El bullying o assetjament escolar, es pot evitar?
Entenem per bullying o assetjament escolar, qualsevol forma de maltractament físic, psicològic
o verbal; que realitza un estudiant sobre un altre de forma repetida i continuada. Pot apreciar-
se en diferents conductes: agressions físiques, agressions verbals, assetjament sexual, exclusió
social…El bullying és la principal causa de suïcidi en els adolescents. Per aquest motiu, hem
d’acabar entre tots amb l’assetjament que pateixen moltes xiquetes i xiquets a les escoles.
És cert que aquest tipus de conductes apareixen principalment en els últims cursos d’educació
primària i de secundària, encara que en els grups d’infantil també s’observen casos
d’assetjament escolar, que a més són més difícils d’identificar, per la qual cosa és convenient
estar més alerta.
Molts pares i mares no són conscients que l’assetjament escolar pot començar des de ben
prompte, a partir dels 4 o 5 anys, on els xiquets ja poden sentir empatia els uns pels altres. A
més, ja són conscients del mal que poden causar en la resta. Per la qual cosa, cal que els pares
siguen conscients que a les aules ocorren aquestes situacions, per a tractar d’evitar que
ocórreguen.
Cal que les escoles i les famílies estiguen alerta per si els xiquets i xiquetes mostren desinterés
per anar a l’escola, o posen excuses per a anar al centre, o presenten ferides que “diuen” que
no saben com se les han fetes…En aquests casos, entre molts altres, serà molt probable que el
xiquet o la xiqueta estiga patint algun tipus d’assetjament escolar. La pitjor característica
d’aquest assetjament, és que no s'acaba quan sona el timbre per tornar a casa, ja que cada
vegada és més comú l’assetjament a través de les xarxes socials.
Com podem evitar que seguisquen ocorrent aquest tipus de situacions? En primer lloc, caldria
que les mares i els pares evitaren tenir conductes agressives o inapropiades davant dels seus
fills, perquè puguen ser el millor exemple que puguen tenir. En segon lloc, caldrà educar als
nostres fills i filles en valors com la cooperació, la solidaritat, l’empatia… Ensenyar-los a
controlar les seues emocions i els seus impulsos, ensenyar-los a demanar disculpes i a
reconéixer els errors que puguen tenir, però sobretot escoltar-los per poder ajudar-los en tot
allò que puguen necessitar.
En conclusió, som els pares i els docents els que podem acabar a poc a poc amb aquestes
injustícies, per la qual cosa considere que és molt necessari que actuem conjuntament i que, a
la mínima senyal, estem decidits a actuar. A més, és molt important que eduquem als xiquets i
xiquetes en valors correctes, com la solidaritat i l’empatia, per tractar d’evitar que intenten
discriminar o excloure als seus companys. Podem evitar-ho, podem evitar que molts més
alumnes acaben en el suïcidi. La solució la tenim tothom a les nostres mans. Tu també estàs
decidit per evitar-ho?