¡Descarga Terminologia I y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity!
TERMINOLOGIA I
TREBALL DE CURS: ELS MAPES CONCEPTUALS
Adquirir coneixements especialitzats és aprendre paraules relacionades d’alguna manera: mapes conceptuals.
Todas las peras son frutas pero no todas las frutas son peras
Concepte d’ hiponímia: L’hiperònim és el concepte superior i englobador (fruites) i l’hipònim és el concepte inferior (peres).
Haurem de fer mapes conceptuals de cada sessió teòrica. A meitat de curs lligarem els 5 primers temes i a final de curs tots els deu per a l’avaluació.
TEMA 1: QUÈ ÉS LA TERMINOLOGIA?
La Terminologia és aquella matèria que s’ocupa de l’anàlisi i descripció dels termes especialitzats.
La paraula Terminologia fa referència a tot aquest conjunt però la part aplicada també s’anomena Terminografia.
L’aplicació més representativa són els diccionaris terminològics, els glossaris…
De vegades la Teoria és molt completa (ben definida i amb els objectius clars); de vegades hi ha supòsits teòrics que no donen compte de tot aquest objectiu. En Terminologia, la Teoria s’ocupa d’un conjunt de coneixements ben delimitat, les unitats terminològiques o termes.
DEFINICIÓ DE TERME : Les unitats terminològiques són unitats lèxiques que adquireixen un sentit precís en un context determinat.
● Les unitats lèxiques no són morfemes ni oracions. Sí que poden ser sintagmes perquè el seu conjunt correspon a una unitat del lèxic.
Exemple : cuc de seda. És a dir, una unitat lèxica pot ser d’origen lèxic (una paraula, como cuc ) o lèxica per procés (lexicalitzada) com cuc de seda.
● Adquisició del sentit precís : Això pressuposa que les unitats del lèxic tenen més d’un valor. Signifiquen una cosa molt precisa segons el context.
Exemple : “ estic deprimida ” no significa el mateix si jo li dic a una amiga que si m’ho diu el metge. No cal haver estudiat medicina en el primer cas, però en el segon el metge ha de saber molt bé el que diu.
És a dir, hi ha dues maneres d’utilitzar les paraules: relaxat (+ o -, sentit trivial d’estar depre) i precís (exacte, sentit clínic de depressió amb les seves característiques i tipus, etc). Dintre d’un significat aproximat es pot veure un significat difús o com un significat precís.
● Context : Normalment en contextos socio-professionals.
La Terminologia des d'el punt de vista social (No fer mapa conceptual d’això)
Socialment parlant la Terminologia es defineix com una necessitat o una sèrie de necessitats cobertes per una pràctica o una sèrie de pràctiques dirigides per una Teoria.
El traductor fa de pont entre dues llengües: Especialitat A especialitat B Llengua A llengua B
Quan un text és especialitzat ha estat fet per un especialista d’una manera determinada (segons la disciplina hi ha unitats que surten més o menys o no surten en un text de química però sí en un text de Lingüística). Per Traduir cal utilitzar els termes de cada matèria. La Terminologia és per això bàsica per a la Traducció.
A més, qualsevol matèria científico-tècnica necessita la Terminologia. Cada llengua té la seva idiosincràsia conceptual i necessita termes s i volen intercanviar coneixements millor que aquests termes es pareguin. És una matèria indispensable per a totes les activitats relacionades amb els coneixements especialitzats.
Terminologia com a necessitat
disciplines que venen de les dimensions lingüística, cognitiva o social. Les UT també tenen aquestes dimensions. La descripció científica no es pot fer mai de les tres dimensions alhora. Les condicions són:
- Que no es negui la interdisciplinarietat
- Que es es respecti l’estructura interna Model de les portes Segon per quina porta entris arribaràs al menjador seguint un camí o un altre. No pots entrar per totes les portes a la vegada. La conclusió serà la mateixa.
La manera de treballar en Terminologia es fa, aquí, des de la dimensió Lingüística. La 1ª clau és la Teoria del Llenguatge i dintre d’un model lingüístic. Les UT són unitats lèxiques amb un significat precís en un context determinat. Les UT es realitzen verbalment com unitats lèxiques de la llengua. Les paraules no són neutres. Tenen connotacions però no des del PV de la Lingüística. La diferència entre sentit i significat és que significat és més ampli i sentit és més restringit. És a dir, un significat pot tenir diversos sentits.
HISTÒRIA DE LA TERMINOLOGIA
Quan la ciència va començar a internacionalitzar-se (sobretot les ciències de la Naturalesa) en el s.XIX es varen donar compte de que si volien ser veritablement científics no podien ser ambigus, havien d’assegurar-se de que parlaven del mateix. Així van néixer les Nomenclatures científiques (noms en llatí) per superar les barreres de comunicació entre llengües.
Quan va passar el mateix en el camp de la Tecnologia, van imitar els científics. E. Wüster va tenir la idea de la Terminologia normalitzada o Normalització Terminològica, encara vigent (ara tenim les normes ISO – org. Internacional ‘d’estandardització. A Espanya hi ha AENOR i entremig hi ha Copant-).
Wüster va dir en un escenari internacional i sempre internacional i sempre tractant-se de temes industrials i comercials i devia haver un nom per a cada cosa en cada llengua que tingui un estat al darrera. Wüster va fer el 1er diccionari terminològic. Va seguir el mètode científic. Va observar les unitats del seu diccionari i va adonar-se que els termes eren diferents de les paraules (això és un error que va fer, però. Els termes són com les paraules. Tenen sinònims i polisèmia).
The End
Tots els texts més o menys especialitzats són sempre precisos, més o menys concisos i més o menys sistemàtics.
Un text és precís a l’hora que reprodueix els termes, maneres de fer que han dit els especialistes. Tots els textos especialitzats són iguals?
- precisió +/- riquesa
- concisió relacionat amb el concepte de redundància
- sistematització relacionat amb el concepte de variació denominativa
Hi ha matèries més pròximes als individus que altres. Ex: hª, lit.... Això no vol dir que perquè les comprenem millor siguin menys especialitzades sinó que són més properes a l’home. En totes les matèries hi ha textos més o menys especialitzats.
Variació vertical
Hi ha graus d’especilització més o menys alts però tots són sempre precisos. Els graus són aquests:
- Textos per i per a especialistes: no s’han de definir els conceptes perquè tothom domina la matèria. L informació compartida és molt gran. El nivell d’especialització és molt alt.
- Textos d’especialistes per a aprenents: Nivell mitjà d’especialització. El grau de redundància i variació tb és més alt per no avorrir i són menys concisos.
- Textos d’especialistes per al gran públic: Només pot donar coneixements al nivell més baix. Aquí entren també els periodistes i els traductors semi especialitzats.
Condicions discursives + anàlisi del text: Comprensió global: Cerca dels equivalents ben combinats ( unitats fraseològiques )
Pot passar que hi ha diversos equivalents o cap. Que hi hagi variants terminològiques en b però només hi ha una UT en A o que cap UT correspongui exactament en A.
Para lengua B: diccionarios especializados monolingües Corpus
Para lengua A: diccionarios bilingües Corpus
Los corpus paralelos tienen las traducciones ya hechas y son la base de las memorias de traducción.
Los corpus temáticos son en una sola lengua y dan la definición.
Los términos siempre pueden traducirse. Los equivalentes:
- Existe pero no lo encontramos
- No existe. Soluciones: dejarlo en lengua B tal cual Adaptarlo Hacer una paráfrasis
- Palabras que significan casi lo mismo
- Varios sinónimos en B pero sólo una UT en A
El traductor no puede usar calcos , solamente si el especialista ya lo ha hecho antes.
Pasos para resolver los problemas de traducción
- Detectar problemas
- Identificar los problemas
- (^) Solucionar los problemas:
- Documentación
- Traductor vs terminología
UT (LO) ------------- UT1, UT2 y UT3 (LM) Hay varios sinónimos en lengua meta. Esto lo solucionamos mediante la documentación. Recurrimos a diccionarios especializados, corpus, tesaurus, etc.
Treball propi del traductor
A. Nivel de implicación mínimo: el traductor ve documentación y toma préstamos. Es un traductor PASIVO. B. Lexicólogo: resulve problemas léxicos, no terminológicos C. Terminología puntual: creación de nuevos términos D. Terminología sistemática (clasificación, descripción): muy útil para el que traduce siempre en el mismo ámbito
ULTIMA CLASE, CAÓTICA PARA VARIAR
Dimensió cognitiva: nodes i relacions Dimensió lingüística : UT
Los diccionarios especializados son mejores que los generales. Los diccionarios de autor son mejores que los anónimos Los diccionarios institucionales son mejores que los no institucionales Los diccionarios actuales son mejores que los antiguos
¿Es mejor un texto especializado traducido o uno original? Original
UT LB y no hay ninguna UT en LA:
El traductor ha de hacer una propuesta activa. El grado de satisfacción con la traducción depende de:
- Una institución (RAE)
- Modelo de lengua (adecuación): cuestión subjetivza e individual
- (^) Resolver los problemas sistemáticamente
Vías para hacer una propuesta:
- Creación : Se ha de seguir el modelo de la lengua En principio, el traductor no puede inventárselo
- Préstamos : adaptados: rul-lo/rull No adaptados: Mousse Si un manlleu està molt arrelat i els especialistas no volen canviar-lo, s’intenta adaptar
- Formación : •..1 Combinación : Derivación : base léxica + morfemas: dir/predir/dicció Composición : bases léxicas: vist i plau, betes i fils… Sintagmación : de lexemas : ordenador portatil
•..2 (^) Truncación : quitar un trozo. Ej : siglas, acrónimos, abreviaturas, formas abreviadas •..3 Reduplicación: coger un segmento de una palabra y repetirlo
- Con alternacia: zigazaga
- Idénticamente: toc-toc
