¡Descarga Tema 4 (Diapos + Explicació) y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 4 – L’EXPANSIÓ DE LA PSICOLOGIA A ALEMANYA
A partir de Wundt va haver una gran expansió de la Psicologia científica.
4.1 – Desenvolupament de la Psicología de la consciència
Hans responia bé perquè els observadors transmeten inconscientment la resposta (tensió muscular, canvi postural...). A la foscor o amb l’observador lluny, no responia bé (fallava), ja que necessitava percebre aquests senyals amb la vista.
Encara que no ens n’adonem estem donant pistes. Per tant, se’n deriva la necessitat de controlar efecte del espectador/de les espectatives.
4. 2 – Ebbinghaus i els estudis experimentals sobre la memòria
Ebbinghaus estudiava la Memòria i l’Aprenentatge.
Va plantar cara a Wundt: Un procés complex superior sí que pot ser abordat de forma experimental.
Va establir 2 variables del aprenentatge:
Quantitat de material
- Contigüítat (que apareixés junt)
- Repeticions Temps dedicat
CVC = Consonant – Vocal – Consonant Ho va fer així per poder ser pronunciat. Cap d’elles podia constituir una paraula i havien de ser lo més neutres possible.
Estalvi Algo queda del que vaig aprendre i per tant, necessitarà menys temps per memoritzar-ho.
Dependrà del temps que deixi entre 1 aprenentatge i l’altre. Per tant, vindrà determinat per la diferència de temps original i el temps d’aprenentatge.
Artificial:
En la vida real no et trobes amb coses sense sentit a memoritzar, per tant, no és extrapolable a qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana.
4. 3 – L’Escola de Würzburg
Parlen de PROCESSOS intenten estudiar el pensament a partir d’una sèrie de processos (extracció, comparació...)
Són processos mentals per sí mateixos, sense necessitat de cap imatge (no estan associats a res, es poden estudiar de forma aïllada).
Wundt Per ell, sempre tot anava associat a una idea (sensació, imatge, sentiment), és a dir, el pensament sempre té un objecte sobre el que recau i és aquest objecte el que hem d’estudiar (estable).
Külpe No estudia l’objecte, sino el procés (dinàmic)
El pensament és molt fluïd, es modifica contínuament. Quan intentes estudiar un procés, aquest ja s’ha esvaït.
Wundt Autoobservació experimental subjectes simplement s’escoltava a ell mateix (sense repte)
Külp Introspecció sistemàtica experimental sempre s’havia de fer un procés per arribar a una solució (relacionar...). S’havia de resoldre un repte.
Wundt Investigadors coneixien les característiques
Külp No les coneixien
Procés fragmentari = l’experimentador anava aturant en diferents fases del procés i s’anava valorant:
- Fase prèvia: Què espera del experiment, Què estàs pensant? (primera impressió)
- Durant: Què estàs pensant? Què estàs fent per resoldre-ho? (intentar explicar de quina manera intentava arribar al resultat)
- Després: Com et sents? Què en pesnses? T’ha costat?
Registre de tot el procés que ha passat el subjecte.
Cada subjecte resoldrà el repte d’una forma diferent, encara que tots acabin arribant a la resolució (existeixen diferents tipus d’estratègies).
De les 4 etapes, la fase crucial és la fase 1 (se’l motiva, se li explica el procés...). Sense una bona preparació del subjecte, la resta de fases no es farien bé. Predisposició és crucial.
No tenen imatges associades, són independents.
No interessa tant el resultat final, sino els processos aïllats del procés de resolució. La tasca em serveix per analitzar el procés.
4. 4 – Brentano i la Psicologia de l’acte
Brentano estudia els processos mentals a través de la Psicologia de l’Acte.
Qualsevol procés es refereix a un objecte extern (Intencionalitat). Els processos mentals tenen una intenció = es dirigeixen a un objecte extern. Ex. Comparem 2 objectes, pensem en 1 objecte...
Tot acte mental sempre va lligat a un objecte, compares “algo”, penses en “algo”). No els podem separar, sempre van junts, no existeix un sense l’altre.
Aquest concepte el va adaptar de Tomàs d’Aquino (1225-1274), qui ja va reconèixer la naturalesa intencional dels estats psicològics, afirmant que els pensaments, les emocions, les motivacions i els recors, tots fan referència a algun objectes més enllà d’ells mateixos (concepete de: in-existència intencional = “existir en”).
Físics Encara que no estiguin davant teu (imaginar o pensar en una cosa física). = On dirigim l’atenció
Psíquics Tot i ser abstracte, existència real (per mi això existeix). En el moment que jo ho penso, és real, forma part de la meva realitat) = Procés mental en sí = Acció
- (re)presentació Tot passa per aquí. Descriu el que passa, primer reconeixement del estímul. És imparcial, neutre. Després apareix:
- Procés de judici
- Sentiments d’amor/odi Agradar o rebutjar (sentiments).
Crítica a Külpe No podem observar el procés (desapareix quan hi penses). Ex. T’insulten i com a conseqüència, m’enfado: no puc veure/informar de com m’enfado mentre m’enfado, ja no t’hi sents com abans quan t’aturen i hi penses. Cal fer doncs només informes retrospectius (a posteriori). “Pensa en l’insult i després m’ho expliques”. El record a posteriori és més fiable que durant.
