•En quin sentit pot contribuir un (nou) sistema educatiu a la millora de la
vida democràtica?
El sistema democràtic que coneixement generalment, com l’explica John
Dewey, s’imparteix de manera que a l’escola ens fan estudiar un llibre, l’hem de
memoritzar i donar respostes al que ens pregunten a un examen. Els qui
aconsegueixen reproduir tot el que han “après” llegint sense saber molts cops
el perquè d’aquesta resposta, aproven, en el cas contrari, s’encaminen al
fracàs. La manera adient d’aprovar és tan simple com treballar els conceptes
que han d’avaluar de forma que l’estudiant els visqui, els hi trobi una relació
entre la pregunta i la resposta i que finalment, li serveixi com a experiència per
a la vida. Amb el sistema educatiu actual, el que es crea i ens ensenyen és a
obeir, a ser dòcils i submisos i a acceptar les respostes que es donen.
A l’hora que un infant representi o expliqui alguna cosa que ha après mitjançant
el descobriment i l’experiència utilitzant la vista, l’oïda, el tacte, els músculs... li
serà molt més fàcil de reproduir ja que té un valor per a ell, que no el qui l’ha
memoritzat d’un llibre de text i espera una recompensa per haver-ho fet bé, ja
que és l’únic que l’estimula. Els nois que no esperen res a canvi, no tenen la
necessitat d’enganyar ni de fer actes delictius per rebre una recompensa.
Seguint el model educatiu tradicional, es creia positiu l’ensenyar temes que no
interessessin ni motivessin als alumnes per així desenvolupar la perseverança
i el vigor del caràcter de l’estudiant a més de disciplinar-ho pel fet de demanar-li
feines.
La majoria d’estudiants que reben aquest tipus d’educació i per la qual no estan
motivats, segurament no arribaran a desenvolupar les capacitats per treballar
amb les mans, per ser creatius i per pensar per si sols sigui el que sigui al que
es vulguin dedicar. Per tant, si una població té el desig de canviar el sistema
educatiu, l’Estat ha de satisfer aquesta exigència i adaptar-s’hi. El problema el
trobem en la divisió de dues escoles, una que treballi de forma “pràctica” i
l’altre de forma “lliure” amb la conseqüència que es desenvolupi una divisió
d’hàbits mentals i morals. Amb aquestes conseqüències es crea un pla
antidemocràtic.
Així és, que el canvi d’un nou sistema educatiu pot contribuir a la millora de la
vida democràtica pel fet de desenvolupar en infants o estudiants que seran
ciutadans el dia de demà, unes capacitats per pensar, decidir i opinar sobre el
que volen i amb la qual es desenvolupin unes igualtats d’oportunitats. Aquest
nou sistema serà eficaç sempre que es barregin els dos tipus d’educació i els
puguin satisfer totes les seves necessitats.
•Com descriu Hannah Arendt la crisi de l’educació? Es pot atribuir alguna
responsabilitat en aquesta crisi a les noves metodologies impulsades per
l’Escola Progressista de John Dewey?
Hannah Arendt explica la situació del sistema educatiu nord-americà dels anys
60, tot i que encara és vigent avui en dia. Parla sobre que ningú li ha donat la
suficient importància a la crisi de l’educació i que generalment, la societat no
creu que sigui resultat de la història com pot ser per exemple, a conseqüència
[Escriba texto]
