mesos de la seva publicació, la qual cosa representa la seva entrada en vigencia el mes de maig de 1996. de inimputabilitat per causa Sal de legidesamental, a ancon berla qe Catalunya « P250 El Codi, en fimció del que es manifesta a Vexposició de motius, posa una reforma total de Pachual sistema de penes, la co: noves formes delictives i la supressió d'altres figures que han perdut el seu , la tutela dels drets fonamentais, posant exmbasi en la tutela específica de le integrítat mora! i deis delictes contra l' honor. 1 es propo- sa avancar en el camí de la igualtat efectiva i real, tot i seconeixent que no és pas el Codi penal Vinstrument adequat a aquest efecte, fet que pot conribuir a eliminar regr ciens que són un obstacle per a la igualtat, o iniod int mesures de tutela davant de situacions discriminatóries. 7) El Codi no pretén te: er exsal, ja que ne anib la preten sió de no abracar tota la matéria penal i, si bé recorda que la idea de Codi 7N sinónim d'universalitat, estabilitat if 'xesa, considera que la universali- tat s'ha de martenir d'una manera relativa, considerant que hi ha delic- tes que per la seva própia naturalesa és preferibie que es regulin fora del Codi, 1 opta per remetre a les corresponents lieis especiais la regular: determinades materies. 2.4. La codificació civil 2.4.1. La crisi i tranmsformació de la nova propietat Com déiem arrterio ment en parlar de la codificació en general, aquest procés es basa en dos aspectes, el polític 1 'económic, que constitueixen les bases sobre les quals gira tot el procés codificador, ja que precisament la seva modificació i transformació és el que evidencia el desfasament de la legislació anterior i la necessitat d'un nou conjunt normatiu en con- sonáncia amb aquests aspectes. De la mateix manera, pero, que tot aquest procés va ser llarg i costós i no es va produir d'una manera absoluta, ni els esdeveniments van anay succeint fiin darrere Vaitre de manera automática, en la realització del Codi civil també ens trobem amb la successió d'esdeveniments oxientats a la realització d'un codi, més o menys unitari. La realització d'un codi civil parteix d'ima determinada premissa, i aques- ta va consistir 4 entendre que V'única legislació existent, o almenys la més important, la constituia la legislació castellana i que només aquesta havia de ser objecte de codificació, i en aquest se, it van apareixent dife- tenis manifestacions. Ltstat constitucional espanyol E Universitat Oberta de Catafunya « 22/0268 58 y constiuciona! espanyol imaneres d'adquiris, ttansmetre 3 perdre el domini; i, a la vegada, estable la majoria Vedat als vint anys 1 manté el criteri de la prohibició d'adqui- tir béns immobles per part de mans mortes. El Projecte del 1851 modifica sensíoleraen: el criteri de només codificar la ats del dret foral iegislació castellana, ja que introdueix algunes especia j - Arrázola; especificava: ons de cap manera no varien el sentit que gue, entre les legistacioris en: dins. d'Espanya, esmentat, Aquestes introd: es codifica sobre i respecte de Púnic dret important, que és la legisiació castellana. Ei Projecte de codi il del 1851 conté, a més a més de manifestar-se a en una línia unificadora, el criteri de divisió establert per la comissi general, la consideració del matrimoni com a sagrament, admetent només el e civils que té a la jurisdic- Ónic, peró sotineter ció € al mateix temps incorpora el sistema alemany en materia de transmissió i graváamens dels béns irmmobles, i tarabé el principi de publicitat i especialitat, i, sobre aquests, s'organtizen la hipoteca i el registre p: 2.4.5. La consolidació de la propietat: la Llei hipotecária del 1861 Esserit un factor important i decisiu del procés codificador la transforma- ció de la propietat 1 la seva posterior consolidació, aquesta ja s'ha acabat practicament amb la Llei de 1'1 de maig de 1855 i amb la Instrucció del 2 de gener de 1856, Aquesta consolidacié calia dur-la a terme ia aquest efecte no era necessari esperar la promulgació d'un Codi civil. l, en aquest sentit, es va dictar el Relal decret de 8 d'agost de 1855 de dilatar el que requere la Barca de credit territorial, per a don: cosa”. , Vexposició de motius del qual 1es no sha tan urgent i que és indispensable per a la creació de tesa al domini í als altres drets reals sobre la un remet Pastint V'aquesta base, Varticle 11 estableix: “La Comissió nomenada pel meu Reíat decret de 21 de febrer del corrent any 1855 per ala formació de la Llei org: unals i del Codi de Procedimenss, i per a la revi- sió del projecte de Codi civil, es dedicará amb preferencia t brevetat a formular un pro- jecte de Hei d'Ihipotegues o d'asseguració de la proptetat territoria?”. La finalitat del govern és molt clara: abans úe codificar Sha de consoli- dar 3, nomás a partir de la consolidació, es podrá codificar. 2 Universitat Oberta de Catalunga < P2/00268 sa Ltstat constitucional espanyol La comissió redactora de la Llei hipotecaria no fou aliena a V'anterior plantejament. D'aquesta manera, la primera qúestió que va intentar resol- dre va consistir a fixar si la nova Biei havia de limitar a la reforma del sis- tema hipotecario bé assentar la propietat territorial 1 totes les seves des- membracions i modificacions sobre bases més segures que les vigents aleshores. l així es va dir: El segon aspecte important estava en el principi de la publicitat 1 Vespe- cialitat de les hipotegues. da 1 per tal de donar compliment a tot alló, es promulga la Llei hipotecária de 8 de febrer de 1861, que assolirá el seu definitty reforgament en la E icárrega que gravés Ja»: ¡propietat serise que aquesta“ reforma de la mateixa Llei de 21 de desembre de 1869. bés insérita al Registre: 2.4.6. El Projecte de codi civil del 1869 Fracassat el Projecte de codi civil del 1851 i publicada com a llei especial la Llei hipotecaria del 1861, es va produir la publicació d'altres lleis espe- cials, sempre fent referéncia a la propietat, com la Llei d'aigites 1 la Llei de propietat intellectual, publicades totes dues el 1872, Cal no oblidar, tarn- poe, la publicació de la Llei del notariat del 1862, que constitueix un eje- ent important en tot aquest procés. Peró ja consolidada la propietat, torna a sorgir V'ánsia del Projecte de codi unitari, El 1869 és presentat a les corts pel ministre de Justícia Romero Ortiz un nou Projecte de codi civil, que Vemmarca en el mateix procés liberal i que es basa específicament en el dret castella, El Projecte pretén plasmar en Vesfera estricrament privada “els drets naturals de home”, i per a aixó cal la seva regulació específica, amb la finalitat que es puguin exercitar, El Projecte, que encara no abraga totes les matéries civils, es caracterit- za per autoconsiderar-se el libre primer d'un Codi civil que no vol espe- $ Universitat Oberta de Catalunya + P2/00268 El] El ministre volia donar entrada a la comi: sió de codificació a juristes de cada una de les regions forals, amb la finafitat de poder incorporar al Codi algunes institucions que es consideressin fonamentals i de forca suficient per a continuar vigents al Codi que es pensava elaborar. Aquesta incorporació es realitzaria per mitjá uns apéndixs al Codi civil, que tindrien vigencia estrictament a cada territori foral ¿ que concenttá- rien aquelles institucions civils que es considerés oportú conservar. D'aquesta manera, i amb la incorporació d'un lletrat de cada un dels ano- menats territoris forals, per tal que poguessin assistir amb veu i voi a les sessions de la secció de la comissió, s'establien les bases per a la redacció d'un Codi civil prenent com a base el projecte del 1851; 1 es va encarte- ger a cada un dels membres dels territoris forals que redactessín una memória “sobre els principis i les institucions de dret foraj que per la seva vital importáncia fos, a judici propi, indispensable introduir com a excep- ció per a les respectives províncies en el Codi general”. 2) La Llei de bases del 1881, de Manuel Alonso Martínez En el desenvohuparnent de les idees de Vanterior decret, aparteix la Llei de bases del 1881, promoguda per iniciativa de Manuel Alonso Martí- nez, aleshores ministre. Aquesta llei representa un canvi de planteja- ment important, ja que no s'envía a la discussió de les corts l'auténtic Codi civil. Aquestes hauran d'aprovar exclusivament unes bases que serveixen de pauta o de guia per a la comissió ministerial que, poste- riorment, es dedicará al desenvolupament i a la reslització de Varticu- lat específic, Pretén mantenir el principi harmonitzador i martindrá la idea d'incorporar algunes institucions de dret foral, pero, en corise- qúencia, establizá a la seva base 17 que amb la publicació del Codi civil quedaran derogats tots els cossos de lleis 1 costums de les províncies on encara S'aplicaven, 2.4.8. La codificació exclusiva del dret castella L'oposició dels foralistes 1 els canvis polítics ralenteix enormement els tre- balls pertinents i el Codi com a tal encara no es realitza. Les dificultats 1 el transcurs del temps a la vegada determinen un cert canvi de mentali- tat. Reflex d'aixo és el Congrés de Jurisconsults del 1886, en que la con- suita sobre sí era possible fer compatibie la idea d'unificació jurídica amb el respecte d'“algunes institucions furídiques forals” va donar un resultat Retsai de Manuel Dur: (1823-1907). LEstar constitucional espanyol tan i Bas Junya * P2/04268 62 bastant favorable a la compatibilitat. Tomás y Valiente opina que aques te va representar un major creixement de Vopinió favorable al respecte dels drets forals, 1) La Llei de bases del 1885, de Francisco Silvela En el marc d'aquest majoritasi corrent d'opinió de respectar els Grets uel Silvela. forals, se situa la Liei de bases de 7 de gener de 1885, de 1 Jano es tracta Vimposar una legislació sobre una altra; ni tampoc es trac- ía d'harmonitzar la legisiació castellana amb algunes institucions forals que es considerava necessari conservar. Ara es tracta d'un auténtic sentit codificador, peró concentrat en una única i exclusiva legislació, la cas- tellana. La nova ¿lei de bases de Silveía, que en aquest aspecte segueix el mateix camí que el seu predecessor Alonso Martínez, presenta al Congrés un pro- jecte més ampli i extens compost per 27 bases, del qual els aspectes més del matrimo- mportants i diferenciadors respecte a Vanterior són el te: foral, niidel de lia que s'aj Respecte al matrimoni, la base Ml es: stará "en els seus prin- cipis i disposicions essencials l'estat legal creat a la jurisdicció i doctrina de VEsglésia...”. Pel que fa al dret foral, al plantejament de la legislació foral, la posició de lvela és molt clara. ?: del principi del respecte total a les legisla- cions forals de manera que el nou Codi comprendra la legislació del dret de Castella i no será ni supletori directe de la legislació foral, sinó que aquesta substituirá a totes les províncies i els territoris, í el Codi assolirá la condició de supletori “només ... en aquelles qiiestions en qué no siguín aplicables el dret romá i el canonic”. La discussió de la Llei de bases no es va arribar a produir en la seva tota- litat, 1 es va int rrompre després W'aprovar-se la base la. 2) La Llei de bases del 1888 Superades les diverses qúesticns polít: la al final del 1885, torna a eS, obtenir la cartera de Grácia i justícia Manuel Alonso Martínez, que, desit- vament el Codi, jós de dur a terme defini mpulsa el procés 1, en aques- ta línia, el govern reprodusíx en el Congrés el Projecte de llei de bases que havia presentat Sivela. La nova llei, després de la seva corresponent dis- LEstat constitucional espanyol de la pasa, zespecte ale Y Universitat Oberta de Catalunya e P2/00268 Ñ 64 EJ resultat final va ser la publicació d'una segona edició del Codi i la Reial ordre de 29 de ci de 1689, en qué s'estableix que es publigui a la Guce- ta Vexposició en la qual s'expressen els fonaments de les addicions, modi- Ticacions i esmenes estal . La secció es vá limitar, teoria, a artes S, especialment hi rovisar els articles que van ser objecte de dis afegeix y ció final i altres disposicions transitóries que no ma dispo: á modificacions molt més extel raven a la primera edició, i reali les que reconieix la seva propia exposició. En total van ser 181 els articies afectats, segons indica Modesto Falcón, per la qual cosa la proposició ini- cial del diputat Azcárate v 1 pez a revisar i completar una obra legis- lativa que encara és vigent en 2,4.9. Els drets civils forals després del Codi civil Amb la realització del Codi e il exchisivament respecte del dret de Cas» tella, calia dur a terme els apendixs que especifiquessin les institucions lei de de cada dret civil de les províncies o territoriz amb dxet propi (la bases del 1888 feia referéncia explícita a les legislacions d'Aragó, Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i provincies basques). Per aixó es va ordenar, per mitjá del decret de 24 d'abril de 1899, la for- mació de cornissions especials que, ades per juristes procedenis deis dits 1ritoris, procedissin a redact: els respectius apendixs. De tet, l'ú- nic que arribá a formalitzar-se va ser el d'Aragó, que es va promulgar per Reial decret de 7 de desembre de 1925 i va entrar en vigencia el dia 2 de gener de 1926, i que derogava tot el “Cos legal anomenat Fors i Obser- vances del Regne d'Aragó”, i quedava el Codi civil merament com a supletori d'aquest. Posteriorment, el procés d'elaboració i realització del que podien ser els apéndixs va ser molt ¡larg. Els canvis polítics que es van produir al llarg cions diferents del segle xx admetien amb dificultar Vexistencia de legi 1, Fany 1944, es va admetre la creació de comissions per a redactar “com- pilacions que continguessin la legislació foral”, amb el desig de superar el sistema dels apendixs i sermpre amb la voluntat que aquestes compila- cions especifiquessin exclusivament institucions “rares “classiques” que encara zomanien a les legislacions d'aquelles zones de territoris forals En cap moment no ki va haver la voluntat de reconéixez Vexistencia d'or- dis diferents, denaments jurídics el Portada de Pedic publicada per ¡saquira Abel 9 Universitat Oberta de Catalunya + P2100268 65 VEstat constitucional espanyol Dates de publicació de les compilacions Les compilacions es van anar publicant successivament en. les dates segients: a) La del dret civil fotal de Biscaia i Álaba, el 30 de juny de 1959; b) La del dret civil espe- cial de Catalunya Yaprová per llei de 21 de juny de 1960; c) La del dret civil especial de Baleas, per Hei de 19 d'abril de 1961; d) La del ret civil foral de Galicia, per lkci de 2 de desembre de 1963; e) La nova Compilació d'Aragó, que substituia Vanterior, es va. apro- var per llei de 8 abril de 1967; 1 f) la Compilació del dret civil foral de Navarra es va aprovar per llej de 1'1 de mars de 1973 2.4.0, Varticie 149,1,8 de la Constitució del 1278 A la legislació espanyola d'aquests últims segles, la consideració jurídica C'ordenament ha sofert una enorme transformació artan de Pexistencia de la Constitució del 1978. Des d'un primer plantejament constitucional exterioritzat per Varticle 258 de la constitució de Cadis fins al contingut actual de Particle 149.1.8 de la Constitució actual hi ha un profund iradi- cal canvi conceptual. La Constitució “empara i respecta”, utilitzant les expre: sions de la Dispo- sició addicional primera, els drets histórics dels territoris forals, que sig- nifica no solament el respecte envers aquests, considerats en si mateixos, sinó també que aquests drets puguin també assolir un grau de desenvo- lupament i de normalitat superior a la que tenien. de En etecte, la falta de potestat per a legistar impedeix que es pugui atribuir un ordenament jurídic propi, o sia, que es pugui legislar segons els crite- tis o principis que es consideren propis, que permeten adaptar el dret a la realitat social del moment i que impedeixen crear unes normes jurídigues que siguin diferents de les altres que produeixen i orienten unes altres polítiques legislatives 1 mar- quen Vexisténcia un altre ordertament jurídic diferent. Per aixó, mentre la legislació de Castella podia ser objecte d'estudi, de modificació i de profunda transformació, mes altres legisla- cions s'havien de mantenir estáticament, quietes, petrificades, sense poder-se transformar al més mínim. Per aixoó, Varticle 149.1.8 de la Constitució és el reflex i el reco- neixement explicit aquella situació, de manera que, en la mesura en qué es reconeix Vexisténcia anterior a la mateixa Constitue un dret propi d'una Comunitat autónoma, s/en- tén que aquesta tinguí i pugui desenvolupar, per mitjá de la seva própia capacitat legislativa, el seu propi ordenament jurí- dic privat, la cmeervació modif desenvolupament per tés dels seus drets. Página final de la Constitució espanyola, amb les signalures que Yautorílzen, segons [' ció del Boletín Oficial del Estado, 2 Uiniverstat Oberta de Caralunya e P2/00268 E) LEstat constitucional espanyol La norma principal de desenvolupament del poder judicial va ser el Reglament de 26 de setembre de 1833, que fou completat més tard amb ei Reglament del Tribunal Suprem de 17 d'octubre de 1835, per les orde- narices per a les audiéncies, de 19 de desembre de 1835, i pel Reglament per als jutjats de la instancia de 11 de maig de 1844. Tot i la supressió de la major part de les jurisdiccions especials, encara hi havia determinades jurisdiccions especials per raó de les persones, cosa Que feia cada cop més desitjable poder arribar a suprimir-Jes. Aixó va 0có- trer amb el Decret de $ d'octubre de 1868, que va eliminar les jurisdic- cions d'Hisenda i de Comerc iva reduir a un nombre molt lirnitat els tri- bunals militars, de manera que van minvar les competéncies que tenien. Aquestes noves normes constitucionals van donar lloc a la Llei orgánica del poder judicial del 1870, aleshores el ministre de Grácia i Justicia era Eugenio Montero Ríos, i constitueix una llei on es consagra d'una mane- ra absoluta la consideració del poder judicial com un poder independent, tecnic, adequadament organitzat i amb la finalitat exclusiva de dedicar-se a Vexercici de la seva fimció. La Llei, que neix amb un carácter provisio- nal, ha estat vigent fins a actual Llei orgánica del poder judicial de '1 de juliol de 1985. 2.5,2. La Elei d'enjudiciament civil de 3 de febrer del 1881 En matéria processal civil es van realitzar alguns petits ireballs sobre les fieis de 1830 1 1838, pero no van arribar a tenir en compte un procés ordi- nari básic. També es va publicar Vany 1853 una instrucció per a modifi- car el procediment dels negocis civils, peró els treballs més sólids en aquesta materia no es van produir fins a 'aprovació de la Llei de bases el 1855. Per al desenvolupament d'aquestes, es va constituir una comissió presidida per D. Pedro Gómez de la Serna, que, juntament amb els altres vocals, havia de desenvolupar les bases d'un text articulat que constitui- ria la Llei d'enjudiciament civil. Lá realitat és que així es va fer 1, añimat pels altres rnerbres de la comis- sió, Gómez de la Serna va realitzar una ámplia exposició de motius sobre les orientacions que s'havien seguit en Velaboració del text. La Líei d'enjudiciament civil, unánimement, es va considerar insuficient i, en un curt termini de temps, ja es va considerar necessari procedir a la seva modificació. Rotrat Eugenio Mantero Ri (1832-1914). $8 $ Universitas € canstítucioral espanyol aquest efecte es va aprovar la Llei de bases de 21 de julioí de 1880, en la qual s'ordenava la redacció d'una altra Llei d'enjudiciament civil, enca- ra que prenent com a base Fanterior, D'aquesta manera es promulga la nova el 3 de febrer de 1881, encara en vigéncia en Pactualitat, la qual es critica Vexistencia d'algans defectes que ja provenen de l'ante- rios, Realment creíem que es fa necessari, avui en día, entrontar-se amb la reforma del procés civil. 2.5.3. La Llei WV'enjudiciament criminal de 14 de setembre del 1882 plentejament de la ref ma en Vámbit del proc $ penal es va produir tímidament a la mate Constitució del 1812, peró en cap moment no es va plantejar necessitat rotunda de portar a terme la creació d'un pro- ib la nova filosoña de cediment processal penal més en consonáncia TEstat liberal. Se'n troba alguna menció en el Codi penal del 1848, peró no és fins al 1856 quan la Comissió general de codificació es planteja la necessitat de portar a terme un codi processal penal. A partiz de la Revolnció libera! del 1868 caracteritzada, entre altr: spectes, per un major respecte ¡ preocupació pels drets individuals, es fa pales un cert interés general per a portar a terme aigun tipus de normativa reguladora. D'aquesta manera sorgeix la Llei d'enjudiciament criminal de 22 de desem- bre de 18 la qual, tot i roíllorar alguns aspectes, continuava considerarnt el jutge instructor com el jutge sentenciador de la mateixa causa ino s'esta- Blien les degudes garanties per a facilitar la tasca provatorial al rea. La Llei 'enjudiciament criminal de 14 de setembre de 1882, encara vigent, és la que donará satisfacció a la reforma processal penai. El seu naixement sorgeix com a consegíencia de les contradiccions entre la Llei orgánica del poder judicial de 1870 i la Llei 'enju ment de 1372, que van ser dntes a les corts el 1878 instant el govern que solucio- nés per mitjá d'una “Compilació general” des confusions i contradiccions existents, Malgrat aixó, amb Vimpuls de Manuel Alonso Martínez, corn a ministre de Grácia i Justícia, es va procedir a Velaboració d'una Llei de bases d'11 de febrer de 1881; peró va ser necessária una nova Llei de 15 de juny de 1882 per tal que pogués creaz-se la da Llei d'enjudiciament crimi- nal. El text articulat finalment va ser aprovat i va entrar en vigéncia per Llei de 14 de setembre de 1882 ¿ Nexásició de motivs, ¡ de.teracter tan Jiberal - progreóni com el més catidels dodis de "A "comipletarment nou