TEMA 4 - ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, Apuntes de Sociología

¡Descarga TEMA 4 - ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!

Tema 4:

Els Mitjans de comunicación

de masses com a agents de

socialització i educación.

Sociologia de l’educació

Magisteri Infantil - Universitat d’Alacant

Sandra Ripoll Martínez

Índex:

• 1. L’aparició dels Mitjans de comunicación de masses.................................................................
• 2. Apocalíptics i integrats
• 3. Educació formal i informal.
• 4. TV, joves i violència
• 5. Continguts d’una educación audiovisual
• 6. Educació en la familia i Mitjans de comunicació.......................................................................
• 7. Altres actuacions per reforçar l’educació audiovisual

en favor de la classe dominant. Enaltiment del consum, submissió al mercat. Promoció de l’aïllament i l’individualisme, buidat del col·lectiu. Els integrats veuen oportunitats: Distribució democràtica de la cultura; la difusió d’informació possibilita la democratització (cal veure si això es possible amb el domini d’algoritmes com va passar al Brexit); la cultura de masses no és només capitalista; tot el món genera informació en internet.

3. Educació formal i informal. L’escola és la institució que proporciona l’educació formal. L’educació informar són aquells processos educatius que tenen lloc en el transcurs normal de les relacions socials, de la vida quotidiana, i en els quals les persones, de manera no organitzada, asistemàtica i de vegades no intencional, adquireixen i acumulen coneixements, habilitats, actitud i modes de discerniment. Transcurs normal sense donar-se ni conter. No programa didàctic, no organitzada, no hi ha un mètode. L’EI pot ser més eficaç que la formal i en els mitjans de comunicació son un dels agents principals de l’EI. El coneixement hui en dia pot estar més condicionat pels MMC que per l’escola. El nostre bagatge actual de política és la que ens comunique però sobretot la impressió dels mitjans de televisió,. Antena 3 : pp i C’S. La 6: Podem i PSEO. La 5: PP i C’S. La 4: PSOE I PODEM. RTVE segons el govern del moment. 4. TV, joves i violencia La quantitat de continguts inadequats en la TV és notable en horaris infantils (violència, sexisme, xafarderia, mal ús del llenguatge...). En horari infantil hi ha salvame, però tu com a pare també eres responsable de posar boing en lloc de salvame. La violència és un dels més estesos: capta l’atenció i el seu llenguatge és universal. Alta producció de violència i baixa producció del sexe. Hi ha un tabú del sexe; protegeixen als infant davant del sexe però no davant de la violència.. (Nord-americans) A +, moltes vegades arriba disfressada amb humor, justificable, atraient, sense dolor. Combina violència amb humor.. Hungla de cristall: continus acudits. Model nou que s’ha difós e altres pel·lícules. Justifica i fa mes atractiva la violència. Algo mes tolerable. La recerca no ha aclarit la intensitat, però sembla haver acord en que les imatges de violència influeixen en les actituds del receptor. Hi ha un impacte sobre la ment infantil però no se sap l a intensitat d’aquest impacte. 55% dels xiquets justifica la violència per obtenir el que es desitja. 20% ha amenaçat a companys. Bullying i assetjament han augmentat. Sempre ha existit però abans no se li donava importància, no rebia el nom de bullying. Espanya és un dels estats UE que més TV consumeix (passem en gairebé 1 hr la mitjana) i dels que més ho fan els seus xiquets (3’ hores). Se suposa que a més nivell d’estudi, menys hores de televisió. Molt de consum en solitari, sense supervisió (60% dels xiquets i joves diuen que no discuteixen amb els pares sobre què veure o no. ). Les tabletes generen tranquil·litat i pau als pares. Molts pares utilitzen aquesta via d’escap. I no hi ha un control sobre això. El Codi d’Autoregulació (s’ho fan les pròpies cadenes a si mateixos) de Continguts Televisius i Infantesa, signat per totes les TV, s’incompleix 7 vegades al dia de mitjana, en l’horari de màxima protecció (17-

20). I no passa res, perquè es autoregulat, perquè no hi ha cap càstig per incompliment. Per no parlar del tipus d’anuncis que es fan. Gran part de la publicitat es alimentació molt carregada de sucre i greix - > refrescos, xuxes, fastfood, batuts.... Es necessària formació audiovisual als xiquets, com ja es fa en uns altres països. Defensar-se de determinats continguts d ela televisió, saber vore la tele.

5. Continguts d’una educación audiovisual Deuríem proporcionar als alumnes: Un anàlisi semiològic: conèixer el llenguatge i continguts de la TV. Com es parla, com es fa, de manera molt senzilla que diguen com es genera eixa llenguatge i com transmet el contingut. Efectes manipuladors dels mitjans, que no són un reflex de la realitat, sinó una realitat construïda des del poder. Anàlisi de la demanda, gustos d’infantesa i joventut. Missatges i continguts dels mitjans en relació al context sociohistòric. Connexió escola-pares: no es pot fer bé sense la col·laboració dels pares. 6. Educació en la familia i Mitjans de comunicació Hi ha 2 tipus ideals d’educació en la família: - Interioritzadora de la moral (IM): pares que estan damunt dels fills i que mantenen les conviccions educadores independentment del grup de parells - Adaptada al flux social (AFS): poca intervenció, negociació, adaptació a les inclinacions del fill i el seu grup de parells. Normalment es dóna una combinació de totes dues Relacionant els tipus amb els mitjans, s’ha comprovat que: - IM: els pares controlen el contingut de la TV i la veuen amb ells, fent apunts morals. El xiquet guanya independència en el grup de parells. - AFS: el xiquet veu el que vol normalment sol. Acaba sent una Alineació completa amb els gustos del grup de parells. Més % de veure continguts inadequats. 7. Altres actuacions per reforçar l’educació audiovisual També caldria que es reforçara el Codi d’autoregulació tant normativament com en l’àmbit de control i sanció. No té sentit que existisca el codi, i no hi haja una sanció per als qui impedeixen aquest codi. I tornar a situar l’educació com un pilar fonamental de la programació, cal explorar vies d’ eduentreteniment. Que estiga resent sobretot en les franjes horàries, que els continguts foren er a formar. A la primera meitat dels 80 era el que redominva, en la bola de cristal er exemple.