¡Descarga La formación de los pueblos bárbaros: una perspectiva sociológica y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
2. EL BAIX IMPERI
L’imperi romà L’imperi romà és un imperi mediterrani, no europeu i cada cop serà més asiàtic. El segle IV, és un període de grans innovacions en tots els àmbits per l’imperi romà. Allò que era la provincia d’Hispania passa a ser una única diòceis, dividida en províncies (7), no hi haurà un nombre fixe de diòcesis, entre les 110 i les 120 províncies. Hi haurà reformes que en molts casos no acabaran d’arrelar. El nom de diòcesis dona la pista de la innovació eclesiàstica, la legalització del cristianisme, la conversió en religió oficial. El llatí no substitueix totes les llengües autònomes, malgrat la unitat polític hi ha unes diferències molt notables entre un extrem i l'altre. A orient està la figura del COREPISCOUPUS, el bisbe de la cora, un personatge que no existeixa occident, no són bisbes urbans sino que s´pn bisbes itinerants, rurals. Tenen competències territorials però sense ciutats. No deixen de representar el canvi de la religió d’estat, el culte a la tradició bíblica. POLÍTICA INNOVACIONS
- Emperador → és militar, dictador, escollit per les tropes. Governa amb l’ajut dels COMES, COMITES (són els caps militars de les diòcesis). L’aparell militar. L’administració romana és un estat amb divisió de poders. Els governadors civils de les diòcesis són els VICARII, l’aparell fiscal, les tasques de recaptació monetari. Cadascun té la seva cort, amb centenars de funcionaris. Com es proveeixen comes i vicariis? En la ciutat de Romà és on es feien els canvis, és allà on passen les coses. Les aristocràcies provincials també tenien representació a Roma. Els VICARIS se les veuen amb els POSESORES eren els que pagaven, són interlocutors de l’estat. L’estat prefereix poc interlocutors que molts ECONOMIA
- al s.IV també es caracteritza per les reformes fiscals i en aquest sentit el model que s’imposa és el IUGATIO I CAPITATIO. El major pes el té el IUGATIO, és un registre de terres, la Capitatio és un registre de persones. Es fa cada 15 anys, és un cicle que es coneix com Indictio. L’impost està molt pensat pel registre de terres, la Iugatio té el seu fonament en una unitat de compte que és el IUGUM, tributa cada anys 2 sous. El igum és estabilitat de càlcul. La capitàtio no depèn de les terres sinó de les persones. La capitio avalua el nombre de treballadors en una determinada finca.
Concentració de propietat en poques mans, aquest és un punt important del canvi de Baix Imperi a Alt Imperi. VILES ROMANES → avaluar el model familiar romà per després saber quanta gent pot viure-hi dins. És com un clan familiar, on el patriarca ho controla tot. Aquest patriarca és l’Avi. Els aristòcrates romans es casen entre cosins. L’objectiu de l’església serà prohibir fins a 7è graus, aquesta és la teoria perquè a la praxi és diferent ja que per conservar el poder es seguien casant entre ells. EMPERADOR ! COMITES --- VICARII ! POSSESORES ! PROPIETARIS ! COLONS → el colonat és una innovació del s.IV. Els emperadors tindran poder sobre ells. Els comites esperen rebre beneficis de la recaptació d’impostos, els vicariis rebren la recaptació per part dels posesores, propietaris i colons. Terra i persones van unides 17/
3. POBLES BÀRBARS I INVASIONS
Aquest mapa no és del tot fidel ja que falten itineraris. La part del mar del nord, és on aparentment es creen aquests moviments.
Els pobles bàrbars són un producte, en realitat qui es va inventar els bàrbars, qi va generar la etnogènesi dels pobles, van ser els pobles romans en la mesura que els van necessitar com a aliats, són els romans els que pacten amb els reis i es a partir d’aquest pacte entre romans i reialesa militars que es generen els propis processos d’etnogenesi i al capdavall les invasions. Quan ens referim a aquest pobles ens estem referint a unes cultures que només percebem en base a les seves necròpolis, no tenim bon coneixement dels seus assentaments. Tenim els seus aixovars tan característics. ASSENTAMENTS → són més pocs coneguts, Quiroga es centra molt en el ritus funeraris. Pel que fa als establiments les formes d’assentament germàniques, n’hauriem de distingir dos d'edificis que després eran comuns a Occident. D’una banda la LONGHOUSE i per l’altre GRUBENHAUSS → casa subterrània, de fons enfonsat Longhouse → residència, ranja, es conviu amb el bestià, tipus d'edifici que es troba en època romana fora de l’imperi i que no varia fins a època vikinga
Grubenhaus El gran canvi sociològic serà que si les invasions es tradueixen en nous poders polítics quan es traslladin a Occident no serà molt més diferent qur aquest. En bona part, allò que no entenem de les invasions és intrínsec de les pròpies invasions, si som incapaços de reconèixer els pobles bàrbars. FOUEDUS > FOEDERATI → a fora de les fronteres. Fouedus → no és el feus però aviat ho serà. Són els primers pactes entre romans i sobiranies militars. Ara la sobirania esdevé com l’interlocutor amb els romans. Entre el 250 i el 375, des de la invasió franca del segle III, en el moment en que Rom ha necessitat als bàrbars per protegir les fronteres mitjançant pactes, l’adopció de tropes bàrbars com ha federats. Pactem avb tu a canvi de que defensis l’exterior, es recompensarà amb espècies, el poble bàrbar rebrà cereals. Quina necessitat tenen els romans d’alia-se amb ells ??? En aquest context estan sorgint les sobiranies militars, és també el moment en que els bàrbars passen a no només protegir l’exterior de l’imperi sino que també proveeixen bona part de les ropes que hi ha l'interior de l'imperi i son tan bons guerres com sembla perquè aquestes necropolis ens mostra el seu bon armament. Per això en el segle IV es produeix la barbarització de l’exèrcit romà si els bàrbars estan romanitzats i l'exèrcit es barbaritza, llavors es que la¡es invasions haurien de serla crònica d’una mort anunciada
Els alemanys del s.xiii quan ocupen el nord del Rin es diu que són 25.000, en Adrianòpolis les forces bàrbares són 15.000, de vàndals 18.000. En total 200, cavallers. Un altre factor molt important és que aquests bàrbars ja estaven dins de la frontera, les tropes comitatenses i les limitanei no eren 100% romanes. Els legionaris no cobraven sou, eren mantingtus, se’ls hi donava gra i espècies, no cobraven i no pagaven impostos. Tot i les lleis l’exèrcit romà durant el s.IV tindrà menys romans i s’afegiran més “bàrbars”. Els autors romans distingeixen dues polítiques diferentes per part dels emperadors. Dioclecià va invertir els seus esforços en reforçar els limitanei, la política de defensa consisteix en els limes. Constantí canvia aquesta política, ara ell i els següents es dedicara, els seus esforços es centraran en defensar ciutats, els comitatenses de cop seran menys mòbils, es convertiran en guarnicions urbanes, les funcions militars esdevenen funcions policials. Cada vegada en els limes hi ha més bàrbars enrolats. No és un trànsit tan brut com es podria donar entre romans i bàrbars, el seu procés d’integració ja havia començat i no va ser de manera brusca. Els van convertir en els seus aliats com a federats. Els bàrsbas es passejaran per tot l’imperi i també esdevindrà un imperi sense moneda, aquests sersn els preambuls de la guerra. Els alemanys diuen que aquests processos van ser migracions dels pobles, però les migracions ocupen el poder polític? Els bagaudes, dirigits per Escipió (450 ) 1/
5. EXPLOTACIONS RURALS I SOCIETAT EN L’ÈPOCA GERMÀNICA
Ens trobem en un context de crisi urbana (vil·la). Hi havia autarquia? La crisi de les ciutats Cartago, una de les 7 capitals d’Hispània. Al s.VI a Cartago el teatre serà ocupat per un barri de cabanes, construïdes amb pedra i fang. No s’abandonarà la ciutat però el nivell de vida baixa considerablement, es produeix una reducció del perímetre. A Arcàdica trobarem columnes reciclades. Amb Barcino passa el mateix, tot i que no hi haurà construccions tan precàries. La vil·la
Barcino és una ciutat que no canviarà mai. Hi ha ciutats transformades en solars i al seu voltant tenim centenars d’establiments que són els centres productiu. El que entra en crisi és la gran explotació. La prensa, el torqularium, molt característic de les últimes viles romanes. Hi ha una tendència a la reducció en les viles i en el número de persones, seguirà sent una vila. (vilauba) Característiques bàsiques:
- establiment on hi viuen 80 persones amb la casa pel dominus i alrtes per als esclaus
- alguns elements passen de la ciutat a la vil·la
- les termes que eren presents en les ciutats
- la premsa, el trocularium, molt característic de les últmies vil·les romanes
- edificis complexos per a grans explotacions, molt característic del s.IV
- progressivament les explotacions es reduiran Casos concrets
- Vilauba: tendència a la reducció de les vil·les
- Can Gambús: no hi ha cap paret de pedra, tot és un establiment feta de fusta i fang, els sosrtes són precaris. Hi ha una gran diferència entre un establiment en el segle VI i un del s.IX, la reducció continua, i el número de famílies també es redueix. Què feien per sobreviure?
- agricultura → la principal activitat econòmica: cereals (es necessita magatzems per guardar, que es diuen SITJA, molins manuals per fer farina i un forn) vinyes (tant per les vinyes com per l’oli es necessiten premsesi oli (durant l’alta edat mitjana es deixarà de produir oli
- ramaderia → hi ha un gran consum de carn, sobretot en el període de les invasions, no són ramas col3lectius snio individuals, hi haurà un procés de desforestació donat per les pràctiques ramaderes
- metal·lúrgia → ells mateixos es produeixen els productes, adquireiexen el ferro i se’l treballen, aquí si que rallem l’autarquia en la que ell mateix es repara les eines
- Monistrol de Gaià: es basteix en pedra, els sostres seran precaris, però hi haurà una diferència entre un establiment del s.VI i un del s.IX. Només hi cap una família, hi ha nadons enterrats a casa. Com si es deconstruissin els assentamens.
- Monclús s.IX: dos metres i mig per quatre, amb una cuina annexa de mere i mig de superfície. Hi ha dues cabanes que formen una casa, combinació de pedra i fusta i brancatge.
necessita en una casa unifamiliar per la seva sofisticació.
- Segurament el forn no només abasteix aquests establiments sinó d’altres més petits. 3. Castellar del Vallès, s.VI:
- Hi observem els cràters dels forns, un retall al terra de 20 m. forns subterranis.
- Tres forns successius dins un mateix cràter.
- Tot molt simple però molt gros. a) Vinya: → Vilaclara, s.VII: ➢ Habitacions: cuina, graner, àrea residencial, segurament dues famílies. A l’altre extrem hi ha el lacus, on es recullen els líquids, i el torcularium. → Tant si hi ha vinyes com oli ens calen premses o torcularia: si l’economia no està especialitzada en el cereal, sí en la viticultura. ➢ Producte de Baix Imperi i inicis Edat Mitjana, però a parir del 800 es deixen de fabricar. ➢ Si continuem tenint premses, que fins i tot en tenien a Can Gambús, lacus, l’únic element amb morter, on es recull el líquid del premsat: contenidors tan grans a prop dels lacus certifica que es produeix vi massivament, excedents de vi: una familia no veu 1000 litres. b) Oli: ➢ És més complexe: en Alta Edat Mitjana es deixa de produir oli, ni hi haurà comerç d’oli (per cuinar, altres recursos animals) → Per què? Hi ha llocs on no es pot. A Vilauba, al principi s’especulava en que hi hagués una premsa d’oli, fins que un hivern es van gelar totes les oliveres: l’arbre en determinades ocasions mor. ➢ Hi ha espai idonis per les oliveres, però altres, com la Garrotxa, no. ➢ En una economia de tendència autàrquica, tantes coses com puguis hauràs de fer, però l’oli no sobreviurà. ➢ Com més es redueixen els establiments, les premses aniran desapareixent (es conserva en la Catalunya Nova i Al-andalus, s.XII producte tan car que el compren només per a làmpades de les esglésies).
- Ramaderia:
● Gran quantitat de fauna que es troba en els jaciments d’aquesta cronologia, gran consum càrnic (durant les invasions és quan es menja més carn). ● Hi ha corrals, closos, com a Vilaclara, i efectivament, hi ha molt de bestiar. ● No hi ha un problema de proteïnes, sobretot de cabra i ovelles. → De porc, fins l’XI, no se’n fa un ús generalitzat; és més senglar. ➢ Els ramats d’ovelles donen llet i derivats, sobretot teixits, fonamentals per als telers: la llana és la fibra per excel·lència. ➢ A més, te la pots menjar, amb les banyes pots fer mànecs de ganivets… ● És ramaderia extensiva, no ramats col·lectius sinó individuals, de nombrosos establiments… → Procés de desforestació que impliquen aquestes pràctiques ramaderes: ➢ Hiperabundància de carn, hiperabundància de pastures, mecànica dels sòls molt clara: erosió, transport i deposició de sediments. ➢ En el moment que comencen les invasions, els deltes de Catalunya no existeixen. ➢ Els deltes s’edifiquen sols perquè s’omplen de sediment abans l’any mil.
- Metal·lúrgia: → La Solana: ● Tots els establiments tenen ferreria. → El problema es que no només ferreria, sinó forns de reducció de metall, adquireixen el metall i el redueixen per fer lingots. ● En aquesta superfície enorme, de dues famílies, hi ha el forn de reducció, un cràter molt gran on converteixen el mineral en lingots, i enmig el sector de ferreria, on es fan les eines i es reparen. ● Ratllant l’autarquia. ● Ell mateix es repara les eines, una altra vegada si estem davant solucions locals davant el trencament del comerç mediterrani; buscant solucions al nostre entorn aconseguint metall per no caure en l’autarquia de destrals de pedra polida. 1.4 Problemàtica social dels assentaments, societat:
- El cap d’un bou sobre un cos, un home de cap per avall, dos persones en un mateix forat, un amuntegat…
- Jaciments:
- els exèrcits bàrbars representen pobles en moviment, nacions per això l’església acaba sent el represnetant exclusio dels romans; la nació romana.
- comença diàleg de sords entre les dues filos polítiques que des d’un principi implica segregació de pobles - podem preveure que la unió dels pobles només passa per un lloc comú: adopció de la mateixa filosofia política., sinó els regnes sucumbeixen D’INICI ELS POBLES ES SEGREGUEN PERÒ DESPRÉS CAP A UNA MATEIXA FILOSOFIA Teologia medieval:
- punt de partida és St. Agustí d’Hipona; l’únic monarca just és el catòlic, el que no ho faci serà un tirà
- la invasió de cartago va ser brutal
- envaït per bàrbars fins al VI
- el regne més bàrbar, el més intransigent amb els romans
- portat a l’extrem la filosofia de sant agustí és la filosofia de la resistència, de la tirania que suposen els nous regnes germànics
- va ser un desastre econòmic, va haver fins i tot un col·lapse en el comerç, justinià envia tropes perrecuperar cartago
- no tots els regnes prenen per força: pacte d’’hospitalitas, acords de redistribució, a majoria acorden distribuir la terra en fraccions
- si l’estat i l’exèrcit reparteixen la terra, què comporta per als assentaments?
- les grans residències rurals comencen a desaparèixer, i comencen a haver-hi cenrtes productius petits
- l’exèrcit el trobem a les ciutats
- al baix imperi s’acantonen els exèrcits a les ciutats, des de constantí
- a barcelona l’exèrcit enrta i els ciutadans marxen
- el ue fan a l’inici els bàrbars és ocupar els cenrtes de poder en època romana
- transferència de poder: es manifesta en la mesura que els bàrbars poden ocupar les ciutats i els vici
- el vicus, governat pel vicarius, és un agent del comte
- amb les reformes territorials del IV, es divideix el territori en diòcesis i apareix un cap religiós i un de civil
- en època germànica es mantenen comtes en ciutat i el vicarius en vicus, però s’uneixen les dues autoritats en una de sola
- barcelona és una ciutat oerò badalona un vicus
El món antic encara existeix
- Cop d’ull a la ultima capital de l’Imperi Romà: Ravenna. ● Entre 492-553 arriben els ostrogots. → Encara obres espectaculars com el palau o el mausleu de Teodoric. ➢ Emperador a l’antiga, clàssic, amb gustos d’aristocràcia tardoromana. ➢ Teodoric toca recursos; els reis continuen mantenint la fiscalitat, excedents que es capturen i es gasten. ● És a Ravenna on es conserven les primeres esglésies paleocristianes. → Sant Apolinari en Classe, de l’època de Justinià: té mosaics de temàtica cristiana amb estètica romana.
- Bàrbars i romans encara es disputen el poder, la fiscalitat, i és a occident, la cosa pren més diferències. → Gregori de Tours ens introdueix a un altre tipus de monarca germànic. a) Els francs. ● Són els primers en convertir-se al catolicisme: Clovis ho fa el 493. → Els francs són un poble molt fragmentat, amb regnes del temany d’una ciutat. Per conversió s’unifiquen amb els romans, ocupen tota la Gàl·lia, destrueixen el regne burgundi, ocupen els alemans, i tot en questió d’una generació. ● De la segregació als avantantges que proporciona la unificació religiosa. → Té un preu: liquidació de l’aparell fiscal. ➢ Gregori de Tours, historiador autor de la primera història dels francs, s’interessa molt per laicitat de Tours. ➢ Aquí passa que, successivament, arriben comtes, vicaris, funcionaris públics per reclamar el que ha de fer una ciutat tributària; pagar impostos regularment. ➢ Mitjan s.VI, un agent fiscal arriba a la seu episcopal de Tours, al registre fiscal amb el cens de subjectes fiscalitzables, exigint al bisbe que abonès l’impost. ➢ Per la intersecció del patró de la ciutat Sant Martí, l’agent mor. Per tant, no es cobra l’impost. ➢ Més tard, un nou representant de l’Estat arriba amb el cens, el rei Peric ordena cremar el registre, i s’acaba l’impost sobre Tours. ➢ L’Estat en base la fusió del dos pobles en una nació, liquida l’aparell fiscal.
- Filosofia cristiana: antifiscal ● Nou Testament referències anti-fiscals: contra la usura, els prestamistes... → Al César el que és del César, a Déu el que és de Déu. ● Des del moment que l’Estat és catòlic, es conduir el regne de Déu a la terra, un món governat per l’Església: teocràcia pontifícia. → Per tant, s’imposa l’impost religiós, la dècima religiosa en benefici de l’Església. No se’n surten, però es carreguen l’aparell fiscal. ● Des del 400 les emissions monetàries son raríssimes.
Convertir l’església en obra divina o subordinar-la a la monarquia? Converteixen a Jesús en Déu. Així com l’exèrcit bàrbar representa nacions perquè lls s’anomnenen nacions, representen pobles en moviment, justament l’església va acabar sent el representant exclusiu dels romans, de la nació romana. Aquí comença un diàleg enre les dues nacions, enrte les dues filosofies polítiques, que des d’un principi implica segregació de pobles. Context de segregació de nacions. A partir d’aqui podem veure que l’unió dels pobles només passava si es tenia la mateixa filosofia. La tologia medieval té molt lar que el seu punt de partida és Sant Agustí d'HIpona, lúnic moarca justa es elmonarca catòlic, e que segueix la teologia eclesiàstica. No tots els regnes han pres per força el seu terreny polític. Si l’estat i l’exèrcit es reparteixen la terra, on són els bàrbars i els romans? Els bandals 8/
7. COL·LAPSE D’OCCIDENT s.VII
Al s.VII es trenca el nexe entre orient i occident,hi ha també una pròpia crisi dels regnes germànics, tenim d’una banda la divisió d’espais polítics al mediterrani. EL REGNE DE TOLEDO Si la solució passa per la conversió religiosa és que l’església té quelcom a dir. Ens trobem aquí amb la TEOCRÀCIA → el model polític cristià es tradueix en concilis( concilis ecumènics). Un concili és una reunió d'eclesiàstics però també hi participien l'aristocràcia visigoda, cada 10 anys com a molt se’n celebra un. Durant el 605-711 en el regne visigot hi ha 15 monarques. Quin és el model de successió, en principi estem davant monarquies electives, es l’exercit qui proposa un comandant, un dux. La província narbonesa es la base de l’exèrcit visigot. Moltes vegades a Toledo es tria un rei i a Narbona se’n tria un altre, però es tendeix a preferir qui té el suport de l’església. Toledo vol imposar un estat centralitzat, és un regne construïts sobre les conquestes i
cada vegada que ocupen un territorio el que fan per celebrar es una emissió monetària de propaganda. Recopolis és l’exemple l’inten de creació d’una nova ciutat, data de creació l’any
- Hi ha edificis públic: la basílica i el palau. La representació gràfica de la teocràcia. És una ciutat enmurallada. El darrere intent de la monarquia visigod per crear una ciutat a l’antiga. A Narbona ens trobem un castell molt ben conegut. ROC DE PAMPELUNE CASTELLUM FRACTUM, Sant Julià de Ramis. El problema és la datació. Defensa l’entrada a la ciutat de Girona
la ciutat s’organitzen jocs on s’implica tota la població. Aquestes corporacions estan substituint als curials, són la mèdul·la civil de la ciutat, la ciutat funciona gràcies a ells. Tenim alrtes ciutats que passen dels 100.000 habitants: Alexandria, Jerusalem i Antioquia, les seus dels 4 patriarques orientals. CIUTAT → sublevacions, revoltes promogudes pels mateixos organismes de la ciutat. Al 532 es produeix la revolta de NIKA, cremen la catedral. Si tens una ciutat posada a la porta d’Àsia, i tens una ciutat que és el punt sobre el que pivoten les relacions entre occident i orient, és normal que hi passin coses, malalties, pestes, atacs…. La peste arriba als 540, és la primera passa anys més tard n’hi haurà més. Al ser una ciutat portuària, la malaltia s’expandirà molt fàcilment per tot arreu, aquesta no serà a pesta del s.XIV. Els problemes d’Orient vindran per altres coses, no er la pesta. JUSTINIÀ (527-565) el gran emperador d’Occident. És un dictador, farà reformes però aquestes reformes semblen que vagin marxa enrere, és com si tornessim al s.IV. Justinià en l’àmbit cultural ha passat a la història per les seves obres en negatiu, la primera la clausura de l’acadèmia d’Atenes, l’escola filosòfica per exelència amb quasi un mil·leni d’ecxistència, aquí s’acabarà la filosofia clàssica. Tot seguit venen les grans aportacions jurídiques a la història del dret, perquè agafa el dret antic i el converteix en un ninot, justinià és el pare del corpus iuris civilis, el que sistematitza el dret romà. El corpus iuris civilis i els seus derivats, só rextos en llatí i a constantinoble no es parla llatí sinó grec, el que esta fent justinià és agafar el dret romà i aparcar-lo, deixar-lo com a font de referència, marca un abans i després en relació a l’imperi. Es voldrà expandir Bizanzi cap a Occidnet. El primer pas era pendre el regne bàndal, Cartago, ho van fer en un any. Cartago quedarà sota el poder de Constantinoble. Recuperà el seu prestigi com a proveïdor de gra per a una gran ciutat. Com es resol l’ocupació del nord d’Àfrica. L’ocupació
dle nord d'àfrica es tradueix en la fundació de centenars de fortins l, de castells, tota la costa africana s’omplirà de fortificacions tipo: HAIDRA És més una base militar que no pròpiament una ciutat,és una ciutadella fortificada. Fortins bizantins del nord d’àfrica que n’hi ha un monton. El següent pas serà la recuperació de l’altre romà, d’Itàlia. Faran guerra llampec i en un any ocuparan itàlia però no, la guerra es va allargar 20 anys, del 36 al 55, al final justinià aconsegueix destruir el regne ostrogot, pero a u preu molt alt, campanes anuals durant dos dècades…. Els llombards van ocupar la part nord d’itàlia. Justinià aconseguirà conqherir també el sud de la peninsula ibèrica., cartagena al 550, la ciutat es reinventarà per ser una capital, que n va poder ser perquè ja estava Toledo. Un cop concluida l’expansió queden dos fronts.: el front de l’imperi sassàndina i el front de danubi. Hi haurà trampa, bizanci voldrà tenir bona relació amb els sassànides. Justinià per encarar les polítiques d’exterior fa pactes amb els perses, armisticis però pagant, no voldrà bizanci i al 540 Antioquia quedarà arrasada pels sassànides, dara que coincideix amb l’any més difícil de la guerra d’Itàlia. Justinià al final compraprà la pau als sassànides durant 50 anys. Mentrestant es podran dedicar a reconquerir l’imperi. La frontera nord continua sent un riu obert a tot el continent i ara comença aparèixer una gent que abans no havien aparegut al’escena: els ESLAUS,la gent de parla eslava, que arribaran a territpri bizantí, els eslaus no arriben sols, van amb federats, amb exèrcits que no són esclaus: els BÚLGARS I els ÀVARS. En la dècada dels 60, els balcans comença a ser envaït. Primer seran els avars els que començaran a molestar a bizanci. Al 626 els avars aliats amb els perses faran setge
