Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 4. El Poder judicial, Resúmenes de Derecho

TEMA 4. EL PODER JUDICIAL.: FUNCIONS I PRINCIPIS. L’ORGANITZACIÓ JUDICIAL. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL. EL MINISTERI FISCAL. EL TRIBUNAL SUPREM. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA.

Tipo: Resúmenes

2022/2023

Subido el 23/05/2024

oficina-jove-demancipacio
oficina-jove-demancipacio 🇪🇸

2 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4. EL PODER JUDICIAL.: FUNCIONS I PRINCIPIS. L’ORGANITZACIÓ
JUDICIAL. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL. EL MINISTERI
FISCAL. EL TRIBUNAL SUPREM. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE
CATALUNYA.
EL PODER JUDICIAL: FUNCIONS I PRINCIPIS.
Funció jurisdiccional
Consisteix a jutjar i a fer executar allò que ha estat jutjat.
Les normes de les quals es dota la comunitat s’han d’aplicar i interpretar en el marc
de les controvèrsies que es puguin plantejar. Aquesta interpretació i aplicació de les
normes és justament la funció jurisdiccional. Aquesta activitat ha estat assignada
als jutges (òrgans unipersonals) i als tribunals (òrgans col·lectius), que són els
òrgans del poder judicial.
Hi ha 4 òrgans jurisdiccionals (en funció del tipus de conflicte que es planteja):
- ordre civil (marc del dret privat)
- ordre penal (delictes i faltes)
- ordre contenció administratiu (implicada l’Administració pública)
- ordre social (relacions laborals)
Principis bàsics d’acord amb els quals s’exerceix la funció jurisdiccional
són:
- independència: els jutges no poden rebre pressions i han d’aplicar les
normes atenent a la seva consciencia. Les decisions que prenen només
poden ser modificades a través de recursos
- inamovibilitat: els jutges només poden ser separats, suspesos o traslladats
del càrrec per alguna de les causes i amb les garanties que preveu la llei
- responsabilitat: els jutges i els magistrats responen penalment i civilment.
També se’ls pot exigir responsabilitats disciplinàries
- imperi de la llei: submissió dels jutges i els magistrats a la primacia de la
Constitució i de la llei
- gratuïtat de la justícia (en el supòsits que així ho estableixi la llei)
- publicitat: per regla general, els procediments són públics i
predominantment orals
- obligació de complir les sentències i de prestar la col·laboració que
requereixin els jutges i els magistrats en el curs del procés
En un altre temari els principis s’estableixen de la següent manera (inclouen
aspectes ja mencionats)
- sotmetiment dels jutges únicament a la Constitució i a la llei per impartir
justícia
- principi d’independència respecte als altres odres, conseqüència de l’anterior.
Aquest principi actua garantint la posició dels jutges en l’exercici de les
seves funcions, això és, la inamovibilitat dels jutges i magistrats, que no
poden ser separats del seu càrrec, traslladats ni jubilats, llevat dels casos
previstos per la llei i amb les garanties que aquesta estableixi. Una altre
conseqüència d’aquest principi és la garantia de la imparcialitat dels jutges
- el principi d’unitat jurisdiccional, el qual es desenvolupa en dues línies
mestres.
1. es prohibeix l’existència de jurisdiccions especials i de tribunals
d’honor. (excepció: jurisdicció militar)
2. unitat territorial de la funció jurisdiccional arreu de l’Estat, ja que
es preveu que els jutges i magistrats formaran un únic cos, que
culmina amb l’existència d’un únic Tribunal Suprem, òrgan
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 4. El Poder judicial y más Resúmenes en PDF de Derecho solo en Docsity!

TEMA 4. EL PODER JUDICIAL.: FUNCIONS I PRINCIPIS. L’ORGANITZACIÓ

JUDICIAL. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL. EL MINISTERI

FISCAL. EL TRIBUNAL SUPREM. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE

CATALUNYA.

EL PODER JUDICIAL: FUNCIONS I PRINCIPIS.

Funció jurisdiccional Consisteix a jutjar i a fer executar allò que ha estat jutjat. Les normes de les quals es dota la comunitat s’han d’aplicar i interpretar en el marc de les controvèrsies que es puguin plantejar. Aquesta interpretació i aplicació de les normes és justament la funció jurisdiccional. Aquesta activitat ha estat assignada als jutges (òrgans unipersonals) i als tribunals (òrgans col·lectius), que són els òrgans del poder judicial. Hi ha 4 òrgans jurisdiccionals (en funció del tipus de conflicte que es planteja):

  • ordre civil (marc del dret privat)
  • ordre penal (delictes i faltes)
  • ordre contenció administratiu (implicada l’Administració pública)
  • ordre social (relacions laborals) Principis bàsics d’acord amb els quals s’exerceix la funció jurisdiccional són:
  • independència: els jutges no poden rebre pressions i han d’aplicar les normes atenent a la seva consciencia. Les decisions que prenen només poden ser modificades a través de recursos
  • inamovibilitat: els jutges només poden ser separats, suspesos o traslladats del càrrec per alguna de les causes i amb les garanties que preveu la llei
  • responsabilitat: els jutges i els magistrats responen penalment i civilment. També se’ls pot exigir responsabilitats disciplinàries
  • imperi de la llei: submissió dels jutges i els magistrats a la primacia de la Constitució i de la llei
  • gratuïtat de la justícia (en el supòsits que així ho estableixi la llei)
  • publicitat: per regla general, els procediments són públics i predominantment orals
  • obligació de complir les sentències i de prestar la col·laboració que requereixin els jutges i els magistrats en el curs del procés En un altre temari els principis s’estableixen de la següent manera (inclouen aspectes ja mencionats)
  • sotmetiment dels jutges únicament a la Constitució i a la llei per impartir justícia
  • principi d’independència respecte als altres odres, conseqüència de l’anterior. Aquest principi actua garantint la posició dels jutges en l’exercici de les seves funcions, això és, la inamovibilitat dels jutges i magistrats, que no poden ser separats del seu càrrec, traslladats ni jubilats, llevat dels casos previstos per la llei i amb les garanties que aquesta estableixi. Una altre conseqüència d’aquest principi és la garantia de la imparcialitat dels jutges
  • el principi d’unitat jurisdiccional, el qual es desenvolupa en dues línies mestres.
  1. es prohibeix l’existència de jurisdiccions especials i de tribunals d’honor. (excepció: jurisdicció militar)
  2. unitat territorial de la funció jurisdiccional arreu de l’Estat, ja que es preveu que els jutges i magistrats formaran un únic cos, que culmina amb l’existència d’un únic Tribunal Suprem, òrgan

superior en tots els orres i amb competència en tot el territori de l’Estat

  • el principi d’exclusivitat, el qual implica que només els jutges i magistrats poden dur a terme la funció jurisdiccional, excloent-ne, en tot cas, la concurrència de l’Administració
  • altres principis: d’oralitat, obligatorietat del compliment de les sentències, responsabilitat dels jutges i magistrats per les seves actuacions, publicitat, gratuïtat de la justícia i participació popular mitjançant les institucions del jurat i de l’acció popular. L’ORGANITZACIÓ JUDICIAL Jurisdicció a tot el territori nacional:
  • tribunal suprem
  • audiència nacional
  • jutjats centrals d’instrucció
  • jutjat central penal Jurisdicció en l’àmbit territorial de les comunitats autònomes:
  • tribunals superiors de justícia Jurisdicció al territori de la província:
  • audiències provincials
  • jutjats penals
  • jutjats contenciós administratius
  • jutjats socials
  • jutjats de menors
  • jutjats de vigilància penitenciària Jurisdicció al partit judicial:
  • jutjats de primera instància i instrucció
  • jutjats de violència sobre la dona Jurisdicció limitada al municipi
  • jutjats de pau EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL És l’òrgan de govern del Poder judicial (no és un òrgan jurisdiccional, pel que no administra justícia) Està integrat per: president (que és alhora president del Tribunal Suprem) i per 20 vocals ( 12 seran escollits entre els jutges i magistrats de qualsevol categoria i 8 entre juristes de reconeguda competència i amb mes de 15 anys d’exercici professional) nomenats pel rei a proposta del Congrés dels Diputats i del Senat per un període de 5 anys. Funcions del Consell General del Poder Judicial:
  • consultives: emissió d’informes dels avantprojectes de llei i disposicions generals de l’Estat que afectin matèries relacionades amb el poder judicial, eleva una memòria anual a les Corts Generals sobre l’estat, el funcionament i les activitats del mateix consell i dels òrgans de l’Administració de justícia,…

Sales de justícia del tribunal suprem:

1. sala civil (sala I): president, 9 magistrats i 4 secretaris. Coneix dels recursos extraordinaris en matèria civil que la llei estableixi i de les demandes de responsabilitat civil per actes realitzats en l’exercici del seu càrrec contra el president i els membres del Govern, el Congrés i el Senat, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i els vocals del Consell General del Poder Judicial, el president i els magistrats de l’Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el fiscal general i els fiscals del Tribunal Suprem, com també el Defensor del Poble. 2. sala penal (sala II): president, 14 magistrats i 3 secretaris de sala. Coneix dels recursos de cassació, revisió o altres en matèria penal que la llei estableixi. Coneix de la instrucció i el judici de les causes penals promogudes contra les autoritats ja esmentades i contra els magistrats de l’Audiència Nacional o d’un tribunal superior de justícia. Resol qüestions de competència entre jutjats i tribunals sense cap altre superior comú. 3. sala contenciosa administrativa (sala III): president, 29 magistrats i 9 secretaris de sala. Coneix en primera instancia dels recursos contenciosos administratius contra actes i disposicions del Consell de Ministres, les comissions dels òrgans competents de les Corts Generals, el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble en les matèries que la llei estableixi 4. sala social (sala IV): president, 12 magistrats i 3 secretaris de sala. Coneix dels recursos de cassació i revisió i altres d’extraordinaris que estableixi la llei en matèries d’aquest ordre jurisdiccional 5. sala militar (sala V): coneix dels recursos de cassació i revisió de l’ordre militar, i també de la instrucció i el judici en única instancia dels procediments per delictes i faltes no disciplinàries. Coneix dels recursos en relació amb la disciplina militar Les sentències del Tribunal Suprem, creen la jurisprudència que informa i orienta la resta d’òrgans jurisdiccionals en les resolucions corresponents. Aquestes sentències no són susceptibles de recurs La Sala de Govern del Tribunal Suprem la composen el president del Tribunal Suprem, els presidents de cadascuna de les sales i 5 magistrats. Funcions de la Sala de Govern del Tribunal Suprem:

  • aprovació de les normes de repartiment d’assumptes entres les seccions de les sales
  • l’establiment dels criteris anuals sobre torns i assignació de ponències
  • l’adopció de les mesures necessàries per al bon funcionament de la justícia en cas de dissidències entre magistrats EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Òrgan que culmina l’organització judicial en una comunitat autònoma. El formen 3 sales:
  • la sala civil penal: president i 4 magistrats. Coneix dels recursos de cassació contra resolucions dictades per òrgans civils amb seu a Catalunya i que tracten de dret civil foral de Catalunya. Resol demandes de responsabilitat civil contra els membres del Govern i del Parlament autonòmic. En terreny penal, coneix del processament dels membres del Govern i del Parlament autonòmic, i les causes penals contra jutges, magistrats i fiscals quan es tracta de delictes comesos en l’acompliment del seu càrrec dins de Catalunya. Coneix també qüestions de competència entre

òrgans jurisdiccionals civils o penals de Catalunya que no tinguin cap altre superior comú

  • la sala contenciosa administrativa: president i 24 magistrats. Coneix en primera instancia del recurs contenció administratiu contra actes i disposicions del Consell de Govern, del president de la Generalitat, dels consellers i també dels òrgans de govern del Parlament. Coneix del recurs electoral contra acords de les juntes electorals sobre la proclamació dels presidents de les corporacions locals. En segona instancia coneix dels recursos contra resolucions dels jutjats contenciosos administratius amb seu a Catalunya i de les qüestions de competència entre jutjats contenciosos administratius de Catalunya
  • la sala social: president i 23 magistrats. Coneix en única instancia dels processos sobre conflictes entre treballadors i empresaris que afecten un àmbit superior al d’un jutjat social i no superior a l’àmbit de Catalunya. Coneix dels recursos contra resolucions dictades pels jutjats socials de Catalunya i de les qüestions de competències entre jutjats socials de Catalunya