Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Thorndike vs Köhler, Apuntes de Psicología

Asignatura: Historia de la psicologia, Profesor: Albert Bidon-Chanal, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 19/11/2007

lorena1987-2
lorena1987-2 🇪🇸

3.8

(55)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Comentari comparatiu
(Thorndike vs Köhler)
Els textos sobre els quals treballaré a continuació són Inteligéncia animal i
La inteligencia de los monos de Edward L. Thorndike (1982) i Wolfgang
Köhler respectivament (1982), autors molt rellevants en el camp de l’estudi de
l’aprenentatge i la inteligéncia animal. Els dos eren autors de la nomenada
“Psicología moderna”, al finals del segle XIX i principis del segle XX.
Thorndike (1874-1949), va ser professor de psicología durant més de trenta
anys al Teachers College de Columbia, EE.UU. El que més va atreure el seu
interés va ser la teoría de l’aprenentatge, i es troba entre els importants
precursors del conductisme. Watson es va fundar en gran part en l’obra de
Thorndike i en la de Pavlov. L’interés de Thorndike per la psicología va
aparéixer després d’un curs en la Universitat de Harvard on va tenir de
professor a William James. Els primers experiments de Thorndike al voltant de
l’aprenentatge, on els subjectes experimentals eren cries de gallina, van ser
realizats justament al la part baixa de la casa de James.
Segons Thorndike, l’aprenentatge es composava d’una série de conexions
entre un estímul i una resposta, que es feien més forts cada cop que generaven
un estat de coses satisfactori per al organisme. Aquesta teoría va suministrar
les bases sobre les que després Skinner va construir les seves teories del
condicionament operant.
Els seus experiments amb caixes, li van permitir explicar l’aprenentatge com la
formació de conexions E F 0
E 0
R, podem dir que tenia una visió Conductista i
Neoconductista. Utilitzava el condicionament instrumental o operant. Va
elaborar una sèrie de lleis que es donaven sobre el subjecte per tal que es
produís l’aprenentatge:
Llei de la necessitat: Si no hi ha motivació que empenyi al subjecte a realitzar
una conducta, aquesta no es produirà.
Llei de la repetició: El subjecte ha de poder repetir la seqüència conductual un
nombre determinat de vegades.
Llei de l’efecte: Aconteciment que es dóna al realitzar la conducta, que
proporciona al subjecte satisfacció o plaer.
Més endavant aquest autor va aplicar els seus métodes per ensinistrar animals,
a nens i joves, amb éxit sustancial, i va arribar a tenir gran importància dins del
camp de la psicología educativa.
Köhler (1887 1967), va néixer a Estonia en 1887. Va estudiar en la
Universitat de Berlín i es va graduar a l’any 1909. Va ser una de les principals
personalitats que van donar orígen a la psicología de la “Gestalt”, juntament
amb Max Wertheimer i Kurt Koffka, encara que el creador propiament dit es
considera que va ser Max Wertheimer. Tot i aixó, Köhler va fer algunes de les
contribucions més significatives.
Va elaborar un gran nombre d’obres relacionades amb els fonaments de "la
Gestalt", de entre les quals, una que va elaborar quan era al front de la unitat
zoológica alemana, a Tenerife, serà la que comentaré més endavant.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Thorndike vs Köhler y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Comentari comparatiu

(Thorndike vs Köhler)

Els textos sobre els quals treballaré a continuació són Inteligéncia animal i La inteligencia de los monos de Edward L. Thorndike (1982) i Wolfgang Köhler respectivament (1982), autors molt rellevants en el camp de l’estudi de l’aprenentatge i la inteligéncia animal. Els dos eren autors de la nomenada “Psicología moderna”, al finals del segle XIX i principis del segle XX.

Thorndike (1874-1949), va ser professor de psicología durant més de trenta

anys al Teachers College de Columbia, EE.UU. El que més va atreure el seu interés va ser la teoría de l’aprenentatge, i es troba entre els importants precursors del conductisme. Watson es va fundar en gran part en l’obra de Thorndike i en la de Pavlov. L’interés de Thorndike per la psicología va aparéixer després d’un curs en la Universitat de Harvard on va tenir de professor a William James. Els primers experiments de Thorndike al voltant de l’aprenentatge, on els subjectes experimentals eren cries de gallina, van ser realizats justament al la part baixa de la casa de James.

Segons Thorndike, l’aprenentatge es composava d’una série de conexions entre un estímul i una resposta, que es feien més forts cada cop que generaven un estat de coses satisfactori per al organisme. Aquesta teoría va suministrar les bases sobre les que després Skinner va construir les seves teories del condicionament operant.

Els seus experiments amb caixes, li van permitir explicar l’aprenentatge com la formació de conexions E F 0E 0R, podem dir que tenia una visió Conductista i Neoconductista. Utilitzava el condicionament instrumental o operant. Va elaborar una sèrie de lleis que es donaven sobre el subjecte per tal que es produís l’aprenentatge:

Llei de la necessitat: Si no hi ha motivació que empenyi al subjecte a realitzar una conducta, aquesta no es produirà.

Llei de la repetició: El subjecte ha de poder repetir la seqüència conductual un nombre determinat de vegades.

Llei de l’efecte: Aconteciment que es dóna al realitzar la conducta, que proporciona al subjecte satisfacció o plaer.

Més endavant aquest autor va aplicar els seus métodes per ensinistrar animals, a nens i joves, amb éxit sustancial, i va arribar a tenir gran importància dins del camp de la psicología educativa.

Köhler (1887 – 1967), va néixer a Estonia en 1887. Va estudiar en la

Universitat de Berlín i es va graduar a l’any 1909. Va ser una de les principals personalitats que van donar orígen a la psicología de la “Gestalt”, juntament

amb Max Wertheimer i Kurt Koffka, encara que el creador propiament dit es considera que va ser Max Wertheimer. Tot i aixó, Köhler va fer algunes de les contribucions més significatives.

Va elaborar un gran nombre d’obres relacionades amb els fonaments de "la Gestalt", de entre les quals, una que va elaborar quan era al front de la unitat zoológica alemana, a Tenerife, serà la que comentaré més endavant.

Paralel·lelament al Conductisme i al Neoconductisme, els gestaltistas també van incorporar situacions-problema en l’estudi de la inteligéncia animal.

Els treballs de Köhler amb primats van ser els primers estudis de La Gestalt sobre inteligéncia animal. Köhler va criticar els treballs de Thorndike per introduir als animals en situacions poc naturals. Va defensar l’existéncia de la inteligéncia animal, y va afirmar que la seva diferència amb l’inteligéncia humana resideix en que la seva percepció de les situacions és més débil i no poseeixen un llenguatge.

Tras alguns anys a Berlín, va emigrar als Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial on va ser professor en el Swarthmore College de 1935 a 1955.

Els experiments que porten a terme, tenen la mateixa base, presentar al

subjecte experimental, un gat en el cas de Thorndike i un gos en el cas de Köler, una situació-problema d’una dificultad moderada, encara que amb característiques diferents com ara el comportament dels subjectes i l’instrument utilitzat.

L’experiment de Thorndike , consistía en tancar al gat en caixes, on es mostrava incomóde i volía sortir. La caixa utilitzada no mostra cap tipus d’indicació o senyal que li pugui orientar. El gat es comporta de manera agresiva i desorganitzada, salta i esgarrapa sense cap ordre per intentar escapar. Segons Thorndike aquests moviments desorganitzats portaràn al gat que després de diferents intents, per casualitat obrirà el mecanisme que li obrirà la sortida..

Analitzan el comportament del gat i la seva situació en funció de les lleis de Thorndike, es pot comprobar com aquestes es compleixen: l’animal està motivat per sortir perque la situació en la que es troba li provoca malestar, necessita sortir perqué desaparegui el malestar (llei de la necessitat); el gat repeteix varies vegades els diferents moviments o conductes (llei de la repetició); l’efecte que es deriva de realitzar la conducta de "sortida" és un efecte positiu per al gat que ara es troba lliure.

L’experiment de Köhler , també tancava a un animal, en aquest cas un gos, però en un recinte clos, on hi ha menjar. En aquest cas l’animal no mostra cap tipus d’incomoditat. Després s’incita al gos a sortir del recinte col·locant més menjar fora. En aquest cas el recinte utilizat per Köhler, mostra a l’animal alguns indicadors (finestra i porta) que li poden inclinar a realitzar un comportament o un altre. El gos aconsegueix sortir fora del recinte després de trobar la manera de sortir (no realitza diferents assajos).

Aquests experiments també es diferencien en que el gos de Köhler no mostra el mateix comportament erràtic que el gat de Thorndike, ja que aquest no es sent intimidat per la situació en la que s’hi troba. El seu comportament és de reconeixement.

Els dos autors difereixen de manera molt clara. Basen la seva psicología en un mateix objectiu F 0E 0 Com es produixen els processos i mecanismes de l’aprenentatge? I a més, els dos investiguen a utilitzan un métode experimental per estudiar l’aprenentatge i l’inteligéncia animal. Són experiments amb els que intenten explicar el procés d’aprenentatge. En el primer cas, l’aprenentage es realitza per assaig/error, donant amb la solució del problema per casualitat. En el segon, l’aprenentatge es realitza quan l’animal es capaç d’assimil·lar la