TEMA 4. EL PODER JUDICIAL.: FUNCIONS I PRINCIPIS. L’ORGANITZACIÓ
JUDICIAL. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL. EL MINISTERI
FISCAL. EL TRIBUNAL SUPREM. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE
CATALUNYA.
EL PODER JUDICIAL: FUNCIONS I PRINCIPIS.
Funció jurisdiccional
Consisteix a jutjar i a fer executar allò que ha estat jutjat.
Les normes de les quals es dota la comunitat s’han d’aplicar i interpretar en el marc
de les controvèrsies que es puguin plantejar. Aquesta interpretació i aplicació de les
normes és justament la funció jurisdiccional. Aquesta activitat ha estat assignada
als jutges (òrgans unipersonals) i als tribunals (òrgans col·lectius), que són els
òrgans del poder judicial.
Hi ha 4 òrgans jurisdiccionals (en funció del tipus de conflicte que es planteja):
- ordre civil (marc del dret privat)
- ordre penal (delictes i faltes)
- ordre contenció administratiu (implicada l’Administració pública)
- ordre social (relacions laborals)
Principis bàsics d’acord amb els quals s’exerceix la funció jurisdiccional
són:
- independència: els jutges no poden rebre pressions i han d’aplicar les
normes atenent a la seva consciencia. Les decisions que prenen només
poden ser modificades a través de recursos
- inamovibilitat: els jutges només poden ser separats, suspesos o traslladats
del càrrec per alguna de les causes i amb les garanties que preveu la llei
- responsabilitat: els jutges i els magistrats responen penalment i civilment.
També se’ls pot exigir responsabilitats disciplinàries
- imperi de la llei: submissió dels jutges i els magistrats a la primacia de la
Constitució i de la llei
- gratuïtat de la justícia (en el supòsits que així ho estableixi la llei)
- publicitat: per regla general, els procediments són públics i
predominantment orals
- obligació de complir les sentències i de prestar la col·laboració que
requereixin els jutges i els magistrats en el curs del procés
En un altre temari els principis s’estableixen de la següent manera (inclouen
aspectes ja mencionats)
- sotmetiment dels jutges únicament a la Constitució i a la llei per impartir
justícia
- principi d’independència respecte als altres odres, conseqüència de l’anterior.
Aquest principi actua garantint la posició dels jutges en l’exercici de les
seves funcions, això és, la inamovibilitat dels jutges i magistrats, que no
poden ser separats del seu càrrec, traslladats ni jubilats, llevat dels casos
previstos per la llei i amb les garanties que aquesta estableixi. Una altre
conseqüència d’aquest principi és la garantia de la imparcialitat dels jutges
- el principi d’unitat jurisdiccional, el qual es desenvolupa en dues línies
mestres.
1. es prohibeix l’existència de jurisdiccions especials i de tribunals
d’honor. (excepció: jurisdicció militar)
2. unitat territorial de la funció jurisdiccional arreu de l’Estat, ja que
es preveu que els jutges i magistrats formaran un únic cos, que
culmina amb l’existència d’un únic Tribunal Suprem, òrgan
1
