Concepto y estructura del ordenamiento jurídico en España - Prof. Palomares Balaguer, Apuntes de Derecho

¡Descarga Concepto y estructura del ordenamiento jurídico en España - Prof. Palomares Balaguer y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

• L’ORDENAMENT JURIDIC I LES SEVES FONTS TEMA

1. EL CONCEPTE D’ORDENAMENT JURÍDIC
^ Ordenament jurídic

: és el conjunt de normes jurídiques vigents que s’apliquen a un

territori determinat, produïdes per òrgans reconeguts i competents, el poder públic.
Dret:^
^ Subjectiu: és

la facultat o la capacitat d’actuar que te reconeguda qualsevol persona.
^ Objectiu: és

el conjunt de normes jurídiques, la finalitat del qual és organitzar i regular una comunitat.

^ El Dret Civil és un dret objectiu, un conjunt de normes.
^ Norma jurídica:^ 1.^ És^ un mandat de

caràcter general i abstracte

dirigit a una comunitat.

2.^ Té caràcter

obligatori^ e^ imperatiu. Distingim entre: 1. Normes imperatives , de Dret necessari, immodificables 2. Normes dispositives,^ que poden ser modificades pels particulars.

3.^ Mandat realitzat o mantingut per un òrgan reconegut, el poder públic El poder judicial té el mandat de mantenir la norma jurídica

1. EL CONCEPTE D’ORDENAMENT JURÍDIC (III)
^ Vigència:^
^ Perquè una norma pugui ser obligatòria ha de ser vigent.^
^ La norma tindrà força vinculant només si és vigent.^
^ Si és vigent és aplicable i obliga.^
^ La seva vigència permet l’aplicació coactiva per part delpoder judicial
^ Dins del concepte vigència diferenciar entre:^
^ Vigència territorial: una norma és obligatòria en un territori,^ estat, autonomia...^
^ Vigència temporal: una norma és obligatòria en un període^ de temps concret.

1. EL CONCEPTE D’ORDENAMENT JURÍDIC (III) Delimitació del concepte d’ordenament jurídic
^ Ordenament jurídic = Conjunt de normes:^ a)^ Dret públic^ b)^ Dret privat^ a.^

General b. Especial Concepte de Dret Civil: Dret que te la persona considerada en abstracte, com apunt de referència, regulant totes aquelles situacions, suficientment transcendents, enles que es pugui trobar.

^ Contingut del Dret Civil considerant a la persona:^ 1.^ Subjecte de Dret^ 2.^ Titular d’un patrimoni^ 3.^ Integrant d’una família El Dret privat regula les relacions entre els ciutadans, i el Dret públic regula lesrelacions jurídiques en les quals intervé l’Administració.

3. LA LLEI COM A FONT DE L’ORDENAMENT JURÍDIC
^ En sentit estricte “llei” compren totes les normesjurídiques que procedeixen del poder públic, estatal oautonòmic.
^ En sentit material abasta totes les normes d’unordenament jurídic.
^ Classes de Lleis^
^ La llei orgànica i la Llei ordinària^
^ Les lleis autonòmiques^
^ Les normes que dicta el poder executiu^ ^ El Decret Legislatiu^ ^ El Decret- Llei^
^ Els Reglaments

3. LA LLEI COM A FONT DE L’ORDENAMENTJURÍDIC (II)
^ La vigència

d’una llei té una doble manifestació:
Territorial: és vigent en tot l’Estat, en el cas de les CCAA, segons les competències que aquestes tinguin i exerceixin.
Temporal: determina l’obligatorietat d’una Llei en el temps, delimitada per l’entrada en vigor i la derogació:  Entrada en vigor: (Art. 2.1 CC.) 20 dies després de la seva completa publicació al BOE, sempre que la mateixa llei no prevegi un termini diferent.  Derogació (o cessament de la seva vigència):

(Art. 2.2 CC.) com a conseqüència

de el disposat en un altre de posterior que és contraria o regula de manera diferentel que establia la Llei anterior. Tàcita o expressament.^ •^ També si és inconstitucional de manera sobrevinguda^ •^ o les Lleis temporals.  Distingir:^ •^ Llei derogada de Llei derogatòria^ •^ Derogació expressa de derogació tàcita, total o parcial.  Efectes entrada en vigor: Aplicabilitat immediata i no retroactivitat general

3. LA LLEI COM A FONT DE L’ORDENAMENT JURÍDIC(IV). La interpretació i l’aplicació de la llei La interpretació:

és: l’activitat dirigida a fixar el sentit o el contingut regulador de la norma.(art 3.1CC i 111- 2CCCat.)
^ Mitjans d’interpretació del CC (ART.3.1CC):^
^ Esbrinar el significat de la llei segons el sentit propi de les paraules.^
^ En relació amb el context.^
^ Els antecedents històrics i legislatius de la norma^
^ La realitat social del temps.^
^ Segons l’esperit i la finalitat” de les disposicions.
^ Incloure el previst en l’art. 5.1 LOPJ, que obliga als Tribunals a interpretar la norma conforme a lesresolucions dictades pel Tribunal Constitucional.
^ Classes d’interpretació. (vinculada als mitjans)^
^ literal o gramatical^
^ sistemàtica^
^ històrica^
^ Sociolingüística.^
^ Teològica
^ Però fora de la interpretació vinculada als mitjans, podem distingir:^
^ Autèntica.^
^ Judicial^
^ Doctrinal.

3. LA LLEI COM A FONT DE L’ORDENAMENT JURÍDIC (IV). La interpretació i l’aplicació de la llei(II)
^ Aplicació de la llei

:^ La llei pot ser aplicada de manera:
^ Directe i immediata (art 4.1 CC): la situació o el supòsit al qual^ s’aplica la norma coincideix exactament amb el supòsit descrit.
^ Analògic: quan el supòsit o la situació el trobem en un altre^ norma un de similar, (art. 4.1CC) existeixi una “identitat de raó”.
L’equitat:
^ Com a moderadora: és far servir per adaptar la llei al cas^ concret, actuant com a criteri d’aplicació i de moderació.
^ Com a regla de solució de conflictes: Els jutges només poden^ fonamentar les seves resolucions només en equitat quan la lleiaixí ho autoritza expressament. Habitual en l’arbitratge.

EL COSTUM I ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET EL COSTUM:^ És la conducta que practiquen de manera reiterada i constant els membres d’ una comunitat o grup social i a la que la mateixa comunitat o grup liatorga eficàcia vinculant, obligatori, com a una norma jurídica.
Segona font de l’ordenament jurídic,.
La seva distinció respecte de les lleis: el seu origen,.
La seva aplicació té caràcter defectiu,(art 1.3CC) (111-1.2CCCat),.
El jutge no té per què conèixer-la, qui la demana ha de provar la sevaexistència i la seva vigència. PRINCIPIS GENERALS DEL DRET
Segons l’art. 1.1. CC són font de l’ordenament jurídic, però noméss’apliquen en defecte de llei i de costum.
Se’ls hi reconeix una doble funció(art. 1.4CC):
Funció normativa:

com a font defectiva, d’últim grau. (art. 1.7CC) (111-2 CCCat)
^ Funció informadora

: inspira la resta de normes de l’ordenament jurídic

4. ELS ELEMENTS DE COMPLEMENTACIÓ DE L’ORDENAMENTJURÍDIC: LA JURISPRUDENCIA DEL TRIBUNAL SUPREM I DELTRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA

Esquema de l’organització judicial:

Ordinària Jutjat de 1ª instancia (1 jutge) Recurs d’apel·lació Audiència Provincial(Tribunal) Recurs de cassació TS TSJ CCAA (Leg. Civil. Estatal)

(Leg. Civil. Autonómica)No ordinària AN - Tribunal Constitucional – “T de Cuentas” – “T Consuetudinaris(aigües)

5. LA JURISPRUDENCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL El TC interpreta i aplica la CE, com a norma suprema de l’ordenament jurídic, controla que els seuspreceptes siguin respectats tant per l’Estat, les seves institucions, els poders públics així com per elsparticulars. (art. 1.1 LOTC)
^ La jurisprudència del TC és

el conjunt de Sentencies emanades del TC, per resoldre aquelles qüestions sotmeses al seu coneixement i resolució.
Procediments per obtenir Sentència TC (art. 161 CE i desenvolupats a la LOTC), ex.:^
^ Recurs d’inconstitucionalitat: Es fa sevir per poder determinar la constitucionalitat o no d’una Llei.^ ^ Estan legitimats per sol·licitar-ho (art. 162.1 CE i 32 LOTC)^
^ Qüestió d’inconstitucionalitat: La poden demanar un cop finalitzat el procediment i abans de dictar^ Sentencia, si tenen dubtes respecte d’una norma que ha que ser aplicada.^ ^ Són competents per demanar-la els òrgans judicials, jutges i Tribunals, (art 163 CE)..
Altres: Recurs d’Empar. Conflictes existents per la competència entre l’Estat i les Autonomies. Els efectes de la STC ( Recurs i Qüestió).

( arts. 164 CE i els 38 i 61 de la LOTC):, cosa jutjada, eficàcia^ erga homnes

i doctrina vinculant. La sentència pot ser.
^ Sentència Estimatòria –
^ Desestimatòria –

6.ELS TRACTATS INTERNACIONALS I EL DRET DE LA UNIÓEUROPEA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN EL DRET INTERN DELSEUS ESTATS MEMBRES Els Tractats internacionals
^ Una vegada vàlidament celebrats i publicatsoficialment a Espanya, o subscrits per l’E’. Espanyol,formen part de l’ordenament jurídic Español. (Art96 CE i 1.5 CC).
^ Són en si mateixos fonts del Dret, dels Estats i delsseus ciutadans.
^ Requereixen la Publicació en el BOE, amb el terminigeneral de

vacatio legis

de 20 dies, com a requisit

d’integració a l’ordenament jurídic Español.

7. EL “DRET CIVIL” COM A SECTOR DEL ORDENAMENTJURÍDIC. La consideració del dret civil com a “dret comú”.
^ Dins del Dret privat distingim entre normes de:^
^ Dret comú: són les normes que regulen la realitat jurídica^
^ Dret especial: conté normes que la seva finalitat és regular matèries o relacionsconcretes i determinades.
^ En el nostre ordenament són Dret comú les normes del CC, preveientla seva aplicació supletòria a altres lleis( art 4.3 CC)
^ Coexistència dins del territori estatal d’ordenaments jurídics privatsdiferents.
^ Segons l’art. 111-4 CCCat les disposicions del CCCat tenen caràcterde “dret comú”, o general respecte a altres lleis que regulenmatèries de Dret civil especial o matèries no civils però de caràcterprivat.

7. EL “DRET CIVIL” COM A SECTOR DEL ORDENAMENTJURÍDIC.(II) La coexistència d’ordenaments jurídics a l’Estat espanyol: la relacióentre el dret civil català i el dret civil estatal a Catalunya.
^ Aplicació de la legislació civil segons el:^
^ Criteri territorial-^ ^ Les normes de Dret privat aplicables a Catalunya són les que deriven del seupropi sistema de fonts (111-1 CCC), són aplicables a tots els ciutadans quevisquin dins del territori de Catalunya.^ ^ També s’apliquen a Catalunya aquelles derivades del repartiment deCompetències que realitza la CE en l’art. 149, de manera que les normesque són competència exclusiva de l’Estat són d’aplicació directa i general entot el territori de l’Estat.^
^ Criteri personal- Dret civil (estatal/autonòmic) s’aplica a persones que^ pertanyen a un determinat territori en el qual aquell Dret està vigent.L’aplicació d’un o d’altre vindrà determinat pel veïnatge civil.