¡Descarga El Sistema de Complement: Una Part Important de la Immunidad Inната y más Apuntes en PDF de Inmunología solo en Docsity!
Tema 6 – Sistema de Complement
La immunitat innata contribueix a l’eradicació del focus infecciós per diferents mecanismes antimicrobians humorals i cel·lulars.
GENERALITATS
Entre els components humorals de la immunitat innata, el sistema del complement es el de major impacte en la defensa antibacteriana.
- Compren un grup de més de 30 proteïnes que constitueixen el 15% de les globulines sèriques.
- Presents en el plasma en concentracions que varien entre 1μg/mL fins a 1mg/mL.
- Conjunt de proteïnes termolàbils del sèrum que augmenten la capacitat opsonitzant i confereixen capacitat lítica i inflamatòria als anticossos. En condicions normals, el C està inactiu, però quan s’activa és altament potent pel que està sotmès a una estreta regulació.
- Tenen capacitat opsonitzant i lítica espontànies.
- Participen en els mecanisme de la immunitat natural i adquirida.
- Filogenèticament antic.
- Nomenclatura via clàssica: Cn, b>a; via alternativa B, D y b>a.
El sistema de complement pot activar-se mitjançant tres vies diferents:
Immunologia Tema 6 – Sistema de Complement
- Via clàssica.
- Via alterna.
- Via de les lectines.
Les proteïnes que componen el sistema del complement són sintetitzades, en major part, pels hepatòcits. En relació amb la fisiologia del sistema de complement podem senyalar alguns principis rectors:
- La major part dels components del sistema de complement es troben normalment en forma inactiva.
- El seu mode d’activació involucra un potent mecanisme d’amplificació similar a la cascada de la coagulació.
- Es troba sota el control estricte de mecanismes reguladors mediats per factors solubles i/o associats amb membranes cel·lulars.
- Durant el procés d’activació es formen complexes multimoleculars, a través de la incorporació seqüencial de proteïnes a complexes naixents.
ACTIVACIÓ DEL COMPLEMENT
La rellevància de la via alternativa està donada per la seva capacitat de ser activada de forma directa per determinades estructures presents a la superfície dels microorganismes, de manera que permet al sistema del complement operar en etapes tempranes del procés infecciós.
La via de les lectines és activada fonamentalment pels receptors de reconeixement de patrons solubles MBL i ficolines H i L, sintetitzades en elevades quantitats durant la resposta en fase aguda. Adquireixen la capacitat d’activar e sistema del complement després de reconèixer el seu lligand (carbohidrats) sobre la superfície dels microorganismes.
La C3 convertasa escindeix C3 en dos fragments, el de baix pes molecular (C3a) amb activitat quimiotàctica i anafilàctica, i un altre fragment d’elevat pes molecular, C3b, que presenta una elevada reactivitat que li permet unir-se a la superfície de la cèl·lula diana mitjançant un enllaç covalent.
La unió d’algun dels fragments C3b origina un complex C4b2b3b o convertasa de C5 de la via clàssica. Novament, C5 s’escindeix en C5a i C5b. Quan el fragment major, C5b s’uneix a la superfície de la cèl·lula diana s’inicia la formació del complex d’atac lític.
INICI DE LA VIA ALTERNATIVA
La via alterna del sistema del complement funciona com un mecanisme de vigilància immunitària a través del qual els microorganismes són opsonitzats per C3b en absència d’anticossos específics. L’activació d’aquesta via involucra quatre proteïnes:
- C
- Factor B.
- Factor D
- Properdina (P).
A diferència de la via clàssica, la via alternativa no requereix la presència d’anticossos, sinó que pot és activada en forma directa per certes estructures presents a la superfície d’una àmplia varietat de microorganismes.
C3b EN FASE FLUIDA ÉS INNACTIU
L’objectiu de la resposta inflamatòria té com a objectiu el reclutament al lloc de la lesió d’elements humorals i cel·lulars capaços d’eradicar el focus infecciós que s’ha establert. D’altra banda, aquesta resposta inflamatòria estimula la migració de les cèl·lules dendrítiques als òrgans limfàtics i secundaris i la inducció de la resposta immune adaptativa.
L’activació inflamatòria del sistema del complement és mediada principalment pels components C3a i C3b, generats durant el transcurs de la seva activació, C5a i C4a. Aquestes molècules presenten activitat quimiotàctic selectiva sobre granulòcits neutròfils i monòcits, induint el seu reclutament al lloc de la lesió. L’activació de les funcions efectores dels fagòcits per C3a i C5a pot incloure:
- La generació d’intermediaris reactius d’oxigen.
- Alliberació d’enzims lisozims.
- Increment de la capacitat fagocítica.
- Producció de citocines (TNF-α, IL-1, IL-12, IL-10, etc.).
- Expressió incrementada d’adhesines i molècules del MHC de classe I i II.
- La producció de mediadors lipídics de la inflamació com leucotriens, prostaglandines i el factor d’activació plaquetari.
RECEPTORS DEL COMPLEMENT
OPSONITZACIÓ/FAGOCITOSI DE BACTERIS
El C3b que es troba sobre la superfície del bacteri, que involucra interaccions covalents, marca la cèl·lula com estranya i dóna als fagòcits un motiu addicional de reconeixement. Aquest reconeixement és mediat pel receptor específic per C3b, denominat CR1. La interacció del C3b amb la superfície del microorganisme es denomina opsonització. Per tal que la cèl·lula sigui fagocitada, cal que hagin senyals addicionals provinents d’altres receptors de reconeixement, com Fcs o receptors de citocines.
A més de promoure la fagocitosi, l’opsonització pot promoure l’exocitosi de grànuls, amb els quals s’alliberen a l’exterior enzims proteolítics i la producció de radicals lliures d’oxigen.
ELIMINACIÓ D’IMMUNOCOMPLEXES
La unió del C3b als immunocomplexes els va disgregant en complexes de menor tamany, els quals són retirats de la circulació a través d’eritròcits.
Els immunocomplexes arriben al bazo i al fetge on es separen dels eritròcits i passen als macròfags, que els digereixen i els eliminen. D’aquesta manera s’evita que els immunocomplexe s’acumulin als teixits.
Alguns immunocomplexes solubles conten poques IgGs, de manera que directament no poden ser reconeguts per receptors Fc a la superfície dels fagòcits. Aquest immunocomplexes desencadenen la seva pròpia eliminació activant directament el complement: s’uneix C3b i C4b, que són reconeguts per CR1 en la superfície dels eritròcits i segueixen la ruta descrita anteriorment.
PROTEÏNES REGULADORES DEL COMPLEMENT
Nivells d’actuació dels reguladors del complement
