TÈCNIQUES DE PONDERACIÓ I PROPORCIONALITAT EN RELACIÓ ALS DRETS
FONAMENTALS
La idea de subsunsió, és la idea de que davant d’una norma el contingut d’aquesta norma
admet una verificació i normalment, el resultat d’aquesta verificació es l’aplicació del ontingut.
En la subsunsió es verifiquen les regles, i si són verificades s’aplica la norma. Ex: discriminació
en drets fonamentals segons la raça o orientació sexual. Article 14 de la CE igualtat. La regla
aplicable diu que no pot haver discriminació. En canvi, en l’àmbit de la proporcionalitat, trobem
una ponderació dels interessos en joc. No només interessos en DF, sinó que també en bens
jurídico-constitucionals, que tots ells són interessos generals. Usat no en regles, sinó en xoc
d’interessos per intentar trobar un punt d’equilibri, per intentar trobar un punt que maximitzi,
optimitzi, els dos interessos ja que ells mateixos estan actuant com a límit del altre.
Com? Test de proporcionalitat: Prèviament verifiquem si hi ha un Dret Fonamental que sigui
vulnerat o restringit; mirem quin dret existeix, qui és el seu titular i quines condicions per al seu
exercici existeixen, quina intensitat d’afectació té el dret i si hi ha una afectació socialment
acceptada (vigilar amb les minories) i finalment cal mirar si està legalment previst (si és un límit
legalment previst).
1. Racionalitat. Al·legació d’un interès jurídic. Identificar un interès general o juridico-
constitucional prevalent al dret fonamental. Interès constitucional o legal. Aquest interès, ha
d’encaixar amb els límits explícits o implícits d’aquest dret. Trobar dret jurídic que sigui
constitucional protegit, que sigui DF. Això és el límit.
2. Raonabilitat o Idoneïtat. Comprovar que si la mesura concreta és idònia per la finalitat que es
busca. Mirem si les mesures dutes a terme són adequades per les finalitats que es volen
aconseguir. Aquí entren en joc diferents consideracions. Adequació i connexió lògica entre la
mesura i allò al·legat.
3. Proporcionalitat estricte. Aquí ens preguntem si aquesta mesura és proporcional a la finalitat,
sinó hi ha altres mesures menys gravoses o equilibrades que ens portin a aconseguir la mateixa
finalitat.