Comentari comparatiu
(Thorndike vs Köhler)
Els textos sobre els quals treballaré a continuació són Inteligéncia animal i
La inteligencia de los monos de Edward L. Thorndike (1982) i Wolfgang
Köhler respectivament (1982), autors molt rellevants en el camp de l’estudi de
l’aprenentatge i la inteligéncia animal. Els dos eren autors de la nomenada
“Psicología moderna”, al finals del segle XIX i principis del segle XX.
Thorndike (1874-1949), va ser professor de psicología durant més de trenta
anys al Teachers College de Columbia, EE.UU. El que més va atreure el seu
interés va ser la teoría de l’aprenentatge, i es troba entre els importants
precursors del conductisme. Watson es va fundar en gran part en l’obra de
Thorndike i en la de Pavlov. L’interés de Thorndike per la psicología va
aparéixer després d’un curs en la Universitat de Harvard on va tenir de
professor a William James. Els primers experiments de Thorndike al voltant de
l’aprenentatge, on els subjectes experimentals eren cries de gallina, van ser
realizats justament al la part baixa de la casa de James.
Segons Thorndike, l’aprenentatge es composava d’una série de conexions
entre un estímul i una resposta, que es feien més forts cada cop que generaven
un estat de coses satisfactori per al organisme. Aquesta teoría va suministrar
les bases sobre les que després Skinner va construir les seves teories del
condicionament operant.
Els seus experiments amb caixes, li van permitir explicar l’aprenentatge com la
formació de conexions E F 0
E 0
R, podem dir que tenia una visió Conductista i
Neoconductista. Utilitzava el condicionament instrumental o operant. Va
elaborar una sèrie de lleis que es donaven sobre el subjecte per tal que es
produís l’aprenentatge:
Llei de la necessitat: Si no hi ha motivació que empenyi al subjecte a realitzar
una conducta, aquesta no es produirà.
Llei de la repetició: El subjecte ha de poder repetir la seqüència conductual un
nombre determinat de vegades.
Llei de l’efecte: Aconteciment que es dóna al realitzar la conducta, que
proporciona al subjecte satisfacció o plaer.
Més endavant aquest autor va aplicar els seus métodes per ensinistrar animals,
a nens i joves, amb éxit sustancial, i va arribar a tenir gran importància dins del
camp de la psicología educativa.
Köhler (1887 – 1967), va néixer a Estonia en 1887. Va estudiar en la
Universitat de Berlín i es va graduar a l’any 1909. Va ser una de les principals
personalitats que van donar orígen a la psicología de la “Gestalt”, juntament
amb Max Wertheimer i Kurt Koffka, encara que el creador propiament dit es
considera que va ser Max Wertheimer. Tot i aixó, Köhler va fer algunes de les
contribucions més significatives.
Va elaborar un gran nombre d’obres relacionades amb els fonaments de "la
Gestalt", de entre les quals, una que va elaborar quan era al front de la unitat
zoológica alemana, a Tenerife, serà la que comentaré més endavant.
