Subratlla els errors que presenta aquest text i corregeix-lo
Juntament amb la topografia, la vegetació juga un paper fonamental en la configuració
dels paisatges que ofereix aquesta zona. És essencialment un terreny de transició,
entre els arbres i els arbusts que no perden la fulla a l’hivern –els perennes- i els que
la perden –els caducs- Són dos mons antagònics que estan en contacte i, si voleu, en
competició. Aquest és un terreny on la topografia i el relleu fan inclinar la balança cap
a un cantó o cap a l’altra. El relleu de la carena exposa el vessant sur al sol i a la
sèquia, en canvi, el nord té un aspecte més ombrívol i humit. Així, el primer compta
amb la vegetació pròpia de la Mediterrània, mentre que la flora de muntanya mitjana
és la que abunda al vessant obaga. El fet que el terreny tingui un sòl dur o bé tou i
profund també afavoreix un tipus de vegetació o un altre. I d’aquesta manera es poden
anar combinant totes les variables que vulgueu. El resultat: podreu intuir uns
panorames amb unes característiques molt particulars i podreu veure’ls des de llocs
privilegiats com és el mirador de Santa Fe d’Organyà.
Josep Nuet i Badia, Descobrir Catalunya, núm. 16, desembre
1998