Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


tema 1 conceptes..., Apuntes de Psicología

Asignatura: Adolescencia maduresa i senectut, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 14/10/2008

flor_de_lluna
flor_de_lluna 🇪🇸

3.3

(68)

45 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 1 Aspectes teòrics i conceptuals
La perspectiva d’Erikson
La societat és un factor molt important per el desenvolupament humà. La vida humana és una
continua recerca de la identitat (avançar en la seva personalitat).
El desenvolupament de les persones té un caràcter psicosocial (interacció entre les necessitats
internes i les demandes externes –socials i culturals).
L’individu a de resoldre el conflicte que se li presenta en l’etapa anterior, hi ha noves qüestions
que en l’etapa anterior no tenia, per tant ha d’adquirir noves habilitats.
L’escenari del desenvolupament és el món social, sempre acompanyat, no l’individu sol.
Les etapes que corresponen a l’adolescència, edat adulta i envelliment són:
Adolescència: identitat el contrari de la confusió de la identitat.
Edat adulta jove: intimitat i aïllament (compartir la vida amb la parella)
Edat adulta mitjana: generativitat i estancament
Edat adulta tardana: integritat del jo i desesperació (no arrepentir-se del que ha fer a la
vida, un s’ha d’adaptar a les noves situacions progressivament).
La teoria és flexible, permet extensions i modificacions. Estan d’acord en la base de la teoria.
Psicologia del cicle vital
Entre els anys 60-70
El desenvolupament contempla la totalitat de la vida. Els processos de canvi no segueixen
patrons fixes i predeterminats, poden diferir en les següents dimensions:
direcció: hi ha canvis que impliquen creixement i altres deformacions
temporalitat: pot produir-se en qualsevol punt del cicle vital i tenir una duració variable.
La majoria dels autors parlen de pèrdues i guanys (en totes les etapes).
Reformulació del concepte de desenvolupament. Factors d’influència:
Influències normatives relacionades amb l’edat.
Influències normatives relacionades amb la història.
Influències no normatives.
Aquestes poden ser esperables o no (tan si són normatives com si no).
En els darrers anys ha sorgit un nou enfocament:
envelliment satisfactòria o envelliments amb èxit.
Bailes ..... condicionament que permeten envellir de manera òptima:
Selecció: centrar-se en un o pocs dominis per continuar funcionant amb ells (fan el que
poden fer i no en el que no).
Optimització: compensar algunes pèrdues mitjançant altres capacitats que es conserven
més intactes.
TEMA 2 Canvis biològics i físics en l’adolescència
La pubertat és biològica, mentre que l’adolescència depèn de la societat.
Pubertat: procés biològic que fa que els nens i nenes es converteixin en persones madures
sexualment. A la infància nivells baixos d’andrògens (hormones masculines) i estrògens
(hormones femenines)
Final infància-à hipotàlem àordres pituïtària per que comenci la producció hormonal.
Augment sobtat producció d’hormones -à Pubertat
Juntament amb la maduració sexual canvi ritme de CREIXEMENT
Diferencia dos processos:
Creixement: Noies (10 i 11 anys) i Nois (12 i 13)
Canvis en la sexualitat:
Trets sexuals primaris: Creixement dels òrgans reproductius (penis, testicles, vagina, trompes,
úter..), menarquia, ejaculació
Trets sexuals secundaris: borrissol púbic, pèl aixelles, pèl bigoti i barba, desenvolupament dels
pits, canvi de la veu.
Aquests canvis tenen efectes personals i socials de gran interès psicològic: autorreconeixement
corporal, construcció identitat corporal (exemple: anorèxia i bulímia).
MADURACIÓ SEXUAL EN LES NOIES
Al voltant dels 10 anys el creixement de les nenes s’accelera i van canviant les proporcions del
cos: s’eixamplen els malucs i els mugrons del pit comencen a despuntar.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga tema 1 conceptes... y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Tema 1 Aspectes teòrics i conceptuals

La perspectiva d’Erikson La societat és un factor molt important per el desenvolupament humà. La vida humana és una continua recerca de la identitat (avançar en la seva personalitat). El desenvolupament de les persones té un caràcter psicosocial (interacció entre les necessitats internes i les demandes externes –socials i culturals). L’individu a de resoldre el conflicte que se li presenta en l’etapa anterior, hi ha noves qüestions que en l’etapa anterior no tenia, per tant ha d’adquirir noves habilitats. L’escenari del desenvolupament és el món social , sempre acompanyat, no l’individu sol. Les etapes que corresponen a l’adolescència, edat adulta i envelliment són:

• Adolescència: identitat el contrari de la confusió de la identitat.

• Edat adulta jove: intimitat i aïllament (compartir la vida amb la parella)

• Edat adulta mitjana: generativitat i estancament

• Edat adulta tardana: integritat del jo i desesperació (no arrepentir-se del que ha fer a la

vida, un s’ha d’adaptar a les noves situacions progressivament). La teoria és flexible, permet extensions i modificacions. Estan d’acord en la base de la teoria.

Psicologia del cicle vital Entre els anys 60- El desenvolupament contempla la totalitat de la vida. Els processos de canvi no segueixen patrons fixes i predeterminats, poden diferir en les següents dimensions:

• direcció: hi ha canvis que impliquen creixement i altres deformacions

• temporalitat: pot produir-se en qualsevol punt del cicle vital i tenir una duració variable.

La majoria dels autors parlen de pèrdues i guanys (en totes les etapes). Reformulació del concepte de desenvolupament. Factors d’influència:

• Influències normatives relacionades amb l’edat.

• Influències normatives relacionades amb la història.

• Influències no normatives.

Aquestes poden ser esperables o no (tan si són normatives com si no). En els darrers anys ha sorgit un nou enfocament:

• envelliment satisfactòria o envelliments amb èxit.

Bailes ..... condicionament que permeten envellir de manera òptima:

• Selecció: centrar-se en un o pocs dominis per continuar funcionant amb ells (fan el que

poden fer i no en el que no).

• Optimització: compensar algunes pèrdues mitjançant altres capacitats que es conserven

més intactes.

TEMA 2 Canvis biològics i físics en l’adolescència La pubertat és biològica, mentre que l’adolescència depèn de la societat. Pubertat: procés biològic que fa que els nens i nenes es converteixin en persones madures sexualment. A la infància nivells baixos d’andrògens (hormones masculines) i estrògens (hormones femenines) Final infància-à hipotàlem àordres pituïtària per que comenci la producció hormonal. Augment sobtat producció d’hormones -à Pubertat Juntament amb la maduració sexual canvi ritme de CREIXEMENT Diferencia dos processos: Creixement: Noies (10 i 11 anys) i Nois (12 i 13) Canvis en la sexualitat: Trets sexuals primaris: Creixement dels òrgans reproductius (penis, testicles, vagina, trompes, úter..), menarquia, ejaculació Trets sexuals secundaris: borrissol púbic, pèl aixelles, pèl bigoti i barba, desenvolupament dels pits, canvi de la veu. Aquests canvis tenen efectes personals i socials de gran interès psicològic: autorreconeixement corporal, construcció identitat corporal (exemple: anorèxia i bulímia).

MADURACIÓ SEXUAL EN LES NOIES

Al voltant dels 10 anys el creixement de les nenes s’accelera i van canviant les proporcions del cos: s’eixamplen els malucs i els mugrons del pit comencen a despuntar.

Tanner à següents fases: 1.Preadolescent: Només elevació del mugró,eixamplament àrea que envolta 2.Brot del pit. Elevació pit i mugró 3.Més gran eixamplament i elevació del pit i l’aureola 4.L’aureola i la papil.la s’eleven 5.Madura. La papil.la es projecte però l’aureola pateix una recessió per adaptar-se al contorn general del pit.

• Vagina i úter comencen a madurar, i creixen en dimensions.

• Apareix borrissol púbic i després a les aixelles.

• Es produeix la menarquia que pot donar-se entre els 10 i 17 anys, abans ja s’ha donat el

canvi neurofisiològic associat a la producció d’estrògens.

• Durant un o dos anys després de l’aparició de la menarquia son freqüents els cicles

menstruals sense ovulació.

• Per tant no es del tot correcte dir que amb la menarquia ja s’ha arribat a la funció

reproductiva.

MADURACIÓ SEXUAL EN ELS NOIS

El creixement comença més tard en el nois: les espatlles s’eixamplen i augm. la musculatura. Penis i escrot augmenten al voltant deis 12 anys i arriben a la maduresa 3 o 4 anys més tard. Els genitals externs canvien: el penis s’allarga i el gland s’eixampla. l’escrot i els testicles creixen i pengen. Tanner ha definit 5 fases: 1.Preadolescent: Penis, escrot, testicles aproximadament mateixa mida que a la infància. 2.Augment de la mida de l’escrot i els testicles. Puc o nul augment del penis. Enfosquiment i canvi en la textura de la pell i de l’escrot. 3.Engrandiment del penis, creixement addicional dels testicles i l’escrot 4.Creixement continuat del penis, amb desenvolupament i amplada més gran del gland. Creixement addicional dels testicles i l’escrot, augment de l’enfosquiment de la pell escrotal. 5.Forma i mida adulta dels genitals Quan als trets sexuals secundaris:

• Creixement borrissol púbicà acompanyat del desenvolupament genitals

• Pel barba i aixelles

• La veu canvia

• Pel al pit més tard

La primera ejaculació de semen pot succeir dormint, o masturbació, o contacte sexual. El creixement dels nois i de les noies durant la pubertat té diversos components i es desenvolupa a ritmes diferents.

EFECTES PSICOLÒGICS DE LA PUBERTAT

Poden exercir efectes en les emocions i la conducta. S’han de considerar la interacció de les influències biològiques, psicològiques i socials. Les reaccions depenen de:

• Els patrons de pensament

• Els sentiments sobre la sexualitat que han tingut a la infància

• La reacció dels pares i companys al seu canvi físic

• Les normes de la seva cultura

El gènere també influeix, cada cultura defineix tipus de cos com atractiu. Quan el desenvolupament no esta sincronitzat amb l’edat cronològica d’un noi o noia amb els companys de la mateixa edat, es crea un desequilibri que pot ser problemàtic Els nois que maduren aviat--àmés populars i dinàmics El nois que maduren més tardà més dèbils i menys populars Entre les noies més populars les que maduren tard. Les que maduren abans més insegures. Els estudis empírics apunten que la menarquia és un esdeveniment significatiu i memorable, que l’experiència es bastant diferent d’una noia a l’altre.