



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento analiza el impacto devastador que tuvo la Primera Guerra Mundial en la economía mundial, especialmente en Europa. Se abordan los efectos negativos en el continente, las reparaciones de guerra impuestas a Alemania, las deudas interaliadas y la hegemonía económica de EE.UU. durante la década de 1920.
Tipo: Resúmenes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




1. El llegat de la Primera Guerra Mundial 1.1 Els efectes econòmics del conflicte La guerra va causar efectes greus envers l’economia mundial. Com que la guerra es va desenvolupar en territori europeu aquest va quedar molt destruït ja que va afectar negativament a la població i a la producció agrícola i industrial. La guerra va provocar 30 milions de víctimes i el potencial agrícola europeu es va reduir un 30% i l’industrial un 40%. La guerra també va posar fi a l'estabilitat financiera. A molts països europeus, els preus de productes de primera necessitat van augmentar molt i les seves monedes van perdre valor. Alguns països europeus van haver d'afrontar la devolució dels préstecs de guerra, i en el cas d'Alemanya, el pagament de les indemnitzacions a GB i França. 1.2 Les reparacions de guerra A causa de les condicions imposades a Alemanya pel tractat de Versalles, a Alemanya se li feia molt difícil poder recuperar-se econòmicament. El problema més gran va ser la alta quantitat de diners que havia de pagar per les reparacions que havien de pagar als vencedors tant en diners com en productes (carbó, productes químics…). Com que Alemanya no podia fer front als seus deutes va perdre la seva zona industrial més gran. Això va causar una hiperinflació de preus, causant la pobresa absoluta d’una gran part de la població. L’exigència de reparacions va tenir conseqüències polítiques ja que la població alemanya les considera una humiliació i la causa principal dels seus problemes econòmics. Tot això va causar la puixança d’un nacionalisme radical. 1.3 Els deutes interaliats La guerra va afavorir als EUA ja que van ser qui va contreure els préstecs a França i Gran Bretanya. Al 1924 es va aprovar el Pla Dawes, que dividia els pagaments alemanys i proposava l'enfortiment de l’economia a partir de préstecs dels EUA. El pla dels EUA tractava de recuperar l’economia alemanya perquè aquest pogues pagar els deutes.
1.4 L’hegemonia dels EEUU A Europa li estava costant molt recuperar-se de la guerra i això va accelerar la superioritat econòmica dels EUA, que durant la dècada del 1920 va ser la primera potència mundial. Els EUA eren els primers productors i exportadors mundials de primeres matèries. Exportaven a Europa molt més del que aquesta importava, generant un superàvit. El dòlar va substituir a la lliura esterlina als Estats Units. Els Estats Units van ser els únics capaços de mantenir un sistema de prèstecs a llarg termini, passant a ser el primer inversor mundial.
2. Els feliços anys 20 als EEUU 2.1 La prosperitat nord-americana
feliços anys 20”. Aquest creixement econòmic es va basa en la millora de la productivitat, la baixada dels costos de producció i en l'ús de nous productes. A la dècada del 1920 es van popularitzar els electrodomèstics, el telèfon, la ràdio i l'automòbil. Tot i que el preu d’aquests productes era molt elevat, les famílies els podien adquirir gràcies als crèdits que els bancs concedien amb interessos molt baixos. A partir del fort creixement urbà, va augmentar la construcció, les ciutats es van expandir i es van formar barris obrers nous. Entre el 1922 - 29, l’economia va créixer un 5% anualment i molts estaven convençuts de que seria una època de prosperitat permanent. 2.2 Desequilibris i desigualtats Els beneficis empresarials i de les accions van créixer molt més que els salaris. D’altra banda, les indústries tradicionals van entrar en crisi ja que no hi havia demanda i no tenien treballadors. Els agricultors, que s'havien endeutat durant la guerra per tal d'augmentar la producció, van obtenir menys ingressos a causa de la disminució d’exportacions i dels preus a partir del 1922, provocant la ruïna de milions de grangers. 2.3 La febre borsària En pocs anys, la sobreproducció va ser un problema per a la economía nord- americana.
4.2 Les fallides bancàries i la recessió industrial La sobreproducció, la falta de diners i la caiguda del consum van provocar que en pocs mesos la crisi e la borsa afectes a tots els sectors de l’economia. El sistema bancari va ser un dels primers afectats. La destrucció de la borsa va fer que els deutors no poguessin tornar els préstecs i la majoria dels bancs havia acceptat accions de la borsa com a garantia dels préstecs. La població tenía por de que els bancs tanquessin a causa de la situació i hi van anar massivament a treure els diners dels comptes. Els bancs no van poder retornar els diners perquè no en tenien. La crisi bancària va suposar la fallida de més de 4000 bancs i milions de famílies i empreses van perdre tots els seus dipòsits. Per superar les dificultats, els bancs van deixar de concedir crèdits a les indústries, cosa que va empitjorar mes la situació. Es va reduir molt les inversions industrials ja que no se sabia si els productes fabricats serien comprats. Entre el 1929 - 1933 (crisi industrial) la producció industrial va caure un 40%, la d’automòbils un 70% i uns altres sectors també van experimentar unes caigudes fortes. La caiguda de l’activitat industrial va causar un gran augment de l’atur. Com a conseqüència, la demanda es va reduir encara més ja que les persones que no tenien ingressos no consumien. La disminució de la demanda va fer baixar la producció industrial i agraria. Els empresaris no feien inversions, de manera que no es creava ocupació.
6. Les propostes de recuperació de la crisi 6.1 El New Deal de Roosevelt El New Deal va ser una nova política que va establir a partir del 1933 el president dels EEUU Franklin Roosevelt per superar la crisi econòmica. Considerava que la intervenció publica era necessària per sortir de la depressió. Les linies dactuacio principals van ser: