Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


sistema assentaments, Apuntes de Geografía Histórica

Asignatura: geografia, Profesor: - -, Carrera: Història, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 14/05/2014

tibors040216267
tibors040216267 🇪🇸

4.3

(28)

9 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 3: EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS
Poblament: És com ens assentem en el territori.
Territori: És on habiten les persones, clar sentit històric i humà, en permanent canvi processual, registre
de canvis i permanència de la societat de la societat. El poblament es pot classificar a partir de criteris
quantitatius i morfològics.
Criteris quantitatius:
Poblament urbà(més de 10000 hab.)
Poblament intermedi (entre 2000 i 10000 hab.)
Poblament rural (menys de 2000 hab.)
A partir de criteris morfològics:
Poblament concentrat: nuclis que formen una estructura en carrers i places. Ex. Eixample o barris dins de
muralles.
Poblament dispers: nuclis de població sense una estructura definida, els edificis estan separats entre ells
per camps, prats, etc.
Poblament aïllat: Edificacions entre les quals no hi ha comunicació visual.
Lògiques d,integració polític- administratives
Les regionalitzacions administratives a Catalunya:
_ Necessitat d’administrar el poder.
Antecedents:
. Vicens Vives (Notícies de Catalunya 1960):
La consolidació de l’estat modern espanyol a partir de s XIX va ser necessària l’administració d’un
territori al servei d’una classe social cada cop més poderosa,la burgesia.
-Pierre Vilar (Catalunya a l’Espanya moderna... 1962):
Catalunya no pogué fer aquest pas tot i que la burgesia catalana ho hagués volgut per qüestions de mercat.
Ex: la Mancomunitat.
Divisions provincials:
-S’aproven a partir de la constitució de Cadis i són institucionalitzades per Javier de Burgos al 1833.
- La voluntat de dividir l’estat espanyol en províncies troba el seu origen a la instauració dels borbons al
s XVIII
-Decret de Nova Planta al 1714.
Antecedents de la divisió provincial:
Altres divisions històriques:eclesiàstiques(bisbats), jurisdiccionals (baronies senyorials, batlles reials) i
fiscals (col·lectes de Catalunya)
-Divisions en vegueries des de el s XIV:
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga sistema assentaments y más Apuntes en PDF de Geografía Histórica solo en Docsity!

TEMA 3: EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS

Poblament: És com ens assentem en el territori.

Territori: És on habiten les persones, clar sentit històric i humà, en permanent canvi processual, registre de canvis i permanència de la societat de la societat. El poblament es pot classificar a partir de criteris quantitatius i morfològics. Criteris quantitatius: Poblament urbà(més de 10000 hab.) Poblament intermedi (entre 2000 i 10000 hab.) Poblament rural (menys de 2000 hab.) A partir de criteris morfològics: Poblament concentrat: nuclis que formen una estructura en carrers i places. Ex. Eixample o barris dins de muralles. Poblament dispers: nuclis de població sense una estructura definida, els edificis estan separats entre ells per camps, prats, etc. Poblament aïllat: Edificacions entre les quals no hi ha comunicació visual. Lògiques d,integració polític- administratives Les regionalitzacions administratives a Catalunya: _ Necessitat d’administrar el poder. Antecedents:

. Vicens Vives (Notícies de Catalunya 1960): La consolidació de l’estat modern espanyol a partir de s XIX va ser necessària l’administració d’un territori al servei d’una classe social cada cop més poderosa,la burgesia. -Pierre Vilar (Catalunya a l’Espanya moderna... 1962): Catalunya no pogué fer aquest pas tot i que la burgesia catalana ho hagués volgut per qüestions de mercat. Ex: la Mancomunitat. Divisions provincials: -S’aproven a partir de la constitució de Cadis i són institucionalitzades per Javier de Burgos al 1833.

  • La voluntat de dividir l’estat espanyol en províncies troba el seu origen a la instauració dels borbons al s XVIII -Decret de Nova Planta al 1714. Antecedents de la divisió provincial: Altres divisions històriques:eclesiàstiques(bisbats), jurisdiccionals (baronies senyorials, batlles reials) i fiscals (col·lectes de Catalunya) -Divisions en vegueries des de el s XIV:

Territori a que s’estenia la jurisdicció d’un veguer.

A Catalunya, a mida que s’estén el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals les vegueries augmentaren que era de 10 a la fi del s XII i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial. També existeixen les sotsvegueries. Les vegueries van ser abolides pel decret de Nova Planta. Es torna a plantejar el tema a l’estatut de Catalunya del 2006. -Divisió en corregiments: Després de haver-se annexionat la Catalunya nord a França, cadascun dels antics regnes de la Corona d’Aragó foren dividits en un total de 13 corregiments que incloïen el districte especial de la Vall d’Aran. Al Principat , la divisió corregimental adaptà la divisió en vegueries, suprimint algunes sotsvegueries transformant la resta de les sotsvegueries i algunes alcaldies majors. Alcaldies majors: territori jurisdiccional de l’alcalde major i durarà fins al 1833. Estira i arronsa per arribar a la divisió definitiva. S’aproven a partir de la constitució de Cadis i són institucionalitzades per Javier de Burgos el 1833. La divisió provincial: La lluita per assolir la capacitat provincial entre les diverses ciutats. Diferents motius: Coincidència amb la divisió eclesiàstica (origen a la reconquesta) En el cas francès on la divisió administrativa liberal en cap cas va coincidir amb l’eclesiàstica. Les seus de bisbats espanyoles van ser traslladades a les capitals de província. La divisió en partits judicials s’estableix un any més tard que la provincial, al 1834. A l’estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis de la mateixa província, on hi ha un o més jutjats de primera instància i instrucció, amb seu a la capital i jurisdicció en to l’àmbit de la seva demarcació. Base per a la distribució de diputats provincials en proporció al nombre d’habitants.

La divisió comarcal Antecedents ideològics: Construcció d’un estat liberal català 2 moments clau: Mancomunitat de Catalunya (1914-1939) Segona República (1931-1939) Pensament urbà i burgés Segona meitat s XIX cerca d’identitat nacional : la renaixença

Possibilitat d’anar i tornar en un dia des de tots els municipis a la capital.

Establiment d’un cert equilibri poblacional. 1931 qüestionari a tots els ajuntaments de Catalunya: A quina comarca penseu que pertany el vostre poble A quin indret aneu personalment a mercat Aneu també a algun altre mercat De quina comarca se sent El resultat final al 1936 és la creació de 9 regions i 38 comarques. Són vigents fins al 39. Que tornen a potenciar les províncies. Al 79, amb la democràcia, es torna a reprendre el tema de les comarques fins que s’instaura al 87 la divisió en comarques. Les comarques acaben sent ens d’ajut als petits municipis. Quan es fan aquestes divisions comarcals s’agafa el símil de Christaller. Es perfecte per conèixer la centralitat comercial del moment. Arribada del positivisme francès.