¡Descarga Aplicación de Matemáticas: Funcionamiento Básico de Hoja de Cálculo - Prof. Pau y más Apuntes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!
Matematica Aplicada i Bioestad´ıstica (Farmacia).
Seminari Problemes 5.
Funcionament basic d’un full de calcul.
En aquest seminari practicarem amb un full de calcul (amb Excel) per tal d’aprendre el funci- onament basic d’aquest. Aquest programa de Microsoft Office, l’Excel, ens permetr`a assolir el nostre objectiu, tot i que cal dir que hi han altres programes gratu¨ıts amb els que es pot fer tot exactament igual (per exemple scalc de l’Open Office).
Un full de calcul esta format per cel·les (o caselles). Cada cel·la esta situada en una fila i una columna, de manera que la lletra de la columna i el n´umero de fila s’utilitzen per fer referencia a aquesta (vegi’s la Figura 1).
Figura 1: Full de c`alcul de l’Excel.
En un full de calcul podrem fer operacions amb els valors que es troben a les diferents cel·les. Sempre que volguem fer una operaci´o haurem de comenc¸ar a escriure un + o un = a la cel·la on volem que surti el resultat. Els s´ımbols per fer una suma, resta, producte o divisi´o s´on +, −, ∗ i /, respectivament, com a qualsevol calculadora. Si volem fer 3 ∗ 12 , escriurem “+3*12” a la cel·la on volem el resultat, li donem l’enter i ens apareixera el resultat.
Per elevar un n´umero a un altre fem servir ∧. Per exemple, si volem calcular l’arrel c´ubica de 2 , escriurem +2∧(1/3). L’excel t´e predefinides moltes funcions (matematiques, estad´ıstiques, financeres, etc.) i les podem trobar F´ormulas → Insertar funci´on tal i com es mostra a la Figura 2. Si volem calcular la funci´o exponencial avaluada al 2 , buscarem la funci´o exponencial a funcions matematiques i escriurem “2”. Quan li donem a acceptar ens sortira el resultat en la cel·la on estiguessin situats en aquell moment. Alternativament, quan un coneix el noms de la funci´o que es vol usar, en aquest cas “EXP”, hom podria haver posat “+EXP(2)” i hauria obtingut el resultat m´es rapidament.
Figura 2: Insetar una funci´o predefinida a l’Excel
Podem predefinir el format de la cel·la o d’un grup de cel·les al seleccionar-les i clicant al bot´o dret del ratol´ı. Veurem que si cliquem a “formato de celdas” podrem dir si aquestes cel·les fan refer`encia a dates, n´umeros (i amb quants decimals els volem), text, etc.
Evidentment, no t´e sentit fer servir l’Excel pel que hem comentat fins ara, per que per aixo ja tenim les calculadores cient´ıfiques. Imaginem que al full de calcul tenim valors numerics a les columnes A i B, i de les files 1 a la 1000. Com podem sumar les dues columnes de forma molt r`apida (´es a dir, A1+B1, A2+B2, etc.)? Es pot fer en dos pasos:
- Primer ens situem a la cel·la C1 (fila 1 i columna C) i escrivim +A1+B1. Li donem a l’enter i ens sortir`a el resultat de la suma de les cel·les A1 i B1, tal i com vol´ıem (vegi’s Figura 3).
- Al segon pas, ens posem a sobre de l’extrem dret inferior de la cel·la C1 (que acabem d’omplir) i estirem amb el ratol´ı cap abaix fins a la darrera fila per a la qual volem calcular la suma. El resultat sortir
a de forma automatica. Una altra possibilitat ´es copiar la cel·la C1 (CTRL+C) i enganxar-la (CTRL+V) a la resta de cel·les. Obtindrem el mateix resultat.
Donar nom a cel·les o rangs. Per donar noms a una cel·la o un rang de cel·les, seleccionem la cel·la (o rang de cel·les), cliquem al bot´o dret del ratol´ı i anem a “asignar nombre a un rango”. Si volem fer la suma d’A i B amb les dades l’exemple anterior i posar el resultat a la columna F usant aix`o, procedirem de la seg¨uent forma:
- Seleccionem les dades num`eriques que hi han a les cel·les A2-A9. cliquem al bot´o dret del ratol´ı i anem a “asignar nombre a un rango” i li donem el nom A.
- Fem el mateix amb la columna B, donant-li el nom B.
- Si escrivim a la cel·la F2 “+A+B” i estirem el resultat a la resta de files, obtindrem la suma de les columnes A i B.
Fer grafiques de funcions. Amb l’excel tamb´e podrem fer grafiques de funcions. Per aixo primer haurem de fer una taula amb els punts i les imatges corresponents que volem representar. Veiem-ho amb un exemple: volem representar graficamen f (x) = ln(1 + x) a l’interval [0, 1 .5].
- Primer de tot constru¨ım la taula que es veu a la Figura 5. Per aix`o primer posem el 0 a la cel·la A2 i 0.1 a la cel·la A3. Sel·leccionem les dues cel·les amb el ratol´ı i estirem de l’extrem dret inferior de la cel·la cap abaix fins arribar a l’1.5. Despr´es escribim a la cel·la B2 “+ln(1+A2)”, copiem el resultat i ho enganxem a les cel·les B3-B17 per obtenir la taula que apareix a la Figura 5.
- Ara fem el gr
afic d’aquesta taula. Per aixo, anem a insertar→ gr´aficos. El tipus de grafic que apareix a la figura ´es un grafic de dispersi´o. Veureu que podeu posar t´ıtol, nom als eixos, etc.
Figura 5: Gr`afic de f (x) = ln(1 + x)
Enganxat especial de valors. Les cel·les dels fulls de calculs moltes vegades estan definides per f´ormules. Si les volem copiar i enganxar moltes vegades no obtindrem el resultat desitjat. Per aix`o podem fer servir l’enganxat especial de valors: simplement seleccionem les cel·les
que volem enganxar, les copiem i despr´es ens posem a sobre de la primera cel·la o les volem enganxar. Li donem al bot´o dret del ratol´ı i seleccionem “pegado especial”. Ens sortir`a una finestra com la que es mostra a la Figura 6. Podrem dir si ho volem enganxar tot, nom´es f´ormules, nom´es els valors, etc. A m´es, ens d´ona la possibilitat de transposar (canviar files per columnes).
Figura 6: Enganxat especial
Ordenaci´o de dades numeriques i alfanumeriques. Amb l’excel tamb´e podem ordenar les dades d’una columna (o fila) de forma ascendent (de m´es petita a m´es gran) o de forma descen- dent. Simplement, hem de seleccionar les dades que volem ordenar i anem a datos→ ordenar
Condicionals “SI” i operacions logiques “Y” i “O”. Les estructures de les operacions logiques “Y” i “O” s´on: Y( condici´o 1; condici´o 2; · · · ; condici´o n)
i O( condici´o 1; condici´o 2; · · · ; condici´o n),
respectivament. En el primer cas s’han de satisfer totes les condicions (la primera, i la segona, i la tercera,...). En el segon cas es suficient que es satisfaci una de les condicions (o la primera, o la segona, o la tercera,...). Aquestes operacions l`ogiques les podem combinar amb el condicional “SI” que t´e per estructura:
SI( condicions; en cas afirmatiu; en altre cas).
Veiem tot aix`o amb un parell d’exemples:
- Primer usarem nom´es el condicional “SI” per saber r
apidament quines notes s´on superiors o iguals a 5. En cas afirmatiu voldrem que escrigui “aprovat” i en cas contrari “suspens”. En la columna A de la Figura 7 podeu trobar les notes en q¨uesti´o. Escrivint en la cel·la B SI(A 2 >= 5; “Aprovat”; “Suspens”) obtenim el resultat desitjat a la primera fila de notes. Estirant aquesta cel·la cap abaix o b´e copiant i enganxant es completa la resta de la columna B rapidament (obtenint el resultat de la Figura 7).
