¡Descarga El Papel del Gobierno en el Estado Español: Funciones, Poderes y Designación y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 8
EL GOVERN
1. El poder executiu i el govern
El govern en un sistema parlamentari és un òrgan que requereix la confiança parlamentària. El Parlament és la única institució que concentra la representació del poble. Si el govern no compta amb la confiança del Parlament, ha de dimitir. Aquesta confiança s’ha de manifestar en tot moment, des del primer moment, i s’ha de mantenir al llarg de tot el mandat del govern. Sempre hi ha la possibilitat de que el Parlament exigeixi responsabilitats al govern i aquest hagi de cessar.
El govern no és un comissionat del Parlament, no és un simple delegat, el govern té autonomia orgànica i funcional. El govern no depèn del Rei, ni per a la seva designació ni per al seu cessament. El Rei intervé formalment en la designació. No és que només el govern no depèn del Rei, sinó que el Rei no forma part del poder executiu.
Encara que a vegades utilitzem el Govern i el Poder Executiu com a sinònims, en realitat no ho són en sentit estricte. Ni el govern és tot el poder executiu, ja que l’administració també en forma part, sinó que el govern no és només el poder executiu. El govern és l’ institució encarregada de la direcció política, interior i exterior, i per això exerceix l’administració de l’Estat, tan civil com militar, com també l’exercici de la funció executiva i la potestat reglamentària. La principal funció del govern és la de direcció política, orientar la política general de l’Estat, la seva principal funció és doncs, governar.
Funcions del govern :
1. Direcció política : activitat d’orientació, impuls, iniciativa en el funcionament del sistema polític.
- Política interior
- Política exterior
- Defensa de l’Estat
- Direcció de l’administració civil
2. Potestat reglamentària : aprovar reglaments, normes de caràcter general amb rang inferior a la llei d’acord amb la CE. 3. Funció executiva : donar compliment als mandats legals, ja sigui directament per part del govern o bé a través de l’administració.
Característiques del Govern :
- És un òrgan constitucional regulat a la CE en el títol quart (articles 97 a 107). També es troba en el títol cinquè (articles 108-116). També es troba regulat per dues lleis :
• Llei 50/97 del Govern
• Llei 6/97 LOFAGE
- És l’òrgan que dirigeix l’estat, juntament amb les Corts Generals. En exclusiva, exerceix la direcció de l’administració de l’Estat.
- És un òrgan col.legiat : acords es prenen de forma conjunta i prèvia deliberació. Els membres del govern, expressen les seves opinions. Es decideix per majoria.
- És un òrgan compleix. El govern espanyol està format per un president i uns ministres, tot i que hi pot haver també a més a més, un o més vicepresidents. Aquest òrgan pot actuar en consell de ministres però també a través de comissions delegades: reunció de diversos ministeris que actuen sobre un mateix camp temàtic. A part d’aquests òrgans, el govern té òrgans de col.laboració i de suport:
- Comissió General de secretaris d’Estat i subsecretaris.
- Secretariat del Govern.
- Diferents gabinets (assessorament jurídic, comunicació...)
- El govern és un òrgan responsable davant del Parlament.
Els requisits que ha de posseir el candidat a la presidència del govern són :
• tenir la nacionalitat espanyola
• ser major d’edat
Per a ser candidat, no cal ésser ni diputat ni senador.
- Investidura parlamentària del candidat : El candidat proposat pel Rei, serà presentat al Congrés de diputats, i el primer que ha de fer és l’exposició del seu programa. Ha d’exposar les grans línies del seu programa durant els pròxims 4 anys, referent a tot tipus de política. L’objecte de votació dels diputats és el binomi format pel candidat més el seu programa. Aquesta exposició no té límit de temps (Art. 171 Reglament del Congrés). El candidat no cal que especifiqui quins seran la resta de membres que formaran part del govern. Un cop exposat el programa es procedeix a un debat. En aquest, hi intervenen tots els grups. Un cop fet el debat, es procedeix a la votació. Aquesta, ha de ser pública i per crida. En una primera votació cal majoria absoluta. Si no s’aconsegueix, es pot sotmetre a una segona votació (si vol) després de 48 hores. En aquest cas, només es necessita ja una majoria simple. Aquest candidat, abans de la segona votació, pot intervenir durant un temps màxim de 10 minuts per tal d’acabar d’aclarir algun acord al que s’hagi arribat. Si aquest candidat no aconsegueix en aquest cas la majoria simple, cal repetir el procediment des del principi. El Rei, ha de proposar un nou candidat. Això no vol dir, que no pugui ser el mateix que ja s’havia proposat en primera instància. Així fins que sorgeixi un nou candidat que obtingui la majoria simple. Si passats dos mesos (després de la votació fallida) cap candidat obté la confiança del congrés, el Rei ha de dissoldre les dues cambres i convocar de nou les eleccions. Això ho ha de contra – signar el President del Congrés.
- Nomenament formal per part del Rei i la presa de possessió : El Rei simplement presenta un candidat. Un cop el Congrés ha elegit el candidat, el Rei el nomena formalment. El moment a partir del qual el nou President de Govern pot exercir les seves funcions és després de la presa de possessió : moment en que es fa la promesa de complir fidelment el càrrec, com també la realització de traspàs de poders.
Aquest, és el procediment ordinari. Després, cal veure també la moció de censura, que és un mecanisme extraordinari de designació del President del govern.
Designació dels membres del govern : El President del govern decideix qui serà membre del seu govern. El Rei nomena formalment als ministres. No es pot negar a fer-ho, i només pot nomenar a aquells que proposi el President. El President, no cal que ho consulti prèviament amb el Congrés.
Com cessa el govern? Art. 101 CE. El Govern cessa quan acaba la legislatura parlamentària o abans si es produeix el cessament del President per dimissió voluntària, ha perdut la confiança del Parlament, ha mort o es veu immers en un cas de responsabilitat criminal. El govern cessat ha de seguir en funcions fins que es constitueixi un nou govern.
Què pot fer aquest govern en funcions? Aquest aspecte, està regulat a la Llei 50/97 de 27 de Novembre en el seu article 21. L’ article 21.3, exigeix que el govern en funcions ha de facilitar el procés de formació del nou govern com també el traspàs de poders. El govern en funcions ha de limitar la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics. No pot adoptar cap altra mesura excepte en casos d’urgència degudament acreditats. També, per raons d’interès general, l’acreditació de la qual ha de ser expressa i ha de justificar també la seva intervenció.
Tampoc és el mateix com cessa el govern en funcions. La idea general, és doncs, la gestió i no pas govern.
Estableix també, l’article 21.4, unes quantes coses concretes que el govern en funcions no pot fer :
• Dissoldre les cambres
• No plantejar una qüestió de confiança
• Tampoc pot proposar un referèndum consultiu
L’article 21.5, per la seva banda, estableix que el govern en funcions tampoc pot aprovar un projecte de llei de pressupostos, com tampoc pot presentar un projecte de llei al Congrés o al Senat.
de reglament de màxim rang) i totes aquelles funcions del govern que no estiguin reservades al President. En alguns casos aquestes decisions del President necessiten la prèvia deliberació del consell de ministres com ara la qüestió de confiança. La comissió delegada, està formada per decisió del consell de ministres i a proposta del President de Govern per diferents ministres, i tenen les funcions que el consell de ministres decideix. Normalment, coordinar polítiques de diversos ministeris que actuen en un mateix camp temàtic, amb punts de vista diferents. Una de les comissions delegades més importants és la comissió delegada del govern per situacions de crisi, que s’establí al 1990 i ha estat formada pel President, el vice- president, ministre d’assumptes exteriors i el de defensa, economia i hisenda, i el d’interior.
Un altre organisme molt important per a l’estructura del govern és la comissió general de secretaris d’Estat i subsecretaris. Aquests, han de discutir els temes que posteriorment hauran de tractar al consell de ministres. Es tracta de facilita’ls-hi l’arribada a acords. A la pràctica, aquesta comissió decideix molt. Molts governs, tenen un ordre del dia integrat per :
- Assumptes sense possibilitat d’acord que els subsecretaris ja l’han establert.
- Qüestions sobre les quals no hi ha hagut acord i que s’han de discutir.
Funcionament del govern : principis d’actuació : El govern s’estructura a través d’un òrgan col.legiat que és el consell de ministres que és tan un òrgan polític com un òrgan administratiu. Aquest òrgan, es regeix pels següents principis :
- La preeminència del President del govern.
- El consell de ministres és un òrgan col.legiat : els acords es prenen de forma conjunta, prèvia deliberació. Els membres del govern, tenen que guardar secret d’aquestes deliberacions. Els acords es prenen per majoria, formalment. A la pràctica, a vegades no hi ha ni votació.
- Una responsabilitat política solidària dels membres del govern. Davant del congrés de diputats tots responen solidàriament.
- Hi pot haver una responsabilitat individual de cada un dels ministres per la seva gestió. Pot ser responsabilitat política criminal o personal de l’administració que està al seu càrrec. Aquesta responsabilitat s’expressa davant del President. L’únic que pot cessar aquest ministre és el President del Govern.
Estatut jurídic dels membres del govern : Constitució: art. 98.4 i aquest aspecte de l’estatut i les incompatibilitats el remet també a la llei. Aquestes incompatibilitats si que les esmenta. Els membres del govern no poden exercir altres funcions representatives excepte les de parlamentari. També incompatibilitat amb qualsevol altra funció pública que no derivi del seu càrrec. Exigeix una dedicació exclusiva. No compatibilitzar aquest càrrec amb altres activitats públiques o privades.
Requisits per a accedir al càrrec : Art. 111 de la Llei del Govern
- Ser espanyol
- Ser major d’edat
- Gaudir del dret de sufragi actiu i passiu
- No estar inhabilitat per a l’exercici de càrrecs públics
Els membres del govern, a diferència dels parlamentaris, no tenen ni inviolabilitat ni immunitat; només tenen fur especial. A l’hora de ser jutjats per responsabilitat penal, ho seran per la sala penal del TS (Art.102.1 CE). Art. 102.2 CE : Acusació per traïció o per delicte contra la seguretat de l’Estat : només plantejada pel Congrés a iniciativa d’ ¼ part dels seus membres. Aquesta acusació, ha de ser aprovada per la majoria absoluta del Congrés.
4. Funcions del Govern.
Art. 97 CE : tres grans funcions :
• Direcció política
• Potestat reglamentària
• Funció executiva
1. Direcció política : fixar els objectius i els mitjans per a assolir-los. Bona part de la direcció política no s’articula jurídicament. Són actuacions de direcció política les declaracions públiques, les relacions amb organitzacions sindicals, patronals o
- Les Comunitats Autònomes : mesures de control (art.155 CE) : mesures excepcionals per a obligar a una comunitat autònoma al compliment d’allò que la CE o les lleis imposin... (completar amb la CE). Perquè el govern pugui aprovar aquestes mesures cal majoria absoluta del Senat i un previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma que ha incomplert. Art. 161.2 permet que el govern pugui impugnar davant del TC les decisions adoptades pels governs de les Comunitats Autònomes (mirar article). Aquesta impugnació provoca la immediata resolució d’aquestes regulacions. El TC ha de donar resposta en un termini no superior als 5 mesos. El govern pot controlar l’exercici que fan les Comunitats Autònomes d’aquelles funcions delegades a les que fa referència l’article 150.2. El govern pot també interposar tan el conflicte de competència (art.162.2 CE) com també el recurs d’inconstitucionalitat (art.162.1. A). Govern : relacions de coordinació, cooperació, col.laboració unilateral amb una autonomia, o multilaterals respecte altres autonomies.
- Les Corts Generals : el govern té una posició privilegiada en relació a les Corts. El govern necessita la confiança del Parlament, i en especial, del Congrés. Posició privilegiada : el govern pot declarar urgents els projectes de llei (art.90.3); té accés a les sessions als plens de les dues cambres i la facultat de fer’s-hi sentir. També pot sol.licitar una reunió extraordinària de les cambres. El govern té un representant a la junta de portaveus. Confiança del Parlament per confirmar aquesta confiança ; el President del govern, prèvia deliberació del consell de ministres, pot plantejar davant del congrés una qüestió de confiança. El govern també necessita aquesta confiança ja que el govern pot dissoldre les cambres (art.115 CE) : el president pot proposar al Rei la dissolució del Congrés, Senat, o de tots dos. El Congrés dels diputats pot destituir el govern a través de la moció de censura.
- En relació a l’electorat : Pel que fa a la convocatòria d’eleccions, aquestes les fa el govern. El decret de dissolució de les cambres ha de fixar la data de les noves eleccions. El President té el dret de proposta de referèndum. Cal prèvia autorització del Congrés. El Rei el convoca formalment. La iniciativa però, correspon al President.
- En relació al Rei, al govern li correspon la contra – signatura de tots els actes del Rei, ja sigui al President, als ministres o al president del Congrés.
- Altres atribucions : declarar l’estat d’alarma (art.116 CE); sol.licitar l’autorització del congrés per declarar l’estat d’excepció i pel de setge : pot proposar-lo, qui el declara és
el congrés. El govern també té iniciativa de reforma constitucional; pot requerir al TC perquè declari prèviament a la celebració d’un tractat internacional si aquest és contrari a la CE; també pot interposar davant del TC tres tipus de recursos : el d’inconstitucionalitat, el de conflicte de competència i el conflicte sobre òrgans constitucionals de l’Estat. Direcció política exterior :
- El govern té una posició privilegiada en relacions de l’Estat amb la UE perquè el consell de ministres de la UE està integrat per un representant del govern de cada estat membre; també en les comissions europees.
- El govern és qui negocia i qui conclou els tractats internacionals (art.94 CE). En alguns casos, prèvia autorització de les Corts Generals, i en altres, comunicar-ho a posteriori immediatament.
- El govern és qui dirigeix l’administració exterior de l’Estat. Nomenar els càrrecs d’aquesta administració exterior.
Administració General de l’Estat a l’Exterior : (art. 36 i 37 LOFAGE)
- Missions diplomàtiques : Permanents Especials
- Representacions permanents
- Delegacions
- Oficines consulars.
- Al govern li correspon també determinar la política de cooperació internacional com també determinar la política en relacions internacionals.
- També és qui acorda les intervencions bèl.liques internacionals.
Defensa de l’Estat :
L’ activitat de direcció política interna. Correspon al govern determinar la política de defensa. En aquesta funció, el Govern està assistit per la junta de defensa nacional, Llei 6/80 de defensa nacional i organització militar, juntament amb la junta de “jefes de Estado mayor”. És el ministre de defensa per delegació del President del Govern qui exerceix les facultats que aquesta llei atorga al govern. També hi ha una comissió delegada del govern que decideix en assumptes de defensa. Al govern també li pertoca formular el “plan estratégico conjunto”, l’organització de les forces armades, nomenaments dels càrrecs militars.
3. Funció executiva : El govern no és un simple executor de lleis. Executar significa concretar disposicions jurídiques, però també significa prendre decisions polítiques. L’origen de les decisions que ha d’executar el govern pot ser divers :
• Mandats previstos a la CE
• Mandats que provinguin del Parlament
• Resolucions elaborades pel propi govern
Òrgans consultius del Govern :
- És un tipus d’ òrgan l’activitat del qual és instrumental per tal de poder desenvolupar l’activitat d’altres òrgans. En l’àmbit administratiu, és un òrgan d’assessorament dels òrgans actius (prenen decisions).
- Cada vegada n’hi ha més. Existeixen perquè tenen una doble finalitat :
- Assessoren tècnicament davant l’activitat administrativa i de govern.
- Compleixen una funció de garantia, que pot ser garantia de legalitat, defensa dels interessos dels ciutadans, del pluralisme...
- Hi ha diversos tipus d’organismes N’ hi ha d’externs, i per tant, autònoms i independents, com també n’hi ha de confiança, que són els gabinets de col.laboració i recolzament.
Hi ha altres òrgans de consulta, de caire representatiu. Per exemple, el Consell Econòmic i Social, que representa els diferents interessos sectorials.
Aquests dos òrgans (Consell d’Estat i Consell Econòmic i Social) tenen rellevància constitucional i que fan a vegades dictàmens preceptius.
1. Consell d’ Estat : art. 107 CE. Remet a la Llei. És un òrgan consultiu del govern. No és per tant, un òrgan constitucional. Aquesta llei és la LO 3/80 de 22 d’abril.
Característiques :
- És l’òrgan consultiu suprem del govern. No assessora només al govern de l’Estat. També les CCAA a través dels seus presidents, l’hi poden demanar dictàmens.
- És un òrgan autònom i independent del govern. Art. 1.2 de la llei.
- És un òrgan seleccionat amb criteris tècnics i no polítics. La seva funció és de caràcter estrictament jurídic.
- La seva funció és la de vetllar pel compliment de la CE i la resta de l’ordenament jurídic. Art. 2.1 de la llei.
Composició : Integrat pel President, el Secretari General i els Consellers. Consellers :
• 8 consellers permanents. Mandat sense límit.
• Consellers nats per raó del càrrec. En són 10. Art. 8
• 10 consellers electius per mandat de 4 anys.
Els permanents i els electius són nomenats pel Consell de ministres mitjançant Reial Decret. El govern els ha d’elegir d’acord amb el que diuen l’article 7 i 9 de la llei. Han de tenir un perfil d’haver exercit uns càrrecs de màxima rellevància per a l’Estat. El Consell d’Estat s’estructura en Ple amb una comissió permanent, integrada pel President, Consellers permanents i secretaris generals. S’ estructura a més en 8 seccions formades pel conseller permanent, el lletrat major i altres lletrats.
Atribucions : Consell d’Estat : emetre dictàmens en tots aquells assumptes que l’hi consultin el govern, algun dels seus membres o les comunitats autònomes. Art. 20. Les funcions es troben recollides dels articles 20 a 23. La consulta és preceptiva sempre que la llei ho estableixi, i és facultativa en tots els altres casos. El Ple és consultat sobre projectes de decrets legislatius. També sobre avantprojectes de llei que siguin per executar tractats o convenis internacionals. Comissió permanent : en tractats internacionals que necessitin l’intervenció de les Corts. També sobre matèria reglamentària. Art. 22. Art. 150 CE. Per a fer LO per a transferència de competència a una comunitat autònoma. En altres casos : consulta que no sigui preceptiu el dictàmen.
Funcionament : Dictàmens : caràcter jurídic. La llei també ha introduït possibilitat que a més a més pugui valorar, emetre la seva opinió en un judici d’oportunitat i eficàcia. Art.2.1 llei.
- Està dotada de personalitat jurídica.
- Se li encomana la protecció de l’interès general.
La missió de l’administració és protegir, realitzar aquests interessos programats, definits pels poders públics. L’ Estat espanyol té vàries administracions territorials perquè hi ha un sistema de descentralització política. 3 nivells d’administració :
- General
- Autonòmica
- Local Aquests 3, formen part de l’administració de l’Estat.
Hi ha altres ens públics : La Casa del Rei, el TC, les Corts Generals,... La forma d’actuar típica de l’administració són els actes administratius enfront del govern. L’administració no exerceix funcions governamentals. Fa actes sotmesos al Dret.
Principis constitucionals configuradors de l’Administració : Art. 103 CE.
- Principi de subordinació de l’Administració al Dret : L’ administració ha d’actuar subjecta al Dret. No només sotmesa al principi de legalitat, sinó també garantint la subordinació a les normes jurídiques inferiors a la llei (reglaments). L’administració és l’instrument per al compliment de les normes jurídiques emanades del govern. La llei és qui crea i estructura l’administració. Administració independent : administració tributària o el Banc d’Espanya...actuen amb gran marge.
- Principi d’objectivitat : L’administració ha de complir amb objectivitat les seves finalitats. Actuar amb igualtat de tracte i amb transparència. Davant de situacions iguals, l’actuació de l’administració ha de ser sempre la mateixa. Davant d’una situació desigual, l’administració no pot actuar desigualment. Això no és una discriminació.
- Principi d’eficàcia : l’administració ha d’actuar per aconseguir ser eficaç. Aconseguir els objectius que es proposa. La constitució no exigeix només això. Parla també d’eficiència i economia. L’administració ha de ser eficaç i eficient. Els objectius que es proposa els ha d’aconseguir amb els mínims recursos. S’ha de fer per imperatiu constitucional.
- Principi de jerarquia : dins de la mateixa administració, aquesta s’estructura jeràrquicament. A part d’aquest principi, les administracions han d’adoptar formes de desconcentració i organització.
- Desconcentració : òrgans superiors traspassen competències a altres òrgans de la mateixa administració.
- Descentralització : traspassar competències entre administracions diferents.
- Coordinació : per tal que hi hagi descentralització, hi ha d’haver ordre, coordinació. Coordinar implica un cert poder. El que coordina té una superioritat.
- Participació : art. 105 CE. Demana que es possibiliti la participació dels ciutadans en tres àmbits :
- en l’elaboració de disposicions administratives.
- reguli l’audiència dels interessats.
- reguli l’accés a arxius o registres. L’administració és servida per funcionaris.
- Principi de juridicitat : l’administració ha de ser controlada. Controls jurídics, interns, judicials davant dels tribunals, polítics...
- Principi de responsabilitat patrimonial de l’administració : l’administració és o hauria de ser responsable patrimonialment dels seus actes.
