Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


TEMA 1, Apuntes de Psicología

Asignatura: Historía de la Psicologia i Epistemologia, Profesor: Neus nuño, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 07/11/2017

anndriu15
anndriu15 🇪🇸

3.3

(19)

69 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1
ASPECTES INTRODUCTORIS
EPISTEMOLOGIA
Branca de la filosofia que té però objectiu d’estudiar el coneixement
científic
La historia de la psicologia s’ocupa de l’evolució dels constructes, teories,
pressupòsits o creences que componen el conjunt del saber psicològic.
Els contexts social si culturals que enquadren èpoques i institucions.
Teoria del zeitgeist o esperit del temps
La vida dels gran personatges i les seves aportacions a la psicologia.
Teoria dels grans homes
1. HISTÒRIA, CIÈNCIA I PSICOLOGIA
HISTORIA:
Donar sentit al passat, comprendre la importància dels esdeveniments,
com i per què es van produir. Adornar-nos de la seva influencia sobre el
futur.
CIÈNCIA
La ciència va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la
naturalesa, sense dependre exclusivament de l’església, les supersticions,
els mites,... Com una necessitat d’explicar els fenòmens del món. Una
explicació objectiva que parteix de l’observació i lògica.
QUÈ ÉS?
És el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació
(empirista – experiència sensitiva) i el raonament ( racionalista )
[ per treure conclusions. Els autors posaran més enfasi en un
mètode que no pas en l’altre encara que utilitzaran els 2. ],
sistemàticament estructurats i dels que es dedueixen principis i
lleis generals.
UTILITZA diferents mètodes i tècniques per a adquirir i organitzar el
coneixement sobre fets objectius i accessibles a diferents observadors .
Ha de ser compartida, promou el compartir els resultats d’una
investigació i s’interessin pel meu estudi.
EL MÈTODE CIENTÍFIC
Racionalisme i empirisme: mètode d’obtenir coneixement. Observació
sistemàtica, medició, experimentació, anàlisi i modificació d’hipòtesis.
RACIONALISME
Operacions mentals es donen abans d’obtenir el
coneixement.
Enfasi els pensament de les persones, la raó.
Teoria observació
EMPIRISME
Font del coneixement observació sensitiva
Enfasi els sentits, l’observació. La veritat és el món
extern i desconfiem dels nostres pensaments.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 1

ASPECTES INTRODUCTORIS

• EPISTEMOLOGIA

  • Branca de la filosofia que té però objectiu d’estudiar el coneixement científic
  • La historia de la psicologia s’ocupa de l’evolució dels constructes, teories, pressupòsits o creences que componen el conjunt del saber psicològic.
  • Els contexts social si culturals que enquadren èpoques i institucions. ■ Teoria del zeitgeist o esperit del temps
  • La vida dels gran personatges i les seves aportacions a la psicologia. ■ Teoria dels grans homes
  1. HISTÒRIA, CIÈNCIA I PSICOLOGIA

• HISTORIA:

  • Donar sentit al passat, comprendre la importància dels esdeveniments, com i per què es van produir. Adornar-nos de la seva influencia sobre el futur.
  • CIÈNCIA
  • La ciència va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la naturalesa, sense dependre exclusivament de l’església, les supersticions, els mites,... Com una necessitat d’explicar els fenòmens del món. Una explicació objectiva que parteix de l’observació i lògica.
  • QUÈ ÉS? ■ És el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació (empirista – experiència sensitiva) i el raonament ( racionalista ) [ per treure conclusions. Els autors posaran més enfasi en un mètode que no pas en l’altre encara que utilitzaran els 2. ], sistemàticament estructurats i dels que es dedueixen principis i lleis generals.
  • UTILITZA diferents mètodes i tècniques per a adquirir i organitzar el coneixement sobre fets objectius i accessibles a diferents observadors.
  • Ha de ser compartida, promou el compartir els resultats d’una investigació i s’interessin pel meu estudi.
  • EL MÈTODE CIENTÍFIC
  • Racionalisme i empirisme: mètode d’obtenir coneixement. Observació sistemàtica, medició, experimentació, anàlisi i modificació d’hipòtesis.

RACIONALISME

  • Operacions mentals es donen abans d’obtenir el coneixement.
  • Enfasi els pensament de les persones, la raó.
  • Teoria observació

EMPIRISME

  • Font del coneixement observació sensitiva
  • Enfasi els sentits, l’observació. La veritat és el món extern i desconfiem dels nostres pensaments.
  • Observació teoria
  • L’aplicació d’aquests mètodes ( experimentació ) i coneixements ens porta a:
  • Generar més coneixement objectiu
  • Replicabilitat amb les repeticions que hem fet podem arribar a les prediccions. Quantes més repeticions s’hagin fet més vertadera serà la nostra hipòtesi. Cada cop que fem una rèplica comprovarem el nostra resultat i si és verídic. ■ Prediccions concretes prediu ■ Quantitatives es pot mesurar ■ Comprovables es pot comprovar novament
  • Les lleis científiques
  • Llei científica relació consistent i observable entre dos o més variables (successos empírics). Màxima aspiració quan estudiem una cosa. ■ EX.: Llei causal causa – efecte sempre que passa una cosa succeeix una altra i sempre passen en el mateix ordre.Si XY
  • Interès en els casos generals , no particulars lleis generals observables
  • Dos classes generals ■ Correlacionals com varien conjuntament dos fets (predicció). Relació entre dos fets que acostumen a estar sempre junts. ■ Causals relació causal entre dos fets (predicció i control). Si podem predir la causa, podem evitar que succeeixi un fet. Molt difícils de generar.
  • DETERMINISME (^) veiem dos variables que es mouen conjuntament en una persona però no vol dir que una depengui de l’altre per succeir en contraposició a les lleis causals.
  • Qualsevol fet està sotmès a lleis causals , si es coneixen, es pot predir el fet.
  • Per tot hi ha una causa sàpigues tu la causa o no. Tot passa per alguna cosa. Tot té una causa finites. Si les arribéssim a conèixer podríem predir la conducta.
  • Com evolucionen les ciències?

• KARL POPPER

■ Qualsevol investigació ha d’anar precedida d’un problema, una hipòtesi. No partim de la investigació pel que estudio sinó pel problema. Amb això aconseguim eliminar altres objectes/coses en les que no he de focalitzar la meva atenció. Decidim on parar atenció per estudiar-ho. ■ L’observació es sempre selectiva. Li cal la selecció d’un objecte, una tasca definida, un interès, un punt de vista, un problema.

Estat revolucionari

  • Moment en el que un paradigma que no estava a primera línia es sobreposa al dominant.
  • Un paradigma existent és el desplaçat per un de nou (anomalies en el nou paradigma, necessitat social de donar respostes al nous problemes) ■ Relació dels paradigmes amb la psicologia
  • Disciplina pre-paradigmatica
  • Exisitexen diferents escoles de pensament compentitn sempre entre elles.
  • A l’espera del paradigma unfucador
  • Només pot haver un guanyador
  • Discipilna multi-paradigmatica:
  • Hi ha difernts paradigmes que conviuen

CIENCIA POPPER KUHN

Activitat científica està guiada per problemes

Activitat científica guiada pel paradigma que es consideri cert.

  • Podem conviure molts en comú

No qüestionen el concepte de ciència però si afegeixen matisos que completen el concepte de ciència

  • Psicologia
    • Disciplina que estudia la conducta dels individus i els seus processos mentals, incloent els processos interns i les ifnluencies que s’exerceixen des del seu entorn físic i social ■ = Estudi de l’esperit o l’ànima, la ment, la consciencia i la conducta.
    • És una ciència? ■ Totes les ciències son deterministes (tot té una causa) ■ Es pot predir, mesurar/quantificar/observar i comprovar? ■ Psicologia experimental - Utilització del mètode científic amb èxit: - Observació i teoria - Experimentació i reproductibilitat - Recerca de lleis - Descripció, explicació i predicció - Els psicòlegs accepten el determinisme, busquen lleis generals, desenvolupen teories, utilitzen l’observació empírica.

■ Tipus de determinisme en psicologia: DETERMINISME FÍSIC (^) DETERMINISME PSÍQUIC

BIOLOGIC MEDIAMBIENTA

L

SOCIOCULTURA

L

La nostra experiència interna. Els determinants més importants de l conducta són d’origen intern (det. Sub Vs. Det. Físics). successos mentals, conscients o no: experiència cognitiv i emocional. Diferencia de processos simples i superiors en l’acceptació del determinisme psíquic, en tant a pode ser mesurats.

Expliquen la conducta per les condicions fisiològiques/ predisposició genètica. Amb el que ja ens ve donat

Estímuls (físics) de l’entorn determinen la conducta.

Tipus de determinisme ambiental, no són estímuls físics sinó regles socials i culturals, costums, creences i regles. “El que m’ha tocat”

CONTROL

0 Poc

■ Com més causes es descobreixen més previsible i controlable serà la conducta humana. ■ Es considera quasi impossible conèixer totes les causes:

  • La conducta s’origina per multitud de successos
  • Circumstàncies fortuïtes fan més complexa la causalitat. ■ Indeterminisme
  • (^) Sí que hi ha causes però NO es poden mesurar o és molt difícil fer-ho.
  • Principi d’incertesa de Heisenberg en ciència res es pot conèixer amb certesa (el propi acte d’observar pot alterar la conducta).
  • Sempre hi haurà algú de mi en aquella observació que jo faig o la meva expectativa o objectiu que farà que el resultat variï. (SESGO) ■ No determinisme (libre albedrío)
  • No s’accepta la ciència per a estudiar l’ésser humà
  • (^) Les causes de la conducta s’auto-generen, independement de causes físiques/psíquiques
  • Pensen que l¡ésser humà és tan ric i complexe que no aposten per una metodologia científica que seria simplificar-ho massa i no podríem estudiar a l’ésser humà amb tota la seva complexitat.
  1. CONSTRUCCIÓ DEL CONEXIEMENT HISTÒRIC: DADES I FONTS DE DADES
  • Per a descriure un relat històric, hem de recórrer a dades i fonts de dades
  • Una vegada s’han compliat una sèrie de dades, extretes de les fonts, aquestes s’han d’elaborar.

TI

PU

S

DE

PRIMÀRIES SECUNDÀRIES TERCIÀRIES

Material de primera mà relatiu a un fenomen. L’autor/a expressa els seus pensaments originals. Són fonts

Comentaris, anàlisi i crítica basades en fonts primàries (recull el que aquestes ens

Selecció i compilació d fonts primàries i secundàries. Ens ajuden