¡Descarga Origen y evolución de la Sociedad Internacional y el Derecho Internacional Público y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
1.1 ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL
1. Pau de Westfàlia – Sistema Europeu d’Estats – Dret Internacional Clàssic : L’origen de la societat internacional contemporània està vinculada al naixement de l’estat modern. É s a dir, l’entitat sobirana i independent que ha arribat fins a l’actualitat, fruit d’un llarg procés d’evolució iniciat a la Baixa Edat Mitjana i consolidat entre mitjans del s.XV i XVII amb la Pau de Westfàlia (1648). Alguns dels fets clau que cal tenir en compte durant l’etapa inicial són: - Descobriment d’Amèrica - La invenció i la utilització de la pólvora, en un moment on la guerra passa a tenir un paper rellevant en les relacions entre Estats. - Destrucció de l’ordre medieval a partir de: o Renaixement: significa secularitza el pensament filosòfic o Reforma Luterana: trencament de la unitat religiosa de l’occident cristià, i en conseqüència va reforçar el paper de l’Estat (trenca religió – estat) Consolidació del sistema: entre mitjans s XV i XVII. La Pau de Westfàlia, 1648, va posar fi a la guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i va consagrar el naixement d’un Sistema Europeu d’Estats i del Dret Internacional Clàssic. É s la base del “dret públic europeu”. En el Sistema Europeu d’Estats que deriva de Westfàlia i en el Dret Internacional Clàssic: En aquests context parlem de: - L’Estat sobirà i independent é s el centre de l’ordre internacional - Es consagren Principis fonamentals:
o Ad extra : igualtat sobirana entre Estats s’han de tractar igual. S’acaba podent treure del mateix el principi de jurisdicció exclusiva-.
o Ad intra : dintre dels estats, trobem: principi de jurisdicció́ exclusiva dels Estats. s’opta per l’aplicació del principi de territorialitat sobre el principi de personalitat que deriva en el principi de no intervenció en els assumptes interns dels estats. (no ingerència en afers interns) , ningú pot exercir la seva sobirania dins d’un altre estat. Ex: la CE, no pot dir res sobre l’assumpte català, perquè es un afer intern.
o Principis relacionats : La voluntat dels estats é s causa del dret internacional i el principi de pacta sunt servanda é s la garantia del seu compliment.
Pacta sunt servanda en Dret Internacional “Alló pactat obliga”, “els pactes han d’honrar-se” : significa literalment que “allò pactat obliga” o “els pactes han d’honrar-se”
- És Acord entre Estats , vinculant per les parts i que aquestes han d’actuar de bona per tal de donar-ho compliment. - Bona fe en l’actuació́ dels Estats per complir-lo (dret intern no justifica un incompliment) o L’actuació en bona fe com a requisit significa que cap estat pot invocar les normes internes per justificar un incompliment (d’entrada).
- Un Estat, basant-se en aquest principi, pot requerir a les contraparts el compliment de les obligacions / Estat obligat a actuar en compliment de les seves obligacions - Segona part del principi, Revus sic stantibus : si la cosa es manté igual, en internacional es molt difícil que es dongui, es molt estrany que s’apliqui. (no hi ha cap sentencia que hagi resolt basant-se en aquest principi) ex: tractat internacional, hi ha la gestió d’un riu, perquè esta entre dos estats, es fa un tractat per veure qui gestiona l’aigua d’aquest riu, si el riu s’asseca, es absurd que el tractat es mantingui. Pel sistema europeu d’estats, la Pau de Westfalià comporta: Solució́ dels conflictes, que ens dona aquest context de la pau de westfalià: - Mitjans pacífics (negociació político-diplomàtica). : com a conseqüència de l’estat com a centre del sistema: la solució dels conflictes es la negociació político-diplomàtica. o Anteriorment hi havia hagut l’arbitratge papal fins i tot d’ofici per ser l’autoritat suprema de la unitat de la civilització occidental (ex: entre dos reis, resoldre una controvèrsia) - La guerra es veu com un recurs més, de manera que es consolida com un dret i facultat discrecional dels sobirans, els sobirans poden decidir quan fer la guerra i amb qui. Aquest Sistema d’estats é s fonamentalment monàrquic i basat en l’equilibri de poders expressament recollit al Tractat d’Utrecht de 1713 (hegemonia anglesa sense aspiracions de poder a Europa). Resultat del tractat: o Anglaterra o Menorca i Gibraltar
o Catalunya
2. Sistema d’Estats de civilització́ cristiana Es produeixen Canvis i creació de nous Estats sobirans i independents (finals s XVIII, principis s XIX) marcats per: - Revolució Francesa (1789) - Independència de les colònies angleses a Amèrica del Nord (1776-
- Independència de les colònies espanyoles (1808-1825) i portugueses (1822) a l’Amèrica del Sud i Centroamèrica. o Aquestes independències son resultat de la voluntat del poble: sobirania popular. - En aquest període, es reestructura l’estat, i es generen nous estats: La creació de Nous Estats sobirans i independents fora d’Europa que accepten el caràcter europeu occidental de l’ordre internacional derivat de Westfàlia, dona pas a un Sistema d’Estats de civilització cristiana (format per Estats no només europeus). Amb tot, es va mantenir el caràcter europeu occidental de l’ordre internacional perquè els nous Estats no van impugnar el Dret Internacional que derivava de Westfàlia. Tant la Revolució Americana com la Francesa comporten: - l’emergència d’un nou principi : “el dret dels pobles a disposar de si mateixos”, per tant, “de decidir per si mateixos”. El principi de les nacionalitats reconeix que un poble unit per la llengua i per una civilització té dret a la independència o a la unitat política; i, - el model republicà de govern davant del model monàrquic predominant a Europa = s’altera de forma radical la fisonomia d’Europa central i oriental amb el sorgiment dels Estats nacionals.
o Regula procediments no jurisdiccionals amb intervenció de tercers (mediació, bons oficis, investigació), aquests mitjans es mantenen fins l’actualitat. o Creació del Tribunal Permanent d’Arbitratge o Regula ius in bello : mitjans lícits si no son contraris a les normes jurídiques internacionals. La idea es humanitzar la guerra. Codifica les normes sobre la guerra i la neutralitat. Intenta humanitzar la guerra. Les idees que recull són: per eliminar la guerra cal començar per reglamentar-la; i, en la guerra són lícits tots els mitjans que portin a la derrota de l’adversari, sempre i quan, no s’oposin a les prohibicions establertes per normes jurídiques internacional.
3. Sistema d’Estats Civilitzats: Origen del SEC : Durant la segona meitat del S.XIX, el sistema d’estats de civilització cristina es converteix en un sistema d’estats civilitzats, a partir de dos fets: - Admissió de Turquia al concert Europeu (Tractat de París 1856 finalitza la guerra de Crimea, la que hi havia en el moment) ja no parlem d’estat cristians, sinó civilitzats. - Admissió de Japó com a nació civilitzada (aproximació de l’organització política i jurídica a l’occidental) , formava part dels tractes desiguals, i comença a fer esforços per admetre les estructures dels sistemes occidentals europeus. Característiques de la SI del moment (abans de la I GM): - Composició homogènia, tothom s’organitza en una estructura de manera similar - Nombre reduït: 43 EE (21 europeus – 6 potències-, 21 americans, 1 asiàtic)
En aquest moment el DI Clàssic era similar a Westfàlia que es caracteritza per ser:
- Lliberal: sistema jurídic entre EE sobirans i independents - Descentralitzat: cap autoritat política per sobre els EE, ells o Els estats son Creadors de normes jurídiques (convencionals i consuetudinàries o Son els encarregats de: Apliquen i executen el Dret o Els estats poden exercir el seu Dret d’autotutela: guerra per defensar els seus interessos, poden defensar els seus dret amb la guerra. - Oligocràtic: afavoreix les grans potències, de fet son les grans potencies que la firmen. 4. Període d’entre guerres (1919-1939)– Societat de Nacions: I GM: - Desapareix el Concert europeu de les potències (Àustria, França, GB, Prussia, Rússia). Perquè els que formaven part del concert, acaben en guerra. - Limita el principi d’igualtat entre Estats, el que mostra es que no es el mateix ser una potencia i un estat. - Configura les potències del moment en guardianes de l‘ordre mundial Fets històrics rellevants d’Entre guerres:
- Europa deixa de ser el centre del món polític internacional (EUA i Japó, guanyen pes) - Revolució d’octubre de 1917: entrada del sistema comunista - Règims totalitaris: Itàlia 1922, Alemanya 1933 - Creació de la Societat de Nacions (Tractat de Versalles 28/6/1919). Finalitza formalment la IGM Societat de Nacions buscava, objectiu : - Fomentar la cooperació́ entre les nacions per garantir la pau la seguretat o Precedent de les nacions unides, encara que va fracassar degut a l’esclat de la II GM. - 1a manifestació de cooperació́ internacional institucionalitzada amb vocació́ universal i finalista, malgrat que el recurs a la guerra no queda totalment prohibit. reclama que la. Guerra no sigui la primera opció La Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional es fa mitjançant:
- Pacte de París 1928 (57 Estats)
- Tractat Inter americà̀ de no agressió i mediació́ 1933 Fracàs de la Societat de Nacions: ja que no assoleix els seus objectius. mostra d’això: - Retirades voluntàries: Alemanya i Japó (1933), Itàlia (1937) - Expulsió de la URSS per l’agressió a Finlàndia desencadenada la IIGM (1939) 5. II Guerra Mundial – Nacions Unides – Dret Internacional Contemporani A partir de la II Guerra Mundial (1945), es produeix una mutació de la societat internacional i alhora es transforma el Dret Internacional Públic. - Sorgiment de noves potències en substitució dels vençuts (Xina, comença a emergir com a gran potència) - Enfortiment d’antigues potències (EEUU, URSS) - Europa destruïda i dividida en dos blocs: farà que Marshall, es creiï una organització internacional UE. Europa li costa controlar els territoris, i el que passa é s que no es pot controlar les colònies. (índia, àfrica...) - Segona gran descolonització́: augment del nombre d’EE A més, en gran part, la transformació del DIP també é s deguda a la creació d’una organització internacional: l’Organització de les Nacions Unides.
NNUU: é s un projecte més ambiciós que Societats de Nacions, per diferents motius: Factors positius:
- Centralització́ més efectiva d’activitats i del sistema (OIT, OMS, UNESCO, FMI...) a través d’òrgans principals, fixes, amb lloc físic (AGNU, Consell de Seguretat, Consell Econòmic i Social –ECOSOC-) - Creació́ de programes i òrgans per atendre problemes globals d’àmbits concrets (complex): Alt comissionat de NNUU per als refugiats (ACNUR), Programa de NNUU per al Medi Ambient (PNUMA), Programa per al Desenvolupament (PNUD)... - Centralització́ creixent i augment de creació́ de normes internacionals de DIP. Diferents disposicions (articles) actuals deriven de declaracions de l’AGNU (regulació́ de l’espai ultra terrestre, regles de protecció dels DDHH, normes de ius cogens – prohibició́ de genocidi, d’apartheid, o d’ús de la força) = augment de normes del DI
o Alguns autors consideren que es Post-guerra freda. Que amb la caiguda del mur, s’acaba la guerra, però alguns problemes es corresponen amb la guerra freda. (palestina). o No es pot parlar del fi de la Guerra Freda, perquè encara existeixen els dos blocs.
- Fins l’actualitat: etapa dinàmica i incerta Estructura de la SI contemporània - Si hem de definir-la: podem dir que es Estatal universal i heterogènia - Dividida o fragmentada - Interdependent i complexa
SI Estatal, universal i heterogènia a. Estatal: poder polític a mans de l’Estat. tenim els estats com els autèntics actors principals d’aquesta societat internacional, tot i que pot haver altres.
- Hi ha Límits als intents de protecció́ de les prerrogatives nacionals (autoregulació de l’estat) o Interdependència imposada per la globalització́ , també te els seus efectes. Per exemple: especialment fronteres a ONG’s, transnacionals, s’aniran diluint les fronteres. o Aparició de Noves OI: però̀ es institucionalització́ limitada pels àmbits i amb diferents cessions de competències - La SI, serà menys estatal que abans. Segueix caracteritzada per la seva descentralització on els estats intenten protegir al màxim les seves prerrogatives. b. Universal : augment del nombre d’EE. fet propiciat per: - La Descolonització́ s XX, finals dels 50 i principi del dels 60. Declaració́ sobre la concessió́ del a Independència als països i pobles colonials (Resolució́ AGNU 1514 (XV) de 15/12/1960) - Desintegració́ de les antigues repúbliques socialistes de l’Europa de l’Est, de la URSS, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, durant els 90.
c. Heterogènia : model d’estat però no es només el model occidental, agrupació́ per diferents criteris:
- Diferents models i conceptes
- Diferents interessos
- Sentiment d’injustícia històrica, desigualtat i exclusió́ o La Societat Internacional é s heterogènia, els estats que la composen ja no responen a un mateix model de civilització i estan agrupats segons diferents criteris (ideològics, polítics, econòmics, estratègics, religiosos, lingüístics, culturals,...)
SI Dividida o fragmentada La societat internacional es divideix per diferents factors: a. Es manté l’Escissió Est - Oest per factors ideològics i polítics, i que va generar:
- Guerra Freda: es va carcateritzar per la tensió́ profunda a nivell mundial i exclusió́ de la confrontació bèl·lica directa dels dos blocs. guerra directa - Fi de la Guerra Freda: però continua la inestabilitat de l’ordre internacional, una escissió. b. Escissió́ Nord - Sud per temes econòmics i de desenvolupament
- Caracteritzada per la separació entre Estats rics i industrialitzats i Estats pobres en vies de desenvolupament. Reivindicació́ d’un ordre internacional més just per part dels Estats afroasiàtics i llatinoamericans - Aquesta reivindicació: Hi ha diferencies de base entre els colonitzadors i colonitzats. c. També parlem d’una Divisió́ en funció́ del poder polític. Divisió que explicita la heterogeneïtat de la SI però també de la desigualtat. Diversitat de potències: grans, emergents, mitjanes, petits EE, hegemòniques (EEUU), microestats... hem de tenir en compte: Traducció en el DI de la vinculació entre el pes polític i econòmic:
- l’ Estatut privilegiat de certes potencies a certes OI. Aquest estatut comporta: - Un Allunyament de les obligacions internacionals o Exemples d’aquest allunyament, o intent d’evitar algunes obligacions: Acceptació́ Jurisdicció́ TPI Ratificació́ tractats DDHH, Medi ambient “ la gran potència acaba imposant-se pel seu propi pes i se la convida a cooperar amb els altres EE perquè̀ no seria possible obtenir resultats sense ella ” (Truyol i Serra
SI Interdependent i complexa a. Interdependència : essencialment en el terreny econòmic, degut a la dependència econòmica. Es ordre del dia la Dependència:
- Energètica (Crimea i Rússia) - Tecnològica - Alimentaria b. Complexa: increment dels problemes que afecten a la humanitat (amenaces globals, crims organitzats, terrorisme, contaminació, explosió demogràfica, migracions...)
1.3 DIP: CONCEPTE, CARACTERÍSTIQUES I FUNCIONS: Concepte: Díez de Velasco “ El sistema de normes i principis que conformen l’Ordenament jurídic de la SI Contemporània ” Son moltes les definicions que s’han donat del DI. Alguns criteris que s’han utilitzat son:
- La forma de producció́ de normes jurídiques - L’estructura social de la vida internacional - Definició En base Els subjectes las que va adreçat aquest dret Precisions de la definció: a. Sistema de normes i principis: - L’OJ no es un conjunt de normes aïllades, sinó un conjunt, per les seves connexions forma un sistema. - Com conte les fonts, es Dinàmic: conjunt que evoluciona, que s’aplica i es relaciona amb d’altres, interactua amb altres OJ. b. L’ordenament Ha de tenir Caràcter jurídic : diferent de la moral o cortesia. Els comportament no son morals. - “El preàmbul de la Carta de les Nacions Unides constitueix una base moral i política de les disposicions jurídiques que son enunciades en regles de dret. Tals consideracions no son però̀ regles de dret en si mateixes. Tots els Estats (...) tenen un interès. Però el fet de que tal
recullen els interessos de la comunitat internacional en conjunt, no busquen nomes l’interès d’un estats, sinó els de tota la comunitat. Estan relacionats amb el caràcter essencial de la comunitat internacional. Caràcter imperatiu Es pot consolidar amb la reiteració, però no es consuetudinàries. susceptible de ser modificada - derogada per una norma del mateix caràcter i posterior (imperativa). Ex: prohibició del genocidi. Prohibició de l’esclavitud, prohibició de l’ús de la força. No confondre amb les normes consuetudinàries. Cal diferenciar entre: DI particular:
- Compta amb Tractats i costums d’abast limitat a determinats subjectes. - Es imprescindible, Necessita la manifestació́ del consentiment DI General: - Majoritàriament es d’Origen consuetudinari, pot esdevenir convencional. Pot haver normes que han començat a ser practica, però que els estats passen a codificar-ho. - En aquests casos de normes de DI general, Es presumeix el consentiment de l’Estat, hi ha d’haver una base de consentiment. Excepte aquells que s’imposa de forma oberta. precisa d’oposició́ en contra o Per tal que una norma d’aquest caracter no s eli apliqui, cal que s’oposi (protesti) davant la pràctica internacional. - El DI general: Pot tenir caràcter imperatiu ( Ius Cogens ) o Totes les normes de ius Cogens tenen efectes erga omnes, per tant, oponibles a tots els membre de la Comunitat Internacional. Exemple: o Tribunal Penal per la ex-Iugoslàvia: la prohibició́ de la tortura constitueix una norma de ius Cogens. (caràcter erga omnes i “genera per a tots un dret a perseguir als torturadors en aplicació dels principis de la jurisdicció universal” o No es nomes superior a la voluntat, sinó que tots els estats tenen dret a perseguir l’incompliment. (per exemple això amb una norma consuetudianria no es dona) Si un estat fa practiques genocides, qualsevol estat de la comunitat internacional pot perseguir-los.
Principis bàsics - rectors del DI.
- Són normes de ius cogens recollides a la Declaració sobre els principis de Dret Internacional referents a les relacions d’amistat i a la cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides , aprovada per la Resolució 2625(XXV) de l’AGNU 24/10/1970. Aquesta resolució serveix per actualitzar – matisar aquells principis de la carta. El seu contingut, hi ha una part que es obligatòria. L’instrument no ho es, però el seu contingut pot ser-ho. a. Principi d’Abstenció́ de l’ús de la força o a l’amenaça de l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat. b. Principi d’arreglar amb Solució pacífica de les controvèrsies internacionals preservant la pau i la integritat territorial
c. Principi relatiu a la obligació de No intervenir en els assumptes interns dels EE d. Obligació́ de cooperació́ entre EE e. Principi de la Igualtat de drets i de lliure determinació́ dels pobles f. Principi de la Igualtat sobirana dels EE g. Principi que els estats del Compliment de les obligacions amb bona fe. Altres Principis: a. Principi de Promoció́ i salvaguarda dels DDHH (citat a la CNU) b. Ppi. Manteniment i protecció del medi ambient (citat a la Declaració́ d’Estocolm 1972 i Declaració́ de Rio 1992) c. Ppi. Solidaritat i ajuda als EE menys desenvolupats Funcions: DI Clàssic va tenir com a principals funcions:
- Servia per Delimitar i distribuir competències entre els estats - Regulava les relacions entre EE , i intentava solucionar els conflictes. - No prohibia la guerra però̀ procurava relacions de coexistència i cooperació́ en un marc no institucionalitzat, que permetia assoliment d’interessos i necessitats comuns. (Concert de potencies, no estava institucionalitzat. ) DI Contemporani: egueix essent un Ordenament competencial i relacional. Ara bé, aquestes funcions han adquirit una nova dimensió. Cal tenir en compte que - Existeixen Nous interessos i preocupacions comunes - S’han generat Nous principis i pautes de comportament en els relacions entre els subjectes de dret internacional (estats) - Les Relacions s’han tornat mes complexes i no sempre interestatals(pk hi ha mes subjectes) - La interdependència ha comportat que el contingut de l’Ordenament jurídic sigui mes ampli. A mes a mes, les relacions es desenvolupen en un escenari institucionalitzat que ofereixen diverses organitzacions internacionals.
