¡Descarga complement directe i indirecte y más Ejercicios en PDF de Arte Contemporáneo solo en Docsity!
TEMA 2. LA REVOLUCIÓ DE L’ART FEMINISTA
1. Art i feminisme als USA:
manifestació de les sufragistes a la Fifth Avenue, NY, 1917.
Feminisme de la primera onada
- El vot
- L’educació de les dones
FEMINISME DE LA 2ª ONADA NEIX EN LES MOVILITZACIONS SOCIALS DURANT ELS 60.
- Dones participen en moviments socials articulant-se a les demandes:
- Moviment dels Civil Rights
- New Left
- Anti-war movement
- Dones s’escindeixen dels moviments mixtes per no ser escoltades ni reconegudes les seves propostes. Neix el Women’s Liberation Movement.
BETTY FRIEDAN
- La mística de la feminidad 1966: Friedan, amb 17 homes i dones, va crear les bases de la National Organization for Women ( NOW , Organització Nacional per a Dones, organisme que va presidir fins 1970.
Situació de discriminació legal i discursos sobre les dones als anys 60 als USA: ● Abortament il·legal (més mortes c/d que Guerra Vietnam). ● Salaris 2 vegades més baixos. ● Dona= destí únic mestressa de casa i maternitat. ● Lleis del matrimoni: bens propietat del marit a la majoria d’Estats. ● Lleis del divorci afavorien els homes. ● No entrada a Universitats prestigioses/ poques dones en càrrecs universitaris.
EUROPA: veu pionera Simone de Beavouir 1949: Le Deuxième Sexe (El segundo sexo) Traducció a l’anglès al 1953 pel zoòleg Howard W. Parshley. “ El feminismo es una forma de vivir individualmente y de luchar colectivamente ”. Simone de Beauvoir
FEMINISME I ART ALS USA
● Des de la II Guerra Mundial: moltes dones havien estudiat en escoles d’art i universitats. ● El sistema de l’art es mantenia reaci a integrar-les (galeries, col·leccionistes, museus, revistes, crítica, professions…). ● Sistema emergent de l’art contemporani de després de la II Guerra Mundial s’estructura exclusivament en termes masculins (“Modernisme” _ Patrilinatge _ Greenberg).
Consciousness-raising, pràctica política del feminisme dels 60 i 70: Introduit pels grups feministes més influents finals 60 i primers 70 en temes teòrics:
- NY Radical Women (1967)
- Redstocking (1969)
- Women’s International Terrorist Conspiracy from Hell (W.I.T.C.H.).
- Civil rights (grups de dones afroamericanes):
- Pràctiques de resistència i de resilència de la violencia i discriminació: trobades entre dones.
A Halloween de 1968, les integrants de WITCH van entrar en una sucursal d’un banc a Wall Street vestides de bruixes i van fer una maledicció que va fer caure sensiblement l'índex borsari a l'endemà. També fan “encanteri públic” contra United Fruit Company, empresa vinculada a règims dictatorials en el 3r món. Es van solidaritzar amb els 8 de Chicago, grup de persones acusades de conspiració, incitació a la rebel·lió i altres càrrecs relacionats amb uns disturbis que havien tingut lloc en la Convenció Nacional Demòcrata de Chicago, a 1968.
Boston Women's Health Collective (“ Our Bodies, Our Selves ”) Llibre publicat per primera vegada el 1970. Temes : Salut i la sexualitat de les dones: salut sexual, plaer sexual, orientació sexual, identitat de gènere, control de la natalitat, avortament, embaràs i part, violència i abús i menopausa.
Llibre sorgeix d’unes trobades entre dones: 1969. " No ens animaven a fer preguntes, sinó a dependre dels anomenats experts “ " No tenir paraula en la nostra pròpia atenció mèdica ens va frustrar i enfadar. No teníem la informació que necessitàvem, així que vam decidir trobar-la pel nostre compte ". ● Partir de l’experiència personal, compartir-la i recuperar el saber sobre cos i sexualitat que s’havia perdut en la transmissió de sabers de les dones. ● Es crea un col·lectiu Boston Women's Health Book Collective. Després anomenat “Our Bodies, Our Selves”.
El 1982 es va publicar la traducció a español. Però abans va circular en fragments o adaptacions, una d’elles la publicació del Cuaderno Feminista de Leonor Taboada i en edicions en anglès. I una de les traduccions i adaptacions fetes per les dones de parla hispana, feta a Boston 1977.
Leonor Taboada va traslladar a Espanya el movimiento "self-help“, nordamericà.
- Va participar amb la ponència “Dones i Salut” a les Primeres Jornades Catalanes de les Dones, 1976, acollides al Paranimf de la Universitat de Barcelona, mostrant cóm s’utilitzava l’especulum.
Avui en dia… Revista MYS Mujeres y salud. Libros: La regla mola, El libro rojo de las niñas, El libro dorado de los niños, Viatge al cicle menstrual…
WOMANHOUSE (30 Gener – 28 Febrer, 1972) L.A.
Més de 10.000 visitants. Feminisme americà del 70 un tema central : “Housework is work”.
- Forma part del sistema d’opressió patriarcal.
- Concepte burgès del gènere femení (associat a nocions considerades irrellevants, rutines, neteja de la casa, la cura ,dels nens i nenes, de la família, del marit, allò domèstic)
Sandra Orgel. Linen Closet and Ironing , Womanhouse
Faith Wilding. Waiting , 1972.
WAITING. Performance en la Womanhouse en Los Angeles, Feminist Art Program, California Institute of the Arts.
Acció de Faith Wilding, USA. L’acció Waiting de Faith Wilding és una icona de la performance art feminista. Per a re.act.feminism, Faith Wilding va escriure un nou text per acompanyar el documental de la representació original. Al text, descriu l’espera com un acte de resistència , reflexió i rebel·lió.
INFORMAL PERFORMANCE: "El treball més poderós del primer any del programa va ser la performance". Interés de Chicago: treballar amb continguts rellevants per les dones i crear una “comunitat de dones artistes” i , a partir d’aquí les tranformacions integrals en les vides de les dones portaran a un art diferent.
Pedagogias feministas radicales. “Feminist Art Program”. Fresno University (Judy Chicago) California Institute of the Arts, 1970 (CalArts). Amb Judy Chicago i Miriam Schapiro + estudiants dones del programa.
Categories analítiques: Teoria feminista de la segunda ola.
- GÈNERE: Categoria sorgida als anys 70 en els grups feministes i que va servir per ANALITZAR quins eren els contiguts que definien les identitats “Dona” i “Home” en la societat (característiques emocionals, afectives, intelectuals, professionals, etc). Distanciar-se de les construccions socio-culturals que oprimien a les dones heterodesignant-les, és a dir, obligant-les en nom de “la natura” a ser una determinada manera de ser dona. És una categoria analítica, serveix per a distanciar-se dels continguts predeterminats i entendre cóm es construeixen. Així les feministes del 70 van poder fer visible que la manera d’entendre la feminitat/ser una dona (allò passiu) i la masculinitat (allò actiu) no era quelcom natural sinó construit a través de la producció de significats repetits i inscrits en la societat que els segueix produïnt a través de la cultura, la ciencia, l’art, la moral.
Més tard, també es va parlar, a partir de la teórica JUDITH BUTLER de la “performativitat del gènere”, és a dir, de que produïm significat a través de l’actuar assumint lliurement aquests continguts i per tant, fent-los explícits.
Victòria Sau (Bcn 1930-2013) dixit: “El género es la construcción psicosocial del sexo.”
2. SEXE:
Terme creat per a indicar que neixem amb una “diferencia sexual”, amb òrgans sexuals que tenen una funció en la sexualitat i en la reproducció. En el marc patriarcal el sexe porta implícit el gènere i també un tipus de sexualitat (heterosexual) normativa.
- PATRIARCAT: Categoría creada en l’antropologia i utilitzada com a categoría analítica pel feminisme de la 2ª onada per a explicar que la jerarquía entre homes i dones no és natural sinó histórica. Mantinguda i produïda en la societats i cultures diverses atravessant altres jerarquies de poder que s’han anat instal·lant en la nostra comprensió del món i de les relacions entre persones. Fa referència a la “presa de poder” històrica dels homes per sotmetre les dones al seu ús a través de la maternitat i l’apropiació de la força de treball i asegurar-se la reproducció de l’espècie.
THE DINNER PARTY (1974-79)
Actualment instal·lada de manera permanent a Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art, 4th Floor
Querella de les dones: (segle XIV a la Revolució francesa). Homes i dones cultes escriuen sobre les relacions dels sexes i entre els sexes en la crisi del feudalisme. « Em preguntava quines podien ser les raons que duen a tants homes, clergues i laics, a blasmar les dones, criticant-les bé de paraula bé en escrits i tractats .» Christine de Pisan, La Ciutat de les Dames (1405). Christine de Pisan (Venècia, 1364 -França, 1430) amb la reina Isabel de Baviera, una de les seves mecenes.
AIN’T I A WOMAN? ¿Acaso no soy una mujer? Sojourner Truth (1797-1883) Diciembre de 1851 Convención de mujeres, Akron, Ohio, EEUU
Central Core Imagery (imatges del nucli central):
Miriam Schapiro y Judy Chicago van formular el terme “central core imagery” a l’assaig “Female Imagery,” Womanspace Journal, 1973.. “Ser una dona és un objecte de menyspreu i la vagina, segell de femenitat, està devaluada. “La dona artista, veient-se com a espantada, pren aquesta marca mateixa de la seva alteritat i, afirmant-ho com a distintiu de la seva iconografia, estableix un vehicle per a constatar la veritat i la bellesa de la seva identitat.” Judy Chicago and Miriam Schapiro, 1972.
Gustave Courbet. L'origin du monde,
- Oli sobre tela_46 x 55 cm Realismo
Constance Quéniaux, fotografía de Fèlix Nadar, pioner de la fotografía. L’obra “Origen du monde” va ser encarregada en privat per un diplomàtic otomà Khalil Bey, propietari d’una col·lecció d’art. Lacan, psiconanalista la va comprar a Budapest. Sembla que la model va ser Constance Quéniaux una de les dones a les que el diplomàtic comprava sexe. També hauria estat model de Courbet.
Deborah de Robertis. Espejo de origen , Museo de Orsay (2014) Performance. « Yo soy el origen, yo soy todas las mujeres. No me has visto, quiero que me reconozcas. Virgen como el agua creadora de esperma », declama mientras suena el Ave María de Schubert. « Mi obra », señala, « no trata sobre el desnudo sino sobre la mirada, no trata de mi cuerpo, sino sobre los hombres. Me gusta observarlos y ver cómo reaccionan ante la contemplación inesperada de mi sexo abierto. De esta forma paso de ser mirada a mirar ».
DEBAT: com representar-nos LES DONES? ● Ens representem amb la vagina? (allò que ens ha representat, dones=sexe). Partidàries del “Cunt Art”. ● No podem representar-nos, des de nosaltres mateixes perquè “la dona” és un signe predeterminat amb continguts heteropatriarcals i no podem canviar el signe. Cal doncs mostrar cóm es construeix aquest signe visualment.
COSTA EST
MARTHA ROSLER ● Bringing the War Home: House Beautiful, 67-72. ● Semiotics of the Kitchen, 75.
Estaba interesada en saber algo sobre el lenguaje que habla al sujeto y en la transformación de la mujer como signo en un sistema de signos que son a su vez un sistema de producción de comida, un sistema de sujeción de la subjetividad” - Martha Rosler.
Semiotics of the Kitchen , 1975
ELEMENTS D’ANÀLISI
● Semiòtica : Ciència que proposa entendre la comunicació com un llenguatge de signes i els estudia per separat o en sistemes per a investigar com es construeix la comunicació, el missatge i el sentit, per les i els receptors d’una determinada societat. ● Dona com a signe (continguts de gènere predeterminats) als mitjans de comunicació. Entenem el missatge que trasmet “dona” perquè hem acceptat aquests significats. ● Relació dona - cuina naturalitzada (especialment als anys 50 “American Way of Life”). ● Estratègia de distanciament : absurd, humor, agressivitat, indiferència... Què fa? Ens fa pensar no ens diu allò que hem de pensar. ● Deconstruir : deixar veure els mecanismes a través dels quals es construeix el significat.
VIDEO PERFORMANCE El llenguatge de la performance als 60 utilitza també els nous mitjans tecnològics per a desenvolupar-se o bé com a registre d’una acció que és efímera. Moltes i molts artistes van enregistrar visualment en càmera de cine i pel·lícula de 8 o 16 milímetres i a mida que es va popularitzar la càmera de vídeo, la van incorporar com a dispositiu per a produir o per a deixar constància documental de la performance.
FOTOMUNTATGES Martha Rosler
Grup de 32 fotomuntatges. Extreu representacions de cossos de dones de mitjans de comunicació i les torna a muntar de manera que actualitzen els missatges originals. Rosler es preocupa de les pressions externes, les expectatives i fantasies projectades sobre les dones. En alguns, Rosler assenyala la mercantilització del cos de les dones, cridant l’atenció sobre les formes en què es plantegen, es segmenten i s’envasen com a productes per al consum; en d’altres, reconeix imatges de dones destinades al consum masculí com a gestos de desafiament i expressions d’alliberament.
Body Beautiful, or Beauty Knows No Pain (1966 - 1972) series
El treball invisible: la crítica s’amplia al territori de la institució artística.
Mierle Laderman Ukeles Maintenance art Performance Series , 1973-4. Performance at Wadsworth Atheneum, Hartford, CT.
Mierle Laderman Ukeles «Soy una artista. Soy una mujer. Soy una esposa. Soy una madre. Me paso el día lavando, limpiando, cocinando, renovando, dando apoyo, etc. También “hago” Arte. Simplemente continuaré haciendo las cosas diarias, haciéndolas aflorar en la conciencia y exhibiéndolas como Arte».
2. Art i feminisme a Catalunya: FEMINISMO Y ARTE ENTRE AÑOS 60 Y 70 (SEGONA PART)
El derecho al voto en España En 1931, Clara Campoamor defendió con todo su empeño el sufragio femenino en el Congreso de los diputados que la eligió, pero no le permitía votar. El 1 octubre de 1931, las mujeres obtuvieron el derecho al voto en España por 161 votos frente a 131.
SEGUNDA OLA MOVIMIENTO DE LIBERACIÓN DE LAS MUJERES, 1968-
1968 Acció col.lectiva i pública convocada pel col·lectiu “Radical Woman” per a protestar contra el concurs de Miss America als USA: “No more Miss America”.
Primeres Jornades Catalanes de la dona , Paranimf, Universitat de Barcelona, 1976
Fotografies: Pilar Aymerich Il·lustració de la portada Actes de les Jornades: Núria Pompeia
NÚRIA POMPEIA (Núria Vilaplana Buixons). Barcelona, 1931 – 2016. Escriptora, periodista, dibuixant, humorista gráfica.
Pionera del còmic feminista. Vinyetes a revistes de primer ordre como Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dunia, y El Món, capçaleres de prensa de publicacions extrangeres: Linus, Charlie Hebdo y Brigitte.
“ ella (Núria Pompeia) ha sido nuestra Claire Bretécher. Su obra añade a la tradición crítica de la viñeta, el firme compromiso con la realidad práctica del feminismo, y su mensaje, que es transversal –encajando género, clase y diversidad–, se dirige a todos los seres humanos ”. Marika Vila, autora i investigadora de les humoristes dones.
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) “Només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació“
Escriptora, dramaturga, activista cultural i política anti-franquista i feminista, assatgista referent del moviment feminista a la Catalunya de la transició
- Amb Ricard Salvat impulsa la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
- Introductora del discurs feminista a Catalunya al tardofranquisme.
- Regidora de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
- Com a regidora de Publicacions va organitzar a Barcelona la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, l’any 1990.
“ Tu em vas dedicar ‘La dona a Catalunya’ i, per primera vegada, em vas teoritzar la qüestió de la dona. […] Per a mi, tu vas ser un punt de referència important des de tots els punts de vista. Com a persona, com a personalitat pública, per la teva extraordinària capacitat de treball… ”. Montserrat Roig, escriptora.
- Nu-matern ( doble transgressió en art).
- Testimoni de la transformació del cos durant la gestació de la seva filla.
- L'obra representa un canvi radical respecte a l'estètica fosca de les obres anteriors, exposades en actes del partit comunista a l'exili. Chordà, decebuda per la misogínia d'alguns grups d'esquerra, va mirar cap al cos i les formes que el modelaven dia a dia.
- La sèrie és representativa del pop protofeminista, obres d'estètica pop que construeixen imaginaris lliures del cos femení.
PAULA MODERSHON-BECKER
(Alemanya, 1876 - Alemanya, 1907)
Autoretrat en el seu sisè aniversari de noces, 1906 Temple sobre carró, 101 x 70 cm Paula Modersohn-Becker Museum, Bremen
NIKI DE SAINT PHALLE (1930-2002)
Instal·lació - esculptura exposada temporalment al Moderna Museet of Stockholm. Creada en col·laboració amb Jean Tinguely i Olof Ultvedt al 1966. Inclou: galeria d’art, bar de llet, cinema i planetari. Tendència artística: “ Nouveaux Realistes ” = Nou Realisme francès (contemporani al Pop Art).
NIKI DE SAINT PHALLE
Tirs (disparos). “…disparaba a los hombres, a la sociedad y sus injusticias y a mí misma” NdSP.
Nanas NANA: terme en francés lleugerament descarat per referir-se a una dona desvergonyida. Les “Nanas” de Niki De Saint Phalle son dones sempre felices, fantasioses, alegres, voluptuoses…
TIRS
Happenings
“ Estaba disparando contra mi propia violencia y la violencia de nuestro tiempo. Así ya no tenía que llevarla dentro de mí como una carga. Fue una gran terapia para mí ”.
Niki, recuérdanos en qué consistían tus sesiones de tiro: En primer lugar estaba la construcción. Escayola, tomates, cualquier cosa que cayese en mis manos. Después de impregnar a mi personaje con bolsa de color en el interior, lo pintaba todo de blanco. Era absolutamente necesario. Era un rito. Tenía que existir la blancura total. Como un sacrificio. Como un asesinato. Acto seguido, cuando todo estaba blanco, disparaba con una carabina, una escopeta del 22, al personaje, y jamás he tenido un momento de creación tan total como con el disparo. Era un momento de exaltación fantástico. Era como una droga.
NOU REALISME francés: Moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys 50. Es relaciona amb el pop-art, amb el que coincideix cronològicament i amb el té algunes característiques en comú. El nou realisme té un plantejament més romàntic i menys fred o crític sobre la realitat de la societat moderna. També es considera el moviment dadaísta com a precursor.
Niki de Saint Phalle and Larry Rivers
Clarice Rivers, 1964 Dibuix collage que va inspirar a l’artista a crear les seves escultures “Nanas”.
Les “ Nanas ” de Niki de Saint Phalle:
● L'artista es va inspirar en una visita de Clarice Rivers, la dona de l'artista americà Larry Rivers, que estava embarassada del primer fill. ● Materials inicials: paper maixé i llana, amb objectes fortuïts adherits. ● El 1965, polièster per crear figures més farcides, atractives i vibrants, i per poder exhibir-los en parcs i altres espais exteriors. ● Més tard “Nanas” pel Moviment pels drets civils afroamericans als Estats Units, totes les dones són deesses, independentment del seu color.
AIDS: You Can’t Catch it Holding Llibre escrit i il·lustrat. Per recolzar Hands, 1987. campanya informativa SIDA.
MATANCES , 1976-
“ La muerte física y la muerte psicológica producidas por el poder y la manipulación de los animales y de las personas ”. 17 temas: Retrato de familia, Colores de correo aéreo, Mapa de España dominado por un triángulo, La cruz como instrumento de poder, El destino de la mujer…
Cartografia que pone en relación mapas de la violencia público/privada:
- Violencia de Estado : represión franquista, torturas…
- Violencia simbólica : a través de monumentos públicos, de la manipulación de la historia…
- Violencia contra los animales
- Violencia contra las mujeres
- Violencia en el sistema de educación autoritario
- Violencia en la institución familiar , la ideologia burguesa de la familia y las relaciones entre y de los sexos, y en la ideología sobre la sexualidad.
- Violencia del silencio cómplice de una generación.
- Violencia psicológica a través del miedo, de qué dirán, de la incomunicación.
De la serie Matances. Gos amb máscara de gasos, 1977
Fina Miralles. Mediterrani t’estimo, 1978 Para participar en la Bienal de Venecia 1978 “De la naturaleza al arte y del arte a la naturaleza”
Eugènia Balcells. Boy Meets Girl 1978
EUGÈNIA BALCELLS
Going through languages, 1981
