Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Efectos económicos de la Primera Guerra Mundial: deudas y hegemonía de EE.UU., Resúmenes de Historia del Mundo Contemporáneo

Este documento analiza el impacto devastador que tuvo la Primera Guerra Mundial en la economía mundial, especialmente en Europa. Se abordan los efectos negativos en el continente, las reparaciones de guerra impuestas a Alemania, las deudas interaliadas y la hegemonía económica de EE.UU. durante la década de 1920.

Tipo: Resúmenes

2020/2021

Subido el 17/05/2021

galaales
galaales 🇪🇸

1 documento

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 8: L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES
1. El llegat de la Primera Guerra Mundial
1.1 Els efectes econòmics del conflicte
La guerra va causar efectes greus envers l’economia mundial. Com que la guerra es
va desenvolupar en territori europeu aquest va quedar molt destruït ja que va afectar
negativament a la població i a la producció agrícola i industrial.
La guerra va provocar 30 milions de víctimes i el potencial agrícola europeu es va
reduir un 30% i l’industrial un 40%.
La guerra també va posar fi a l'estabilitat financiera. A molts països europeus, els
preus de productes de primera necessitat van augmentar molt i les seves monedes
van perdre valor.
Alguns països europeus van haver d'afrontar la devolució dels préstecs de guerra, i en
el cas d'Alemanya, el pagament de les indemnitzacions a GB i França.
1.2 Les reparacions de guerra
A causa de les condicions imposades a Alemanya pel tractat de Versalles, a Alemanya
se li feia molt difícil poder recuperar-se econòmicament. El problema més gran va ser
la alta quantitat de diners que havia de pagar per les reparacions que havien de pagar
als vencedors tant en diners com en productes (carbó, productes químics…).
Com que Alemanya no podia fer front als seus deutes va perdre la seva zona industrial
més gran. Això va causar una hiperinflació de preus, causant la pobresa absoluta
d’una gran part de la població.
L’exigència de reparacions va tenir conseqüències polítiques ja que la població
alemanya les considera una humiliació i la causa principal dels seus problemes
econòmics.
Tot això va causar la puixança d’un nacionalisme radical.
1.3 Els deutes interaliats
La guerra va afavorir als EUA ja que van ser qui va contreure els préstecs a França i
Gran Bretanya.
Al 1924 es va aprovar el Pla Dawes, que dividia els pagaments alemanys i proposava
l'enfortiment de l’economia a partir de préstecs dels EUA.
El pla dels EUA tractava de recuperar l’economia alemanya perquè aquest pogues
pagar els deutes.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Efectos económicos de la Primera Guerra Mundial: deudas y hegemonía de EE.UU. y más Resúmenes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity!

TEMA 8: L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES

1. El llegat de la Primera Guerra Mundial 1.1 Els efectes econòmics del conflicte La guerra va causar efectes greus envers l’economia mundial. Com que la guerra es va desenvolupar en territori europeu aquest va quedar molt destruït ja que va afectar negativament a la població i a la producció agrícola i industrial. La guerra va provocar 30 milions de víctimes i el potencial agrícola europeu es va reduir un 30% i l’industrial un 40%. La guerra també va posar fi a l'estabilitat financiera. A molts països europeus, els preus de productes de primera necessitat van augmentar molt i les seves monedes van perdre valor. Alguns països europeus van haver d'afrontar la devolució dels préstecs de guerra, i en el cas d'Alemanya, el pagament de les indemnitzacions a GB i França. 1.2 Les reparacions de guerra A causa de les condicions imposades a Alemanya pel tractat de Versalles, a Alemanya se li feia molt difícil poder recuperar-se econòmicament. El problema més gran va ser la alta quantitat de diners que havia de pagar per les reparacions que havien de pagar als vencedors tant en diners com en productes (carbó, productes químics…). Com que Alemanya no podia fer front als seus deutes va perdre la seva zona industrial més gran. Això va causar una hiperinflació de preus, causant la pobresa absoluta d’una gran part de la població. L’exigència de reparacions va tenir conseqüències polítiques ja que la població alemanya les considera una humiliació i la causa principal dels seus problemes econòmics. Tot això va causar la puixança d’un nacionalisme radical. 1.3 Els deutes interaliats La guerra va afavorir als EUA ja que van ser qui va contreure els préstecs a França i Gran Bretanya. Al 1924 es va aprovar el Pla Dawes, que dividia els pagaments alemanys i proposava l'enfortiment de l’economia a partir de préstecs dels EUA. El pla dels EUA tractava de recuperar l’economia alemanya perquè aquest pogues pagar els deutes.

1.4 L’hegemonia dels EEUU A Europa li estava costant molt recuperar-se de la guerra i això va accelerar la superioritat econòmica dels EUA, que durant la dècada del 1920 va ser la primera potència mundial. Els EUA eren els primers productors i exportadors mundials de primeres matèries. Exportaven a Europa molt més del que aquesta importava, generant un superàvit. El dòlar va substituir a la lliura esterlina als Estats Units. Els Estats Units van ser els únics capaços de mantenir un sistema de prèstecs a llarg termini, passant a ser el primer inversor mundial.

2. Els feliços anys 20 als EEUU 2.1 La prosperitat nord-americana

L’augment de la demanda va fomentar una etapa de prosperitat, coneguda com “ Els

feliços anys 20”. Aquest creixement econòmic es va basa en la millora de la productivitat, la baixada dels costos de producció i en l'ús de nous productes. A la dècada del 1920 es van popularitzar els electrodomèstics, el telèfon, la ràdio i l'automòbil. Tot i que el preu d’aquests productes era molt elevat, les famílies els podien adquirir gràcies als crèdits que els bancs concedien amb interessos molt baixos. A partir del fort creixement urbà, va augmentar la construcció, les ciutats es van expandir i es van formar barris obrers nous. Entre el 1922 - 29, l’economia va créixer un 5% anualment i molts estaven convençuts de que seria una època de prosperitat permanent. 2.2 Desequilibris i desigualtats Els beneficis empresarials i de les accions van créixer molt més que els salaris. D’altra banda, les indústries tradicionals van entrar en crisi ja que no hi havia demanda i no tenien treballadors. Els agricultors, que s'havien endeutat durant la guerra per tal d'augmentar la producció, van obtenir menys ingressos a causa de la disminució d’exportacions i dels preus a partir del 1922, provocant la ruïna de milions de grangers. 2.3 La febre borsària En pocs anys, la sobreproducció va ser un problema per a la economía nord- americana.

4.2 Les fallides bancàries i la recessió industrial La sobreproducció, la falta de diners i la caiguda del consum van provocar que en pocs mesos la crisi e la borsa afectes a tots els sectors de l’economia. El sistema bancari va ser un dels primers afectats. La destrucció de la borsa va fer que els deutors no poguessin tornar els préstecs i la majoria dels bancs havia acceptat accions de la borsa com a garantia dels préstecs. La població tenía por de que els bancs tanquessin a causa de la situació i hi van anar massivament a treure els diners dels comptes. Els bancs no van poder retornar els diners perquè no en tenien. La crisi bancària va suposar la fallida de més de 4000 bancs i milions de famílies i empreses van perdre tots els seus dipòsits. Per superar les dificultats, els bancs van deixar de concedir crèdits a les indústries, cosa que va empitjorar mes la situació. Es va reduir molt les inversions industrials ja que no se sabia si els productes fabricats serien comprats. Entre el 1929 - 1933 (crisi industrial) la producció industrial va caure un 40%, la d’automòbils un 70% i uns altres sectors també van experimentar unes caigudes fortes. La caiguda de l’activitat industrial va causar un gran augment de l’atur. Com a conseqüència, la demanda es va reduir encara més ja que les persones que no tenien ingressos no consumien. La disminució de la demanda va fer baixar la producció industrial i agraria. Els empresaris no feien inversions, de manera que no es creava ocupació.

6. Les propostes de recuperació de la crisi 6.1 El New Deal de Roosevelt El New Deal va ser una nova política que va establir a partir del 1933 el president dels EEUU Franklin Roosevelt per superar la crisi econòmica. Considerava que la intervenció publica era necessària per sortir de la depressió. Les linies dactuacio principals van ser:

  • Creació de la Works Progress Administration: per fomentar la construcció d'obres i així crear ocupació i augmentar la demanda.
  • National Recovery Administration: per impulsar els acords de preus entre empreses i evitar la fallida d’aquestes.
  • Llei d’ajustament agrari: tenia com a finalitat reduir la producció agrària i recuperar els preus.
  • Ajudes per al pagament d'hipoteques: gràcies a això moltes famílies van evitar el desnonament.
  • Nova llei de relacions laborals: va reconèixer el dret de negociar els salaris col·lectivament i va establir un salari mínim i un nombre màxim d’hores de feina setmanals.
  • Creació d’una assegurança d’atur Per impedir una nova crisi, es va establir un control estatal rígid sobre els bancs i es va crear una assegurança per garantir els dipòsits en cas de que els bancs tanquessin. També es va formar una comissió de valors i de canvi, per supervisar el funcionament del mercat borsari. 6.2 Els resultats del New Deal Una bona part dels empresaris i del partit republicà no va estar d’acord amb les propostes de Roosevelt i va criticar l’intervencionisme de l’Estat, que va establir normes, fixar preus i regular salaris. Això, va provocar que les inversions privades fossin més escasses del que es preveia. El New Deal va ajudar a estabilitzar l'economia pero no va aconseguir produir una nova etapa de creixement. Al 1939 encara hi havia 9,5 milions d’aturats. La recuperació va arribar quan va esclatar una altra guerra a Europa, que va estimular el desenvolupament de la indústria armamentística. 6.3 La proposta keynesiana Per a l’economista anglès John Maynard Keynes, el problema principal era la falta de demanda i la caiguda de la inversió. La reactivació de l’economia havia de basar-se en tres pilars:
  • Augmentar la despesa pública
  • Reactivar el consum
  • Incrementar la inversió privada Keynes deia que l’Estat havia d’intervenir augmentant la despesa pública, Aquesta faria augmentar l’ocupació i alhora el consum i la demanda. Augmentant la renda, l’Estat podria ampliar els ingressos fiscals i reduir el dèficit públic. Per inecntivar la demanda va proposar millorar els salaris dels treballadors i reduir la pressió fiscal. Els plantejaments de Keynes van suposar una nova proposta per combatre la crisi. Va demostrar que l’augment dek dèficit públic no era negatiu per a la recuperació de l’economia, sinó la solució per combatre la depressió.