¡Descarga SISTEMA CONSTITUCIONAL y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
SISTEMA POLÍTIC I DRET
TEMA 1
Estat: aquella entitat formada per 3 elements:
1. Territori: espai físic
2. Població: persones que habiten
3. Sobirania: concepte canviant, es el màxim poder de decisió i es pot veure des de 2
punts de vista:
• Equival a independència respecte altres estats
• Capacitat per dotar-se d’una constitució
EVOLUCIÓ DE L’ESTAT
España es un estat, Catalunya no perquè no te sobirania. L’estat ha sufrit una evolució històrica que s’inicia:
• L’EDAT MEDIEVAL que n’hi havia una pluralitat de centres de poder, en aquesta època
entra L’ESTAT ABSOLUT (S.XVII) tan sols apareix un únic centre de poder que es encarnat per el REI (que fa les lleis, justícia, recauda impostos…ell era tot el poder)
• Aquest estat entra en crisis amb les REVOLUCIONS LLIBERALS:
• R.ANGLESA: centra el poder del rei
• R.AMERICANA: independentista
• R.FRANCESA: burgesia
• Això fomenta a l’ESTAT LLIBERAL DE DRET (S.XVIII) on apareix la:
• SEPARACIÓ DE PODERS: grups de persones que fan les lleis, altres que
fan justícia…
• IMPERI DE LA LLEI: a partir d’aquell moment tota l’organització política de
l’estat ha d’estar recollida per una llei
• DRETS INDIVIDUALS: apareixen els primers drets:
1. Dret a la igualtat
2. Dret de propietat (sagrat e invisible) en segles passats
3. HABEAS CORPUS (dret vigent que apareix en la constitució)
és un dret que aquesta persona pot anar individualment a un jutjat per determinar si ha sigut detingut privat de llibertat injustament o justament.
• Fruit d’aquesta evolució apareix L’ESTAT DEMOCRÀTIC, els seus elements són:
1. Apareix la sobirania nacional (s’atribueix a la nació S.XIX)
2. Apareixen drets de participació política (Sufragi)
- Apareix L’ESTAT SOCIAL ½ (S.XX) i amb aquest:
1. Drets socials
2. L’estat es torna interventor en l’economia
- Té lloc la 2º GUERRA MUNDIAL on apareix la formula de L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET, a l’any 1978 apareix la constitució espanyola
El professor Crima diu que des de fa 2 anys entra un altre estat en CRISIS on apareix:
1. Noves aportacions a la democràcia com les execucions hipotecaries que apareixen les
plataformes d’afectats
2. Constitucionalisme multinivell: l’estat cedeix sobirania a la unió europea o els estats
autònoms que també tenen un cert poder.
TRAYECTORIA DE LES CONSTITUCIONS
En España regeix actualment la constitució de 1978
La primera constitució apareix en l’any 1812 encara que en l’any 1808 va aparèixer L’ESTATUT DE BAYONA (eren un grup de elits de la noblesa on es van reunir a Baiona on li donaven tots els poders al REI JOSE BONAPARTE)
- 1812 s’aprova la primera constitució
- 1834 s’aprova un altra constitució
- 1837 s’aprova un altra constitució
- 1845 s’aprova un altra constitució
- 1854 s’aprova un altra constitució
- 1869 s’aprova un altra constitució, però, aquesta es LA MES PROGRESISTA, LA QUE MES DRETS RECONEIX.
- 1873 apareix el PI, la 1º República que construïa un estat federal similar a USA
- 1876 s’aprova un altra constitució
- 1931 apareix la constitució de la 2º Republicà i sempre s’ha dit que es la precedent de l’actual que tenim 1978.
CARACTERISTIQUES DE LES CONSTITUCIONS
- Son totes de partir polític (governa el partit progressista)
- NO son CONSENSUABLES
- Totes es poden agrupar en constitucions CONSERVADORES I PROGUESISTAS
- (^) Les constitucions conservadores són HOMOGENIES , totes donen poder al rei…
FRANQUISME
Inicialment s’intentava que fossi una constitució de consens, però realment es dubta de que aquest congres fossi real.
Havien 3 problemes a l’hora de redactar la constitució:
1. FUNCIONS DEL REI: 1.dotarlo de funcions executives
2.que tingues funcions purament simbòliques
Entre les dues opcions es va triar fer una MONARQUIA PARLAMENTARIA, el rei tindria funcions simbòliques amb eficàcia jurídica
2. QUIESTIÓ RELIGIOSA: 1. Construir un estat confessional (amb una religió oficial)
2.construir un estat LAIC (cap posició davant de les religions)
La opció que es va triar apareix en l’ARTICLE 16 de la constitució que diu que l’estat no te cap religió oficial però manté relacions de col·laboració amb les esglésies, especialment amb les esglésies catòliques.
3. QUESTIÓ TERRITORIAL: 1. Establir un estat unitari.
2.establir un estat federal
3.establir una confederació
Les dues ultimes tenen una gran diferencia (BUSCALA LAURA)
Es va arribar al acord de crear un estat autonòmic
- 6/12/1978 S’elabora la constitució (referèndum) amb una participació del 67% ( (88% SI)/ (8%NO)) la resta va ser vots nuls o en blanc.
- 27/12/1978 Es publica la constitució en el BOE
- 29/12/1978 Entra en vigor la constitució
¿QUÈ ÉS LA CONSTITUCIÓ?
2 punts de vista:
- Norma superior de l’ordenament jurídic
- Norma que regula l’organització política de l’estat.
Fruit d’aquests 2 punts de vista la constitució apareixen 3 funcions d’aquesta:
- FUNCIÓ JURIDICA: De la constitució deriven totes les normes de l’ordenament jurídic
- FUNCIÓ POLITICA: Estructura que regula i ordena els poders de l’estat i els drets fonamentals.
- FUNCIÓ INTEGRADORA: Suposa que la constitució estableix una norma de convivència, que es pot augmentar amb una reforma constitucional.
CARACTERISTIQUES DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978
- Es d’origen popular perquè els seus redactors van sorgir d’unes eleccions democràtiques i perquè va ser sotmesa a referèndum.
- (^) Es democràtica perquè esta fonamentada en el pluralisme polític.
- Es garantista perquè estableix mecanismes que garanteixen els drets dels ciutadans
- Es monàrquica perquè estableix una monarquia parlamentaria i en cap cas es pot buscar una solució permesa a no ser que sigui una continuïtat monàrquica
- En teoria es una constitució consensuada
ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ 1978
Conte:
- Un preàmbul, amb la funció de definir l’estat constitucional de la constitució
- Té un títol preliminar on estableix principis i autors constitucionals.
- Té 10 títols:
- T.I (Drets i llibertats)
- T.II (La corona)
- T.III (Corts generals)
- T.IV (Govern i administració)
- TITOL V (Relacions- Corts Generals)
- TITOL VI (Poder Judicial)
- TITOL VII ( Economia i hisenda)
- TITOL VIII (Organització Territorial)
- TITOL IX (Tribunal Constitucional)
- TITOL X (Reforma Constitucional)
- En total té 169 articles
VALORS CONSTITUCIONALS
Art. 1.1 Espanya es constitueix en un Estat social y democràtic de dret.
Elements Estat dret: -Principi de constitucionalitat: els ciutadans i els poders públics estan sotmesos a la C.E i a la resta de l’ordenament jurídic.
-Separació de poders (TITOLS II, III, IV, V, VI)
-Drets individuals (Articles: 14, 15,16,17,18)
-Parlaments autonòmics: 1.Presentar una reforma/ 2.Demanar al govern que inicien un procés de reforma.
Els ciutadans no poden iniciar el procés de reforma.
3.Procediments:
A)Reforma simple:
-Votació (aprovat per 3/5 parts del congrés)
(aprovat per 3/5 parts del senat)
Y quedaria aprovada la reforma.
Si no s’arriba a aquestes majories es fa una segona votació. (3/5 congrés i 3/5 senat)
Y quedaria aprovada la reforma.
Si encara no s’arriba; la Constitució diu (majoria absoluta del senat; 2/3 parts del congrés)
Y quedaria aprovada la reforma.
Un cop aprovada la reforma : petició de 1/10 de (diputats i senadors) i es faria un referèndum.
B)Reforma complexa:
-Votació (aprovat per 2/3 parts del congrés)
(aprovat per 2/3 parts del senat)
-Dissolen les cambres
-Celebració d’eleccions
-Tornen a votar (2/3 parts del congrés i 2/3 parts del sents)
-Referèndum.
4.Reformes:
1992 Art. 13 (ciutadans UE es poguessin presentar a les eleccions municipals)
2010 Art. 135 (relació amb dèficit públic)
No hi va haver referèndum, va ser per reforma simple.
5.Limits:
No es pot fer cap reforma constitucional durant la vigència dels Estats d’alarma a excepció setge.
TEMA 2
LES INSTITUCIONS
CORONA
1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA CORONA:
1.Era monarquia absoluta, el rei concentra tot el poder, es sobirà, (el rei era qui posava les normes, impartia justícia).
2.Desprès d’aparèixer la monarquia limitada, el rei continua concentrant tot el poder però fa una cessió voluntària de part del seu poder (continua tenint poder, però fa una cessió a un altre personacedeix part de les seves persones = SU GRACIOSA MAJESTAT. Isabel II).
3.Continua evolucionant i apareix la monarquia constitucional (diferents reis l’apliquen de diferent manera). Les funcions del reirecollides a la constitució:
-Participa del poder legislatiu
-Es titular del poder executiu
-El rei era un membre del poder executiu, era el principal , decidia posar un ministre, escollir president etc.
-Pot presentar projectes de llei, vetar lleis....
4.Torna a evolucionar i apareix la Monarquia Parlamentaria:
-Les funcions del rei estan en la Constitució, el rei no té cap poder de decisió però està obligat a realitzar determinat actes. (El rei regna però no governa)
-El rei té funcions simbòliques: funcions integrades.
2. FUNCIONS DEL REI:
1.Posició constitucional:
Funcions Genèriques Art.56:
-El rei es el cap de l’Estat.
-Símbol d’unitat i permanència (garanteix l’existència d’Espanya i la seva unitat).
-Àrbitre i modera el funcionament regular de les constitucions (nosaltres no sabem si el rei i el president es posen en contacte entre ells).
-Assumeix la més alta representació d’Espanya en les relacions internacionals.
Funcions especifiques Art.63/64:
-Sancionar i promulgar les lleis
-Convocar i dissoldre les corts i convocar eleccions (president del govern, el rei firma qui convoca i dissoldre)
-Convocar referèndum
-Proposar un candidat a president de govern i nomenar-lo
-Expedir els decrets acordats en consell de ministres
-Nomenar i separar els membres del govern.
-Ser informat dels assumptes d’Estat i presidir el Consell de Ministres, (quan sigui convocat), obligació de les institucions d’informar.
-Comandament suprem de les forces armades. (Funció de decidir govern, ell signarà)
-Exercir el dret de gràcia (indultar una persona se li perdoni aquella condena)
-Alto patronazgo de les reals acadèmiques.
En el senat: :
▲ - Electius: (eleccions generals) s’escullen 4 senadors per província, les illes grans
escullen 3 senadors cada una (Mallorca, Canaria, Tenerife), les illes petites 1 senador cada una i Ceuta i Melilla 2 senadors cada una.(Catalunya 16 senadors electius).
▲ - Designació: (parlaments autonòmics) Aquests escullen un número determinat de
senadors. (1senador per cada com. Autònoma, 1senador per cada milió d’habitants).
▲ (Catalunya 16 electius + 1 senador per la com.autonoma + 7 per els 7 milions
d’habitants).
▲ Les llistes son obertes (ens donen una fulla amb tots els partits, amb 4 senadors
i escullen 3), s’escull lliurament.
4. ESTATUT DELS PARLAMENTS:
1.Incompabilitats:
▲ No es possible ser a la vegada diputat i senador, però si diputat autonòmic i
senador.
▲ No es pot ser diputat i tenir un dels següents càrrecs:
- Magistrat al Tribunal Constitucional.
- Defensors del poble
- Militar en actiu
- Alt càrrec de l’administració
- No es pot ser diputat i desenvolupar una altre activitat professional o mercantil. 2.Adquisició condició parlamentaris:
Proclamació com a candidat electe per part de la junta central.
▲ Administració plena condició parlamentari: (s’assoleix quan es compleixen
els següents requisits):
- Presentació davant del congrés o senat de la credencial emesa per la junta central.
- Declaració d’activitats i de bens.
- Acatar la constitució.
3.Pèrdua de la condició de parlamentari :
▲ Mort o renuncia.
▲ Aspiració del mandat.
▲ Sentencia judicial ferma que inhabiliti al parlamentari o anul·li la seva elecció.
4.Naturalesa jurídica del mandat del parlamentari:
Es tracta d’un mandat representatiu i no imperatiu, els diputats no poden rebre instruccions per part dels seus electors.
5.Deures & deures:
Drets:
▲ Assistir a les sessions.
▲ Votar.
▲ Participar en els treballs de les cambres.
▲ Rebre una assignació econòmica.
Deures:
▲ Assistir a les sessions.
▲ Respectar el decorum de les cambres.
▲ Respectar les incompativilitats.
6.Prerrogatives parlamentaries:
▲ Inviolabilitat: els parlamentaris no poden ser perseguits per opinions
manifestades amb l’exercici del seu carrec.
▲ Inmunitat: no poden ser detinguts, excepte per delicte flagant, per ser
processat cal la autorització de la cambra.
▲ Fur especial: els parlamentaris només poden ser jutjats per la sala
segona del Tribunal Suprem.
5. FUNCIONS DE LAS CAMBRES:
▲ Legislativa: elaborar i aprovar les lleis.
▲ Pressupostaria: aprovar els pressupostos generals de l’Estat: la previsió,
d’ingressos i despeses del sector públic estatal pel següent any. Es comencen a tramitar en el mes d’octubre i han d’estar aprovats abans del 31 de desembre.
▲ Electiva: consisteix en escollir determinats càrrecs estatals:
-Defensor del poble.
-Magistrats del Tribunal Constitucional
-Membres del consell general del poder judicial
▲ Control de govern: les cambres tenen la potestat de fiscalitzar l’acció del govern i de
demanar explicacions sobre tot allò que fa el govern.
Procediment legislatiu (INICI)
▲ Projecte de llei (govern)
▲ Proposició de llei (grups parlamentaris)
L’esborrany va a la mesa del congrés i aquesta ordena la seva punlicació al BOCG.
5. FORMACIÓ:
▲ Les eleccions s’han de fer 54 dies abans de dissoldre les cambres, des de el dia de
les eleccions es fan les consultes reials (el rei s’entrevista amb els representants dels partits polítics que han tingut representació parlamentaria amb la finalitat de proposar com a candidat de president de govern, la persona que tingui major possibilitat de ser escollit)
▲ 25 dies desprès de les eleccions te lloc la sessió constitutiva (presidida per la Mesa
d’edat, que son 3 persones, el de mes edat i els dos mes joves, te la funció d’organitzar l’elecció de la Mesa). Posteriorment es forma la Mesa definitiva, es aquí quan el president crida diputat per diputat per jurar la constitució. (350 diputats amb acció plena de parlamentari).
▲ Fins 5 dies següents de la sessió constitutiva s’han de fer els grups parlamentaris.
▲ Fins 15 dies següent de la sessió constitutiva on s’escullen parlamentaris, s’ha de
fer la sessió d’apertura, en aquest temps te lloc la sessió d’investidura on el candidat ha d’esmentar el programa de govern. Es fa una votació on aquesta persona ha de ser escollida per majoria absoluta.
▲ Quan el candidat no té majoria absoluta a les 48 hores es repeteix la votació i
guanya qui obté la majoria simple.
▲ Si el candidat proposat pel rei no guanya cap votació, el rei haurà d’oferir un altre
candidat i repetir el procés, tot es repetirà si no surt aprovat, fins als 2 mesos de la primera votació es produeix dissolució de les cambres i noves eleccions.
▲ President del govern es nomenat pel rei i el president escull als ministres.
▲ El rei pot proposar per president del govern a una persona que nos sigui diputat o
fins i tot que ningú l’hagi votat.
6. CESSAMENT.
▲ El govern ara 1º la celebració de les noves eleccions.
▲ Per mort o dimissió del president del govern.
▲ En cas de pèrdua de confiança de la cambra, per supòsits (moció de censura i
qüestió de confiança)
7. FUNCIONS:
-Direcció de la política interior.
-Direcció de la política exterior.
-Direcció de l’Administ. Civil i militar.
-Defensa de l’Estat.
-Potestat reglamentaria.
8. CONTRL DEL GOVERN:
▲ Mecanismes amb exigència de responsabilitat:
- Moció de censura
- Qüestió de confiança
- Pèrdua de confiança (poden comportar la dimissió del president)
▲ Mecanismes sense exigència de responsabilitat:
- Interpel·lacions
- Preguntes
- Compareixences
Moció de censura:
Es el mecanisme que pot utilitzar el congrés per fer dimitir el president de govern i escollir un nou president de govern.
La poden presentar: 1/10 parts dels diputats acompanyada del nom d’un candidat alternatiu a president de govern.
-Tramitació: es senyalen dos dies pel debat i votació del debat de censura, el debat l’inicia el candidat alternatiu a president del govern i explica les línies del que serà el seu futur programa de govern, acompanya’t de critiques de l’actual president de govern. El president de govern i qualssevol ministre pot intervenir en qualssevol moment. Finalment intervenen els representats de la resta de grups parlamentaris.
-Votació: es fa una votació sobre el candidat alternatiu a president de govern, si es escollit per majoria absoluta el president de govern ha de dimitir i el candidat alternatiu es nomenat pel rei president de govern.
-Motius: per fer caure al govern / assegurar-se en el futur una majoria absoluta.
Qüestió de confiança:
Es el mecanisme que té el president de govern per comprovar si el congrés li continua mantenint confiança que li va donar quan el va escollir president de govern.
▲ Mecanisme sense exigència de responsabilitat:
- Presentar: president de govern prèvia deliberació amb el Consell de Ministres.
- Tramitació: el president de govern exposa una qüestió de política general o exposa el seu programa de govern. Seguidament intervenen els representats de cada grup parlamentari, té lloc una votació.
- Votació: ha de ser aprovada per la majoria simple dels vots (més si que no). Si el president guanya la qüestió de confiança continua governant, si perd no es convoquen eleccions però s’iniciarà de nou el procediment per escollir president de govern.
- Preguntes: qüestions que fan els diputats a qualssevol membre del govern sobre temes concrets, puntuals i sectorials, però no poden ser de caràcter personal ni de temes estrictament jurídics.
▲ Mecanisme sense exigència de responsabilitat:
- Interpel·lacions: qüestions que formulen els diputats a qualssevol membre del govern sobre temes de política general i temes d’interès general.
- Compareixences: tenen lloc quan qualssevol membre del govern es presenta davant de la cambra per explicar qualssevol aspecte de política general.
- Comissions d’investigacions: agrupacions de diputats que tenen com a funció principal investigar sobre algun tema d’interès generalment, posteriorment elaborar un informe. Pot incidir en la política de govern.
PODER JUDICIAL (ART 117 I SS CE)
1. CONCEPTE
Organ jurisdiccional especial que te atribuides les seguents funcions:
- Controlar la constitucionalitat de les lleis.
- Protegir els drets fonamentals.
- Resoldre conflictes entre poders de l’estat.
- Resoldre conflictes entre l’estat i les comunitats autònomes. 2. REGULACIÓ.
Està regulat als articles: 159 i següents de la CE i a la llei orgànica del T.C.
3. COMPOSICIÓ
Està format per 12 magistrats, que poden ser: jutges, fiscals, i en general qualssevol jurista de prestigi amb 15 anys d’experiència professional.
S’escullen:
- 4 pel congrés per 3/5 parts.
- 4 pel senat per 3/5 parts. A partir dels candidats proposats per cada CCAA:
- 2 pel consell general del poder judicial per 3/5 parts
- 2 pel govern. 4. ORGANITZACIÓ
Ple 12 magistrats: Dues sales formades per 6 i 6 magistrats. Quatre seccions formades per 3 magistrats cada una.
El president te el vot de qualitat, en cas de empat el seu vot val el doble.
5. FUNCIONS
Funcions parlamentaries de procediments:
▲ Procediments de control de constitucionalitat:
-Recurs d’inconstitucionalitat: poden presentar el recurs 50 diputats, 50 senadors, el defensor de poble, el president del govern i els parlaments autonòmics o governs autonòmics únicament quan afecti el seu àmbit de competències.
Objecte: quines normes que es poden impugnar davant del T.C, a través d’un recurs d’inconstitucionalitat (lleis ordinàries o orgàniques, normes amb rang de llei: decret llei i decret legislatiu, tractats internacionals i reglaments parlamentaris.
Termini: per interposar el recurs, 3 mesos des de la publicació oficial de la norma.
-Qüestió d’inconstitucionalitat:
Subjectes: jutges i magistrats que exerceixen funcions jurisdiccionals.
Objecte: lleis, normes R/llei, T.I i R.P.
Dos requisits: sigui aplicable a un cas concret i la validesa de la llei ha de dependre la sentencia.
Termini: no hi ha des de la publicació oficial de la norma, però el jutge només pot plantejar la qüestió d’inc. Dins del termini que té per dictar sentencia.
▲ Procediments de control de drets fonamentals:
-Recurs d’Empar:
Concepte: procediment que segueix davant del tribunal constitucional per determinar si els poders públics han vulnerat un dret fonamental dels ciutadans i és un procediment subsidiari que significa que per poder interposar un recurs d’Empar s’ha hagut d’esgotar els procediments judicials ordinaris.
Subjecte: qualssevol persona que tingui: interès legítim, defensor del poble i ministeri fiscal.
Objecte: disposicions, actes dels poders públics o vies de fet que vulneri l’art. 14,15-29 i 30.2.
Termini: poder judicial (30 dies des de l’última resolució judicial), poder executiu (20 dies) i poder legislatiu (3 mesos).
Efectes: es reconeix el dret fonamental vulnerat. Es declara la nul·litat de la disposició acte o via de fet dels poders públics. Es retrotrauen els efectes de la sentencia el moment de la vulneració del dret.
-Conflicte positiu de competència: Procediment seguit davant del TC que s’interposa quan el govern de l’estat o un govern autonòmic a vulnerat l’ordre de competències de l’estat o d’una CCAA a través d’un reglament. El seu termini es de 2 mesos
TEMA 3 ESTAT AUTONOMIC/ ORGANITZACIÓ GENRAL DE L’ESTAT
ESTAT AUTONÒMIC
1. CONCEPTE D’ESTAT:
Aquella entitat formada per tres elements: territori, població a sobirania.
-Territori: espai físic.
-Població: conjunt de persones que habiten el espai físic.
-Sobirania: poder de decisió (UE).
2. TIPUS D’ESTAT EN DRET COMPARAT:
▲ Unitari: hi ha un únic centre de decisió polític (FRANÇA)
▲ Estats compostos: (pluralistes, no son estats independents)
- Estat federal: fed. Dual (USA) és un estat format per diversos estats membres sense que hi hagi fets diferencials i on hi ha una estricta separació de competències entre l’estat central i els estats membres.
- Federal cooperatius (alemanya): un estat format per diversos estats membres en els que no hi ha fets diferencials però es produeix un solapament de competències entre l’Estat central i estats membres que provoca que hi hagi relacions de col·laboracions entre l’Estat central i els estats membres.
Tots 4 tenen parlament, Govern & President autonòmic.
1982: PSOE guanya les eleccions i fa un pacte amb UCD: Escollir per la resta de CCAA la via lenta perquè en totes hagués les mateixes institucions i competències “CAFÉ PARA TODOS”
1987: Ja existeixen 17 CCAA però no tenen la mateixa competència.
1992: Es van reformar els 13 estatus d’autonomia ( tots menys Catalunya, Euskadi, Galicia i Andalusia). Al País Basc no li va semblar bé aquesta igualtat.
1996: Es produeix un canvi de govern, fins el 1992 governava PSOE, ara governaria el PP (Jose Maria Aznar) amb l’ajuda de CIU, aquest volia tancar el mapa per 2 nivells:
- (^) 1 Nivell econòmic (finançament)
- 2 Nivell ciutats autònomes.
- Estatut Ceuta/Melilla (s’aprova)
2000: Es despenja Ibarretxe i anomena ‘’L’estatut de la comunitat política P.B’’ es un tracte diferent amb la resta d’Espanya, la idea va tenir una evident contaminació política.
2004: Es comença a parlar en Catalunya de reformar l’Estatut d’autonomia de l’any 1979, amb el mateix esperit d’Ibarretxe ‘’tenir un tracte diferent’’. Es va decidir que tots els partits polítics feien una ponència de com havia de ser el estatut d’autonomia. PP es despenja i no participa perquè no volia reformar.
2005: S’inicien els tràmits per reformar l’estatut d’autonomia amb un acord entre tots els partits (menys el PP).
2006: S’aprova la reforma de l’ estatut d’autonomia, però quan va arribar a Madrid es van fer esmenes en el text.
2005-2006: El PP comença una campanya de recollida de signes en contra de l’estatut d’autonomia.
2006: STC 31/2010 sotmès a Referèndum de l’estatut d’autonomia aprovat pels ciutadans. El PP torna a modificar l’estatut d’autonomia amb un recurs d’inconstitucionalitat.
2010: S’amplia el sentiment independentista ‘’no permeten el nostre encaix’’
4. CARACTERISTIQUES ESTAT AUTONÒMIC:
1.Model obert i imprecís:
La constitució estableix un Estat autonòmic basat en un model obert i imprecís que s’ha d’anar concretant a través dels estatuts d’autonomia.
concretades en els estatuts d’autonomia.
2.Parteix de 4 principis:
a)Principi d’unitat: parteix de la unitat d’Espanya i s’atribueix la sobirania del poble espanyol, estableix un regim polític menys institucional uniforme, totes les CCAA tenen mes o menys les mateixes competències, institucions, formes de participació i nivell estatal.
b)Principi d’ autonomia: suposa la capacitat per fer polítiques publiques pròpies en l’àmbit de les seves competències.( Autonomia no equival a sobirania, perquè aquest recau únicament en el poble espanyol).
c)Principi de solidaritat: hi ha d’haver un repartiment equitatiu sobre el model de finançament.
d)Principi de igualtat: suposa que totes les CCAA son jurídicament iguals. Tots els ciutadans amb independència de la CCAA que pertany tenen els mateixos drets fonamentals i les mateixes obligacions, però es permeten diferencies de tracte en l’exercici dels drets derivats de les competències de les CCAA.
3.S’etableix un model de descentralització política per tant hi ha una pluralitat de centres de poder.
4.Esta format per nacionalitats i regions i totes elles son CCAA
S’estableixen relacions de col·laboració entre l’estat i les CCAA i entre si.
5.S’estableixen els mateixos tipus de competència
- Competències exclusives de l’estat.
- Competències exclusives de les CCAA.
- Competències compartides
- Competències de legislació-execució.
TIPOLOGIA DE COMPETENCIES
1.CONCEPTE DE COMPETENCIA
Es refereix a la combinació de les diferents actuacions que poden fer els poders públics de l’estat o CCAA sobre determinada matèria. La matèria pot ser realitats físiques o jurídiques.
2.DISTRIBUCIÓ DE COMPETENCIES
- Estat: article 149 de la CE.
- CCAA: Estatuts autonòmics.
3.TIPUS DE COMPETENCIA
- (^) Exclusives de l’Estat:
- Potestat legislativa (Llei)
- Potestat reglamentaria (reglaments)
- Funció executiva (aplicar les normes)
- (^) Exclusives de les CCAA: (Les mateixes que l’estat)
- Potestat legislativa (Llei)
- Potestat reglamentaria (reglaments)
- Funció executiva (aplicar les normes)
- Competències compartides: (Pot actuar l’Estat i les CCAA a la vegada).
