TEMA 19. Splicing alternatiu
Encara que molts gens es transcriuen donant lloc a un RNA precursor que formarà un únic mRNA, a
vegades un gen pot tenir vies de processament alternatiu en què una única molècula de pre-mRNA es
processa de manera diferent i produeix tipus alternatius de mRNA que condueixen a la formació de proteïnes
diferents. El tipus més general de processament alternatiu és l’splicing alternatiu, en què una mateixa
molècula de pre-mRNA pot patir diferents vies d’splicing. S’estima que un 60 % dels gens humans tenen
splicing alternatiu. (veure vídeo introductori: http://www.youtube.com/watch?v=8nNQ2WSuwKA)
La teoria d’UN GEN UNA PROTEÏNA ÉS MÉS COMPLEX! Ex. Drosophila melanogaster 1 gen pot
codificar fins a 38.000 proteïnes).
VARIABILITAT EN PROTEÏNES D’UN MATEIX GEN
El splicing alternatiu genera variabilitat en les proteïnes per a un mateix gen. No és la única manera de
generar aquest tipus de variabilitat:
1. Splicing alternatiu.
2. Múltiples senyals de poliadenilació.
3. Ús de promotors alternatius.
Múltiples senyals de poliadenilació.
Les senyals de poliadenilació són les seqüències del mRNA que són reconegudes per el Cleavege Factors i
altres proteïnes i escindides per una zona en concret, per així poder afegir una seqüència llarga de adenines,
la cua poli-A. En posar dues seqüències d’aquest tipus es crea la possibilitat de dues seqüències diferents per
a la mateixa proteïna codificada al mateix gen.
Pot tenir més d’un senyal de poliadenilació, de manera que el transcrit pot acabar en diferents llocs.
Ús de promotors alternatius
Un promotor marca l’inici de la transcripció, en cas de que n’hi hagi més de un els inicis de transcripció
marcats per cada promotor seran diferents, perquè la seqüència que es transcriurà és diferent i podria haver-
hi codificats exons diferents.
Pot tenir diferents promotors que s’activaran en diferents ocasions.
