Tema 1 Aspectes teòrics i conceptuals
La perspectiva d’Erikson
La societat és un factor molt important per el desenvolupament humà. La vida humana és una
continua recerca de la identitat (avançar en la seva personalitat).
El desenvolupament de les persones té un caràcter psicosocial (interacció entre les necessitats
internes i les demandes externes –socials i culturals).
L’individu a de resoldre el conflicte que se li presenta en l’etapa anterior, hi ha noves qüestions
que en l’etapa anterior no tenia, per tant ha d’adquirir noves habilitats.
L’escenari del desenvolupament és el món social, sempre acompanyat, no l’individu sol.
Les etapes que corresponen a l’adolescència, edat adulta i envelliment són:
•Adolescència: identitat el contrari de la confusió de la identitat.
•Edat adulta jove: intimitat i aïllament (compartir la vida amb la parella)
•Edat adulta mitjana: generativitat i estancament
•Edat adulta tardana: integritat del jo i desesperació (no arrepentir-se del que ha fer a la
vida, un s’ha d’adaptar a les noves situacions progressivament).
La teoria és flexible, permet extensions i modificacions. Estan d’acord en la base de la teoria.
Psicologia del cicle vital
Entre els anys 60-70
El desenvolupament contempla la totalitat de la vida. Els processos de canvi no segueixen
patrons fixes i predeterminats, poden diferir en les següents dimensions:
•direcció: hi ha canvis que impliquen creixement i altres deformacions
•temporalitat: pot produir-se en qualsevol punt del cicle vital i tenir una duració variable.
La majoria dels autors parlen de pèrdues i guanys (en totes les etapes).
Reformulació del concepte de desenvolupament. Factors d’influència:
•Influències normatives relacionades amb l’edat.
•Influències normatives relacionades amb la història.
•Influències no normatives.
Aquestes poden ser esperables o no (tan si són normatives com si no).
En els darrers anys ha sorgit un nou enfocament:
•envelliment satisfactòria o envelliments amb èxit.
Bailes ..... condicionament que permeten envellir de manera òptima:
•Selecció: centrar-se en un o pocs dominis per continuar funcionant amb ells (fan el que
poden fer i no en el que no).
•Optimització: compensar algunes pèrdues mitjançant altres capacitats que es conserven
més intactes.
TEMA 2 Canvis biològics i físics en l’adolescència
La pubertat és biològica, mentre que l’adolescència depèn de la societat.
Pubertat: procés biològic que fa que els nens i nenes es converteixin en persones madures
sexualment. A la infància nivells baixos d’andrògens (hormones masculines) i estrògens
(hormones femenines)
Final infància-à hipotàlem àordres pituïtària per que comenci la producció hormonal.
Augment sobtat producció d’hormones -à Pubertat
Juntament amb la maduració sexual canvi ritme de CREIXEMENT
Diferencia dos processos:
Creixement: Noies (10 i 11 anys) i Nois (12 i 13)
Canvis en la sexualitat:
Trets sexuals primaris: Creixement dels òrgans reproductius (penis, testicles, vagina, trompes,
úter..), menarquia, ejaculació
Trets sexuals secundaris: borrissol púbic, pèl aixelles, pèl bigoti i barba, desenvolupament dels
pits, canvi de la veu.
Aquests canvis tenen efectes personals i socials de gran interès psicològic: autorreconeixement
corporal, construcció identitat corporal (exemple: anorèxia i bulímia).
MADURACIÓ SEXUAL EN LES NOIES
Al voltant dels 10 anys el creixement de les nenes s’accelera i van canviant les proporcions del
cos: s’eixamplen els malucs i els mugrons del pit comencen a despuntar.
