¡Descarga segon parcial y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
Lliçó 3: Els negocis mortis causa.
Tot hi haver-hi tres formes successòries a Catalunya (successió testada, pacte successori i successió intestada), el 90% aproximadament de les successions són per testament. Un tipus de successió que dóna incompatibilitat a accedir a la successió intestada, si existeix possibles hereus.
1. El testament.
El testament és l’instrument que la llei posa a disposició de les persones per a possibilitar l’adopció d’aquelles previsions que considerin més oportunes amb vistes a la destinació del seu patrimoni després de la seva mort.
En si no existeix una definició exacta d’allò que és un testament, però en tant que és un acte jurídic, per les seves característiques si que pot definir- se.
1.1.. Acte jurídic per causa de mort.
És un acte jurídic, i en tant que acte jurídic, el podem assimilar com un negoci jurídic, perquè deriva d’una declaració de voluntat humana. És de caràcter no receptici, perquè la declaració de voluntat no va dirigida a ningú, ni tan sols als seus hereus.
El que es fa mitjançant un testament és regular la destinació dels béns del testador, per a després de la seva mort. I això tan sols té efectes mortis causa. Una declaració de voluntat autoritària, perquè ordena la successió, tal com indica l’art. 421-1 CCCat.
1.2.. Acte formal.
És un acte formal perquè no es pot fer de qualsevol manera, ha de ser amb una de les formes que estableix la llei. Un acte solemne.
En aquest sentit hem de destacar que a Catalunya, no és vàlid el testament atorgat de manera oral i amb testimonis.
Sinó que es precisa d’uns requisits de forma.
1.3.. Acte unilateral.
El testament és un acte unilateral, perquè el seu atorgament és individual, i depèn exclusivament de la voluntat del testador. És una declaració de voluntat no recepticia. Per això el que ha de ser hereu no és part del negoci jurídic creat.
Tan sols hi ha una sola persona, i així mateix tan sols hi ha una persona, per altra banda, no és possible realitzar un testament amb la voluntat de dues persones. Cadascú ha de tenir el seu propi testament. Una persona un testament.
(encara que en el Dret de Navarra, és possible el testament mancomunat o “testamento de hermandad”).
1.4.. Acte personalíssim.
El testament és un acte personalíssim, perquè es manifesta la seva pròpia voluntat, sense ningú que el supervisi, sense necessitat de cap representant legal.
Encara que aquest precepte, conté alguns matisos, en els casos de situació pupilar o exemplar. Per a aquells casos en que el causant morís intestat, perquè no en tenia capacitat o edat legal, per poder realitzar el testament. Llavors seria el propi representant legal, o els propis ascendents els qui determinarien a qui ha d’anar el patrimoni successori. O també poden nomenar a algú per a que així ho distribueixi en els beneficiaris de la successió. Actuen com a complement de la voluntat del causant.
1.5.. Acte essencialment revocable.
Art. 422-8.1 CCCat, és un acte revocable en tant que el testador pot modificar la seva voluntat tantes vegades com vulgui. Però sempre serà revocable pel mateix testador. No fa falta ni que el testador es limiti per a fer-ho.
Això si existeixen les “clàusules ad cautelam”, que poden fer-se servir en un testament anterior, i per les quals, el propi testador s’obliga a utilitzar una sèrie de fórmules o signes que el causant ja havia establert anterior, per a que al moment de fer-ne un de nou, aquest tingui eficàcia, o alguna altra repercussió. Encara que aquestes clàusules mai podran ser derogatòries.
1.6.. Institució d’hereu.
És un acte que ha de contenir necessàriament la institució d’hereu. Una regla general, menys quan es nomeni un marmessor universal o el testador sigui una persona subjecta al dret de Tortosa.
Si el testament no te hereu instituït el testament serà nul. I no és testament vàlid aquell instrument en aquell que el testador adopta determinades
2.4.. Testimonis.
Avui dia no és necessari l’existència de testimonis, pel fet que es vulgui conservar la privacitat i intimitat del testador. Però si que serà una figura imprescindible quan concorrin circumstàncies especial en el testador, quan ho demani el testador o el propi notari.
Les circumstàncies especials del testador són aquelles considerades quan aquest no pot per ell mateix percebre el testament (quan és cec, sord,...).
En els casos que siguin necessaris, es precisarà de 2 testimonis, que han de reunir una sèrie de condicions, han de saber signar, no estar sotmesos a cap causa d’inhabilitat, saber l’idioma del testador, ni ser els afavorits pel propi testament. Causes previstes a l’art. 421-11.2 CCCat.
Per altra banda hi ha una sèrie de testimonis que no són considerats idonis. Aquests són:
a) Els menors d’edat i els incapaços per a testar.
b) Els sords, cecs i els muts que no saben escriure.
c) El condemnats per falsificació de documents, fals testimoni o calumnies.
d) Els afavorits pel testament.
e) El cònjuge o parella de fet, familiar fins a quart grau de consanguinitat o segon de afinitat dels hereus instituïts.
1.. L’idioma.
Segons l’art. 421-12 CCCat, es permet qualsevol de les llengües oficials a Catalunya, a elecció de l’atorgant.
En el cas que sigui un testament obert, hi ha la possibilitat de testar en una llengua no oficial, si el notari la coneix, perquè si no la coneix, es pot demanar a un intèrpret de conformitat a les dues parts, i l’intèrpret en aquest cas haurà de signar també el testament.
- Capacitat per testar. La intervenció de facultatius.
Segons l’art. 421-3 CCCat dóna reconeixement general a la capacitat de testar, sense perjudici d’alguna prohibició expressa per la llei. Així la capacitat és la regla general, i les incapacitats excepcions a aquest principi. Per això sempre es presumeix la capacitat del testador, i més quan es tracta d’un testament notarial, ja que és el propi notari el que aprecia la capacitat del testador.
Per altra banda la capacitat per testar continua igualment per als testaments hològrafs.
A l’art. 421-4 CCCat, es concreten les incapacitats per a testar, en primer lloc per als menors de 14 anys. A aquells que no tenen capacitat natural en el moment de l’atorgament, perquè el testament llavors és nul, perquè es podria dir que no comprenen la rellevància dels seus actes. Val a dir que si el notari dubta sobre la capacitat del testador o incapacitat el notari, segons l’art. 421-9 CCCat, pot demanar un informe mèdic per facultatius, al mínim 2, que tot i no ser un dictamen vinculant, pot incidir d’alguna manera. Perquè sinó el notari pot declarar nul el testament.
Pot ser també que el testador incapacitat tingui un interval de lucidesa, i llavors el notari haurà de demanar informe facultatiu a dos metges.
- Contingut del testament.
El testament ha de tenir un contingut mínim que és la institució d’un hereu. Tan sols per aquest contingut ja ens trobem davant un testament, i al contrari, a falta d’hereu no hi ha testament.
A part d’aquest contingut mínim també es preveu altres continguts. Com per exemple de contingut PATRIMONIAL:
- Es pot excloure a determinats hereus
- Ordenar llegats
- Designació de marmessors
- (^) Revocació o subsistència total o parcial d’un testament anterior
- Constitució d’un cens
- Creació d’una fundació
- Establiment de sistemes d’administració de béns
- Designació de beneficiaris d’assegurances de vida
sobre amb la data i la hora. Així el testador firma el sobre i l’acta, o els testimonis si ell no en sap.
A la mort del testador, s’obre el sobre a petició de l’interessat, davant dos testimonis idonis, i es protocol·litza amb una nova acta.
Aquest tipus de testaments no el poden fer les persones cegues, les que no saben llegir o no poden, ja que el testador ha de verificar el text, si aquest l’encomana de redactar a una altra persona.
1.8.. Testament hològraf.
El testament hològraf és aquell que el testador escriu de manera totalment autògrafa i es firma, amb expressió del lloc i la data del atorgament. La seva redacció es privada, i quasi sempre secreta. Un tipus que duu alguns problemes i que es critica sobre la seva efectivitat judicial.
El caràcter privat i habitualment secret, provoca que sigui més exigible la garantia de que es tracti d’una verdadera declaració de voluntat testamentaria i no d’un projecte o esborrany o de recomanacions.
Per altra banda el testament hològraf pot es pot fer de forma epistolar, en forma de carta.
I tampoc necessita un paper timbrat com abans si que se’n precisava.
Per la seva peculiaritat es precisen d’una sèries de requisits:
a) (^) Ha d’estar escrit de forma autògrafa.
b) Expressar-s’hi la data i el lloc
c) La data és imprescindible.
d) I només és admès per a majors d’edat.
L’eficàcia d’aquest tipus de testament requereix que sigui adverat i protocol·litzat.
L’Adveració del testament pel jutge o el funcionari competent: comprovació de l’autenticitat del testament (dins els 4 anys a la mort del testador el testament s’ha de presentar)
Protocol·lització del testament pel notari (dins els 6 mesos següents a la resolució de l’expedient d’adveració).
- El codicil.
1.9.. Concepte i contingut.
El codicil és un negoci mortis causa semblant al testament, segons l’art. 421-20 CCCat, es pot definir com aquell acte de destinació per causa de mort, mitjançant el qual el testador dicta les disposicions a càrrec dels seus hereus testamentaris o intestats, i pel qual reforma parcialment un testament anterior o el complementa, o atribueix els béns que es va reservar per testar amb pacte successori.
La diferència amb el testament és el seu contingut, ja que per altra banda també es pot donar un codicil hològraf, notarial, obert o tancat.
El codicil pot anar dirigit a l’herència testamentaria i a la intestada, ja que la institució d’hereu es aliena al codicil. Això si no es possible mitjançant codicil la institució o exclusió de cap hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment. No pot nomenar marmessor, ni ordenar substitucions o condicions, excepte que siguin legataris.
Així, el contingut del codicil, pot ser la modificació de la designació feta anteriorment en el testament o en un altre codicil de donacions, o bé dels beneficis d’una assegurança de vida, plans de pensions o instruments d’estalvi o previsions similars.
Per tant, com el codicil té un contingut parcialment igual que un testament anterior, el codicil revoca el testament anterior amb tot allò que modifica o és incompatible.
1.10.. La clàusula codicil·lar.
La clàusula codicil·lar actua amb independència de la forma testamentaria. Actua quan el testament és nul per falta d’institució d’hereu, tant si és originaria perquè no s’havia instituït, com si es sobrevinguda perquè l’ instituït hereu no vol l’herència o no pot acceptar-la.
Si fóra el cas de nul·litat sobrevinguda, es precís distingir si anteriorment el causant hagués atorgat algun altre testament o no.
En canvi no opera mai, si el testament fóra nul per causes de formalitats.
- La memòria testamentaria.
La memòria testamentaria, es fa després de la designació d’un testament, i amb la qual es considera com una forma de testament que complementa un testament anterior. Per això aquesta només té eficàcia si està unida a un testament anterior al que complementa. A diferència del codicil que pot contenir disposicions a càrrec de hereus intestats.
Lliçó 4: La INEFICÀCIA dels negocis mortis causa.
1. Concepte i classes d’ineficàcia.
La ineficàcia coma categoria general, és la no producció dels efectes jurídics, de totes les disposicions jurídiques realitzades a fi del repartiment d’un patrimoni del causant després de la seva mort. No afecta tan sols al testament, sinó que ho fa a totes les figures testamentàries.
De classes d’ineficàcia dels negocis jurídics per causa de mort i de les disposicions testamentaries, n’hi ha de dos tipus:
a) DEFECTES ESTRUCTURALS DEL TESTAMENT: defectes que provoquen la nul·litat de les disposicions afectades o de tot el negoci.
Són els supòsits d’incapacitat per a testar del causant, l’absència de forma i l’incompliment de les solemnitats, els vicis de la voluntat, la falta d’institució d’hereu, i en el cas de codicils i memòries testamentàries, el seu possible contingut extralimitat.
b) CIRCUMSTÀNCIES SOBREVINGUDES QUE IMPIDEIXEN QUE EL NEGOCI MORTIS CAUSA O LA DISPOSICÓ TESTAMENTARIA. Com poden ser la revocació, la ineficàcia per una crisis matrimonial sobrevinguda, la inhabilitat i la indignitat per a succeir i la caducitat.
Per altra banda hem de tenir en compte, que la nul·litat testamentaria, no és equivalent a la nul·litat dels contractes, ja que té un altre règim jurídic peculiar, que és més semblant a la anul·labilitat que a la nul·litat absoluta.
2. La nul·litat.
La nul·litat del negoci mortis causa, o de la disposició testamentaria es deu a la concurrència d’un defecte estructural que provoca la seva completa ineficàcia.
El llibre IV distingeix entre les causes de nul·litat del testament, les causes de nul·litat de les concretes disposicions que es contenen al testament, i l’existència d’una causa que pot donar a la lloc la nul·litat.
2.1.. Causes de nul·litat. Especial consideració dels vicis de la
voluntat.
a) (^) La falta de capacitat del testador: no tenen capacitat per a testar el menors de 14 anys si el testament és notarial, i de 18 anys si no es que estiguin emancipats, si és hològraf. Així com aquells que no gaudeixen de capacitat natural en el moment d’atorgar el testament.
b) Defectes formals: la nul·litat es produeix tant si el testament no s’adequa a les formes testamentaries del dret civil català, o si no s’han complert alguna de les solemnitats exigides per cada tipus testamentari. O de les formalitats autoimposades pel propi causant alhora d’atorgar vàlidament una memòria testamentaria.
c) Falta d’institució d’hereu: així segons l’art. 421-1.3 CCCat, són nuls els testament que no continguin institució d’hereu, exceptuant que es nomeni en ell un marmessor universal o el causant sigui una persona sotmesa al dret de Tortosa.
La falta d’institució d’hereu pot ser originaria prevista pel testador, o sobrevinguda perquè l’instituït hereu renuncia o no pot acceptar-la, llavors és possible la conversió amb codicil de la resta de clàusules si es compleixen els requisits legals per al cas.
d) Contingut extralimitat, que comporta també la nul·litat del codicil o la memòria testamentaria.
e) Vicis de la voluntat: els actes d’última voluntat parteix del caràcter no receptici, ja que son actes unilaterals, en que tan sols procedeix la voluntat del causant, sense que s’hagin de tenir en comptes els interessos d’una contrapart o un tercer. Com el testament és un negoci mortis causa,és difícil impugnar la manifestació del vici que va afectar a la seva voluntat, perquè el causant ja és mort. Es per això que cal distingir entre els vicis que afecten al negoci mortis causa i els que afecten a concretes disposicions. Ja que l’art. 422-1 CCCat, diu que és nul el testament atorgat amb enganys, violència o intimidació greu.
f) Nul·litat de disposicions testamentàries. És nul·la la institució successòria fonamentada en un motiu erroni, però sempre que l’existència del motiu i el seu caràcter determinant pugui ser coneguts a través de la pròpia declaració de voluntat.
g) Per altra banda, també es considerarà nul aquell testament que revoqui un testament anterior, perquè el testador cregui erròniament que el que estava instituït hereu havia mort, encara que per altra banda si que subsistirien els llegats i altres disposicions a títol particular del testament posterior.
1.. L’acció de nul·litat testamentària.
Tot i considerar.-se nul, el principi favor testamenti, pretén que es pugui conservar sempre que es pugui dintre del possible, els màxims efectes de la declaració d’última voluntat. Per això es preveu la conversió del testament per a que passi de nul a ineficaç, i per això pot ser una conversió material i una altra de formal.
La conversió material: es produeix en la clàusula codicil·lar, el testament que per falta d’institució d’hereu que es nul o esdevé ineficaç sobrevingudament val com a codicil i produeix els efectes típics com a codicil si compleix els requisits formals d’aquest. La conversió opera de forma selectiva.
La conversió formal: prevista per al testament notarial i hològraf, la transformació del negoci nul per defectes de forma en altre que pertanyi al mateix tipus però complint els requisits del nou, i així un testament tancat, podria valdre com a testament hològraf si en compleix els requisits, si és manuscrit i s’indica la data i el llocs de l’atorgament.
4.. La nul·litat del codicil i la memòria testamentaria.
Les causes de nul·litat estudiades, es poden aplicar igualment al codicil i a la memòria testamentaria, ja que són causes generals de nul·litat dels negocis d’última voluntat, la nul·litat es produeix en tots els supòsits de contingut extralimitat que podria referir-se a la clàusula en qüestió d’invalidesa, o bé a tot el negoci.
Per la seva banda a més, la memòria testamentaria es nul·la quan s’incompleixen els requisits formals autoimposats pel propi testador.
- (^) La revocació.
2.2.. Concepte i classes.
El testament és un acte essencialment revocable, a diferència del pacte successori. El terme REVOCACIÓ, té un doble sentit, com a efecte jurídic i com a supòsit de fer d’aquest efecte jurídic.
L’efecte jurídic consisteix en no permetre que un testament anterior al supòsit de fet revocatori, aconsegueixi eficàcia jurídica a la mort del seu causant, i que elimini el valor del negoci jurídic. Així no s’anul·la el testament anterior, sinó que tan sols perd eficàcia.
En quant al supòsit de fet, la revocació pot fer-se per la mateixa voluntat del causant, o no.
Així al revocació és la pèrdua d’eficàcia del testament per la voluntat del testador, que pot ser:
La revocació pot ser total quan afecta a tot el testament.
La revocació és parcial quan només afecta a alguna clàusula.
En principi totes les revocacions quedarien sense efecte, menys en un supòsit, quan es reconeixen fills no matrimonials en el testament, així el nou testament només quedaria afectat per revocació quan es tractaria de clàusules patrimonials.
La revocació és expressa quan el testador ordena en el testament, mitjançant alguna de les formes previstes admeses, però amb total llibertat per a escollir i amb independència de la forma del testament revocat, la seva revocació.
La revocació és tàcita
La revocació és tàcita, en el supòsit de l’art. 422.9.2 CCCat, pel qual l’atorgament d’un nou testament vàlid i eficaç deroga de ple dret un testament anterior. Així l’efecte revocatori no neix d’un contingut testamentari complet, sinó del mer fet de l’atorgament d’un testament posterior, sigui quin sigui el seu contingut.
en aquests casos existeix una excepció, l’atorgament d’un nou testament per la creença errònia de que havia mort l’instituït en el testament anterior. En aquest cas, l’hereu continua sent l’instituït en el testament anterior.
5.. El testament merament revocatori.
Quan es fa no es nomena hereu al segon testament, i la llei du que es fa un reconeixement tàcit d’herència intestada.
La revocació de la memòria testamentaria, pot ser de forma expressa, tant amb codicil com amb una memòria testamentària posterior.
8.. La revocació de testament per pacte successori.
Les relacions entre pacte successori i testament, són incompatibles, i per això el heretament posterior vàlid, revoca el testament, el codicil i la memòria testamentària anterior, amb independència del seu contingut, encara que puguin resultar compatibles.
- La ineficàcia del les disposicions a favor del
cònjuge o convivent en els casos de crisis de parella.
És un supòsit molt particular, aquest de les disposicions testamentàries constituïdes per divorci, nul·litat o separació del matrimoni i la extinció de la unió estable de parella quan es tracta de disposicions a favor del cònjuge o del convivent.
En aquests casos, els supòsits d’ineficàcia són:
- Atribució successòria a favor del cònjuge o convivent
- Separació, nul·litat o divorci del matrimoni, o extinció de la parella de fet (per causa que no sigui el matrimoni) posteriors al testament
- És irrellevant que se’l cridi com a cònjuge o no, i el temps que hagi transcorregut entre la crisi i la mort del testador
Com a conseqüència, es produeix la ineficàcia de l’atribució.
Amb una excepció: que del context del testament resulti que el testador hauria fet l’atribució tot i la crisi conjugal
- La caducitat.
La caducitat és aquella modalitat d’ineficàcia dels testament a causa del transcurs del temps quan no es compleixen aquelles formalitat que l’ordenament exigeix després de la mort del causant.
Aquesta ineficàcia tan sols afecta als testaments i codicil atorgats de forma hològrafa.
Així disposa l’art. 421-19 CCCat que els testament hològrafs caduquen si no es presenten per a que siguin adverats en el plaç de 4 anys contats des de la mort del causant i no es protocol·litzen en el plaç de 6 mesos contats des de la resolució de l’expedient.
Lliçó 5: La institució d’hereu.
1. Aspectes generals.
En Dret Català, la figura de l’hereu és essencial. Ja que la successió intestada, requereix de manera ineludible un hereu. I més si es una successió testada, ja que llavors ha de constar-hi necessàriament.
- La distribució de l’herència.
Si el testador atorga testament, l’herència s’ha de repartir entre els hereus testamentaris.
Però cap la possibilitat que existeixin una sèrie de casos dubtosos:
- Instituir hereus a Josep i els seus fills: l’hereu és Josep, i els seus fills són hereus vulgars, que només optaran a l’herència en determinades circumstàncies.
- Institueixo hereu als meus tres fills, i un dels fills és mort, es crida a la seva descendència.
- Institució a favor dels meus parents, o aquelles persones que serien hereus intestats. Els que heretarien davant intestada.
- Si en un testament s’exclou algun dels que serien hereus intestat voldria dir que la crida serien tota la resta de parents que tàcitament nomenés de forma intestada.
La distribució es duu a terme de diferents maneres segons els casos dubtosos donats.
A. En els casos d’hereus cridats individualment i els altres col·lectivament , l’art. 423-6.2 CCCat, diu que s’entén que s’atribueix conjuntament als últims una part igual a la de cadascun dels designats individualment, sempre i quan la voluntat del testador no sigui una altra.
B. Institució en quotes, la suma de les quals no arriba o supera el total hereditari. A conseqüència d’un mal càlcul del testador, les quotes no arriben o superen el total hereditari. Fet que l’art. 423-6. resol que si s’assigna això, l’excés o defecte s’ha de rebaixar o augmentar en proporció a les parts instituïdes.
C. Insitució en quotes a una hereus i sense assignació de quotes a altres. Segons l’art. 423-6.4, es diu que si s’assignen quotes a uns i no a altres, correspon a aquests últims la proporció sobrant de l’herència per parts iguals. Si no en sobra cap porció, s’hauran de reduir les fixades i s’hauran d’atribuir als instituïts sense quota igual als menys afavorits.
- La institució d’hereu sota condició i termini.
Segons el principi semel heres semper heres, el que es hereu ho és per a sempre, i com a conseqüència, es té per no formulats en la institució d’hereu la condició resolutòria i els terminis suspensius i resolutoris.
4.1.. La condició resolutòria i el termini suspensiu i resolutori
imposats a la institució d’hereu es tenen com a no formulats.
Això és el que vol dir el principi de semel heres semper heres.
4.1...1...La no admissió de la condició i el termini resolutoris.
