¡Descarga Constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Tema 10 - El poder judicial.
El poder judicial és únic. Els jutges i magistrats s'encarreguen de la llei. El poder judicial o administració de justícia és independent i l'Administració (funcionaris) depèn del poder executiu. Tots dos diuen dret però la jurisdicció (poder judicial, jutges) ho fa de manera irrevocable (no es pot recórrer la decisió, no pots acudir executiu ni res) i l'administració de manera revocable (es pot recórrer esgotant les possibilitats del poder admin. I sinó et passes al poder judicial). Les resolucions del poder judicial tenen caràcter de cosa jutjada, l'administració actua d'ofici (la iniciativa és des de la mateixa administració) ia través del procediment administratiu mentre que la jurisdicció actua a instància de part ia través del procés (no pot fer res si no hi ha una part que es dirigeixi a un jutge). Principis constitucionals de l'Administració de Justícia (poder judicial)
. Principi d'independència judicial: aquesta instrumentada per uns mecanismes orgànics (per ser un òrgan) i funcionals (perquè té la seva funció d'impartir justícia) i de garanties de l'estatut personal del jutge. La CE concep als jutges com a funcionaris, formant un cos únic i governats pel Consell General del PJ per al seu nomenament, ascens, inspecció, disciplina ... . Principi de legitimitat democràtica: Sobre 3 àmbits. L'enunciat que la justícia emana del poble (sobirania popular), previsió de l'acció popular i Institució del jurat. La legitimitat s'aconsegueix per la submissió a l'imperi de la llei. . Principi d'unitat: en dos sentits: forma positiva quan diu ser la base de l'organització i funcionament dels tribunals i que els jutges i magistrats formessin un cos únic. I de forma negativa en prohibir els tribunals d'excepció. Com a excepció es troba la jurisdicció militar castrense. . Principi d'exclusivitat: l'exercici de la potestat jurisdiccional correspon exclusivament als jutjats i tribunals determinats per les lleis . Principi de responsabilitat: la que es genera per error judicial o com a conseqüència del funcionament anormal de l'administració de justícia que produeix un dret patrimonial del lesionat a la indemnització. . Principi de democratització: democratització del poder judicial a través de diversos mecanismes com la submissió al principi de legalitat. . Principi de totalitat de la jurisdicció: garanteix la tutela judicial efectiva i s'estén a totes les persones, totes les matèries ia tot el territori espanyol.
Posició i Estatut dels jutges
Una de les característiques més importants serà que el jutge haurà d'executar i fer executar el jutjat i per això ha de gaudir d'inamovibilitat. L'altra característica serà la independència. Aquesta independència es proclama sobretot respecte al poder executiu, tot i que també front a les parts, i per a això hi ha unes garanties com un òrgan del poder judicial autònom. El sou dels seus components s'inclou en el pressupost general de l'Estat. Per assegurar la independència dels jutges i magistrats la CE estableix unes garanties amb limitacions que constitueixen l'estatut dels jutges i magistrats. No poden ser traslladats, separats, suspesos ni jubilats si no és per les causes i amb les causes i per les garanties previstes en la llei. També com no pertànyer a partits polítics ni sindicats.
El Consell (representació i govern del PD) General del Poder Judicial (CGPJ)
Òrgan constitucional independent que exerceix la representació del poder judicial, posseeix capacitat d'autoregulació. La seva funció és governar als jutges i magistrats. Hi ha una llei per concedir-li més funcions com a selecció de jutges, ascensos, trasllats, inspecció de tribunals i funció disciplinària. El Consell General del Poder Judicial es compon pel president i 20 vocals, d'aquests 12 seran jutges, 4 elegits pel Congrés i 4 pel Senat entre juristes de prestigi amb més de 15 anys d'experiència nomenats per majoria de 3/5 parts. Dels 12 restants, el Congrés tria 6 i el Senat juny entre totes les categories judicials. Aquests 20 han d'escollir al seu President que serà el president del Tribunal Suprem. Es desvincularà amb altres òrgans constitucionals durant 5 anys (els 20 vocals + el President), un altre mecanisme de desvinculació és el mandat imperatiu on la persona no està vinculada amb la ideologia del partit proposat. Un tercer mecanisme és la inamovibilitat dels membres dirigit a aconseguir la independència dels membres del CGPJ. No tenen autonomia financera, depenen del Govern.
El ministeri fiscal
Depèn del Ministeri de Justícia, és una institució col·laboradora del poder executiu, que tenen com a funció promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat dels drets dels ciutadans i l'interès públic tutelat per la llei, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar la satisfacció de l'interès general.
- Principis organitzatius: Actua per mitjà d'òrgans propis ia través de principis d'actuació i dependència jeràrquica: . Principi d'unitat d'actuació: és únic i sempre actua en nom de la institució. Hi ha una estructura jeràrquica. . Principi de dependència jeràrquica: doble dependència, externa o enfront del poder executiu, i interna que es manifesta en què el ministeri fiscal actua d'acord amb una estructura jeràrquica en la qual al cim es troba el fiscal general de l'Estat.
- Principis d'actuació: està sotmès a aquests principis que són els de legalitat i imparcialitat. El fiscal està sotmès únicament a la llei i serà imparcial. Actuarà amb objectivitat.
La participació ciutadana en la Justícia.
Les formes de participació directa són 2:
. Per acció popular: en un procés penal qualsevol persona física o jurídica es pot personar per perseguir el delicte que es aquest processa actualment si és part interessada. (En una pallissa a un gai per ser gai poden prendre part en un procés de manera legítima les associacions de gais i lesbianes) . Per jurat: només per a processos penals. Serà un jurat mixt compost per un magistrat més 9 ciutadans. La CE configura el jurat com un dret-deure dels ciutadans. Es reparteixen les competències entre el magistrat i els llecs (ciutadans) aquests estableixen els fets i determinen la culpabilitat o innocència de l'acusat. El magistrat dictarà sentència graduarà la pena i determinés la responsabilitat civil.
. Sales: La seva estructura està fixada per a cobrir la quantitat de feina de Tribunal. Consta de dues
sales cadascuna composta per 6 magistrats nomenats pel Tribunal en ple. La presidència de la Sala Primera correspon al president i la segona pel vicepresident. Les sales coneixen tots els assumptes jurisdiccionals que no són competència del Ple. Funció més important és conèixer dels recursos d'empara. Els seus acords necessiten de la presència de 2/3 parts dels membres.
. Seccions: són constituïdes pel despatx ordinari i decideixen sobre l'admissibilitat o no dels recursos. Estan compostes pel president i dos magistrats. Els seus acords requereixen com a mínim la presència de dos membres i si hi ha discrepància dels 3.
Personal al servei del TC
La secretaria general del Tribunal organitza dirigeix i distribueix els serveis jurídic administratius i els comunica al president del TC, també assumeix la recopilació classificació i publicació de la doctrina constitucional del Tribunal.
El cos de lletrats, funcionaris propis del TC assisteixen als magistrats en l'estudi dels assumptes i la preparació de les decisions. S'accedeix per oposició.
Els secretaris de justícia procedeixen del cos de secretaris de l'administració de justícia, s'encarreguen dels comptes.
Oficials, auxiliars i agents són personal auxiliar del tribunal.
Estatut dels magistrats
Pretén garantir que exerceixin les seves funcions amb plena independència. La durada del mandat és de 9 anys llevat que cessi en el seu càrrec amb anterioritat per causes legalment establertes.
Incompatibilitats: exercir qualsevol mandat representatiu amb càrrecs públics o administratius, amb l'exercici de funcions directives en un partit polític, sindicat, associacions, fundacions ...
Pèrdua de la condició de magistrat: per una renúncia, expiració del mandat, concurrència d'alguna causa d'incompatibilitat, per falta de diligència en els deures del càrrec, per ser condemnat per delicte culpós o culpa greu. A més per a vot favorable de ¾ parts del ple.
Es asseguressin les 3 garanties clàssiques de la jurisdicció: independència, immobilitat i responsabilitat. Respecte a les dues primeres, aquests han d'exercir sota la imparcialitat i dignitat i no podran ser perseguits per opinions expressades durant l'exercici. No poden ser destituïts acomiadats si no és per alguna de les causes que s'estableixen. La primera només pot ser exigida davant de la sala penal del TS, la segona sotmesa a la sala civil del TS que li correspon al President del TC.
Característiques generals de les funcions, procediments i resolucions del Tribunal Constitucional
Funcionament del TC
Els actes del TC són decisions que poden tenir diferents formes jurídiques segons quina sigui el seu contingut i el procés constitucional a què es refereixin. La decisió del procés constitucional es produeix de forma de sentència però les decisions d'inadmissió, desistiment i caducitat adopten la forma d'interlocutòria. Les altres resolucions adopten la forma de interlocutòria si són motivades o de provisió si no ho són.
Providències i interlocutòries: providències, decisions que són l'expressió jurídica dels actes
d'impuls que tenen per objecte aconseguir el trànsit de procediment d'una a una altra de les etapes que el componen. Interlocutòries: són resolucions motivades que resolen un determinat punt sobre el que hi ha hagut debat o les parts han estat escoltades.
Sentències constitucionals: és la forma que adopta la decisió definitiva que posa fi al procés constitucional. Els seus efectes en l'ordenament jurídic es projecten cap a l'exterior.
Les decisions motivades del TC, interlocutòries o sentències contenen encapçalament, antecedents, fonaments jurídics, part dispositiva i, si escau, vots particulars. Són decisions judicials amb caràcter vinculant. Les sentències i les declaracions han de ser publicades a la BOE en un termini de 30 dies des de la data de la decisió.
Competències del TC
4 blocs de competències fonamentals:
1- control de constitucionalitat de les lleis i normes amb força de llei:
- Control de constitucionalitat: impugnació directa de la norma. S'inicia mitjançant un escrit de qui posseeixi legitimació en què es concreta la disposició impugnada. Un cop admesa a tràmit la demanda, el TC dóna trasllat al recurs al congrés dels diputats, al Senat, al govern, a l'assemblea legislativa i l'executiu corresponent de la comunitat autònoma de què es tracti. Les sentències del TC despleguen els seus efectes a partir de l'endemà de la publicació en la BOE. La declaració d'inconstitucionalitat suposa la nul·litat dels efectes afectats.
- Qüestió d'inconstitucionalitat: instrument que permet reaccionar davant d'una inconstitucionalitat d'una norma amb rang de llei sense necessitat de la intervenció de qui està legitimat per a interposar el recurs directe. Procés desenvolupat pel TC a instància d'un òrgan judicial ordinari (jutge o tribunal) quan aquest, d'ofici o instància de part estimi en el curs d'un procés ordinari que una de les lleis aplicables al cas pugui trobar-se afectada per inconstitucionalitat. Admesa la qüestió a tràmit es dóna trasllat als òrgans competents perquè formulin les al·legacions convenients. Escoltades les parts Ple dicta sentència
- Control dels Tractats internacionals: la fiscalització es produeix abans de l'entrada en vigor de la norma. Per als tractats internacionals el text estigui fixat però l'Estat no hagi donat el seu consentiment. Aquest control impedeix contraure amb altres subjectes de dret compromisos que siguin contraris a la CE. Només estan legitimats per a això el govern o alguna de les càmeres. Realitzat el requeriment es trasllada a aquest a la resta dels òrgans legitimats perquè efectuïn al·legacions. Escoltats el govern i les càmeres el TC dicta una resolució que adopta forma de declaració.
2- Protecció dels drets i llibertats fonamentals dels ciutadans (recurs d'empara):
Recurs d'Amparo: compleix una doble missió: com a remei últim intern de protecció dels drets del ciutadà. I té una funció objectiu de defensa de constitucionalitat en servir d'instrument d'interpretació dels drets fonamentals. Protegeix de qualsevol acte dels poders públics que atempti contra els drets consagrats fonamentals. Estan legitimats per interposar el recurs qualsevol persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, el defensor del poble i el ministeri fiscal. Dues fases en el procediment.
Cusas d'inadmissió: que no compleixi algun requisit legalment exigit, que el dret vulnerat no sigui susceptible d'empara constitucional, que la demanda no tingui contingut constitucional o que es desestimi una qüestió igual a la plantejada.
. Segona fase: comença quan és admesa a tràmit la demanda. Compareixen al ministeri fiscal qui fos part en la vida judicial prèvia i qui es vegi afavorit per la resolució impugnada. S'examinen els antecedents de l'assumpte i després la sala del TC dicta sentència.
3- enjudiciament dels conflictes de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes o entre aquestes.
Resolució de conflictes de competències: poden ser positius quan dos òrgans reclamen per a si mateixa competència, o negatius quan cap dels dos ens pretesament competents reconeixen la titularitat de la mateixa. Si algun dels ens considera que un altre òrgan ha adoptat decisions sobre temes que li corresponen constitucionalment se li farà saber a l'òrgan invasor sol·licitant que revoqui la decisió, si aquest no ho veiés així es planteja el conflicte davant en TC que un cop escoltades les parts dicta sentència per veure a què òrgan li pertany l'atribució constitucional.
4- Resolució dels conflictes derivats de la divisió horitzontal del poder entre els diferents òrgans constitucionals de l'Estat (congrés, senat, govern o CGPJ)
Efectes de la sentència:
1- efecte de coses jutjada: respon al principi de seguretat jurídica, la sentència posa fi amb caràcter definitiu. Cap de les parts que intervenen en el procés pot impugnar la resolució perquè és ferma.
2- Efecte erga omnes: té efectes davant de tots. El recurs d'empara té efectes d'inter parts.
Tipus de sentències:
Poden ser estimatòries o desestimatòries. A les desestimatòries no es modifica res, tot queda tal qual estava, en les estimatòries es distingeix entre:
. Sentències interpretatives: emeten un pronunciament sobre una norma que es pot deduir mitjançant els mètodes d'interpretació. Poden ser desestimatòries. Quan declaren que una llei no és contrari a la CE però rebutgen interpretacions que són incompatibles amb la CE. . Sentències de simple inconstitucionalitat: encara que la norma enjudiciada es declari inconstitucional no té efectes jurídics. . Sentències manipulatives: el tribunal modifica el contingut de la norma o crea una nova . Sentències additives: el tribunal afegeix algun element a l'enunciat legal sense anul·lar cap art ni precepte.
La Constitució i l'ordenament jurídic.
El concepte de fonts del dret
Les diferents fonts de dret consisteixen en els actes i instruments de producció i de manifestació del dret de manera que cada font serveix per agrupar determinades categories normatives. Són vehicles portadors de mandats jurídics.
normatius als quals dirigir-se per resoldre els casos que se'ls presentaven. Actualment les fonts designen els tipus de les normes que constitueixen les formes vàlides de creació de dret. El rang d'una norma indica el lloc que aquesta ocupa en l'ordenament jurídic. S'expressen a través de la força i el valor normatiu. La força indica capacitat d'innovació del OJ, descriu la capacitat de modificació o derogació d'una norma. El valor indica la capacitat de resistència d'una norma davant els canvis que es pretenen introduir.
Enumeració de les fonts del Dret a la CE:
CE, Lleis de reforma constitucional, lleis ordinàries, lleis orgàniques, sentències del Tribunal Constitucional, decret llei i decret legislatiu, reglaments, tractats internacionals i altres fonts (costum, principis generals …)
La Constitució com a font de fonts
La CE democràtica és de caràcter normatiu, que es troba recollit en l'Art. 9.1 de la CE (ciutadans i poders públics estan subjectes a la constitució ia la resta d'ordenament jurídic, així doncs la CE és una norma jurídica. La CE estableix la forma de creació de dret, parla sobre els mecanismes de producció de les altres normes jurídiques i per això és font de fonts. Indica els requisits perquè una norma jurídica sigui considerada com a font, la matèria que ha de regular i la posició respecte a les altres.
Els principis constitucionals de l'Ordenament jurídic:
1- Principi de successió en el tiempo => La norma posterior deroga a l'anterior. 2- Principi de legalidad =>Principi polític i primacia de la llei que constitueix l'expressió de la voluntat popular. És la submissió dels poders públics a la llei. 3- Principi de jerarquía =>ha diverses normes jurídiques relacionades entre si. Les normes de rang inferior no poden modificar, derogar o contradir les de rang superior. Les normes amb el mateix rang tenen la mateixa força normativa i poden modificar-se o derogar entre elles. La norma posterior pot derogar a l'anterior sempre que sigui del mateix rang o superior. 4- Principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públicos => Només poden actuar d'acord amb la llei i en benefici de l'interès públic. Es refereix a controlar jurisdiccionalment a l'administració. 5- Principi de responsabilitat dels poders públicos => Si els poders públics estan obligats a subjectar la seva actuació a l'ordenament jurídic i els està prohibida l'arbitrarietat és lògic que una actuació inadequada a la legalitat vigent desencadeni una responsabilitat 6- Principi de seguretat jurídica => Confiança que els ciutadans poden tenir en l'observança i respecte de les situacions derivades de l'aplicació de les normes. És la previsibilitat de la interpretació i aplicació del dret per part del poder públic i de les administracions públiques, dijous i tribunals. 7- Principi de publicitat de les normas => exigència que tota norma ha de ser donada a conèixer públicament abans que sigui aplicable. Es farà a la BOE (normes dictades per l'Estat central entrant en vigor 20 dies després de la seva publicació o mes temps vacatio legis) o DOCA que són les normes publicades per les CCAA. 8- Principi de irretroactividad => La llei s'aplicarà al futur i no al passat. Una llei retroactiva és quan els seus efectes es projecten sobre fets actes jurídics esdevinguts amb anterioritat a la seva entrada en vigor. S'admet la irretroactivitat en el cas de les normes penals favorables al reu.
Pluralitat de Ordenaments i principis d'ordenació del sistema de fonts
Les fonts es troben dins d'un conjunt ordenat de normes jurídiques. Això implicarà estudiar els
Deroga també les normes precedents de rang igual o inferior que siguin incompatibles.
La inconstitucionalitat sobrevinguda: es manifesta quan una norma preconstitucional es considera contrària a la CE pel TC.
2- Derogació de normes postconstitucionals no compatibles amb la CE. De les lleis és el TC qui decideix la conformitat de la norma objecte de recurs amb la CE. Si les normes són de rang infrareal, la jurisdicció ordinària pot decidir sobre l'adequació de la norma qüestionada, en relació a altres superiors de les que deriva. El TC coneix de les normes que han estat impugnades per inconstitucionalitat. El Tribunal decideix amb eficàcia erga omnes sobre la seva compatibilitat amb la CE i declara inconstitucional aquelles que no puguin ser conciliades amb la CE.
La reforma constitucional
Mecanismes recollits en el títol X de la CE.
Iniciativa: Iniciativa legislativa. Estan legitimats per a demanar una modificació de la CE el govern, 1/5 part de diputats o dos grups parlamentaris del Congrés, 50 senadors de grups parlamentaris diferents i els Parlaments de les CCAA.
Tipus de reforma:
1- De revisió o procediment agreujat: quan es vol modificar la CE per complet o de manera parcial i que afecti el títol preliminar, a l'Capítol II, a la Secció primera del Títol I o al Títol II. Inclou els principis bàsics, els drets fonamentals i la Corona. S'ha de produir una majoria de 2/3 de cada cambra. Un cop fet es produeix la dissolució de les Corts Generals seguides de la convocatòria d'eleccions. S'escull un nou Parlament que ratifica la decisió i inicia un estudi del nou text constitucional que s'ha d'aprovar també per 2/3 parts de cada cambra. Després se celebra un referèndum per a la ratificació popular de les modificacions proposades i aprovades al Parlament.
2- Procediment de reforma ordinari: es dóna per a les propostes que no afectin les matèries esmentades anteriorment. Requereix majoria de 3/5 parts del Congrés i del Senat. Si aquest no arriba al mateix text en les dues Cambres es crea una comissió entre les dues que presentarà un únic text que s'haurà d'aprovar per les mateixes majories. Si 1/10 part de senadors o diputats sol·liciten dins dels 15 dies següents a l'aprovació de les Corts Generals la celebració d'un referèndum aquest s'ha de convocar.
La interpretació de la Constitució
Interpretar i aplicar una norma jurídica vol dir que se segueix primer conèixer el significat de la norma jurídica i aplicar la norma jurídica al cas concret.
Interpretació i aplicació constitucional: La Constitució l'apliquen els poders públics, però en concret el legislador que aplica i la interpreta. El Govern quan fa una norma jurídica mira si s'adequa als dictats jurisdiccionals. L'administració també interpreta i aplica la CE, els jutges i els magistrats constantment. De manera indirecta també els ciutadans amb el recurs d'empara per exemple. Quan es parla d'interpretació s'han de mirar els mètodes interpretatius que s'apliquen: mètode literal o gramatical: sentit específic de les paraules. Mètode sistemàtic o del context: una norma jurídica s'ha d'interpretar com un sistema. Mètode històric: debats parlamentaris previs a la llei. Els ponents expliquen que volen amb aquella llei.
No hi ha jerarquia entre els 3 mètodes, ni es pot utilitzar més d'un., El problema és que cap donarà
Procediment legislatiu
Consta de 3 fases: la fase d'iniciativa en al qual els subjectes habilitats proposen un text per al seu tractament com a llei, la fase constitutiva, de discussió i aprovació del text per les dues cambres i la fase de sanció, promulgació i publicació de la llei. Són processos necessaris per a la formació de la llei.
1- Iniciativa legislativa => Potestat per presentar propostes legislatives. Titulars d'aquesta potestat:
. Govern: la més freqüent. El Govern envia un text al Congrés amb prèvia aprovació del Consell de Ministres del Govern, acompanyat d'una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a pronunciar-s'hi. El projecte gaudeix de prioritat en la tramitació parlamentària. . Les Cambres: qualsevol de les dues Cambres. El text presentat és una proposició de llei, pot ser presentada pro part dels grups parlamentaris o per 15 diputats o 25 senadors. El tràmit inclou un debat de totalitat al qual segueix un pronunciament al ple, favorable o no que no. Les proposicions han de trametre al Govern perquè es pugui manifestar la seva opinió respecte a la presa de la decisió, disposa de 10 dies des de la publicació de la proposició per oposar-se a la tramitació (al Senat). . Assemblees legislatives de les CCAA: poden sol·licitar al Govern l'adopció d'una proposició de llei perquè el Govern la presento com un projecte de llei. Exerceix la iniciativa elaborant una proposició de llei i remet aquesta directament a la taula del Congrés delegar davant aquesta Cambra un màxim de 3 membres de l'assemblea encarregats de la seva defensa. . Iniciativa popular: l'impuls li correspon a una comissió promotora que presenta un text articulat a la taula del Congrés. Si és inadmissible es pot interposar un recurs d'empara davant del TC per una vulneració del dret de participació en els assumptes públics. Consisteix en 500 mil signatures de ciutadans amb dret a vot amb una caducitat de 6 mesos prorrogable fins a 3 més. Si s'aconsegueixen les signatures la tramitació parlamentària comença amb la submissió a la presa de decisió del ple del congrés. No es pot per lleis orgàniques, tributàries, de caràcter internacional o reforma de la CE.
Els projectes de llei poden ser retirats pel govern en qualsevol moment anterior a la seva aprovació definitiva. La caducitat de les iniciatives caduquen per la dissolució de les càmeres però no en les iniciatives populars que es mantenen en la següent legislatura.
2- Fase constitutiva => comprèn el conjunt de tràmits d'elaboració que culminen amb l'aprovació de la llei en les dues cambres.
A) Moments de deliberació al Congrés:
- Presentació de projectes i proposicions davant la taula que ordena la seva publicació al BOE.
- Presentació d'esmenes i va enviar a la comissió legislativa corresponent.
- Nomenament per part de la comissió i redacció d'un informe de la ponència en 15 dies ampliables.
- Debat del projecte o la proposició en l'comissió que conclou amb l'adopció d'un dictamen.
- Deliberació i aprovació per majoria simple en el Ple del Congrés.
- Remissió del text aprovat pel Congrés al Senat per seguir amb la tramitació
B) Tramitació del text al senat: igual que al congrés la publicació al BOE, presentació d'esmenes, elaboració d'un informe de ponència, debat i aprovació del dictamen a la comissió i deliberació en el ple. Després el Senat té 2 opcions:
. Aprovar el projecte o proposició de llei en els mateixos termes que va ser aprovat al Congrés.
. Introduir esmenes al text aprovat pel Congrés en majoria simple. . Vetar el text aprovat pel Congrés sotmetent a votació al Congrés el text vetat i aquest quedarà aixecat si vota a favor del text la majoria absoluta dels membres del Congrés. Si no hi ha majoria absoluta es torna a sotmetre a votació a 2 mesos després i s'aixeca el veto amb majoria simple.
3- Sanció, promulgació i publicació =>
- Sanció: és l'acte pel qual el rei dóna la seva conformitat política a un text legislatiu que han aprovat les Corts.
- Promulgació: declaració solemne d'acord amb una fórmula mitjançant la qual es formalitza la incorporació de la llei a l'ordenament jurídic.
- Publicació: Segueix el principi de publicitat de les normes. En aquesta fase el rei envia la llei al BOE. A partir de la seva data de publicació comença a comptar el termini perquè entri en vigor, el vacatio elgis que aquesta fixat en 20 dies llevat que la llei disposi el contrari.
Procediments especials
Llei de comissió: possibilitat que les lleis s'aprovin definitivament en alguna comissió legislativa permanent. Exclosos els projectes o proposicions de reforma constitucional de qüestions internacionals, les LO, les lleis de pressupostos generals ...
Procediment de lectura única: s'aplica per decisió del Ple a la proposta de la Mesa quan el projecte o la proposició de llei ho aconselli
Procediment d'urgència: iniciativa del govern de dos grups parlamentaris o 1/5 part dels diputats i la decisió final correspon a la Mesa del Congrés. Els tràmits del procediment legislatiu ordinari es redueixen a la meitat.
Procediment accelerat: semblant al d'urgència, s'atribueix a la taula del Senat la decisió d'establir que els projectes legislatius es tramiten en termini d'1 mes reduint a la meitat els terminis.
La reserva de llei:
Implica que la CE exigeix que certes matèries d'importància especial siguin regulades mitjançant una llei. Establint una reserva de llei es pretén que la matèria sigui objecte d'una decisió del titular ordinari de la potestat legislativa, sense que pugui remetre-la a altres fonts. Les matèries que són d'importància no es deixen a l'arbitri del Govern sinó que han de fer-les el Parlament exigit per la CE en alguns casos. Regeixen els principis de pluralitat. Es plantegen dos problemes un és si l'empara de l'article 9.3 de la CE ha una reserva general de llei i l'altre en els reglaments. El primer problema deriva del principi de legalitat de l'Art. 9.3 CE. El TC reconeix la possibilitat que existeixin determinats reglaments que regulin matèries que la CE ha reservat a la llei. No són inconstitucionals perquè són preconstitucionals. El segon problema, en TC indica que el principi de reserva de llei no exclou la possibilitat que les lleis continguin remissions a normes reglamentàries però si que aquestes remissions facin possible una regulació independent i no subordinada a la llei.
La posició de la llei en l'ordenament
