

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Adolescencia maduresa i senectut, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Tema 1 Aspectes teòrics i conceptuals
La perspectiva d’Erikson La societat és un factor molt important per el desenvolupament humà. La vida humana és una continua recerca de la identitat (avançar en la seva personalitat). El desenvolupament de les persones té un caràcter psicosocial (interacció entre les necessitats internes i les demandes externes –socials i culturals). L’individu a de resoldre el conflicte que se li presenta en l’etapa anterior, hi ha noves qüestions que en l’etapa anterior no tenia, per tant ha d’adquirir noves habilitats. L’escenari del desenvolupament és el món social , sempre acompanyat, no l’individu sol. Les etapes que corresponen a l’adolescència, edat adulta i envelliment són:
vida, un s’ha d’adaptar a les noves situacions progressivament). La teoria és flexible, permet extensions i modificacions. Estan d’acord en la base de la teoria.
Psicologia del cicle vital Entre els anys 60- El desenvolupament contempla la totalitat de la vida. Els processos de canvi no segueixen patrons fixes i predeterminats, poden diferir en les següents dimensions:
La majoria dels autors parlen de pèrdues i guanys (en totes les etapes). Reformulació del concepte de desenvolupament. Factors d’influència:
Aquestes poden ser esperables o no (tan si són normatives com si no). En els darrers anys ha sorgit un nou enfocament:
Bailes ..... condicionament que permeten envellir de manera òptima:
poden fer i no en el que no).
més intactes.
TEMA 2 Canvis biològics i físics en l’adolescència La pubertat és biològica, mentre que l’adolescència depèn de la societat. Pubertat: procés biològic que fa que els nens i nenes es converteixin en persones madures sexualment. A la infància nivells baixos d’andrògens (hormones masculines) i estrògens (hormones femenines) Final infància-à hipotàlem àordres pituïtària per que comenci la producció hormonal. Augment sobtat producció d’hormones -à Pubertat Juntament amb la maduració sexual canvi ritme de CREIXEMENT Diferencia dos processos: Creixement: Noies (10 i 11 anys) i Nois (12 i 13) Canvis en la sexualitat: Trets sexuals primaris: Creixement dels òrgans reproductius (penis, testicles, vagina, trompes, úter..), menarquia, ejaculació Trets sexuals secundaris: borrissol púbic, pèl aixelles, pèl bigoti i barba, desenvolupament dels pits, canvi de la veu. Aquests canvis tenen efectes personals i socials de gran interès psicològic: autorreconeixement corporal, construcció identitat corporal (exemple: anorèxia i bulímia).
Al voltant dels 10 anys el creixement de les nenes s’accelera i van canviant les proporcions del cos: s’eixamplen els malucs i els mugrons del pit comencen a despuntar.
Tanner à següents fases: 1.Preadolescent: Només elevació del mugró,eixamplament àrea que envolta 2.Brot del pit. Elevació pit i mugró 3.Més gran eixamplament i elevació del pit i l’aureola 4.L’aureola i la papil.la s’eleven 5.Madura. La papil.la es projecte però l’aureola pateix una recessió per adaptar-se al contorn general del pit.
canvi neurofisiològic associat a la producció d’estrògens.
menstruals sense ovulació.
reproductiva.
El creixement comença més tard en el nois: les espatlles s’eixamplen i augm. la musculatura. Penis i escrot augmenten al voltant deis 12 anys i arriben a la maduresa 3 o 4 anys més tard. Els genitals externs canvien: el penis s’allarga i el gland s’eixampla. l’escrot i els testicles creixen i pengen. Tanner ha definit 5 fases: 1.Preadolescent: Penis, escrot, testicles aproximadament mateixa mida que a la infància. 2.Augment de la mida de l’escrot i els testicles. Puc o nul augment del penis. Enfosquiment i canvi en la textura de la pell i de l’escrot. 3.Engrandiment del penis, creixement addicional dels testicles i l’escrot 4.Creixement continuat del penis, amb desenvolupament i amplada més gran del gland. Creixement addicional dels testicles i l’escrot, augment de l’enfosquiment de la pell escrotal. 5.Forma i mida adulta dels genitals Quan als trets sexuals secundaris:
La primera ejaculació de semen pot succeir dormint, o masturbació, o contacte sexual. El creixement dels nois i de les noies durant la pubertat té diversos components i es desenvolupa a ritmes diferents.
Poden exercir efectes en les emocions i la conducta. S’han de considerar la interacció de les influències biològiques, psicològiques i socials. Les reaccions depenen de:
El gènere també influeix, cada cultura defineix tipus de cos com atractiu. Quan el desenvolupament no esta sincronitzat amb l’edat cronològica d’un noi o noia amb els companys de la mateixa edat, es crea un desequilibri que pot ser problemàtic Els nois que maduren aviat--àmés populars i dinàmics El nois que maduren més tardà més dèbils i menys populars Entre les noies més populars les que maduren tard. Les que maduren abans més insegures. Els estudis empírics apunten que la menarquia és un esdeveniment significatiu i memorable, que l’experiència es bastant diferent d’una noia a l’altre.