Text 1
Com a vaquera, cada dia em trobo amb escenes que desafien la lògica i el sentit comú. Sembla
que les muntanyes i els parcs naturals s’han convertit en un circ on els turistes són els
protagonistes, i les vaques, els pallassos involuntaris. Les vaques han de marxar amunt per
escapar dels turistes que les persegueixen per fer-s’hi selfies. Com si fossin un attrezzo del seu
safari programat, un element més per immortalitzar en la seva col·lecció de records. I què dir dels
gossos deslligats? Els amos se m’encaren amb una actitud desafiant i em miren amb menyspreu,
seguit em diuen que també lligui la meva gossa d’atura. Com si no entenguessin que estic
treballant. Però el súmmum de l’absurd és quan la gent vol dinar asseguda enmig de les vaques
perquè, segons ells, és emocionant. Com si els animals fossin un element decoratiu més, un
complement per fer més interessant el seu pícnic. I el perill més gran són els vehicles amb rodes
que circulen pels camins i senders. Aquests no només pertorben la pau de l’entorn, sinó que
també causen danys a la fauna i la flora. El risc d’interceptar algun vedell que creua pel camí és
molt alt.
Estic farta d’intentar fer la meva feina amb calma, de veure com els homo sapiens destorben la
meva rutina i la dels animals. Sembla que han oblidat que les muntanyes i els parcs naturals són
espais per respectar, no per convertir-los en un circ improvisat. Potser hauríem de posar cartells
amb una mica d’humor i ironia que diguin: “Si us plau, no molesteu les vaques. No són un attrezzo
per a les vostres selfies. Lligueu els vostres gossos. Deixeu les motos i els quads a casa. Això no
és Port Aventura!”
Text 2
No hi ha cap justificació, cap ni una, de cap tipus, perquè es permeti que els nadons i els infants
morin de desnutrició com està passant a Gaza. Cap conflicte mai no es pot solucionar amb morts.
Totes les víctimes, i més les més innocents, són incomprensibles. I més quan els causants venen
d’una llarga història de patiments com a víctimes, per exemple a Auschwitz.
Text 3
Ara, tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:
«Et queden patètics. » Si un sopar va ser mínimament avorrit te l’expliquen dient: «Va ser un sopar
patètic.» [...] El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat
patètic.» Fins en el discurs d’investidura com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el
nacionalisme de la generació del 98 «va ser patètic.» ¿De debò totes aquestes coses mereixen el
qualificatiu de «patètic»? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, avorrides,
lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o
desoladores. Ara, a totes aquestes coses o situacions se’ls encoloma el qualificatiu de
«patètiques» i avall que fa baixada. Adéu, matisos.
De tan mal utilitzat, l’adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del qual
cal fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics ¿eren realment patètics o
més aviat mal fets, malgirbats o ridículs? El sopar ¿va ser realment patètic o avorrit i prou? [...] I el
