Tema 5: Les relacions econòmiques entre els cònjuges i els capítols matrimonials.
1. Els negocis entre cònjuges. L’autoregulació dels interessos patrimonials.
Els temes dels negocis entre cònjuges estan regulats als arts 231-11 → els cònjuges entre si poden fer
qualsevol mena de negoci jurídic → regla general.
Article 231-11
Llibertat de contractació
Els cònjuges es poden transmetre béns i drets per qualsevol títol i fer entre ells tota mena de negocis
jurídics. En cas d'impugnació judicial, correspon als cònjuges la prova del caràcter onerós de la
transmissió.
Aquells deutes que contreguin son exclusius de qui els hagi contret, a excepció de les despeses
familiars. (excepció: 231-8).
Article 231-8
Responsabilitat per despeses familiars
Davant terceres persones, ambdós cònjuges responen solidàriament de les obligacions contretes per a
atendre les necessitats i les despeses familiars ordinàries d'acord amb els usos i el nivell de vida de la
família. En cas d'altres obligacions, en respon el cònjuge que les contreu.
Mesures de protecció que se sumen a la teoria general protecció creditors (531-14 i 643.2, 1291.3 i
1297 CCE).
- L’ordenament tendeix a protegir sempre als creditors.
Aquesa protecció als creditors queda justificada perquè el matrimoni dóna la possibilitat de
transvasaments entre cònjuges.
2. La protecció dels creditors: especial menció a la presumpció muciana.
A) Cònjuges estan en plena llibertat per transmetre’s entre ells tota mena de negocis jurídics →
però la norma de 231-11 → ens fa provar el caràcter onerós perquè si és a títol gratuït (és
donació) un tercer podria atacar aquesta donació.
B) Aquest article es carrega una norma processal ja que diu que en cas d’impugnació serà als
cònjuges provar que el negoci jurídic era de forma onerosa → per tant, ens allunyem del
criteri general de l’art. 227.2 LEC) → la norma pressuposa que entre el meu marit i jo hi
hagut una donació, per tant, hem de ser els cònjuges qui provem que NO es tracta d’una
donació sinó d’un acte onerós perquè si fos donació el tercer la podría atacar. Si demostrem
-el meu cònjuge i jo- que NO es una donació, sinó un acte onerós, el tercer NO la pot atacar.
AIXÒ SEMPRE AMB MATRIMONI, NO EN PARELLES ESTABLES → ja que en parelles
etales la prova de càrrega és del 3er.
Camp d’aplicació: supòsits en que la insolvència NO ha estat declarada (531-14).
1
