Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


TEMA 4: HOMINITZACIÓ, Apuntes de Etología

Asignatura: Etologia i evolució de la conducta, Profesor: Montse Colell, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 08/11/2013

carlota1994
carlota1994 🇪🇸

4.3

(6)

3 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4: HOMINITZACIÓ
ORIGEN DELS HOMINOIDEA
Van sorgir a Àfrica, fa entre 30 i 25 ma.
• Se’ls nomena dryopithecins. Van tenir una gran diversificació (Proconsul, Dryopithecus...)
• Absència de cua
• Y dryopithecina (molars amb cúspides arrodonides)
• Cervell petit (300 cc)
• Braquiador i quadrúpede, es recolzaven en els artells
• Arborícoles
• Diastemes
• Polze oposable
• Dimorfisme sexual
• Fa 17 ma. expansió cap Europa (Dryopithecus laietanus...) i Àsia (Ramapithecus, Syvapithecus, Gigantopithecus... -
> antecessors dels orangutans)
ORIGEN DELS HOMINIDS
Evolucio diferenciada dels gryopithecins segons les caracteristiques fisiques i climatiques de zones geogràficament
aïllades.
Origen dels avantpassats dels grans simis africans i avantpassats dels humans.
LES FITES CLAUS DE L’EVOLUCIÓ HUMANA: BIPEDISME
Avantatges:
Adaptació a la marxa de resistència
Camp de visió més elevat, per sobre de la vegetació de la sabana.
Menys despesa energètica que els quadrúpedes.
Allibera les mans durant la locomoció: transport d’objectes, aliments.
Augmenta l’abast de les extremitats superiors.
Millor refrigeració corporal
Inconvenients:
És una forma de locomoció lenta: vulnerabilitat en front dels depredadors i ineficàcia en la competència
tròfica
Hipòtesis : associades a la vida en la sabana oberta:
hipòtesi del caçador
de la recol·lecció
del carronyerisme
del comportament vigilant
de la termo regulació
Hipótesis associades a la vida en boscos:
hipótesis de l’exhibició fàl·lica
de la monogamia i el mascle aprovisionador
de l’alimentació als arbres
ELS HOMINIDS MES ANTICS
Tots són africans (Rift Valley)
Sahelanthropus txadensis (7,0 m.a.): crani -> grandària de les dents i posició foramen magnum
Orrorin tugenensis (6,0 m.a.): esquelet postcranial -> indica bipedestació
Ardipithecus kaddaba (5,77-5,54 m.a.) i Ardipithecs ramidus (4,5-4,1 m.a.): dents, trossos de crani i d’esquelet
postcranial ->bípedes facultatius -> Ardi
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 4: HOMINITZACIÓ y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 4: HOMINITZACIÓ

ORIGEN DELS HOMINOIDEA

Van sorgir a Àfrica, fa entre 30 i 25 ma.

  • Se’ls nomena dryopithecins. Van tenir una gran diversificació (Proconsul, Dryopithecus...)
  • Absència de cua
  • Y dryopithecina (molars amb cúspides arrodonides)
  • Cervell petit (300 cc)
  • Braquiador i quadrúpede, es recolzaven en els artells
  • Arborícoles
  • Diastemes
  • Polze oposable
  • Dimorfisme sexual
  • Fa 17 ma. expansió cap Europa (Dryopithecus laietanus...) i Àsia (Ramapithecus, Syvapithecus, Gigantopithecus... -

antecessors dels orangutans)

ORIGEN DELS HOMINIDS

Evolucio diferenciada dels gryopithecins segons les caracteristiques fisiques i climatiques de zones geogràficament aïllades. Origen dels avantpassats dels grans simis africans i avantpassats dels humans.

LES FITES CLAUS DE L’EVOLUCIÓ HUMANA: BIPEDISME

• Avantatges :

• Adaptació a la marxa de resistència

• Camp de visió més elevat, per sobre de la vegetació de la sabana.

• Menys despesa energètica que els quadrúpedes.

• Allibera les mans durant la locomoció: transport d’objectes, aliments.

• Augmenta l’abast de les extremitats superiors.

• Millor refrigeració corporal

• Inconvenients:

• És una forma de locomoció lenta: vulnerabilitat en front dels depredadors i ineficàcia en la competència

tròfica

• Hipòtesis : associades a la vida en la sabana oberta:

• hipòtesi del caçador

• de la recol·lecció

• del carronyerisme

• del comportament vigilant

• de la termo regulació

• Hipótesis associades a la vida en boscos:

• hipótesis de l’exhibició fàl·lica

• de la monogamia i el mascle aprovisionador

• de l’alimentació als arbres

ELS HOMINIDS MES ANTICS

• Tots són africans (Rift Valley)

• Sahelanthropus txadensis (7,0 m.a.): crani -> grandària de les dents i posició foramen magnum

• Orrorin tugenensis (6,0 m.a.): esquelet postcranial -> indica bipedestació

• Ardipithecus kaddaba (5,77-5,54 m.a.) i Ardipithecs ramidus (4,5-4,1 m.a.): dents, trossos de crani i d’esquelet

postcranial ->bípedes facultatius -> Ardi

• Són restes incompletes i molt controvertides. En el cas de Sahelanthropus podria tractar-se d’un ancestre de

goril·les i ximpanzès

ELS AUSTRAOPITHECINS

• Tots son africans

• Diverses espècies:

• Australopithecins gràcils:

  • Australopithecus anamensis
  • Australopithecus afarensis (Lucy)
  • Australopithecus africanus
  • Australopithecus garhi
  • Australopithecus sediba

• Australopithecins robustos (Paranthropins):

  • Paranthropus aethiopicus
  • Paranthropus robustus
  • Paranthropus boisei

DESCOBRIMENT AUSTRALOPITECINS

• Laetoli, Tanzania: Els Leakey troben petjades fòssils pertanyents a un primat bípede (antiguitat: 3,5 ma)

• Afar, Etiopia: White i Johanson descobreixen ‘Lucy’, un esquelet gairebé complet a nivell postcranial de sexe

femení Australopithecus afarensis

AUTRALOPITHECINS GRÀCILS

• Gràndaria del cervell: 380-450 cc

• Crani : foramen magnum avançat, prognatisme, arcada dental amb forma d’V, dents grosses i ullals punxeguts

sense diastemes, mandíbules grans

• Dieta vegetariana (fruits, llavors, fulles)

• Dimorfisme sexual

• Pes : 30/60 kg. Alçada : 1,2/1,5 m. Braços llargs, cames curtes

• Bipedisme facultatiu

• Bona prensilitat manual

ELS AUSTRALOPITHECINS: ESPÈCIES

• Australopithecus anamensis: el més antic. (arcada dental en forma d’U, ullals llargs, bípede). Va viure fa entre

3,9 i 4,1 ma. Bípede especialitzat en zones de bosc.

• Australopithecus africanus: va viure a sudàfrica fa entre 3,2 i 2,2 ma. Se n’han trobat restes molt completes.

• Australopithecus garhi : va viure a Etiopia fa 2,5 ma. S’han trobat instruments lítics molts senzills associats a les

seves restes.

• Australopithecus sediba: va viure a Sudàfrica fa menys de 2 ma. Cames més llargues, dents més petites i nas

més “humà”. Però cc petita, braços molt llargs i peus i mans similars als de la resta d’australopithecins

L’ORIGEN DELS PARANTHROPINS

• Fa entre 2,3 i 1,8 m.a el clima esdevingué fred i sec Estratègies adaptatives :

1) Els especialistes tròfics

• Els paranthropins : adaptació al consum d’aliments durs (rizomes i tubercles): cresta sagital òssia (musculatura

implicada en la masticació); capa gruixuda d’esmalt; mandíbula i maxil·la massiva, incissius petits i molars molt grans. **L’ORIGEN DELS HUMANS (HOMO): ELS HOMO HABILIS

  1. Els generalistes tròfics**

• Va sorgir a l’Africa, fa 600.000 anys. Capacitat cranial molt superior als H. erectus , però encara amb el front

inclinat.

• Va ser l’avantpassat de l’Homo neanderthalensis (Europa) i de l’Homo sapiens (Àfrica), poblacions que va

evolucionar de forma separada fa 200.000 anys.

NEANDERTHALS

• Gran capacitat cranial (1400 cc)

• Cavitat nasal gran, mandíbula sense barbeta

• Baixos i robustos, amb braços i cames curts i forts

• Eren caçadors molt hàbils

• Industries lítiques i de preservació de les pells

• Vivien en coves i refugis

• Hi ha indicis d’enterraments rituals

• Van sobreviure al sud d’Europa fins fa 27.000 anys.

• Alguns grups van conviure amb Homo sapiens, (van ser contemporanis en el temps més de 20.000 anys...)

• Entre un 1% i un 4% del genoma dels Homo sapiens europeus provindria dels neanderthals

HOMO SAPIENS

• Van sorgir a Àfrica fa més de 200.000 anys.

• Cervell gran (1350 cc), front verticalitzat (lobuls frontals), barbeta i cara plana. Gràcils i esvelts.

• Es van dispersar per Euràsia fa 110.000 anys, coincidint amb un període climàtic càlid. Van sobreviure a les

glaciacions gràcies a la cultura i la tecnologia.

• Eines diversificades en forma, mida (microlítiques) i funció

• Art i llenguatge.

LES FITES CLAUS DE L’EVOLUCIÓ HUMANA: EL LLENGUATGE

• Com va sortir el llenguatge?

Hipòtesi origen gestual -> postura erecte, mans lliures. Les vocalitzacions acompanyarien els gestos. Hipòtesi origen vocal -> de les crides i vocalitzacions emocionals al llenguatge articulat: canvis anatòmics de l’aparell fonador i control de la producció dels sons

FILOGENIA: QUAN VA SORTIR EL LLENGUATGE?

Origen molt antic (fa 2,5 m.a.): Australopithecus : motlles endocranials: asimetries anatòmiques Origen antic (fa, 1,8 -1,1 m.a) Homo (H. habilis, H. erectus): Grandària del cervell; solcs que delimiten l’àrea de Broca (motlles endocranials); inici de flexió a la base dels cranis (descens de la laringe) Origen modern (fa 150.000 ,100.000 anys): Homo (H. neanderthalensis, primers H. sapiens ): Funció especialitzada. Cal el control de l’aparell fonador, del diafragma i de la musculatura del tòrax. I una laringe en una posició baixa.

  • Les reconstruccions dels tractes vocals dels H. neanderthalensis indiquen que no podien fer tots els sons del llenguatge Origen molt recent (fa 40.000 anys): Homo sapiens
  • El llenguatge és una activitat simbòlica -> desenvolupament de l’art i de la tecnologia

RECAPITULEM…………:

  • Dryopithecins – Àfrica, Europa, Àsia (25 ma a 9 ma)
  • Sahelanthropus (7 ma) Orrorin (6 ma), Ardipithecus (5,5 a 4,1 ma)
  • Africa
  • Australopithecins (4 a 1,8 ma) - Àfrica
  • Paranthropins (2,5 a 1,2 ma) - Àfrica
  • Homo habilis (2,1 a 1,45 ma) - Àfrica
  • Homo erectus (1,8 ma a 500.000 anys) – Àfrica, Europa, Àsia
  • Homo heidelbergensis (600.000 a 200.000 anys) - Àfrica
  • Homo neanderthalensis (200.000 a 27.000 anys) - Europa
  • Homo sapiens (200.000 anys ...) – Àfrica, Europa, Àsia. Fa 50.000 anys Australia i fa 15.000 anys
  • Bipedisme
  • Ús i fabricació d’instruments de pedra
  • Dieta omnívora (amb carn)
  • Encefalització
  • Ús, control i producció del foc
  • Campaments estables (punts fixes)
  • Organització social (infància perllongada, pèrdua d’estre en les femelles, distribució de l’aliment les tasques)
  • Llenguatge articulat
  • Art