¡Descarga solucionarios generales y más Resúmenes en PDF de Tecnología solo en Docsity!
Història de la filosofia
Orientacions per als comentaris de text
Unitat 1, pàg. 24
1. Explica breument – al voltant de 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi estan relacionades. Tema : teoria del coneixement Problema : quan i com va sorgir la filosofia? Idees principals : la filosofia va aparèixer en paral·lel a la polis i com a conseqüència dels canvis socials i de mentalitat que van donar origen a la ciutat estat. Per això el pensament racional, en els seus orígens, no es tant un pensament orientat al domini de la naturalesa com a l’ordenament del nou espaí polític. 2. Explica breument – al voltant de 5 i 15 paraules en cada cas– el significat, en el text, dels termes o expressions se- güents: a) polis Ciutat estat grega que apareix com una nova forma d’organització política enfront de la societat aristocràtica que l'havia precedit. b) filosofia Forma de pensament racional que va sorgir a Occident al segle VI aC com una nova manera de respondre a la pregunta pel sentit de les coses. 3. Explica el sentit i la justificació, segons Vernant, de la frase següent: «els vincles són massa estrets perquè el pensament racional no aparegui, en els seus orígens, solidari amb les es- tructures socials i mentals pròpies de la ciutat grega». Fes re- ferència als aspectes generals del context en què sorgeix la filosofia grega encara que no apareguin explícitament en el text. S’han de concretar les condicions que van afavorir l’aparició de la filo- sofia i la seva relació amb els canvis econòmics, socials i culturals de l’època: crisi de l’estat aristocràtic, naixement de la polis i la seva in-
fluència en l’aparició d’una nova manera de pensar (predomini de la paraula, plena publicitat i recuperació de l’escriptura).
4. Compara el model d’explicació de la realitat de la filosofia amb qualsevol altre model d’explicació que s’hagi donat en la història de la humanitat. S’ha de comparar amb el model d’explicació mítica tant en les seves similituds (allò que pretén explicar) com en les seves diferències (la manera com elabora les seves respostes i el valor que atorga a les veritats establertes). S’ha de contraposar indagació racional a revela- ció, naturalisme a domini del sobrenatural, model teòric abstracte a model antropomòrfic i necessitat a arbitrarietat. 5. Digues si estàs d’acord o no amb l’afirmació següent: «La raó mateixa, en la seva essència, és política». Raona la res- posta. Es tracta d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent si s'està a favor o en contra de la tesi. És important que l’alumne no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar ra- ons per justificar la postura que defensa. Caldrà valorar, doncs, el següent: a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi en dis- cussió. b) La coherència de les raons que doni l’alumnat, tant si és a favor com en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició.
les coses. Les similituds i les diferències es poden formular a partir de la consideració de si és únic o múltiple, material o immaterial, divisi- ble o indivisible, si està dotat de moviment propi o no, etc.
5. Creus que el cosmos és el resultat de la intervenció d’algu- na mena d’intel·ligència ordenadora? Raona la resposta. Es tracta d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent si s'està a favor o en contra de la tesi. És important que l’alumne no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar ra- ons per justificar la postura que defensa. Caldrà valorar, doncs, el següent: a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi en dis- cussió. b) La coherència de les raons que doni l’alumnat, tant si és a favor com en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició.
Unitat 3, pàg. 62
1. Explica breument – al voltant de 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Tema : ètica Problema : com podem ser virtuosos? Idees principals : la virtut no es deriva de l’obtenció de riqueses, d’honor, de fama o de la simple cura del cos, sinó que s’assoleix amb l’exercici de la filosofia, buscant la veritat, cultivant la intel·ligència i preocupant-se de com la nostra ànima pot ser millor. Sòcrates mostra la seva disposició a ajudar qualsevol persona en aquesta recerca. 2. Explica breument – al voltant de 5 i 15 paraules en cada cas– el significat, en el text, dels termes següents: a) veritat En Sòcrates la veritat fa referència a la recerca de la definició univer- sal d’un concepte moral que serveixi per ordenar la convivència i as- solir la virtut (privada i pública). b) ciutadà És l’estatus jurídic que dins de la polis permetia l’exercici dels drets polítics. Era restringit als homes lliures nascuts a la ciutat (en queda- ven excloses les dones, els estrangers i els esclaus). 3. Explica el sentit i la justificació, segons Sòcrates, de la frase següent del text: «si algun de vosaltres discuteix i diu que se’n preocupa, no penso deixar-lo a l’instant i marxar, sinó que l’interrogaré, examinant-lo i refutant-lo». Fes referència als aspectes generals del pensament de Sòcrates que calgui encara que no apareguin explícitament en el text. S’ha d’explicar el mètode d’ensenyament socràtic de la inducció ma- ièutica: els principis del racionalisme socràtic, la ironia socràtica, el procés de la inducció maièutica i el diàleg com a eina de recerca de la veritat a través de la dialèctica. S’ha de completar mostrant com el canvi en el saber afecta la conducta ètica de la persona que ha fet la recerca. 4. Compara la concepció de la virtut de Sòcrates amb una altra concepció de la virtut en la història del pensament.
Unitat 4, pàg. 90
1. Explica breument – al voltant de 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Tema : política Problema : com es pot aconseguir un Estat just? Idees principals : cada individu ha d’aportar a l’Estat allò que per na- turalesa pot fer més bé (és això el que determinarà cada una de les classes socials) i ho haurà de fer de manera adequada (en això con- sistirà la seva virtut). La justícia en un Estat apareix com a resultat del funcionament correcte d’aquests principis. 2. Explica breument – al voltant de 5 i 15 paraules en cada cas– el significat, en el text, dels termes següents: a) valentia És la virtut que es correspon amb els individus en què domina l’aspecte irascible i consisteix a tenir la força i el coratge de dur a terme les decisions preses. b) saviesa És la virtut que es correspon amb els individus en què domina l’aspecte racional i consisteix a actuar de la manera adequada en el moment oportú. 3. Explica el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «la justícia ha de consistir a fer el que cor- respon a cada un, de la manera adequada». Fes referència als aspectes generals del pensament de Plató que calgui encara que no apareguin explícitament en el text. S’ha de partir de la descripció dels aspectes de l’ànima (aspecte, fun- ció i ubicació) i descriure com l’analogia entre l’individu i l’Estat per- met a Plató establir quines han de ser les diferents classes socials i les tasques que han de dur a terme. Per acabar, s’han de descriure els principis a partir dels quals es pot aconseguir un Estat just. 4. Compara la concepció de la justícia de Plató amb una altra concepció de la justícia en la història del pensament. Es pot comparar amb la concepció de la moral aristocràtica, amb la de Sòcrates o amb la d’algun dels filòsofs sofistes. S’ha de fer a partir de la definició i dels trets generals amb els quals es caracteritza la noció de
justícia (natural o convencional, igualitària o jeràrquica, etc.) tant en l’àmbit individual (ètica) com en el social (política). Es pot completar amb una anàlisi de les relacions entre aquests dos àmbits.
5. Creus que Plató té raó quan defensa que existeix una dispo- sició natural que determina el lloc que hem d’ocupar en la di- visió social del treball i l’escala social? Raona la resposta. Es tracta d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent si s'està a favor o en contra de la tesi. És important que l’alumne no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar ra- ons per justificar la postura que defensa. Caldrà valorar, doncs, el següent: a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi en dis- cussió. b) La coherència de les raons que doni l’alumnat, tant si és a favor com en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició.
ció reben. S’han d’indicar les semblances i les diferències entre els dos autors.
5. Creus que Aristòtil té raó quan afirma que l’ànima és l’entitat definitòria, l’essència, de tot ésser viu? Raona la res- posta. Es tracta d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent si s'està a favor o en contra de la tesi. És important que l’alumne no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar ra- ons per justificar la postura que defensa. Caldrà valorar, doncs, el següent: a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi en dis- cussió. b) La coherència de les raons que doni l’alumnat, tant si és a favor com en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició.
Unitat 6 , pàg. 138
1. Explica breument – al voltant de 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Tema : ètica Problema : com podem ser feliços? Idees principals : si aprenem a distingir i separar, entre els diferents tipus de desigs, aquells que són naturals i necessaris dels que són només naturals o vans. La sàvia elecció ens procurarà la salut del cos i la serenitat de l’ànima. 2. Explica breument – al voltant de 5 i 15 paraules en cada cas– el significat, en el text, dels termes següents: a) desigs Són la força motriu de l’acció i sorgeixen d’una necessitat que pot ser natural o creada socialment. b) ànima És la part de l’ésser humà que li proporciona vida, mobilitat, sensa- cions i sentiments. Integrada per àtoms esfèrics, lleugers i veloços, és material i mortal i forma una unitat orgànica amb el cos. 3. Explica el sentit i la justificació, segons Epicur, de la frase següent del text: «la salut del cos o la tranquil·litat de l’ànima [...] és la finalitat d’una vida feliç». Fes referència als aspec- tes generals del pensament d’Epicur que calgui encara que no apareguin explícitament en el text. S’ha d’explicar la teoria del plaer epicúria tant en la seva aproximació negativa (recerca de l’aponia i l’ataràxia) com positiva (distinció entre els diferents tipus de plaers – plaers en moviment i plaers en repòs–, i també entre els diferents tipus de desigs – naturals i necessaris, natu- rals i no necessaris, no naturals ni necessaris–). Es pot completar amb la descripció de quins són els elements d’una vida feliç. 4. Compara la concepció de la felicitat d’Epicur amb una altra concepció de la felicitat en la història del pensament. Es pot comparar amb la concepció de qualsevol autor anterior (per exemple, Plató, Aristòtil) o d’aquest període (estoics, escèptics o cí- nics) a partir de la descripció de com es concep la felicitat i dels ele- ments que possibiliten o dificulten l’assoliment d’una vida feliç. Es pot
Unitat 7 , pàg. 158
1. Explica breument – al voltant de 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Tema : política Problema : quan un emperador cristià governa de forma justa? Idees principals : quan lliga la seva acció als valors cristians (humili- tat, perdó, misericòrdia) i governa en el temor de Déu en lloc de dei- xar-se portar per les passions personals (vanitat, poder terrenal, odi) o el temor als homes. Serà feliç quan no aspiri a la glòria terrenal, sinó a la felicitat eterna en Déu. 2. Explica breument – al voltant de 5 i 15 paraules en cada cas– el significat, en el text, dels termes següents: a) Estat És una societat temporal que té per objecte obtenir els béns tempo- rals necessaris per a la vida. b) felicitat És la unió amorosa amb l’objecte etern i immutable que és Déu. Per tant, té un sentit transcendent. 3. Explica el sentit i la justificació, segons Agustí d’Hipona, de la frase següent del text: «Proclamem realment feliços els emperadors cristians quan governen justament». Fes referèn- cia als aspectes generals del pensament d’Agustí d’Hipona que calgui encara que no apareguin explícitament en el text. S’han d’explicar les idees següents de l’autor: la concepció de la so- cietat, la diferència entre ciutat celestial i ciutat temporal, entre l’Es- glésia i l’Estat, els principis que les regeixen i els fins que perseguei- xen, i les seves relacions. Finalment, cal descriure la concepció que té Agustí d’Hipona d’un estat just. Es pot completar l'explicació descri- vint el lligam amb l’ètica de l’autor. 4. Compara la concepció del govern just d’Agustí amb una al- tra concepció del govern just en la història del pensament. Es pot fer la comparació amb la concepció de Plató o Aristòtil. Es pot partir de l’anàlisi de l’origen i la funció de l’Estat i la manera com aquesta qüestió incideix en la forma d’organització social i de govern.
És important descartar el contrast entre la política de Plató o Aristòtil i la d’Agustí d’Hipona, que afegeix a la justícia un sentit transcendent.
5. Creus que Agustí té raó quan afirma que «el poder de l’Estat ha d’estar subordinat al poder de l’Església»? Raona la resposta. Es tracta d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent si s'està a favor o en contra de la tesi. És important que l’alumne no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar ra- ons per justificar la postura que defensa. Caldrà valorar, doncs, el següent: a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi en dis- cussió. b) La coherència de les raons que doni l’alumnat, tant si és a favor com en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició.
seeix un sentit transcendent o no. Es pot completar assenyalant com condiciona la pregunta de com es pot conèixer.
5. Creus que Tomàs d’Aquino té raó quan afirma l’existència de realitats «incorporals i incorruptibles»? Raona la resposta. Es tracta d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent si s'està a favor o en contra de la tesi. És important que l’alumne no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar ra- ons per justificar la postura que defensa. Caldrà valorar, doncs, el següent: a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi en dis- cussió. b) La coherència de les raons que doni l’alumnat, tant si és a favor com en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició.
Unitat 9, pàg. 198
1. Explica breument – al voltant de 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Tema : política Problema : és millor que el governant sigui temut que no estimat? Idees principals : sí, perquè les passions humanes fan dels humans éssers dolents, volubles i poc fiables que abans respectaran a qui li pot fer mal (càstig) que a qui l’estima. A aquest només li seran fidels mentre la fortuna els sigui favorable (quan aquesta canviï, fàcilment el trairan). 2. Explica breument – al voltant de 5 i 15 paraules en cada cas– el significat, en el text, dels termes o expressions se- güents: a) necessitat Fa referència a l’esdevenir de la vida política tant en els seus ele- ments previsibles com inesperats. b) els homes són dolents Per Maquiavel, els éssers humans es mouen dominats pels vicis i les passions i tenen l’ambició com a impuls polític bàsic. 3. Explica el sentit i la justificació, segons Maquiavel, de la frase següent del text: «és molt més segur ser temut que no pas amat». Fes referència als aspectes generals del pensa- ment de Maquiavel que calgui encara que no apareguin explí- citament en el text. Per començar, cal descriure la concepció de la política i de l’ésser humà de Maquiavel i, a continuació, explicar els principis que proposa per definir com ha de governar un príncep: la relació entre la virtut, la fortuna i la necessitat, l’estratègia en què combina la força i l’as- túcia, el domini de l’art de la simulació i la utilització de la por, i l’ús de la raó d’Estat. 4. Compara la concepció de la política de Maquiavel amb una altra concepció de la història del pensament. Es pot comparar amb la concepció de la política de qualsevol dels filò- sofs que hem descrit fins ara. El punt de partida pot ser l’anàlisi de l’origen i la funció de l’Estat i la manera com aquesta qüestió incideix
Unitat 10, pàg. 218
1. Explica breument – al voltant de 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Tema : cosmologia Problema : quina és l’estructura de l’univers? Idees principals : a partir de les observacions, si suposem que la Terra es mou i posem els seus moviments amb relació als de la resta dels planetes, no tan sols es dóna compte dels fets observats sinó que, a més, el conjunt del sistema resulta totalment connectat (en la magni- tud, la velocitat i l’òrbita de cada cos celeste) de manera que res es pot variar sense la necessitat d’introduir també canvis en la resta. 2. Explica breument – al voltant de 5 i 15 paraules en cada cas– el significat, en el text, de les expressions següents: a) astres errants Nom amb què els grecs antics designaven els planetes perquè les se- ves trajectòries aparents eren irregulars. b) moviment circular És un dels dogmes platònics del moviment celeste. Amb Aristòtil es considera el moviment natural de tot allò que és constituït per èter (món supralunar). 3. Explica el sentit i la justificació, segons Copèrnic, de la frase següent del text: «de manera que en cap lloc pugui canviar-se res, sense la pertorbació de les altres parts». Fes referència als aspectes generals del pensament de Copèrnic que calgui encara que no apareguin explícitament en el text. S’ha d’explicar com afronta Copèrnic el problema del moviment dels planetes i les influències que rep en les seves idees astronòmiques. Després, s’ha de descriure la concepció que té Copèrnic de l’univers i com justifica el seu gir en aquesta concepció. Per acabar, s’han d’as- senyalar en quins aspectes aquesta concepció innova la tradició i en quins altres resta hereva. 4. Compara la concepció de l’univers de Copèrnic amb una al- tra concepció que s’hagi mantingut en la història del pensa- ment.
Es pot comparar amb qualsevol concepció geocèntrica anterior o heli- ocèntrica posterior. A més de descriure com entenen cada una d’aquestes teories el funcionament de l’univers (posició i moviment dels diferents cossos), s’han de concretar els arguments, tant físics com a metafísics, amb què es justifiquen i els aspectes extracientífics que hi influeixen.
5. Creus que intentar pensar d’acord amb una idea que en la tradició ha semblat «absurda» pot ser útil per a la investiga- ció científica? Raona la resposta. Es tracta d’argumentar d’una manera personal, clara i coherent si s'està a favor o en contra de la tesi. És important que l’alumne no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que intenti proporcionar ra- ons per justificar la postura que defensa. Caldrà valorar, doncs, el següent: a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi en dis- cussió. b) La coherència de les raons que doni l’alumnat, tant si és a favor com en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició.
