Tipus de tribunals:
1.Tribunal Europeu de Drets Humans (1950)
2.Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees)
3.Tribunal Constitucional (www.tribunalconstitucional.es)
4.Poder Judicial
• Tribunal Suprem (el més important)
• Audiencia Nacional (temes “a part”: terrorismo, tràfis internacional de droga,…)
• Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes
• Audiències Provincials
• Jutjats
Als tribunals més importants hi ha 5 jutges (quan hi ha més d’un jutge es dicen
magistrats).
Als tribunals menys importants hi ha 3 jutges.
Als jutjats només hi ha un jutge.
Tots aquest tribunals menys els jutjats estan dividits ens sales:
• Civil (diners o qüestions de persones)
• Penal (delictes)
• Social (contracte laboral)
• Contenciós Administratiu (Administració (ex.: multes)).
El ponent és el jutge escollit entre els magistrats per redactar la sentència.
En una sentència poden haver-hi “vots particulars”:
• concurrents: el magistrat està d’acord amb la resposta, però no amb els
fonaments.
• Dissidents: el magistrat no està d’acord ni amb la resposta ni amb els fonaments.
Els vots particulars tenen valor informatiu únicament.
El jutge està obligat a resoldre el cas (principi de “non liquet”).
Una resolució no és sempre una sentència, hi ha fases preliminars:
• Interlocutòria (auto): no va al fons, es queda amb defectes de forma.
• Provisió (providència): no va al fons, no justificada.