



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
apunts de fonaments de la sociologia, UAB
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Freud es centra sobretot, en el psicoanàlisi i és el primer en diferenciar les parts que té l’aparell psíquic (primera i segona tòpica).
Quan es defineix la primera tòpica, és el moment on es fa una diferenciació entre l’inconscient i el preconscient. A més, la definició que dóna d’inconscient s’allunya molt de la que hi havia en l’època perquè abans s’entenia com la mera absència de consciència i ara, passava a descriure un sistema psíquic que obeeix lleis completament diferents. La primera tòpica està formada per: conscient, preconscient i l’inconscient
Freud diu que els actes fallits són els lapsus, oblits, pèrdues, errors de lectura o escriptura... però diu que això no són un producte de la casualitat o el descuit, sinó que estan moguts per un desig inconscient i que són una espècie de traïció que ens fa l’inconscient fent-‐nos dir el que conscientment no volíem, és a dir, revelar un desig o intenció inconscient. A més, Freud diu que el subjecte sempre es pot perdonar dient que això no era el que volia dir però ell manté que sempre hi ha alguna veritat en el què s’ha dit o fet.
La tesi principal de l’autor en aquesta obra, és que els acudits (com els lapsus) són actes d’una distorsió del llenguatge, només que en aquest cas, és una distorsió voluntària i intencionada (per això es manifesten desitjos preconscients o inconscients) però tot i així continuen format part de l’inconscient, a diferencia dels actes fallits. La societat permet dir en aquests “context graciós” el que de cap manera es deixaria dir en un altre, per aquest motiu, els temes que més apareixen són els eròtics i els agressius. Davant d’això, Freud es veu amb la necessitat d’estudiar la importància social de l’acudit, com la fasciació que genera. Llavors, els acudits els fem per fer riure a algú altre (una tercera persona) i moltes vegades, ens agrada més fer riure a aquesta 3a persona que no pas explicar l’acudit en si. A més, amb ells alliberem energia psíquica que ens distreu de la nostre pròpia consciencia i revivim aquest plaer que sentim la primera vegada que escoltem un acudit a través del plaer que generem en l’oient. Teoria de la sexualitat Amb Freud hi ha un abans i un després en la forma en la que s’entén la sexualitat, ja que abans s’associava exclusivament amb les activitats i el plaer depenent dels òrgans genitals. I gràcies a Freud, la sexualitat s’associa a una sèrie d’activitats i excitacions existents des de la infància que produeixen plaer i considera que la satisfacció és una necessitat fisiològica més. També es qüestiona el concepte de la “sexualitat perversa” superant la visió d’algunes conductes com “desviacions” (ex: homosexualitat). Considera que la perversió és quelcom normal. Pulsions És un concepte definit al 1915 que té la funció d’un pont que connecta allò físic i allò psíquic. És un impuls irrefrenable i que no esta fixat en un comportament determinat degut a que l’elecció de l’objecte i del fi concret de cada pulsió, dependrà de la història infantil de cada subjecte.
Les pulsions es donen per etapes a mesura que va madurant el sistema nerviós de cada individu, en cada etapa hi ha un desenvolupament neurològic específic, tot això també s’anomena desenvolupament libidinal. Totes les pulsions venen derivades d’una pulsió basal: la pulsió de vida, on l’objecte és l’autoconservació de l’individu. Derivada de la pulsió de la vida, és la pulsió per nodrir-‐se, però les derivacions més complexes i interessants són les que apareixen a cada fase.
Però, més tard, reformula aquesta teoria i diu que l’agressivitat és un impuls autònom el qual també pot ser desviat, com el sexual. L’Eros pot reprimir al Thanatos durant un temps, però a la llarga hi ha un desplaçament de l’agressió cap als altres. Segona tòpica Freud arriba a la segona tòpica quan comença a analitzar el procés de narcisisme, ja que aquí comença a definir la importància del Jo. També realitza un anàlisi dels processos de regressió infantil i de totes les experiències de la infantesa. La segona tòpica està formada per: l’allò, el super-‐jo i el jo
És l’origen i la font de tota energia, per tant, l’Eros i el Thanatos s’originen a l’Allò i es regeix pel principi del plaer. L’infant és tot Allò però a mesura que anem creixent, amb la intervenció del super-‐jo (agents socialitzadors) es va creant el jo. Quan el jo apareix, l’Allò es converteix en el magatzem (líbido), mentre que la mort passa al super-‐jo-‐ Hi ha impulsos del allò que no arriben a sortir mai a la llum.
És qui dóna unitat al subjecte, ja que és gràcies al seu sorgiment com es constitueix el subjecte com a realitat psíquica i subjecte actiu, deixant d’estar dominat per unes forces pulsionals el control de les quals s’escapa l’infant. L’aparició del jo s’explica per dues raons: la influència del món extern al nen (que només Allò) va creant un jo que es fa responsable de mantenir l’equilibri de tot l’organisme amb l’exterior i el procés d’identificació del nen en diferents objectes. El principi rector del jo és l’autoconservació (també busca el plaer però sense posar en perill l’organisme), per tant, no s’oposa a les satisfaccions de les pulsions sinó que les posposa o les suprimeix. Les funcions que té el Jo són: percepció, memòria, llenguatge, pensament, activitat motora, etc.
Dins del jo, al llarg del procés de socialització, s’hi genera una instància especial que perpetua la influència parental, que és el super-‐jo. L’Allò i el super-‐jo, representen influències del passat, l’Allò les heretares i el super-‐jo les rebudes per part dels demés. En canvi, el Jo, està determinat principalment per les vivències pròpies de l’individu. El super-‐jo té una triple funció: autobservació, consciència moral i ideal a imitar. Per tant, és antipulsional i prohibitiu, i acaba sent allò que volem ser, moralment perfecte, per això, quan seguim les pulsions hi ha un sentiment inconscient de culpa i necessitat de càstig.