¡Descarga tercer parcial y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
TEMA 11 – LA MARMESSORIA
I. L’execució de la voluntat del causant
El marmessor es la persona designada pel causant per complir els encàrrecs respecte la seva successió a qui li hagi conferit.
El marmessor actua en nom propi, la marmessoria es basa en un encàrrec i no representació, per tant actua en el seu propi nom. Actua en interès d’una altra persona ja que el marmessor administra l’herència del causant i actua en voluntat d’aquest o dels seus hereus o legataris.
Pot ser que el marmessor sigui el mateix hereu o legatari.
II. El càrrec de marmessor
- Capacitat i legitimació
L’article 429-3CCCat diu que pot ser marmessor qualsevol persona que tingui capacitat per obligar-se, és a dir, qualsevol persona que tingui plena capacitat d’obrar. Per tant, s’exclouen tant els menors emancipats com els inhabilitats. Aquests no podran ser ni marmessor universal ni particular.
Podrà ser marmessor l’hereu, legatari, altres persones afavorides per la successió i els qui en un determinat moment exerceixen un càrrec. L’hereu pel fet de ser hereu ja tindria totes les facultats que tindria el marmessor, tindria sentit el nomenament en el codi per si hagués una pluralitat d’hereus, i per aquest motiu el causant podria designar-ho perquè només fos aquest. Pel que fa a la legitimació s’estableix que poden ser marmessors:
- L’hereu: en el cas de que hi hagi pluralitat d’hereus, potser el causant només vol que un d’ells administri el patrimoni.
- El legatari
- Persones afavorides Ex: assegurança de vida
En relació a les persones que en un determinat moment exerceixen el càrrec un exemple seria per exemple que el causant te una especial vinculació amb una entitat sense ànim de lucre i decideix establir marmessor al president d’aquesta entitat. Quan un deixi de ser-ho, ho serà l’altre. No estableix una persona concreta sinó un càrrec.
- El nomenament del marmessor
El nomenament del marmessor deriva d’una declaració unilateral del causant. Un cop fet aquesta designació, la persona pot fer dues coses:
Es podrà nomenar en testament o pacte successori. També en codicil però tampoc serà possible el nomenament d’un marmessor particular.
Amb caràcter excepcional podrà nomenar marmessor el jutge, quan no resta cap marmessor o substitut que estigui complint el càrrec i encara no s’hagi complert, qualsevol persona pot sol·licitar a l’autoritat judicial, i si aquesta ho creu procedent designarà un o més marmessors que seran anomenats marmessor datiu. Tot i ser potestat del jutge depèn de la voluntat del causant ja que el supòsit de fet perquè pugui existir un marmessor datiu es que en un principi hi hagués un de voluntari per part del causant, per tant nomes es nomenarà per part del jutge en el cas de que les persones nomenades pel causant no ho facin. Es potestatiu del jutge, per tant, aquest, només el nomenarà si ho estima procedent, depèn de la seva voluntat. Les funcions i les facultats seran les mateixes que tindrien els marmessors que ja no estan exercint el càrrec. Pot passar que el jutge no ho estimi procedent i per tant no hi haurà marmessor, en aquest cas l’hereu serà l’encarregat de fer-ho.
L’atribució automàtica o ex legem fa referència als hereus i legataris de confiança i diu que un cop s’ha revelat la confiança aquest tindran respectivament la condició de marmessor universal i marmessor particular tret que el causant hagi establert altre cosa.
- L’acceptació, l’excusa i la renúncia al càrrec
El càrrec de marmessor es un càrrec que sempre es voluntari i per tant requereix que la persona designada accepti. Aquesta acceptació es pot produir expressa o tàcitament.
Quan es produeix de forma expressa, no requereix que hi hagi cap requisit de forma específic excepte en el cas de que s’hagi produït un requeriment notarial per a que s’hagi produït l’acceptació on serà necessari que es faci en Escriptura Pública.
Un cop la persona accepta el càrrec de marmessor no es pot excusar del càrrec sense que hi hagi un justa causa justificada pel jutge. L’excusa justificada permetrà no continuar exercint el càrrec del marmessor. Això esdevé una causa d’extinció del càrrec de marmessor.
La renuncia al càrrec de marmessor es prèvia a l’exercici d’aquest càrrec, per tant podem pensar que mes que renunciar al càrrec de marmessor el que s’està fent es renunciar a la delació del càrrec de marmessor.
- Quan el testador hagi assenyalat funcions específiques per a cada un dels marmessors.
Quan hi ha una pluralitat pot ser que es produeixin vacants. En aquest cas els marmessors que resten assumeixen les facultat i funcions dels que manquen. Un cop assolides la relació serà en el mateix règim que hi havia en un inici, ja sigui mancomunitat o solidaritat.
- La remuneració del marmessor i el rescabalament de les despeses
El marmessor es un càrrec que com a principi ha de ser remunerat, per tant només serà gratuït en aquells casos en que el causant ho estableixi expressament. Per establir la quantia de la remuneració hi ha dos criteris:
- Prioritari: és aquella remuneració establerta pel causant.
- Subsidiària: Quan el marmessor es universal te dret a percebre el 5% de l’actiu hereditari líquid, en cas de que sigui particular i a més comptador partidor té dret a un 2% d’aquest valor o dels valors dels béns objecte de partició. En relació al marmessor particular que no sigui comptador partidor només ho rebrà en aquells casos en que el causant ho disposi. Aquest atribució es considera una càrrega de l’herència
Si hi ha una pluralitat de marmessors cal diferenciar si l’exercici es simultani o successiu. Si actuen simultàniament rebran la retribució per parts iguals sense que es tingui en compte quina es l’activitat que han realitzat, tots rebran una part igual. En cas de que sigui successiva, un desprès dels altres, la retribució serà proporcional a l’activitat realitzada.
Dues precisions:
- Els llegats o altres disposicions que s’hagin fet a favor del marmessor no s’imputen a la seva remuneració llevat que el causant ho digui.
- En cas que el marmessor accedeixi al càrrec per hereu de confiança i ja hagi percebut una remuneració per hereu de confiança, ja no li correspondrà un altra remuneració.
Un cop el marmessor ha estat remunerat, si procedeix, el marmessor te dret al rescabalament d’aquelles despeses judicials i extrajudicials que derivin de l’exercici de les seves funcions i aquestes seran directament a càrrec de l’herència.
- El temps de compliment de l’encàrrec
Hem de diferenciar dos criteris:
- Principal: El marmessor per complir amb el seu encàrrec te el temps que hagi establert el causant en el testament, codicil o heretament, i les possibles pròrrogues a aquest termini. Tot i així, els cohereus de mutu acord podran ampliar aquest termini i pròrrogues. El termini fixat pel causant no pot excedir dels 30 anys, i en cas de que s’hagués constituït en relació a la vida de les persones, aquest no pot superar els límits del fideïcomís.
- Subsidiari: Quan el causant no hagi establert el temps, el marmessor disposa d’un any per complir amb el seu encàrrec que començarà a comptar a partir de l’acceptació del càrrec. Els marmessors per unanimitat podran fixar un termini superior. En cas que no hi hagi unanimitat dels marmessors, qualsevol dels interessats, podrà demanar a l’autoritat judicial que el marmessor sigui requerit per a que compleixi l’encàrrec en un termini que aquest li fixi sota amenaça de caducitat del càrrec.
III. L’exercici del càrrec de marmessor
- El marmessor universal i el marmessor particular
Hem de diferenciar dos tipus de marmessor:
- Marmessor particular: Es aquella persona que ha de complir un encàrrec o més relatius a l’herència o executar disposicions testamentàries o de pacte successori. La seva particularitat es que coexisteix sempre amb la figura d’un hereu. Sempre ha d’existir un hereu perquè pugui existir un marmessor particular
- Marmessor universal: S’encarrega de la gestió global de l’herència. La seva existència es independent de la figura de l’hereu. El marmessor universal te dues funcions bàsiques:
- Entregar l’herència en la seva universalitat a les persones designades del causant.
- Destinar l’herència a les finalitats expressament dites del causant.
Dins del marmessor universal trobem dos subtipus:
- De realització dinerària de tota l’herència o un part : La idea fonamental es basa en la transformació de l’herència. S’haurà de convertir en diners els béns per complir amb les finalitats que perseguia el causant.
- De lliurament i entrega directe de romanents dels béns hereditaris: el marmessor es l’encarregat d’entregar de romanent dels béns hereditaris als seus destinataris.
marmessor. Amb caràcter subsidiari s’aplicarien les facultats regulades al articles. Aquestes serien:
- Prendre possessió de l’herència. Es una facultat essencial que es la base per realitzar algunes funcions posteriors per exemple l’administració o disposició dels béns.
- Formació de l’inventari. Els marmessors universals han de fer inventari en el termini d’1 any des de l’acceptació. Ho han de realitzar com mes un deure que una facultat.
- Administració de l’herència. L’haurà de dur a terme igual que tot hereu.
- Disposició els béns de l’herència. Es farà tenint en compte quin es l’àmbit d’actuació que s’ha atribuït a cada marmessor universal.
- Cobrar crèdit i cancel·lar-ne les garanties.
- Retirar dipòsits de tota classe.
- Pagar deutes i càrregues hereditàries si els impostos causats per la successió.
- Pagar les legítimes.
- Complir llegats i altres disposicions testamentàries com per exemple la gestió de l’herència destinades a orbes benefiques.
- Demanar els compliments dels modes.
L’article 429-8 CCCat estableix un a clàusula de tancament que es que el marmessor universal pot fer tots els actes que siguin necessaris per a complir les seva comesa i les disposicions del testament. Per tant, es una porta oberta a moltes altres actuacions.
En relació al marmessor universal, també hi h una clàusula similar que si que es permet que realitzi en general tots els actes que calguin.
El marmessor universal disposa de facultats d’interpretació, per tant, està legitimat per interpretar el testament, codicil , memòria testamentària i pacte successori.
El marmessor universal es una persona de confiança per tant podem considerar que la interpretació serà utilitzada, però això no significa que sigui prevalent.
La legitimació processal del marmessor universal es que està legitimat per actuar en tots el litigis o qüestions que es plantegin en relació als béns hereditaris, la marmessoria, i la validesa del testament, codicil, memòria testamentària o pacte successori. Per tant, es refereix tant a actuacions judicials com extrajudicials. A més de la legitimació processal, també està legitimat per instar l’acció de petició a l’herència, ja que aquesta es un dels mecanismes del que disposa el marmessor universal per realitzar la seva funció.
L’àmbit d’actuació específica del marmessor universal de realització dels béns de l’herència, el marmessor ha de liquidar amb la finalitat d’obtenir una quantitat de
diners líquida per la destinació que el causant li volia donar. És limita a fer una repartició dels diners que s’obtenen de la liquidació de l’herència.
L’àmbit d’actuació específica del marmessor universal --- dels béns, el marmessor ja no tendeix a liquidar l’herència, sinó el que pretén obtenir una herència neta, un patrimoni que estigui preparat per ser repartir. Te possibilitat de realitzar la partició de l’herència. El marmessor universal ha d’intentar dur a terme una funció de conservació. Ha d’intentar conservar la identitat dels béns que integren l’herència sempre tenint en compte el marge d’actuació que el causant li hagi donat.
L’àmbit d’actuació del marmessor particular, a diferència del marmessor universal, seria que ha de coexistir necessàriament amb la figura de l’hereu. Mai substituirà a l’hereu. L’àmbit d’actuació del marmessor particular pren com a referència al del marmessor universal, però aquest està limitat ja que aquest no pot decidir sobre la totalitat de l’herència. Ens podem trobar en el cas de que el causant nomeni un marmessor particular i no li atribueixi cap facultat, en aquest cas, el seu àmbit d’actuació es redueix a tenir cura de l’enterrament o la incineració, dels funerals i del sufragis piadosos, de la destinació dels òrgans i del cosa i de demanar el compliment dels modes que hagi ordenat el causant. En gran part seria inaplicable ja que normalment quan sobre el testament la majoria d’aquestes funcions ja s’ha n produït, i per tant no es podrien aplicar.
IV. L’Extinció de la marmessoria. La rendició de comptes
L’extinció de la marmessoria es troba contemplada a l’article 229-14 CCCat. Pel que fa a la causa principal d’extinció, el marmessor cessa el seu càrrec quan:
- Ha complert la missió o encàrrec que tenia encomanat que té lloc quan s’han rendit comptes.
- Ha transcorregut el termini.
- Per excusa: Hauria de ser apreciada una justa causa pel jutge sinó no comportaria com a causa d’extinció
- Per incapacitat sobrevinguda.
- Remoció fonamentada per una conducta dolosa o greument negligent.
- Mort
- Impossibilitat per exercir com a tal.
Un cop s’ha complert l’encàrrec, hauran de rendir comptes de la seva gestió, sinó no es considerarà que s’ha complert totalment l’encàrrec. Aquesta rendició de comptes es obligatòria i no dispensable, tot i que el causant ho dispensi s’haurà de fer. Això es dedueix de la pròpia redacció de l’article que és molt imperativa.
La rendició de comptes s’ha de fer en front de:
que el pacte s’haurà de fer amb un tercer que haurà de ser un dels subjectes anomenats anteriorment.
La institució d’hereu per pacte successori a favor del cònjuge queda sense efecte per la situació de crisi matrimonial, ara bé, en el cas de que s’hagi atribuït la institució d’hereu a un tercer, aquesta atribució no queda sense efecte per la situació de crisis matrimonial.
La capacitat necessària per ser atorgant és la majoria d’edat i la plena capacitat d’obrar. Encara que hem de tenir en compte una excepció: si només és afavorit, i no se l’imposa cap càrrega, serà necessària la mateixa capacitat que per a ser donatari, per tant, la capacitat natural.
- Les persones afavorides (no atorgants).
L’afavorit pel pacte successori pot ser qualsevol persona ja sigui atorgant o no atorgant, parent o estrany.
Hi ha la possibilitat de que:
- un tercer no atorgant sigui instituït hereu: quan s’obre la successió, haurà de dir si accepta o repudia l’herència. Si el tercer mor abans que el causant, la disposició esdevé ineficaç a menys que el causant hagi establert el contrari i hi ha la possibilitat de nomenar-li un substitut.
- l’atorgant sigui instituït hereu: ja és hereu, i no ha de fer acceptació de l’herència ja que al consentir el pacte ja va assumir el títol d’hereu, és a dir, ja ha acceptat l’herència.
III. Aspectes formals i publicitat.
És necessària l’escriptura pública per tal de que sigui vàlid el pacte successori i no cal que sigui de capítols matrimonials)
Respecte a la publicitat, el codi preveu diferents mecanismes de publicitat dels pactes successoris:
- El notari ha de notificar necessàriament el pacte al Registre General d’Actes d’Última Voluntat.
- Els pactes successoris poden fer-se constar al Registre de la Propietat mitjançant una nota al marge de la inscripció dels béns immobles.
- Accions nominatives i participacions socials: si el pacte successori es refereix a aquests, en els mateixos assentaments del llibre de registre de les accions o del llibre de socis es pot fer constar.
- Registre Mercantil: si la finalitat del pacte successori és el manteniment i continuïtat d’una empresa familiar.
IV. Contingut general dels pactes successoris.
El pacte successori permet la ordenació de la successió d’una persona, amb la mateixa amplitud que es podria fer en testament. (institució d’hereu o llegats) Hi ha la possibilitat de reservar-se determinats béns per disposar, o d’una part alíquota de l’herència. L’ordenació de la successió en el pacte successori és absoluta, és a dir si es tracta d’un pacte successori d’institució d’hereu, el causant ja no podrà decidir sobre el destí dels béns per després de la seva mort ja que no es poden incloure disposicions successòries que siguin lliurement revocables per el causant Per tant, l’ordenació de la successió mitjançant heretament es fa amb caràcter irrevocable.
El pacte successori es pot fer a favor dels atorgants o de tercers no atorgants i les disposicions que si continguin es poden subjectar a condicions, substitucions, reversions, fideïcomisos...
Es permet la possibilitat d’imposició de càrregues als afavorits que hauran de figurar expressament en el pacte successori, encara que el CCCat no fa referència a la conseqüència jurídica de l’incompliment de les càrregues imposades a l’afavorit. ex: la cura dels atorgants o de tercers.
Es permet establir l’expressió de la finalitat del pacte, és a dir, la finalitat que es pretén obtenir amb l’atorgament del pacte successori. La finalitat es pot referir a la totalitat del pacte o només a alguna de les disposicions que si és determinant hi ha la possibilitat de revocació unilateral del pacte d’aquelles finalitats que siguin d’impossible compliment.
V. La ineficàcia dels pactes successoris.
- La seva modificació i resolució per acord dels atorgants.
El pacte successori es podrà veure modificat o resolt per:
- Acord dels atorgants: pot deixar sense efecte l’acord entre els atorgants i també les disposicions a favor de tercers que no intervenen en el pacte. Encara que hem de tenir en compte una excepció, en el cas de les disposicions fetes a favor de tercers que impliquin una donació de béns de present.
La modificació o resolució es pot fer de tot el pacte o només d’alguna de les seves disposicions.
Per regla general no s’admeten els pactes successoris sobre successió no oberta. Només s’admeten els previstos en el CCCat. Per tant, hi haurà nul·litat del pacte per:
- atorgament per persones no legitimades.
- atorgats sense escriptura pública.
Serà possible també l’anul·labilitat (de tot el pacte successori, o d’alguna de les seves disposicions) quan:
- falta de capacitat
- engany
- violència o intimidació greu
- error
L’acció de nul·litat es podrà exercir:
- en vida del causant només la poden exercitar els atorgants del pacte.
- una vegada mort el causant, l’acció de nul·litat la pot exercitar qualsevol persona a la que pugui beneficiar l’acció de nul·litat.
Els efectes que provocarà aquesta acció de nul·litat són:
- nul·litat de tot el pacte o de la institució d’hereu: regirà el darrer testament vàlid, o s’obrirà la intestada.
- nul·litat només d’alguna de les seves disposicions: no determina la nul·litat de les altres.
VII. Els heretaments.
Es podrà atribuir la qualitat d’hereu:
- si l’hereu és un dels atorgants del pacte: no cal acceptació.
- si és un tercer: caldrà que accepti.
Si l’hereu premor al causant, l’heretament esdevé ineficaç, encara que hi ha excepcions:
- si hi ha previsió d’una altra cosa com el nomenament d’un substitut vulgar.
- dret de representació a favor dels descendents de l’instituït si aquest és descendent del causant, en la mateixa mesura que els hagi instituït hereus.
- si l’hereu va morir intestat, l’heretant pot elegit un substitut.
- si l’heretament és cumulatiu, els béns adquirits per l’hereu es transmeten als seus successors, tret que s’hagi previst la reversió.
Els heretaments tenen eficàcia revocatòria respecte a:
- testament
- codicil
- memòria testamentària
- donació mortis causa anteriors
Sobre els béns no transmesos de present, l’heretant manté la facultat de disposar per actes a títol onerós ja que la contraprestació s’incorpora a l’heretament. Per als actes entre vius a títol gratuït, necessita el consentiment exprés de l’hereu.
L’heretant es pot reservar béns, diners o una part alíquota del patrimoni per disposar en donació, codicil, memòria testamentària o pacte successori.
Hem de distingir diverses modalitats d’heretament:
- Heretament simple: atribueix a l’instituït la qualitat d’hereu (pot haver-hi donació de present de béns concrets)
- Heretament cumulatiu: atribueix la qualitat d’hereu i a més, tots els béns presents de l’heretant amb excepció dels béns que l’heretant hagi exclòs.
- Heretament mutual: institució d’hereu recíproca entre els atorgants a favor del qui sobrevisqui.
- Heretament preventiu: només té eficàcia en el cas que el causant mori sense haver designat hereu, contractual o testamentari. És una modalitat que es pot afegir a qualsevol dels tipus d’heretament abans assenyalats.
No s’admet l’heretament prelatiu, és a dir, l’heretament en el qual els atorgants s’autolimitaven la facultat de designar hereu, sense atribuir a ningú cap dret successori directe.
En l’heretament, hi ha responsabilitat de l’hereu pels deutes de l’heretant en el cas dels béns transmesos de present.
- Responsabilitat respecte als deutes de l’heretant que siguin anteriors a l’heretament: només respon amb els béns transmesos, i una vegada feta l’excusió en els béns de l’heretant.
- Responsabilitat respecte als deutes posteriors a l’heretament:
- En vida de l’heretant, l’hereu no respon ni amb els béns propis ni amb els béns rebuts.
- Mort l’heretant, l’hereu pot excloure la responsabilitat respecte als béns rebuts entre vius si s’acull al benefici d’inventari.
La responsabilitat quant als béns adquirits per causa de mort es regeix per les regles generals.
VIII. Els pactes successoris d'atribució particular.
Els pactes successoris d’atribució particular són equivalents als llegats en la successió testamentària. Aquests podran disposar dels béns un cop mort el causant amb independència de que els hereus acceptin l’herència.
Els béns donats per causa de mort, a més, no tenen efectes a l’hora de calcular la quarta falcídia ja que aquests queden exclosos del càlcul degut a que el testador no en pot disposar.
III. Naturalesa i finalitat.
Aquesta donació mortis causa es regeix per tres tipus de normes:
- Específiques de la donació per causa de mort.
- Generals per les donacions tant entre vius com per causa de mort.
- Generals pels llegats i les donacions per causa de mort.
Els béns donats queden fora de l’herència, i per tant no s’inclouen en el càlcul de la quarta falcídia. La transmissió de la propietat no es produeix pel simple fet de la mort, sinó per la voluntat dispositiva del donant. Serà la mort la que determina simplement el moment en què es produeix la transmissió “definitiva” de la propietat.
És un títol autònom, desvinculat de la successió per causa de mort amb la finalitat bàsica de transmetre la propietat del bé (a diferència del llegat) però mantenir el control sobre el bé donat (possibilitat de revocar lliurement la donació, a diferència de la donació entre vius).
IV. Qualificació: el caràcter essencial de la voluntat del donant.
Una donació serà per causa de mort quan “explícitament” s’hagi fet com a tal. En cas de dubte, la donació serà entre vius.
V. La transmissió de la propietat.
- La transmissió diferida de la propietat.
La donació existeix i ha estat acceptada, però no hi ha transmissió immediata de la propietat. La transmissió dependrà:
- De què el donatari sobrevisqui al donant.
- Que el donant no revoqui la donació.
La seva utilitat és garantir al donatari, que si no succeeix res, adquirirà el que s’ha donat, sense cap pronunciament addicional d’ell ni del causant. És a dir, el donatari ja ha acceptat i per tant no caldrà un requisit addicional a partir de la mort del testador.
- La transmissió immediata de la propietat.
Si la transmissió de la propietat de la cosa donada per causa de mort és immediata ho hauran de manifestar expressament les parts.
VI. L'adquisició de la possessió.
El donatari pot prendre per ell mateix la possessió de la cosa donada si no hi ha hagut transmissió immediata de la propietat, a diferència del legatari. Si hi ha transmissió immediata, cal que el donant li entregui la possessió.
VII. Objecte.
L’objecte donat en la donació mortis causa no pot ser universal, és a dir, no es pot transmetre tot el patrimoni del donant. La donació es podrà referir a tots els béns presents del donant i per tant els béns futurs queden exclosos.
VIII. Capacitat.
Respecte a la capacitat per fer o rebre donacions mortis causa és necessari:
- Per fer donacions mortis causa:
- amb escriptura pública: es podran fer a partir dels 14 anys que es quan es té capacitat per fer testament.
- sense escriptura pública: serà necessària la majoria d’edat.
- Per rebre donacions mortis causa: és necessària la plena capacitat d’obrar, és a dir, serà necessari tenir 18 anys per rebre donacions per causa de mort.
Es sorprenent veure com s’exigeix més capacitat per rebre que no pas per donar.
TEMA 14 – LA SUCCESSIÓ INTESTADA
I. L’obertura de la successió intestada
Implica que a falta d’hereus testamentaris o contractuals, serà la llei qui cridarà als successors i aquesta crida sempre es fa a títol d’hereu. Tot i que no hi hagi hereu testamentari ni contractual, és possible que no hi hagi hereu intestat. Això pot passar quan l’herència es reparteixi totalment en llegats.
Amb la successió intestada la llei crida a una sèrie de persones, és a dir, a certs parents, al cònjuge o convivent i a la Generalitat.
II. El parentiu: la successió ordinum et graduum
- En cas de premoriència
- Indignitat
- En cas de declaració d’absència (ho diu la llei, però aquesta declaració no implica que l’absent estigui mort, per tant, segons el professor Esteve no l’hem de tenir en compte)
- Si el testador ha exclòs alguns d’aquests parents de la successió. Aquesta exclusió no perjudica a l’estirp d’aquest. Ex: si s’exclou el pare no significa que els fills d’aquest no puguin heretar.
- Segons les línies en el que es produeix:
- Línea recta descendent sense cap limitació de grau, en canvi, en línea recta ascendent no s’aplica mai aquest dret de representació.
- Línea col·lateral però només en el cas de germans que concorrin amb fills de germans, és a dir, nebots. Ex: si el causant té dos germans però un ha premort, els fills del que ha premort també tenen dret de representació.
IV. Els ordres successoris
- Els descendents
Supòsits:
- El causant té dos fills però un d’aquests a premort, de manera que els fills del que ha premort tindran dret a la meitat de l’herència repartida entre tots. És a dir els néts per part del fill que ha premort es repartiran la meitat de l’herència entre els que siguin i l’altra meitat serà pel fill del causant.
- El causant té dos fills però els dos han premort. Un té dos fills mentre que l’altre ha tingut tres fills. En aquest cas la divisió de l’herència no es farà per caps com hauria de ser sinó que s’aplica igualment el dret de representació i la divisió de l’herència es farà per estirps. Per tant, serà la meitat per cada un dels fills de manera que una meitat haurà de ser repartida entre dos néts i l’altra meitat entre tres.
- El causant té dos fills però un ha premort i l’altre repudia a l’herència, de manera que no pot operar el dret de representació en aquest cas, però sí en el supòsit de premoriència. Si el fill premor, els néts tindran dret a representació, però si repudia no tindrà dret a representació de manera que tot el dret seria per l’altre. Per tant els néts del que ha premor s’haurien de dividir l’herència a parts iguals mentre que el que ha repudiat exclou el seu estirp.
- És una novetat del Llibre IV que trenca amb els principis explicats anteriorment: el causant té dos fills i cada fill té descendència. Aquests fills sobreviuen al causant però els dos repudien l’herència, de manera que no hi podria haver dret de representació. Els néts com a parents més propers en grau, encara que els pares repudiïn, podran adquirir per dret propi. De tal manera que a l’adquirir per dret propi, per regla general, s’adquiriria a parts iguals, però la llei estableix que en aquest cas la divisió de l’herència s’haurà de fer per estirps. Si hi ha cònjuge o convivent ens estarem saltant una altra regla ja que en comptes de cridar als descendents, la llei estableix que es cridarà al cònjuge sempre que aquest sigui progenitor dels fills. La llei ho estableix per la raó de que la repudiació dels fills s’entén que es fa per tal de beneficiar al cònjuge.
- Si finalment correspon heretar als néts i passa que un dels néts hagi premort, la seva proporció acreixerà entre els seus altres germans, és a dir, entre el mateix estirp.
- En cas d’adopció qui podrà succeir seran els seus parents adoptius de manera que els parents biològics queden exclosos. Ara bé, per tal de que els parents adoptius puguin heretar és necessari que li hagin donat un tracte familiar. - Hi ha una especialitat en cas de la persona que adopti el fill del seu consort. Tot i que la regla general és que l’adopció trenca els vincles amb la família per naturalesa, en aquest cas també subsistiran els vincles amb els parents del pare per naturalesa que ha mort; de manera que el fill podrà succeir per banda del pare biològic.
pare mort mare marit adoptiu
fill
- Un germà adoptat conserva el seu dret a succeir respecte dels seus germans per naturalesa. És a dir, els pares donen en adopció a un dels fills de manera que aquest tindrà germans per naturalesa i pot ser que tingui germans per adopció. Si aquest mora, tant els germans per naturalesa com els germans per adopció tindran dret a succeir.
- El cònjuge i el convivent de fet
El cònjuge o convivent podrà succeir sempre que sigui de bona fe i sempre que no estigui afectat per la situació de crisi matrimonial, és a dir, en cas de que hi hagi un procés de nul·litat, divorci o separació matrimonial.
