¡Descarga sociologia y más Apuntes en PDF de Nutrición solo en Docsity!
SOCIOLOGIA
1. L'Alimentació com a fenomen multidimensional
S'interessa per el consum d'aliments. L'acte de menjar. No només fixant-se en la part biològica, té en compte altres factors(organolèptics, relacionals, culinaris, psicològics..).
Paradoxa omnívora: atorga llibertat i adaptabilitat, doncs fàcilment es poden incorporar nous aliments davant l'escassetat; a la vegada que la varietat d'aliments es torna una directiva biològica per l'espècie doncs necessitem incorporar diferents tipus de nutrients, ja que amb un sol aliment no ho trobem. Estem obligats a menjar CH, P i G.
El que menjem depèn de preferències que tenim, del nostre entorn(de casa, escola, companys..). El nostre lloc de treball condiciona les tries alimentàries, les botigues a l'abast(haver de caminar, agafar el cotxe), l'accés a aliments segons on vius,etc. Això condiciona la tria alimentària. L'entorn condiciona l'alimentació. El fet de ser humans comporta que les tries les fem per preferències.
L'evolució historico-cultural. Abans no podiem comprar mangos, i ara full varietat de productes molt preparats. Tot ha evolucionat i ho tenim més a l'abast.
Les normes i valors del grup. No comprarà prunes un adolescent ja que la majoria d'ells no ho fan , no està socialment acceptat. *Tot el que té a veure amb la cultura es considera normal o no segons el grup en el que estem (ex: menjar insectes).
L'apetit social: allò acceptat o no per un grup. La norma cultural d'un grup. Els hàbits alimentaris constitueixen construccions socials( defineixen el que és normal o no menjar) que varien entre diferents grups.
Agency: fins a quin punt fem les tries per preferències personals o per moldejament social. Fa referència al potencial dels individus per exercir la seva capacitat de decisió i influir en la seva vida quotidiana i el conjunt de la societat.
LA MULTIDIMENSIONALITAT DE L'ALIMENTACIÓ
En l'ésser humà, els aliments no són substàncies que serveixin únicament per nodrir-se i l'alimentació és un fet purament biològic.
¿Quines altres dimensions té l'alimentació?
La funció principal: aport de nutrients.
- (^) Condicionada per la pròpia naturalesa humana:
-Equip dental
-Budell per digerir
-Sucs digestius
-Sentit del gust
- (^) Condicionada per la disponibilitat alimentària de l'entorn i per elements culturals, religiosos... (per nadal fer més del que necessitem.)
-Relacionada amb el significat personal de l'alimentació i dels aliments.
-L'alimentació pot ser font de satisfacció o insatisfacció.
-L'alimentació pot ser utilitzada per expressar/canalitzar/gestionar emocions.
Funcions socioculturals de l'alimentació
- Iniciar i mantenir relacions personals i de negocis
- Demostrar la naturalesa i extensió de les relacions socials
- Proporcionar un focus per les activitats comunitàries
- Expressar afecte
- Expressar individualitat
- Proclamar, com a grup, la seva distintvitat
- Proclamar, com a individu, la pertinència a un grup
- Fer front a estrès psicològic o emocional
- Significar estatus social
- Recompensar o castigar
- Reforçar l’autoestima i guanyar reconeixement
- Exercir poder polític i econòmic
- Prevenir i tractar malalties físiques i mentals
- Simbolitzar experiències emocionals
- Manifestar pietat o devoció
- Representar seguretat
- Significar riquesa
L’alimentació sempre ha estat recollida en els diferents sistemes de creences.
- Per educar en l’evitació de la gola
Un mateix fenomen, diferents formes de mirar-lo, que parteixen d'una pregunta bàsica: les normes culinàries, les prescripcions, les prohibicions, els tabús alimentaris... Són fonamentalment arbitraris o resulten de determinismes naturals?
Principals corrents sociologia alimentació
- Cultura alimentària: conjunt representacions, creences.. que aprenem del nostre gup, associat a l'alimentació.
- (^) Sistema alimentari: abarca les estructures tecnològiques(eines que ajuden a resoldre problemes) i socials, des de recol·lecció fins a la cuina, passant per la producció-transformació, permeten l'aliment arribar fins el consumidor i ser reconegut com a comestible.
ESTRUCTURALISME
Tot condicionat per l'entorn.
--> LEVIS STRAUSS. La cultura alimentària de la societat reflecteix la seva estructura social. Si coneixes d'on ve la persona pots entendre quines tries farà i al revés. L'alimentació reflecteix questions socials. Es fixa en el producte en cru, transformat i ''podrido'' (deseable, aceptable, prohibido i tabú-- en una cultura gos i l'altre no). Vol descobrir l'estructura profunda de l'ésser humà per explicar la situació, el comportament. Si està recolzat per principis acceptables pel grup, t'ho menges ( ''si és bo per pensar, és bo per menjar'' ).
--> BOURDIEU: estudia l'estructura social a través de l'alimentació. Aprendre coses de la societat mirant l'aliment, cultura i sistema alimentari. Les tries de les persones s'atribueixen al gust individual, les podem predir si sabem al grup que pertanyen. A través de l'alimentació entendrem com funciona l'entorn.
--> NORBERT ELIAS: canvi. Com es modifica les regles socials de la conducta alimentària. Com hi ha canvis en les normes d'un grup. Com una cosa s'adpota com a moda i de cop ja no, ho mirava fixant-se amb les classes socials.Totes les classes socials, mitja i baixa imiten la alta per prestigi. Alimentació com a pertanyença i diferenciació dins d'un grup. Quan la classe baixa i mitja ho adopten, les altres busquen diferenciació.
-->MENNELL: crític. Si tot depen de l'estructura, els individus són titelles. Intenta reconèixer la utilitat de l'alimentació en l'entorn. S'apropa als funcionalistes. Ho fa comparan dos països(RUnit i França). Té present l'estructura clàssica i tb que l'alimentació genera canvis a l'entorn. Te un pode de canvi social molt gran.
DESENVOLUPISME
Contextualistes, no només de l'entorn, amplien dins l'entorn el focus i miren questions històriques, econòmiques, socials, tecnologiques..
