¡Descarga solucions exercicis de tema 3 y más Ejercicios en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
EXERCICIS TEMA 3
1.- El mercat de la restauració té les següents taules de demanda i oferta
Preu Quantitat demandada Quantitat oferta 1000 180 60 1500 150 95 2000 125 125 2500 105 150 3000 90 170 3500 80 185
Representar gràficament les corbes. Calcular per quin preu s’igualaran la demanda i l’oferta.
El preu on els plans de compra de venedors coincideixen amb els plans de venda dels productors és de 2000 i la quantitat que buida el mercat és de 125 unitats.
2.- El mercat d’entrades de teatre es pot descriure amb les següents corbes d’oferta i demanda:
Qs^ = 5000 + 7p ; Qd^ = 20000 – 3p
a) Quin és el preu que fa que les decisions dels compradors i venedors siguin compatibles? 5000 + 7p = 20000-3p 7p +3p=20.000-5. 10p=15. P=15.000/ P= 1. El preu d’equilibri= 1500
b) Quina quantitat es vendrà per aquest preu?
quantitat
preu
3500
3000
2500
2000
1500
1000
60 95 125 150 170 185
Equilibri
Tan és si substituïm a la oferta com a la demanda, donat que en l’equilibri, la quantitat demandada és igual a la quantitat ofertada. Qd^ = 20.000-3*1. Qd^ =15. Quantitat d’equilibri=15.
Si substituïm a l’equació de l’oferta, tenim el mateix resultat: Qs^ =5.000+7p Qs^ =5.000+7*1. Qs^ =15.
3.- La funció de demanda d’un determinat bé és Qd^ = 140 – 2p i la funció d’oferta Qs^ = 20 + p.
a) Trobar el preu d’equilibri del mercat Igualant l’oferta amb la demanda, trobem el preu equilibri = 40
b) Quina quantitat s’intercanviarà en aquest preu? Substituïnt el p= 40 a la funció de demanda o d’oferta, trobem que q= 60.
Suposem que el preu incrementa fins a 60 u.m ( augment de 20 u.m).
c) Quina serà la quantitat demandada per aquest preu?
Substituïnt p=60 a la funció de demanda, trobem que Qd= d) Quina serà la quantitat que desitjaran vendre els productors?
Substituïnt P=60 a la funció d’oferta, trobem que Qo= e) Quina serà la quantitat finalment intercanviada en el mercat? Quin fenòmen es produeix? Es produeix un excés d’oferta de 60 (80-20=60) i la quantitat d’equilibri és de 20.
Suposem que es dóna una disminució del preu fins a 30 u.m.
f) Quina serà la quantitat que demandaran els consumidors?
Substituïnt p=30, a la funció de demanda. Trobem que Qd= g) Quina serà la quantitat que desitjaran vendre els productors? Substituïnt P=30 a la funció d’oferta, trobem que Qo= 50
h) Quina serà la quantitat finalment intercanviada en el mercat? Què es donarà en aquest cas, un excés de demanda ó d’oferta? Excés de demanda de 30 unitats i la quantitat d’equilibri és 50
4.- Sigui la funció de demanda de la gasolina Qd^ = 1000 – 10p i la funció d’oferta Qs^ = 200 + 10p
a) Representar gràficament les corbes
Un desplaçament a l’esquerra de la corba d’oferta significa que hi ha una disminució de l’oferta. Per dibuixar-la, trobeu que q=0 quan igualeu a zero el preu, ( p=0); El nou equilibri és p=50 i q=500.
f) Quin seria l’efecte sobre el preu i quantitat d’equilibri d’un augment de l’oferta fins a Qs^ = 500 + 10p?.
Es produeix un desplaçament a la dreta de la corba d’oferta; El nou equilibri serà: p=25 i q=
5.- Si es produeix simultàniament un increment de la demanda i una disminució de l'oferta del mateix bé, assenyalar què passarà amb la quantitat i preu d'equilibri. I si hi ha una disminució simultània de la demanda i oferta del mateix bé?
El que sabem segur és que augmenta el preu de mercat però no podem dir res sobre la quantitat final de mercat (depèn dels desplaçaments) ; en el segon cas, segur que disminueix la quantitat d’equilibri de mercat però no podem dir res sobre el preu (depèn dels desplaçaments).
6 .- El mercat del pa ve determinat per les següents corbes:
p = 1000 – 3q p = 100 + 6q.
a) Quina funció correspon a la demanda i quina a l’oferta?
La primera és la demanda ja que el signe negatiu indica una relació negativa entre el preu i la quantitat. La segona és l’oferta ja que el signe positiu indica relació positiva entre preu i quantitat.
b) Trobar el preu i la quantitat d’equilibri del mercat del pa. 1.000-3q=100+6q 900=9q q=100. P= 1.000-3q P=
c) El govern decideix carregar un impost sobre els flequers de 9 euros per unitat de pa. Determinar el nou equilibri i la incidència de l'impost.
Quan hi ha un impost sobre productors es modifica la corba d’oferta. L’equació de l’impost és tal com segueix: pd=po + 9 (1); Per altra banda, tenim les funcions d’oferta i demanda següents: pd=1000 – 3q (2) i po=100+6q (3) per tant, substituïm (1) a (3) i obtenim el sistema: pd=1000-3q i pd-9=100 +6q ; igualeu i us queda: 1000-3q=100+6q+9 ; finalment, s’obté q*=99 pd=703 i a partir de l’equació de l’impost po=694.
Observació: Pd és el preu que paga el consumidor i po és el preu que cobra el productor. Si calculeu la diferència, veureu que és exactament, l’import de l’impost.
Incidència impost: consumidor: pd-p=703-700=3 (el 33,3% de l’impost recau sobre el consumidor) i productor: p-po= 700-694=6 (el 66,6% de l’impost recau sobre el productor).
7.-Indicar que passarà amb la corba d’oferta d’un bé donats els següents casos: a) Els consumidors augmenten les seves preferències per altres béns. No es veu afectada la corba
b) Augmenten les subvencions a la producció d'aquest bé. desplaçament a la dreta
c) Augmenten els preus dels factors productius utilitzats per les empreses oferents d’aquest bé. desplaçament a l’esquerra
d) Baixa el preu d’aquest bé en el mercat. no hi ha desplaçament, moviment al llarg de la mateixa corba
e) Disminueixen els preus dels béns substitutius.
no es veu afectada
8.- Indicar que passarà amb la corba de demanda d’un bé donat els següents casos:
a) Augmenta el preu dels seus béns substitutius. Desplaçament a la dreta b) Augmenta la renda dels consumidors. Desplaçament a la dreta c) Aquest bé deixa d’estar de moda i apareixen nous béns substitutius. Desplaçament a l’esquerra d) Disminueix la renda dels consumidors. Desplaçament esquerra e) Augmenta el preu d’un bé complementari. Desplaçament a l’esquerra
9.- Considerem el mercat dels texans. Assenyalar en cada un dels casos, si la corba de demanda es desplaça cap a la dreta , cap a l’esquerra o no es desplaça.
a) Disminució del preu dels pantalons de pinces. Desplaçament a l’esquerra (si es considera substitutiu) b) Disminució del preu de les camises. No es desplaça si no hi ha relació (si algú considera camises com a complementari podria haver-hi desplaçament a la dreta) c) Disminució de la renda Desplaçament esquerra d) Augment de la mida del mercat. Desplaçament dreta e) La passarel·la Gaudí posa de moda els pantalons de pinces. Desplaçament esquerra f) Disminució del preu dels pantalons texans.
Correcte: al calcular l’elasticitat en el numerador hi ha la variació percentual de la quantitat demandada i
al denominador tenim la variació percentual del preu 0 ,^5 2
E qp = − a més, parlem d’un entorn de
demanda inelàstica
14.- Si al disminuir el preu d’un producte en un 2 per cent, la quantitat demandada s’incrementa de 100 a 104 unitats, quan valdrà l’elasticitat de la demanda?
La quantitat demandada augmenta un 4% (de 100 a 104) i el preu cau un 2%, per tant 2 2
E (^) pq = , en
aquest cas, parlem d’un entorn de demanda elàstica.
15.- Calcular l’elasticitat respecte el preu per p = 50, de la corba de demanda Qd^ = 150 - 2P.
Es calcula a partir de la fórmula elasticitat-punt de la demanda: 2 50
q
p p
q E qp la
quantitat s’obté de q=150 – 2(50)=50 i parlem d’un punt de demanda elàstica.
16.- El govern ha fixat elevats impostos sobre el tabac. Explica quina és la incidència impositiva en el mercat de tabac. Qui paga realment els impostos? Representa gràficament els efectes de la incidència impositiva en aquest mercat.
t
pd
po
pe
D
O
O'
Es pot considerar com un producte amb alta addicció i per tant on la demanda és bastant inelàstica. Per tant, és assumible fer el supòsit que la demanda és més inelàstica que l’oferta tal com es mostra gràficament. La incidència de l’impost fa referència a com es reparteix l’import d’aquest impost entre els consumidors i els productors. La incidència pel consumidor és la diferència entre el preu que paga finalment després d’impost respecte al preu d’equilibri inicial sense impost (pd – pe). La incidència pel productor és la diferència entre el preu d’equilibri inicial sense impost respecte el preu que cobra finalment amb impost (pe – po). En el mercat del tabac aquesta incidència recau més sobre el consumidor (vegeu gràfic on s’ha suposat un impost que legalment recau sobre el productor).
17 La demanda d’un mercat ve donada per la funció de demanda: QD= 10000 – 1000P i la funció d’oferta :QS= 1000P a) Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri d’aquest mercat. Pe=5 i qe=
b) Quins serien els efectes en aquest mercat si el govern establís un preu mínim de 6? Amb preu mínim de p=6, la qo=6000 i qd=4000, per tant, hi ha excés d’oferta de 2000 unitats
c) El govern decideix intervenir en el mercat fixant un impost per cada unitat venuda. L’impost és igual a 2. Analitzeu la nova situació d’equilibri i la incidència d’aquest impost.
En equilibri: qd(pd)=qo(po), i po=pd-t Amb impost per unitat venuda es modifica l’equació de l’oferta i per tant la igualtat quedaria com:
10.000 -1000pd=1000(pd-2) i per tant obtenim: pd=6 , Substituïnt a les equacions de l’impost po=4 i a qualsevol equació d’oferta o demanda qe=
D
O
O'
t
pd=
po=
pe=
D
qef=4000 qef=
18 L’any 2000 hi havia a la ciutat de Girolàndia el complex multicinemes Filiprim. A principis de 2002 es varen introduir a la mateixa ciutat dues sales multicinemes més i un teatre. A continuació, es descriuen els preus i la quantitat demandada del multicinemes Filiprim entre els anys 2000 i 2002:
preu
quantitat demandada 2000 4 50. 2001 6 45. 2002 8 20.
a) Calculeu l’elasticitat-preu de la demanda del multicinemes Filiprim entre els anys 2000 i 2001 i entre els anys 2001 i 2002. Interpreteu els resultats.
Ep=[ (45000-50000)/50000] / [6-4/4] = -0,2 (demanda inelàstica) Ep=[ (20000-45000)/45000] / [8-6/6]=-1,66 (demanda elàstica)
b) Si l’objectiu del multicinemes Filiprim és incrementar els ingressos totals, és correcta la política de preus que han dut a terme? Com ho podien haver deduït?
Ingressos 2000 i 2001: augment de preu implica augment d’ingressos en un entorn de demanda inelàstica
I2000= 50000*4=
b) Dibuixeu les demandes d’hamburgueses i hot-dogs i analitzeu els canvis que hi ha hagut (un gràfic per a cada producte).
hot-dog
q=10 q=
p=
q=30^ q=
hamburguesa
p=
p=
c) Enumereu els factors determinants que poden provocar desplaçaments en una funció de demanda.
Variables que provoquen desplaçament de la corba de demanda en termes de conducta individual del consumidor són: els preus dels altres béns, la renda, els gustos i les expectatives.
21 El camp de futbol d’Anoeta té una capacitat per a 30.000 espectadors (Q oferta = 30.000). Els organismes públics decideixen aplicar una política de preus mínims (p mínim = 50 euros) en aquest mercat per assegurar uns ingressos mínims pel club per a tots els partits de la temporada.
a) Estudieu gràficament i analíticament el preu i quantitat d’equilibri d’espectadors quan l’equip local rep la visita del Barça que genera la següent demanda: Q demanda = 200.000 - 1.000p ( heu de tenir en compte el preu mínim ). (1 punt)
q=
pe=
pmin=
El preu final de mercat és pe=170 i la q=30.000. La política de preus mínims no afecta a l’equilibri de mercat.
b) Estudieu gràficament i analíticament el preu i quantitat d’equilibri d’espectadors quan l’equip local rep la visita del Nàstic que genera la següent demanda: Q demanda = 70.000 - 1.000p ( heu de tenir en compte el preu mínim ). (1 punt)
q=
pe=
q=
pmin=
En aquest cas, el preu d’equilibri és pe=40 i la qe=30.000. Per això, la política de preus mínims ara sí que es fa efectiva donant lloc a un equilibri final de pe=50 i qe=20.000. Així es genera un excés d’oferta de 10.000 localitats.
c) Analitzeu quin seria el preu i quantitat d’equilibri si no hi hagués preu mínim en l’apartat b). Justifica si és idònia o no la política de preus mínims amb la visita del Nàstic des del punt de vista dels ingressos del club. (1, punts)
Els ingressos amb preu mínim són I=5020.000= 100.000 euros Els ingressos sense preu mínim són I=4030.000=120.000 euros
Per tant, la política de preus mínims en aquest cas no és positiva pel club. La situació òptima és deixar que el mercat assigni el punt d’equilibri lliurement.
d) Relaciona els conceptes d’elasticitat-despesa i elasticitat-preu de la demanda i justifica perquè augmenten o disminueixen aquests ingressos quan comparem els equilibris dels apartats b) i c). (1,5 punts)
qe
pe
b) disminució del preu del tren i de l’autobús de llarg recorregut
qe
pe
c) augment del turisme
qe
pe
d) augment dels sous dels pilots i mecànics
qe
pe
24 En el mercat del blat hi ha les següents funcions d’oferta i demanda: Qoferta = 10.000 + 100P i Qdemanda = 16.000 -50P.
a) Calculeu l’equilibri de mercat gràficament i analíticament i digueu a partir de quin preu els surt a compte als agricultors vendre aquest blat. pe=40 i qe=
b) El govern decideix subvencionar el blat amb 10 euros per unitat venuda. Calculeu el preu que cobra l’agricultor, el preu que paga el consumidor i la quantitat d’equilibri final. Digues quina és la incidència de la subvenció entre agricultors i consumidors.
Qd(pd)=Qo(po) i po=pd+10 (es modifica l’equació d’oferta), la igualtat seria la següent:
10000+100(pd+10)=16000 – 50pd i per tant obtenim: pd=33,33;
Substituïnt a les equacions la subvenció po=43,33 i a qualsevol equació d’oferta o demanda qe=14333,
c) Calculeu com repercuteix aquesta subvenció als agricultors i als consumidors (incidència de la subvenció). Incidència de la subvenció: Consumidor: pe-pd= 40-33,33=6,67 (66,6%) Productor: po-pe=43,33-40=3,33 (33,3%)
25 Les funcions de demanda i oferta del mercat de llaunes de sardines ve donat per les següents expressions: D(p) = 10.000 -1000p i S(p) = 1000p.
a) Representeu gràficament les corbes d’oferta i demanda i identifiqueu la quantitat i el preu d’equilibri. (2,5 punts)
pe=5 i qe=
b) Calculeu l’elasticitat de la demanda i de l’oferta en el preu d’equilibri i digueu si són elàstiques, inelàstiques o hi ha elasticitat- unitària. (2,5 punts)
pe=2,5 per sobre l’equilibri, actuaria com a preu mínim on qo=2700 i qd=1800, per tant generant un excés d’oferta de 900 unitats.
p=2,
pe=1,
pe=1,
qe=1700 qe=
qe=1800 qe=
excés d'of.
28 Considereu un mercat de gomes d’esborrar. (a) Si aquest mercat té una oferta molt elàstica i una demanda molt inelàstica, com es repartiria la càrrega d’un impost sobre les gomes d’esborrar entre els consumidors i els productors? L’impost sempre recau més sobre la part més inelàstica, per tant, en aquest cas recau més sobre la demanda.
(b) Si aquest mercat té una oferta molt inelàstica i una demanda molt elàstica, com es repartiria la càrrega d’un impost sobre les gomes d’esborrar entre els consumidors i els productors? Compareu la vostra resposta amb la de l’apartat anterior.
En aquest segon cas, l’impost recau més sobre l’oferta, que és la corba més inelàstica.
pd
po
pe
D
O
O'
t
pd
po
pe
D
O
O'
29 Moviments “al llarg” de la corba de Demanda i “desplaçaments” de la corba de Demanda: expliqueu les diferències. Quin(s) factor(s) poden explicar el primer (al llarg) i quins factors, el segon (desplaçaments)?
Els moviments al llarg d’una corba de demanda fan referència als plans de compra mitjançant preus i quantitats que un consumidor planifica en una única corba de demanda. Els desplaçaments fan referència a “noves” corbes de demanda que s’originen amb nous plans de compra tant en preus com en quantitats.
El factor que explica el moviment “al llarg” d’una corba de demanda és el preu del propi bé. En canvi, els factors que provoquen desplaçaments de la corba de demanda són: el preu dels altres béns, gustos, renda i expectatives.
- Coneixem que la demanda de melons té una elasticitat-preu de 1,25 i una elasticitat-renda de 0,75. Coneixem, també, que els preus dels melons han pujat un 10% i que la renda real ha crescut un 16,67%. Calculeu el canvi previst en la demanda de melons. Coneixem que la demanda de melons té una elasticitat-preu de 1,25 i una elasticitat-renda de 0,75. Coneixem, també, que els preus dels melons han pujat un 10% i que la renda real ha crescut un 16,67%. Calculeu el canvi previst en la demanda de melons.
Fórmula elasticitat-preu de la demanda: Ep= 1 ,^25 10 %
x per tant, x=-12,5%
Fórmula elasticitat-renda de la demanda: Er= 0 ,^75 16 , 67 %
x per tant, x=12,5%
Per tant, el canvi previst en la demanda és zero, és a dir, no hi ha variacions
31- Les funcions de demanda i d’oferta d’un mercat competitiu són, respectivament: QS = 2 + p i QD = 12 – p. Calculeu l’equilibri del mercat i expliqueu què passaria si el preu fos de 8. Pe=5 i qe=7 ; si hi ha p=8, llavors qo=10 i qd=4, generant excés d’oferta de 6.
32 Si l’elasticitat de la demanda d’habitacions en un hotel de tres estrelles respecte al preu de les habitacions és de -1,34, aleshores quin serà l’efecte d’un augment en un 0,5% en el preu de les habitacions sobre els ingressos de l’hoteler?
Els ingressos inicials de l’hoteler vénen donats per p q 0 0^.
Si el preu augmenta en un 0,5%, aleshores el preu final serà p 1^ =^ 1, 005 p 0. Com que l’elasticitat preu ens diu en quin percentatge variarà la quantitat demandada quan canvia el preu en un 1%, si el preu augmenta en un 0,5% aleshores la quantitat demandada disminuirà en un 0,67% ( 0,5 1, 34⋅^ ).
Per tant, la quantitat final serà q 1^ =^ (^1 −^ 0,0067)^ q 0^ =^ 0,9933 q 0.
Finalment, la variació en els ingressos de l’hoteler ve donada per: 1, 005* * 0,9933* * *100 0,17335%
i i i i i i
p q p q p q
a. Calculeu l’elasticitat preu de la vostra demanda quan puja el preu dels CDs de 8€ a 10€ si (i) la vostra renda és de 10.000€ i si (ii) és de 12.000€.
(i) 32 40 (^40) 0, 10 8 8
ε p
(si es calcula en el punt mitjà és -1). (ii) 45 50 (^45) 0, 4 10 8 8
ε p
(si es calcula en el punt mitjà és -0,47).
b. Calculeu l’elasticitat renda de la vostra demanda quan la renda augmenta de 10.000€ a 12.000€ si (i) el preu és de 12€ i si (ii) és de 16€. (i) 30 24 (^24) 1, 25 12.000 10.
ε m
(si es calcula en el punt mitjà és 1,22). (ii) 12 8 (^8) 2, 12.000 10.
ε m
(si es calcula en el punt mitjà és 2,2).
35 Considereu la política relacionada amb el tabac.
a. Els estudis indiquen que l’elasticitat preu de la demanda de cigarretes és igual a 0,4 aproximadament. Si un paquet de cigarretes costa actualment 2€ i el govern vol reduir el consum de tabac un 20%, en quant n’haurà d’apujar el preu?
Una elasticitat preu de 0,4 significa que un increment del preu en un 1% redueix la quantitat demandada en un 0,4%. Si el govern vol reduir el consum de tabac en un 20%, l’increment x en el preu ha de ser tal que es compleixi
0 0 0 0 0 0
p (^1) 0, 4
q q q x x p p (^) x p
ε
Per tant, el preu de les cigarretes ha d’augmentar en un 50%, és a dir, en 1€.
b. Si el govern apuja amb caràcter permanent el preu de les cigarretes, tindrà aquesta mesura una repercussió més gran en el consum de tabac en un any o al cap de 5 anys?
La política tindrà un efecte més important d’aquí a 5 anys, ja que com que el tabac genera (segons sembla) addicció, les persones trigaran un temps a deixar l’hàbit.
c. Els estudis també han observat que els adolescents tenen una elasticitat preu superior a la dels adults. Per què podria ser així? Com que els adolescents normalment no tenen la mateixa renda que els adults, segurament tindran una demanda més elàstica que aquests darrers. A més a més, els adults segurament tindran un grau d’addicció més gran que els adolescents, de manera que els serà més difícil eliminar l’hàbit.
36 La demanda d’un bé i la seva oferta poden expressar-se com: Q= 100 - 2P (demanda) i Q= P – 20 (oferta)
a) Determineu el preu i la quantitat d’equilibri d’aquest mercat quan no hi ha impost i feu-ne una representació gràfica (0,5 punts). 100-2P = P-20, -2P-P = -20-100, -3P =-120, Pe= 40 Q= P-20, Qe= 20
b) Calculeu la quantitat d’equilibri d’aquest mercat quan s’introdueix un impost de 4 euros per unitat produïda. (0,5 punts)
Pd^ = ps^ + 4 => ps=pd - 4 (1) Qd^ = 100-2P => Pd^ = (100-q)/2 =50 – 0.5q (2) Qs= P-20 => ps^ = q+20 (3) Substituïnt (1) a (3) i obtenim (4): pd=q+24. Igualant (4) amb (2) obtenim: Qe= 17.
20
40
60
P
20 40 60 q
O
D
Formatat: català
Formatat: català
