¡Descarga Sessió 2 GTIC y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Els dispositius mòbils
● Pràctica 1: Què són els dispositius mòbils Els dispositius mòbils són aparells lleugers i de mides reduïdes que poden ser utilitzats mentre es transporten d'un lloc a un altre. Normalment poden connectar-se a la xarxa, disposen de memòria i de capacitat de processament i estan dissenyats per a realitzar diferents tasques. Tenen una pantalla generalment tàctil i un sistema operatiu que permet instal·lar aplicacions diverses. Els primers dispositius mòbils disposaven simplement de les funcionalitats bàsiques de telefonia i missatges SMS. A poc a poc es van afegir pantalles de colors, càmeres de fotos, reproductors de música… El 2004 van arribar els primer terminals amb possibilitat de videoconferències. El 2005, els telèfons capaços de reproduir MP3. També, sistemes operatius i connexió a Internet. D'aquesta manera, els usuaris han començat a entendre el mòbil com una prolongació dels seus PCs en moviment. Progressivament s'han anat afegint funcionalitats i a la pràctica es pot fer qualsevol cosa que es faria amb un ordinador. La limitació de l'ús de dispositius mòbils es troba en la durada de les bateries. El repte de les companyies és buscar un sistema de càrrega de les bateries que permeti mantenir en funcionament els aparells durant un llarg període de temps. Els dispositius mòbils emmagatzemen una gran quantitat d'informació personal. És especialment important tenir-ne cura per evitar la seva pèrdua o robatori.
Tipus de dispositius mòbils (No hi són tots)
● Telèfon mòbil (sense connexió a Internet). Per a comunicacions mòbils de veu i dades (SMS). ● Telèfon intel·ligent ( smartphone ). Amb capacitats d'ordinador de butxaca i am un sistema operatiu que li permet instal·lar aplicacions mòbils. ● Tauleta tàctil. A mig camí entre l'ordinador personal i el telèfon mòbil; s'hi pot escriure a través d'una pantalla tàctil directament amb els dits o utilitzant un estilet ● Ordinador portàtil. Petit ordinador, amb pantalla, teclat i ratolí integrats, que es pot transportar fàcilment. ● Ordinador portàtil convertible. Dispositiu que té les funcions d'ordinador portàtil i permet girar la pantalla per ser utilitzat com una tauleta tàctil.
● Ordinador personal ultraportàtil ( netbook ). Ordinador de baix cost i de mides reduïdes que permet realitzar tasques bàsiques i navegar per Internet. Van apareixent al mercat nous models que simplifiquen el sistema operatiu per la possibilitat de realitzar totes les funcions al núvol (El Chromebook n'és un exemple). ● Lector de llibres electrònics. Reprodueix els continguts de llibres electrònics i permet llegir-los gràcies a la tecnologia de tinta electrònica. Alguns models es poden connectar a Internet per descarregar llibres. ● Reproductor de música. Amb capacitat d'emmagatzemar, organitzar i reproduir fitxers d'àudio digital. ● Receptor GPS. Permet saber la posició geogràfica, la longitud i la latitud d'un punt geogràfic, en qualsevol moment. ● Pràctica 2: Principals funcions dels dispositius mòbils L'oferta de dispositius mòbils és molt àmplia i diversa. Les grans companyies posen a la venda productes cada vegada més competitius que fixen el seu valor afegit en l'augment de prestacions i l'opció de realitzar més accions amb els seus aparells. D'altra banda, la proliferació d'aplicacions, tant gratuïtes com de pagament, obre un ventall gairebé infinit de possibilitats. Aquí s'indiquen les més comunes.
Funcions dels telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils:
● Enviar i rebre missatges SMS i missatges d'altres tipus (whatsapp, telegram…). ● Fer i rebre trucades telefòniques i videoconferències ● Fer tota mena de consultes per Internet ● Gestionar el correu electrònic ● Consultar i fer operacions en bancs i caixes ● Descarregar i presentar bitllets de tren o d'avió ● Usar les prestacions de la càmera de fotos i de vídeo ● Gestionar les xarxes socials ● Consultar i administrar el calendari personal ● Participar en jocs en línia ● Determinar la ubicació d'un punt amb el GPS, fer servir mapes ● Instal·lar i utilitzar aplicacions diverses per a interessos particulars: jocs, música, esport, salut, aprenentatge, etc.
Les aplicacions
Arrossegar el dit : desplaçar la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint- hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície. Serveix per a desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Pinçar, ajuntar o tancar els dits : tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de reunir-los sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió. Generalment es pinça per empetitir o allunyar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador…). Despinçar, obrir o separar els dits **: moviment contrari a l'anterior, per apropar o engrandir allò que es visualitza.
Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema
operatiu
● Mòdul 1: Els dispositius portables ( weareables ) ● Pràctica 1: Què són els dispositius portables Dins del sector tecnològic i més concretament de l'electrònica de consum un wearable o dispositiu wearable és aquell dispositiu que es porta a sobre, sota o inclòs a la roba i que està sempre encès, no necessita encendre's i apagar-se. Una altra de les seves característiques és que permet la multitasca, motiu pel qual no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensió del cos o ment de l'usuari. També es denominen complements intel·ligents. En l'actualitat els dispositius més importants dins d'aquest sector segons la seva categoria són rellotges intel·ligents o smartwatches , polseres d'activitat, ulleres intel·ligents o roba intel·ligent entre uns altres. Els camps on s'apliquen són variats; els principals són aquests: ● Salut ● Oci ● Esport ● Indústria ● Exèrcit Una definició més àmplia la proporciona el blog Comprawearables.com: "Dispositiu que pots portar amb tu i que et permet connectar-te amb el món que t'envolta, ja sigui recopilant informació que després pots utilitzar, connectant-te a Internet i deixant-te interactuar".
Entre els dispositius portables es troben també els telèfons mòbils, agendes electròniques, tauletes tàctils, etc. (els que es poden transportar), però tots aquests els denominarem dispositius mòbils , per diferenciar-los dels portables (que es porten a sobre, com a complement o a la mateixa roba de vestir). ● Pràctica 2: Utilitats dels dispositius portables Com altres aspectes del món de la tecnologia, els dispositius portables estan en continua evolució. Van apareixent al mercat nous aparells que es posen en circulació i, per tant, la relació que presentem a continuació quedarà superada en breu. Tipus de dispositius portables i la seva utilitat: ● Rellotge intel·ligent : (en anglès smartwatch ), amb diferents funcionalitats que complementen el telèfon mòbil actual, tant en l'accés a Internet com en la resposta a les trucades o en l'ús de les aplicacions. Normalment es connecta al mòbil de forma inalàmbrica. ● Polsera intel·ligent : ( smart band ), la seva funció és obtenir dades físiques i del transcurs del son. Es poden connectar inalàmbricament amb altres dispositius per a revisar les dades obtingudes. ● Ulleres intel·ligents : ( smart glasses ) són ulleres que et permeten interactuar amb el món. Disposen de connexió a Internet, es poden fer i rebre trucades, enviar missatges, utilitzar-les com a càmera de fotos o vídeo, o com a auriculars, traduir a qualsevol idioma els rètols del carrer… ● Accessoris i joies intel·ligents : amb possibilitat de connectar-se a altres sistemes. ● Roba intel·ligent : sobretot està orientada a la monitorització de l'activitat física, així com les sabates esportives, però s'està investigant en la línia de crear peces de roba que cobreixin discapacitat de les persones. Gràcies a la tecnologia wearable augmentarà la seguretat dels treballadors. Per exemple, actualment existeixen cascs de bombers que monitoritzen els nivells d'oxigen i la temperatura que suporta el bomber durant els treballs d'extinció d'incendis, a més de portar incorporat un localitzador GPS que permet conèixer en tot moment el punt exacte on es troba. ● Mòdul 2: Ús dels dispositius mòbils ● Pràctica 1: Conèixer els diferents tipus de dispositius mòbils
Què són els dispositius mòbils
qual li permet instal·lar aplicacions. Per conèixer més sobre la història dels telefòns intel·ligents es pot visitar l'article relacionat de la Viquipèdia. Tauletes tàctils. Es tracta d'una modalitat d'ordinador portàtil dotat d'una pantalla tàctic. S'utilitza habitualment un estilet, una vara semblant a un bolígraf modern que permet interactuar amb la màquina d'una manera efectiva. Lectors de llibres electrònics. El lector de llibres electrònic o e-reader és un dispositiu que permet llegir e-books o llibres electrònics. D'aquesta manera, no s'ha de confondre el dispositiu de lectura (e-reader) amb el contingut digital d'aquest (e-book).
Utilitats dels dispositius mòbils
La utilitat dels dispositius mòbils, com la de qualsevol altra eina, radica en la possibilitat de donar resposta a les nostres necessitats. Actualment, algunes de les principals utilitats d'aquests dispositius són: ● La portabilitat. Les seves petites proporcions i el seu minvat pes atorguen a les persones usuàries la possibilitat de dur-los a sobre amb comoditat, podent-los emprar en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Per contra, hem de ser conscients que aquesta característica porta intrínseca una vulnerabilitat: l'alta portabilitat implica vulnerabilitat en cas de pèrdua o sostracció. ● L'entreteniment. Gran part dels dispositius mòbils actuals integren reproductors multimèdia, permetent la visualització de, per exemple, música i vídeo. ● La connexió. Molts dels dispositius actuals permeten connectar-nos a Internet i navegar-hi. ● Pràctica 2: Configurar dispositius mòbils per treballar amb l'ordinador Actualment, la majoria de dispositius mòbils compten amb una connexió USB que permet interactuar amb l'ordinador a través d'aquesta connexió. Generalment, no cal fer cap tipus de configuració atès que la majoria de dispositius compten amb una tecnologia "Plug and play" (que es podria traduir com "endollar i emprar"), que ens permet poder utilitzar un dispositiu sense necessitat de configurar el nostre ordinador. Per fer-ho, cal que el nostre sistema operatiu suporti el dispositiu que volem connectar. Alguns dispositius específics sí que requereixen la instal·lació i configuració d'un programari específic del fabricant. Si ens trobéssim en aquest cas, simplement hauríem d'introduir el programari proporcionat junt amb el dispositiu, executar-lo en el nostre ordinador i seguir les instruccions que s'hi indiquin.
● Pràctica 3: Emprar dispositius mòbils per emmagatzemar i recuperar informació La gran majoria de dispositius mòbils tenen una targeta de memòria que ens permet emmagatzemar i recuperar informació. Malgrat aquest fet, existeixen una sèrie de dispositius específicament dissenyats per a aquesta finalitat. Les memòries USB o targetes de memòria. Actualment solen tenir una capacitat d'entre 2 i 32 Gb i de les quals podeu trobar més informació a l'apartat d'aquests materials titulat Treballar i desar informació a memòries USB. Els discs durs externs. Es poden connectar al nostre ordinador mitjançant un cable USB i tenen l'avantatge de disposar de gran capacitat per emmagatzemar dades (actualment ja hi ha al mercat discs durs externs de 1.5 Tb a un preu assequible). Una varietat dins d'aquest producte són els discs durs reproductors multimèdia, els quals porten incorporat un programari que els permet reproduir arxius desats en ells. Per exemple, si desem una pel·lícula en un disc dur extern reproductor multimèdia podem visualitzar-la simplement connectant l'aparell a una televisió. ● Pràctica 4: Emprar l'agenda electrònica i sincronitzar-la amb l'ordinador Tal i com succeeix amb molts dels dispositius mòbils actuals, és possible que per sincronitzar l'agenda electrònica amb l'ordinador no ens calgui cap instal·lació prèvia o que, al contrari, calgui instal·lar algun tipus de programari subministrat pel fabricant la primera vegada que connectem el dispositiu a l'ordinador. A l'hora de sincronitzar l'agenda electrònica amb l'ordinador, es pot fer referència a l'intercanvi de dos tipus de dades: ● Els contactes. És a dir, les dades personals d'altres persones que tenim desades en els nostres dispositius. ● El calendari, incloent les cites i esdeveniments que el componen. ● Pràctica 5: Emprar el mòbil i l'ordinador La telefonia mòbil és un camp en plena efervescència que avança a passos de gegant. Cada dia es descobreixen i es creen noves funcions, moltes de les quals mostren la seva màxima potencialitat o utilitat en combinar-se amb les possibilitats que ens atorga un ordinador. En el següent tutorial es mostren els passos seguits per establir una de les accions més habituals d'interacció entre l'ordinador i el mòbil: la descàrrega de fotos realitzades amb el telèfon en el nostre disc dur. ● Pràctica 6: Conèixer les últimes tecnologies sobre tecnologia mòbil
● Pràctica 8: Configurar els dispositius mòbils Sigui del model i marca que sigui un dispositiu mòbil, tots porten una configuració inicial, amb unes funcionalitats activades i una sèrie d'aplicacions instal·lades prèviament, segons l'empresa fabricant. A partir de la configuració inicial, hi ha uns elements que s'han de preparar per adaptar el funcionament de l'aparell a les necessitats de l'usuari concret: Els ajustaments es fan des del botó de configuració o ajustos. ● Connexió : Activar la detecció de xarxes Wi-Fi si es vol establir connexió a Internet per descarregar arxius d'un pes elevat o estalviant consum de la tarifa de dades. ● So i vibració : Revisar els elements de so que afecten a les notificacions i al teclat, entre altres. ● Seguretat : Configurar el bloqueig de pantalla i de la targeta SIM. ● Serveis d'ubicació : S'ha d'activar l'opció d'utilitzar satèl·lits GPS si es vol fer servir un aplicació basada en la localització geogràfrica. ● La pantalla i el teclat : Les pantalles són tàctils a la majoria dels dispositius mòbils. A la pantalla es troba el menú principal, elements de notificació i de connectivitat i accessos directes a les aplicacions. A més, es pot personalitzar amb una imatge de fons. El teclat s'activa automàticament quan es prem un camp que necessita omplir dades ja sigui l'adreça del navegador, el correu electrònic o l'edició d'un document o un formulari. ● L'agenda : Es caracteritza per poder importar els contactes de comptes de correu o bé d'altres eines de comunicació i xarxes socials. ● Sincronització del compte i de les aplicacions : Per poder gestionar el correu tant des del dispositiu mòbil com des d'un ordinador. Es pot sincronitzar més d'un compte.
Icones i ginys
La paraula giny ( widget en anglès) es refereix a l'element d'una interfície gràfica d'usuari a través del qual s'estableix la interacció entre l'usuari i el programa o l'aplicació. Són exemples de ginys els botons, els menús, els quadres de diàleg, les icones, etc. Un altre significat de giny, en informàtica, és que es tracta d'una petita aplicació o programa, usualment presentat en arxius o fitxers petits que són executats per un motor de ginys o Widget Engine. Entre els seus objectius estan els de donar fàcil accés a funcions freqüentment usades i proveir d'informació visual. No obstant això, els ginys poden fer tot el
que la imaginació desitgi i interaccionar amb serveis i informació distribuïda a Internet, poden ser vistosos rellotges en pantalla, notes, calculadores, calendaris, agendes, jocs, finestres amb informació del temps a la ciutat, etc. Els ginys d'escriptori també es coneixen com a gadgets d'escriptori , i són una nova categoria de mini aplicacions, dissenyades per proveir d'informació o millorar una aplicació o serveis d'un ordinador, o bé qualsevol tipus d'interacció a través d'Internet. Una característica comuna als ginys és que són de distribució gratuïta.. ● Pràctica 9: Instal·lar aplicacions L'oferta d'aplicacions per a dispositius mòbils, tant si es tracta de telèfons com de tauletes tàctils, és enorme i no para de créixer dia a dia. No només són les companyies de telefonia o les empreses de desenvolupament de programes ( software ) les que s'encarreguen de crear aplicacions útils i relacionades amb tots els aspectes de la vida, sinó que cada vegada són més els usuaris particulars que elaboren aplicacions per a solucionar algun problema o facilitar la realització d'unes tasques determinades, que poden dissenyar mitjançant plataformes de creació d'aplicacions com Mozilla Appmaker o MIT App Inventor. Als cursos superiors de la ESO (Educació Secundària Obligatòria) es treballa el desenvolupament d'aplicacions com un contingut dintre del currículum. Per tant, es pot dir que ja existeixen aplicacions per cobrir gairebé totes les necessitats que se'ns poden plantejar amb un mòbil. I si no existeixen encara, no tardaran gaire en aparèixer. Davant aquest ingent volum de possibilitats, no és estrany que es faci difícil triar les opcions més avantatjoses. Per facilitar l'elecció, les botigues d'aplicacions tenen un sistema de valoració i recullen comentaris dels usuaris que poden donar criteris per utilitzar o no una app. Davant la multiplicitat d'aplicacions existents al mercat, cal ser conscients de la importància de triar aquelles que s'adaptin millor a les nostres necessitats. El procés d'instal·lació al dispositiu és molt senzill: una vegada descarregada l'aplicació, només cal seguir les instruccions i en pocs segons ja es pot fer servir. És recomanable no saturar el dispositiu d'aplicacions per anar provant. Si no necessitem una app, és millor desinstal·lar i així deixar espai lliure a la memòria de l'aparell. Si està saturat de programes el seu rendiment baixarà i anirà molt més lent. ● Pràctica 10: Gestos multitàctils per a dispositius mòbils
Les xarxes naixen de la possibilitat d'interconnectar diversos ordinadors entre si de manera que puguin intercanviar dades. La xarxa més antiga és l'anomenada ARPA ("Advanced Research Projects Agency"), la qual va néixer l'any 1966 a petició del govern d'Estats Units i amb l'objectiu de descentralitzar l'emmagatzematge de la informació. Partint del projecte ARPA, l'any 1969 es va crear la primera xarxa que enllaçava les universitats d'UCLA i Standford per mitjà d'una línia telefònica commutada. Al llarg de les següents dècades es van realitzar grans avenços, gràcies als esforços individuals i institucionals, que portaren al desenvolupament de diferents protocols de xarxa, per exemple el TCP/IP. L'any 1990 un equip coordinat per Tim Berners-Lee, el qual va ser creador del llenguatge HTML, construí el primer client web (al qual va anomenar "World Wide Web"). Actualment, el nombre de persones que utilitzen Internet a nivell mundial supera els mil cinc-cents milions. ● Pràctica 3: Funcionament i principals característiques de les xarxes amb cable Es tracta del mètode més tradicional. Al principi era l'única opció a l'hora de crear una xarxa amb o sense accés a Internet. Implica una major inversió pel fet d´haver de cablejar les sales, ja que cal crear un accés punt a punt al llarg de tot el tram entre el lloc de treball fins a l'armari de comunicacions que contindria equips com l'enrutador i el commutador. Originalment l'avantatge d'usar connexions amb cable proporcionava una major rapidesa a l'hora de transmetre dades entre els elements d'una xarxa, alhora que eliminava les interferències que podrien ocasionar altres elements "wi-fi". Actualment els cables de coure són els més utilitzats per distàncies curtes (interconnectar ordinadors, perifèrics… ) dintre d'un mateix espai físic, com podria ser un edifici. L'existència de PLC (controladors lògics programables) automatitza i facilita el procés. Per exemple, l'ADSL o Linía d'Abonat Digital Asimètrica (Asymmetric Digital Subscriber Line, en anglès) és una transmissió analògica de cables digitals de coure. S'anomena asimètrica perquè en ella la capacitat de descàrrega i la de pujada de dades no coincideixen (la primera és major que la segona, adaptant-se a les necessitats de la majoria de persones usuàries, que descarreguen més dades de les que publiquen).
Per a majors distàncies es solen utilitzar els cables de fibra òptica , que són conductors de feixos de llum i tenen una sèrie d'avantatges, tot i que és un sistema més car que els altres i requereix de personal molt qualificat tant per a la instal·lació com per al manteniment. Els aspectes positius de la fibra òptica es poden resumir en: ● Gran amplada de banda: permet la transmissió de grans volums d'informació. ● Flexibilitat, pesa menys i ocupa menis volum que els cables elèctrics. ● Aïllament de les interferències electromagnètiques. ● Seguretat, resistència, fiabilitat. ● ● Pràctica 4: Funcionament i principals característiques de les xarxes sense cable Es tracta d'un mètode que permet que els diferents elements d'una xarxa estiguin interconnectats entre si i/o a la xarxa d'Internet, permetent l'intercanvi de dades, sense necessitat d'un mitjà físic com és el cable. Aquesta tecnologia es troba en contínua actualització aconseguint majors velocitats de transmissió dia a dia. Com tot element sense cable, el seu principal avantatge radica en la possibilitat de mobilitat dels diferents dispositius electrònics, els quals es poden moure lliurement sense necessitat d'estar connectats físicament a un punt concret. A més, la menor necessitat d'infraestructura de telecomunicacions implica una menor despesa econòmica a l'hora d'instal·lar la xarxa. Per tal de poder-nos connectar sense cables, és necessari la participació dels elements anomenats punts d'accés, que són antenes repetidores de senyal. Aquests elements emeten senyals que són recollits pels diferents dispositius inal·làmbrics, com per exemple la tarja que porten integrada els ordinadors portàtils. Algunes de les principals tecnologies de connexió sense cables són les següents: ● Wi-Fi. És la més coneguda en el nostre entorn, present a gran part dels nostres dispositius (portàtils, telèfons intel·ligents, tauletes…). El nom prové de Wi-Fi Alliance, una organització comercial que certifica estàndards relacionats amb xarxes sense cables en dispositius electrònics. ● Bluetooth. Es tracta d'una tecnologia que permet intercanvi de dades entre dispositius mitjançant radiofreqüència.
(distanciada amb el temps, per exemple mitjançant l'ús de fòrums). Per ampliar la informació entorn d'aquestes eines de comunicació, podeu consultar els materials de la competència Cultura, participació i civisme digital (c1n2). ● Utilitats informatives. L'existència de les xarxes (especialment d'Internet) ens proporciona l'accés a un enorme volum d'informació relacionada amb qualsevol tema. És una finestra oberta al món a la qual podem accedir des de la nostra pròpia llar i a qualsevol hora. ● Mòdul 4: Conceptes avançats de sistemes operatius ● Pràctica 1: Instal·lar i configurar de manera adient dispositius perifèrics ● Tal i com comentàvem anteriorment, és habitual que els dispositius més usats (com ara les memòries USB) disposin de la tecnologia “Plug and play”, que ens permet poder utilitzar un dispositiu sense necessitat de configurar el nostre ordinador. Amb tot, també es pot donar el cas, en dispositius menys habituals, d'haver de procedir a configurar els "drivers" de certs dispositius. ● A continuació es presenta un tutorial on es mostra la instal·lació i la configuració d'una tauleta digital. ● Videotutorial: Instal·lació d'una tauleta ● Altres perifèrics que en alguna ocasió caldrà instal·lar adequadament són les impressores i els escàners. Normalment són aparells detectats automàticament pel sistema operatiu de l'ordinador que comencen a funcionar sense problemes. En cas que no es produeixi aquesta detecció, cal utilitzar el programa d'instal·lació que generalment va amb un CD.
● Les impressores 3D
● Una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva. Sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d'una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d'arxius de disseny assistit per computador (CAD). ● Gràcies a la reducció dels costos i l'increment dels materials i tecnologies disponibles, la impressió 3D està incrementant la seva presència no només en l'àmbit industrial, sinó també domèstic i formatiu. ● Algunes companyies venen les impressores 3D per peces per tal que els usuaris les construeixin. Amb una impressora 3D es poden imprimir les peces per fabricar una altra impressora 3D idèntica a la primera.
● Una vegada muntada, es configura amb l'ajuda d'un ordinador, seguint una sèrie de passos que varien en funció del model. ● ● Pràctica 2: Instal·lar, gestionar i desinstal·lar programari ● Pràctica 3: Emprar la xarxa per compartir recursos La xarxa pot ser emprada per compartir recursos a diferents nivells. ● A nivell local podem configurar els nostres dispositius per tal que existeixin certs recursos (com per exemple, carpetes amb informació) als quals puguem accedir des de diferents dispositius (per exemple, des de tots els ordinadors de la nostra llar). ● A nivell global podem fer ús de les utilitats que ens proporciona Internet per tal de compartir recursos (mitjançant "wikis", blocs, fòrums…) amb la resta del món de manera pública o restringida. ● Pràctica 4: Emprar la compressió i descompressió de fitxers ● Pràctica 5: Conèixer els avantatges i inconvenients de comprimir informació Els principals avantatges de comprimir informació són: ● La reducció de la mida del fitxer permet que en desar-lo ocupi menys espai i que trigui menys temps en ser adjuntat (per exemple, per ser enviat via "e-mail"). ● La compressió permet unir diferents elements en un sol arxiu. Per exemple, si comprimim una carpeta tots els fitxers que contingui quedaran unificats fins el moment de la descompressió. El principal inconvenient de comprimir informació és que cal que l'ordinador emprat tingui instal·lat un programari específic que sigui capaç de descomprimir la informació que ens arribi comprimida. Si no tenim aquesta aplicació no podrem accedir als fitxers. ● ● Pràctica 6: Valorar la importància de realitzar un manteniment Realitzar un bon manteniment del nostre ordinador és bàsic si volem treure-li el màxim profit i allargar la seva vida útil. Alguns consells per realitzar un bon manteniment podrien ser:
● Per revisar el rendiment del processador hem de clicar simultàniament les tecles "Ctrl + Shift + Esc" (malgrat que també podem accedir-hi indirectament a través del més conegut "Ctrl + Alt + Supr", seleccionant la pestanya "Administrador de tasques"). ● Pràctica 8: Configurar i personalitzar elements del sistema ● Mòdul 5: La seguretat al món digital ● Pràctica 1: Entendre el concepte i valorar la importància de la seguretat ● La seguretat és un concepte bàsic dins del món de la tecnologia. En parlar de seguretat no només hem de tenir en compte emprar programari per protegir la nostra màquina (antivirus, antiespies, tallafocs), sinó que aquest comença pel fet d'utilitzar el sentit comú a l'hora d'interaccionar amb les diferents eines tecnològiques i Internet: la prevenció és un fet bàsic. ● ● Pràctica 2: Valorar la importància de realitzar còpies de seguretat Una realitat desafortunada, no desitjada però possible, pot ser perdre les dades del nostre ordinador. L'atac d'un virus, una baixada de tensió, una inundació, un robatori, l'esborrament accidental d'un fitxer, un document que s'ha fet malbé i no podem recuperar… les opcions són múltiples i ens solen arribar de manera totalment inesperada. En aquest context, tenir a la nostra disposició còpies de seguretat de les nostres dades és un fet bàsic que ens possibilitarà poder recuperar la informació davant d'algun problema amb el nostre equip informàtic. En posteriors apartats podreu conèixer els diferents tipus de còpies de seguretat existents i consultar programari per a realitzar-les. ● Pràctica 3: Entendre la importància d'actualitzar el sistema ● Mantenir actualitzat el sistema operatiu és un fet bàsic si volem que el nostre ordinador funcioni en òptimes condicions. ● No totes les actualitzacions tenen la mateixa importància. Per exemple, podem decidir ignorar-ne algunes referents a programes perifèrics que no fem servir però, en cap cas, podem deixar de banda aquelles que afectin a la seguretat i al rendiment del sistema. ● Actualitzar el nostre equip ens servirà per poder atendre a noves necessitats i utilitzar noves tecnologies que en el moment de desenvolupar el sistema operatiu encara no existien. Però el fet més important, com comentàvem anteriorment, és
cobrir amb actualitzacions les amenaces de seguretat que han sorgit des del moment que el "software" va sortir al mercat. ● ● Pràctica 4: Conèixer els tipus de còpies de seguretat Existeixen tres tipus de còpies de seguretat en funció de les dades a desar: ● Còpia de seguretat total. Triant aquesta opció és copiaran tots els arxius seleccionats. És el tipus de còpia més recomanada si manegem un volum relativament reduït de dades. ● Còpia de seguretat incremental. Triant aquesta opció es realitza només una còpia d'aquells elements que han canviat des de l´última còpia de seguretat. Davant de la necessitat de restaurar les dades, hem de disposar de la còpia de seguretat total així com de les còpies de seguretat incrementals fetes seguidament. ● Còpia de seguretat diferencial. Triant aquesta opció es realitza només una còpia d'aquells elements que han canviat des de l´última còpia total de seguretat. Una còpia diferencial anul·la l'anterior del mateix tipus, de manera que davant la necessitat de restaurar les dades, hem de disposar de la còpia de seguretat total així com de la darrera còpia de seguretat diferencial. ● Pràctica 5: Emprar programari de còpia de seguretat Una de les maneres més senzilles de realitzar còpies de seguretat és utilitzar les eines incloses en els propis sistemes operatius. Per exemple, algunes de les darreres versions de Windows (XP Professional, per exemple) integren aplicacions per a la creació de còpies de seguretat de manera fàcil, a les quals podem accedir seguint la ruta "Inici > Tots els programes > Accessoris > Eines del sistema > Còpia de seguretat". ● Pràctica 6: Instal·lar, configurar i emprar programari de protecció i seguretat (antivirus, tallafocs, etc.) ● Pràctica 7: Conèixer els mètodes de prevenció i protecció que es poden adoptar Tal i com hem comentat en ocasions anteriors, el concepte més bàsic a l'hora de cercar la seguretat és emprar el sentit comú. A continuació farem un repàs dels principals mètodes de prevenció i protecció, tractats al llarg dels materials, que es poden adoptar per afavorir el bon funcionament del nostre ordinador:
