¡Descarga TEMA 7 EXTERNALIDADES y más Apuntes en PDF de Introducción a la Macroeconomía solo en Docsity!
TEMA 7: EXTERNALITATS
Les externalitats són efectes que la meva activitat posa a tercers aliens a la relació entre compradors i venedors. Es produeixen quan una persona realitza una activitat que influeix en el benestar d’una altra i ni una paga ni l’altra rep cap compensació per aquest efecte. Si la influència és negativa, es diu externalitat negativa, si és beneficiosa, es diu externalitat positiva. Aquests efectes jo no els tendré en compte. Quan no hi ha externalitats l’òptim privat i l’òptim social són els mateixos, perquè només es duen a terme les transaccions perfectament eficients. Quan jo determino el meu òptim privat en un mercat amb externalitats, aquest òptim privat no té en compte els efectes a tercers. En cas d’una externalitat negativa l’òptim social serà menor que l’òptim privat i en cas d’una externalitat positiva l’òptim social serà major que l’òptim privat. El que es pretén amb els impostos o permisos de contaminació per exemple es vol que l’òptim social tendeixi a l’òptim privat. Una externalitat positiva és l’educació, ja que aporta un benefici a la societat. Per ajudar a això es subsidia l’activitat, es suporta el cost de l’educació socialment. Quan es decideix la quantitat que es demandarà i produirà per oferents i demandants, l’equilibri del mercat no és eficient com a conseqüència de les externalitats. És a dir, l’equilibri no maximitza el benefici total de la societat en el seu conjunt.
Quins mecanismes tenim perquè l’òptim social tendeixi a l’òptim privat?
-privades
-públiques: impostos, permisos transferibles, assignació de property rights (assignació de drets de la propietat, propietat en sentit abstracte)-> si m’assignen un property right vol dir dret a poder fer.
Els mercats perfectament competitius assignen els recursos eficientment, el teorema fonamental del benestar ho diu. No obstant, els mercats generen imperfeccions, i amb aquestes imperfeccions se sol perdre l’eficiència de l’assignació del mercat.
Com i quan tenim aquestes ineficiències?
-externalitats (negatives i positives)-> efectes a tercer
-monopoli-càrtel-> existeix poder de mercat. Es té capacitat per influir en el preu i quantitat d’equilibri.
Anteriorment, la intervenció del govern tenia conseqüències negatives sobre l’eficiencia:
Impost sobre les vendes causen càrrega excessiva
-un salari mínim causa atur involuntari
-preus màxims causen excessos de demanda
En el cas de les externalitats, la intervenció del govern pot restaurar l’eficiència
Com? Aconseguint que els individus(...)
A l’experiment...
La majoria de contaminació que pateix una persona depèn e les transaccions dels demés, per tant, els costos de contaminació no influeixen en la disposició a pagar d’un comprador o en la disposició a vendre d’un venedor.
La valoració i funció de costos és la mateixa que quan no hi ha externalitats i no influeix en les valoracions del bé.
Els beneficis totals o socials són menors quan la gent pot comerciar fins a assolir un equilibri competitiu que si no hi hagués comerç.
Responsabilitat civil vol dir que jo vaig als tribunals, mostro els elements que m’han perjudicat i funciona com una internalització de l’externalitat.
Els drets de propietat vol dir que jo assigno drets a realitzar l’activitat però assumint els costos que això suposa. El dret de propietat de respirar aire net el tenc jo i si un vol fumar ha d’anar a fora per poder fumar.
Hi ha activitats socialment ineficients però privadament profitoses. S’ha de discriminar entre transaccions econòmicament viables fins i tot assumint el cost de l’externalitat i transaccions econòmicament inviables quan es fan absorbir els costos de l’externalitat s’han de desincentivar perquè generen majors perjudicis que guanys. Desincentivar és diferent de prohibir. En el cas dels radars hem de mirar dos supòsits: probabilitat de que m’agafin i cost de la sanció. Quan la probabilitat que m’enganxin és molt alta i el cost de la sanció també tenc incentius per complir la norma.
Per la societat
Cost d’un nan= cost de producció + cost de contaminació (...)
La quantitat eficient (socialment òptima) és aquella on es maximitzen els beneficis socials tenint en compte l’externalitat.
Valor marginal social: valor total de consumir cada unitat de bé. En aquest cas el valor privat del consum, la DEMANDA
Cost marginal social: cost total de produir cada unitat del bé.
En aquest cas: el cost de producció + el cost de contaminació.
Un impost de 20 euros sobre la venta desplaça la corba d’oferta 20 unitats cap amunt i entre les dues parts del mercat han de suportar el preu de l’impost. En un mercat amb impost només es realitzen les transaccions que generen un benefici privat major que el cost de la contaminació.
En general, s’aconsegueix eficiència si tots els agents han de pagar els costos incloses les externalitats dels seus actes
La introducció d’un impost correctiu o Pigovià sobre el bé que genera les externalitats negatives per millorar l’eficiència
-per la societat: costos del nan= costos de producció + costos de contaminació (20 euros)
-pel venedor: costos del nan= costos de producció + impost (20 euros)
Comparat amb l’opció de tancar la indústria, l’impost millora la situació d’alguns i no empitjora a ningú.
Conclusió: s’ha de deixar que es negociï perquè així s’arribarà a l’òptim socialment eficient. La distribució és indiferent al resultat final.
El teorema de Coase estableix que els agents econòmics privats poden resoldre el problema de les externalitats entre ells. Qualsevol que sigui la distribució inicial dels drets, les parts interessades sempre poden arribar a un acord en el qual millori el benestar de tot el món i el resultat sigui eficient.
